Alsina, Àlex (1988-1989). "Un aspecte de la morfologia històrica catalana: la primera persona del singular del present d’indicatiu", Llengua & Literatura, 3, pàg. 89-119.
Badia i Margarit, Antoni M. (1981 [1951]). Gramàtica històrica catalana. València: 3i4.
Bastardas, Joan (1980). "Nota sobre la toponímia catalana en els documents anteriors al segle xii", Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 2.
Blasco Ferrer, Eduard (1985). "Les desinències de la primera persona del present d’indicatiu en català i en occità. Estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. X. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 37-87.
Bruguera, Jordi (1981). "La locució prepositiva «de part», el present històric i el perfet perifràstic en la Crònica de Jaume I", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 27-42.
Bruguera, Jordi (1986). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Bruguera, Jordi (2001). "Sufixos fòssils en català", Estudis de llengua i literatura catalanes XLII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 333-372.
Cantavella, Rosanna (1984). "Els verbs incoatius a L’espill de Jaume Roig", Miscel·lània..., pàg. 59-63.
Casanova, Emili (1986). "Evolució de la segona persona del present d’indicatiu del verb ser en català", Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 467-493.
Casanova, Emili (1992). "Grup fonètic dèbil i préstec: a propòsit dels reflexos de -ticum en català", Miscel·lània Sanchis Guarner I. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 391-413.
Duarte, Carles; Alsina, Àlex (1986). Gramàtica històrica del català. Barcelona: Curial [3 volums].
Gulsoy, Joseph (1967). "Nuevos datos para el imperativo segunda persona del plural en catalán", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultural, XLIII, pàg. 153-177.
Gulsoy, Joseph (1976). "El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català", Actes..., pàg. 27-59.
Gulsoy, Joseph (1981). "L’evolució de la terminació adjectival -idus en català i castellà", Estudis de Llengua i Literatura Catalanes II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 25-42.
Gulsoy, Joseph (1993). "Els descendents del sufix -(a)tione en català", Estudis de gramàtica històrica. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 315-349.
Martí, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València. Universitat de València.
Molho, Maurice (1976). "L’aorist perifràstic català", Problemes de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 67-100.
Moll, Francesc de Borja (1991 [1952]). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Montserrat, Sandra (2002). "El procés de gramaticalització del verb venir. La perífrasi venir+a+infinitiu", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. XLIV, pàg. 289-315.
Montserrat, Sandra (2005). "Estar + gerundi en la llengua medieval", comunicació presentada al III Simposi Internacional ‘Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius’ (la Nucia, 16, 17 i 18 de novembre del 2005).
Moreu-Rey, Enric (1999 [1982]). Els nostres noms de lloc. Palma: Moll. 2a ed. [És més coneguda la primera edició, del 1982; però citem la segona perquè és "revisada i augmentada".]
Pérez Saldanya, Manuel (1988). Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Pérez Saldanya, Manuel (1996). "Gramaticalització i reanàlisi: el cas del perfet perifràstic català", Actes del X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 71-107.
Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Pérez Saldanya, Manuel (2000). "Naturalitat, cognició i variació morfològica — La distància lingüísica" [sobre el futur analític que passa a sintètic], Jornada de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Elx i a la Universitat d’Alacant. Barcelona / Elx: Institut d’Estudis Catalans / Ajuntament d’Elx, pàg. 24-27.
Pérez Saldanya, Manuel (2002). "Les relacions temporals i aspectuals — Les formes no finites", dins Solà, Joan [dir.] (2002). Gramàtica del català contemporani, vol. III. Barcelona: Empúries, pàg. 2650-2653.
Pérez Saldanya, Manuel (2004). "Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic", Segona Reunió de la Xarxa Temàtica de Lingüística Teòrica (ponència presentada el 26 de novembre de 2004) [també a: <http://seneca.uab.es/filologiacatalana/investigacio/xarxes/PerezSaldanya.pdf>.]
Ribes i Marí, Enric (2005). "Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica", Llengua & Literatura, 16, pàg. 389-406.
Roca-Pons, Josep (1955). "Estar + participis, adjectius o complements preposicionals en català antic", Revue des Langues Romanes, LXXII, pàg. 5-23.
Roca-Pons, Josep (1957-1958). "Verbs auxiliars afins a estar en català antic", Estudis Romànics, VI, pàg. 165-168.
Roca-Pons, Josep (1960). "Tenir + participi en català antic", Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera, vol. II. Sant Cugat del Vallès / Barcelona: Instituto Internacional de Cultura Románica, pàg. 297-312.
Roca-Pons, Josep (1961). "Estar + gerundi en català antic", Estudis Romànics, VIII, pàg. 189-193.
Vañó-Cerdà, Antonio (2005). "Reflexions sobre el sufix -ada en català", Zeitschrift für Katalanistik, 18, pàg. 115-140.
Wheeler, Max (1971-1975). "Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i en Curial e Güelfa", Estudis Romànics, XVI, pàg. 21-47.