DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura GRAMÀTICA HISTÒRICA DE LA LLENGUA CATALANA II Codi 12122018
Ensenyament
Filologia Catalana (2001)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
RULL MURUZÀBAL, XAVIER
 Adreça electrònica xavier.rull@urv.cat
Professors/es
RULL MURUZÀBAL, XAVIER
Web http://www.urv.cat
Descripció general i informació rellevant En aquesta assignatura s'estudia la història i evolució del lèxic (incloent-hi l'antroponímia i la toponímia), la morfologia flexiva i alguns elements de sintaxi (com les perífrasis verbals, el règim verbal, etc.).

Competències
Codi  
A1 Conèixer en profunditat la llengua i la literatura catalanes
A3 Conèixer la història de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes
A6 Conèixer la realitat dialectal catalana
A9 Conèixer la lingüística catalana
A12 Conèixer la metodologia de recerca en Història Cultural i Història Literària
A13 Saber analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic, dialectal i literari
A14 Saber formar-se una opinió crítica sobre un text
A17 Saber cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics...)
A18 Saber fer recerca historicoliterària en fons documentals (arxius públics i privats, hemeroteques, i altres entitats culturals)
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
- Conèixer i dominar els recursos i mètodes en l'estudi històric de la llengua catalana pel que fa al lèxic (incloent-hi la toponímia i l'antroponímia) i la sintaxi. A9
A12
A13
 B1
- Conèixer l'evolució del vocabulari català (incloent-hi toponímia i antroponímia) amb un enfocament historicocultural i també morfològic diacrònic. A1
A3
A6
A12
A13
A14
A17
A18
 B2
B3
- Conèixer l'evolució històrica de les estructures verbals i dels usos dels verbs en català (règim verbal, perífrasis verbals, coverbació, pronominals, substantivació de l'infinitiu, etc.). A1
A3
A9
A12
A13
A14

Continguts
Tema Subtema
1. Història del lèxic català: context històric 1.1. Filiació lingüística del català. Orígens del català. Substrat, adstrat i superstrat
1.2. Pobles i moviments migratoris amb influència lingüística (parlars pirinencs, ibèrics, grecs, fenicis, romans, germànics, àrabs, mossàrabs, gitanos, moviments moderns); paraules d'aquests pobles que han romàs en català
2. Antroponímia 2.1. Origen dels antropònims catalans
2.2. Gestió dels antropònims
3. Toponímia 3.1. Origen dels topònims catalans
3.2. Gestió dels topònims: etimologia, evolució fonètica, tradició gràfica i grafia actual
4. Morfologia lèxica diacrònica 4.1. Sufixació
4.2. Prefixació
5. Estructures i usos verbals 5.1. Habilitació de l'infinitiu
5.2. Perifrasació verbal
5.3. Coverbació
5.4. Règim verbal: evolució històrica
5.5. Verbs pronominals amb pronom fòssil
6. Altres 6.1. Tractaments abreujats
6.2. Partícules "son/can"

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
59 0 59
 
Atenció personalitzada
60 0 60
 
Proves pràctiques
0 30 30
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Donar a conèixer els objectius i el contingut de l'assignatura, el tipus de pràctiques que es faran i l'avaluació.
Sondejar l'alumnat per tal de veure l'interès i les expectatives sobre la matèria.
Sessió Magistral Classe a l'aula amb intervenció del professor, oberta a les intervencions de l'alumnat. Exposició oral amb, ocasionalment, suport audiovisual (visionatge de DVD o PowerPoint)

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
El contingut de l'assignatura mateix, així com el tipus de treballs de pràctiques, implica l'assessorament del professor en hores de despatx o bé per correu electrònic.

Avaluació
  Descripció Pes
Proves pràctiques - Comentari de l'evolució històrica de 4 paraules del vocabulari comú i 4 topònims.
- Comentari morfosintàctic de dos textos baix-medievals.
- Anàlisi de dos textos amb topònims amb fesomia antiga.
- Ressenya de 2 manuals universitaris sobre la matèria. 		10%


10%

10%

10% (5% cada llibre)
Altres

- Prova escrita (examen)

 60%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per a superar l'assignatura és obligatori presentar les 4 proves pràctiques. Pel que fa a la prova escrita (examen), és aconsellable seguir l'exposició del professor.

Fonts d'informació

Bàsica

Alsina, Àlex (1988-1989). "Un aspecte de la morfologia històrica catalana: la primera persona del singular del present d’indicatiu", Llengua & Literatura, 3, pàg. 89-119.

Badia i Margarit, Antoni M. (1981 [1951]). Gramàtica històrica catalana. València: 3i4.

Badia i Margarit, Antoni M. (1987). La formació de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bastardas, Joan (1980). "Nota sobre la toponímia catalana en els documents anteriors al segle xii", Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 2.

Bastardas, Joan (1995). La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial.Bastardas, Joan (1996). Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona: Edicions 62.Blasco Ferrer, Eduard (1985). "Les desinències de la primera persona del present d’indicatiu en català i en occità. Estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. X. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 37-87.

Bruguera, Jordi (1981). "La locució prepositiva «de part», el present històric i el perfet perifràstic en la Crònica de Jaume I", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 27-42.

Bruguera, Jordi (1986). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Bruguera, Jordi (2001). "Sufixos fòssils en català", Estudis de llengua i literatura catalanes XLII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 333-372.

Cantavella, Rosanna (1984). "Els verbs incoatius a L’espill de Jaume Roig", Miscel·lània..., pàg. 59-63.

Casanova, Emili (1986). "Evolució de la segona persona del present d’indicatiu del verb ser en català", Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 467-493.

Casanova, Emili (1992). "Grup fonètic dèbil i préstec: a propòsit dels reflexos de -ticum en català", Miscel·lània Sanchis Guarner I. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 391-413.

Duarte, Carles; Alsina, Àlex (1986). Gramàtica històrica del català. Barcelona: Curial [3 volums].

Gulsoy, Joseph (1967). "Nuevos datos para el imperativo segunda persona del plural en catalán", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultural, XLIII, pàg. 153-177.

Gulsoy, Joseph (1976). "El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català", Actes..., pàg. 27-59.

Gulsoy, Joseph (1981). "L’evolució de la terminació adjectival -idus en català i castellà", Estudis de Llengua i Literatura Catalanes II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 25-42.

Gulsoy, Joseph (1993). "Els descendents del sufix -(a)tione en català", Estudis de gramàtica històrica. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 315-349.

Martí, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València. Universitat de València.

Martí, Joan (2001). Els orígens de la llengua catalana. Barcelona: Pòrtic / Universitat Oberta de Catalunya.

Molho, Maurice (1976). "L’aorist perifràstic català", Problemes de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 67-100.

Moll, Francesc de Borja (1991 [1952]). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.

Montserrat, Sandra (2002). "El procés de gramaticalització del verb venir. La perífrasi venir+a+infinitiu", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. XLIV, pàg. 289-315.

Montserrat, Sandra (2005). "Estar + gerundi en la llengua medieval", comunicació presentada al III Simposi Internacional ‘Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius’ (la Nucia, 16, 17 i 18 de novembre del 2005).

Moreu-Rey, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica vària. Palma: Moll.

Moreu-Rey, Enric (1999 [1982]). Els nostres noms de lloc. Palma: Moll. 2a ed. [És més coneguda la primera edició, del 1982; però citem la segona perquè és "revisada i augmentada".]

Pérez Saldanya, Manuel (1988). Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Pérez Saldanya, Manuel (1996). "Gramaticalització i reanàlisi: el cas del perfet perifràstic català", Actes del X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 71-107.

Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.

Pérez Saldanya, Manuel (2000). "Naturalitat, cognició i variació morfològica — La distància lingüísica" [sobre el futur analític que passa a sintètic], Jornada de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Elx i a la Universitat d’Alacant. Barcelona / Elx: Institut d’Estudis Catalans / Ajuntament d’Elx, pàg. 24-27.

Pérez Saldanya, Manuel (2002). "Les relacions temporals i aspectuals — Les formes no finites", dins Solà, Joan [dir.] (2002). Gramàtica del català contemporani, vol. III. Barcelona: Empúries, pàg. 2650-2653.

Pérez Saldanya, Manuel (2004). "Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic", Segona Reunió de la Xarxa Temàtica de Lingüística Teòrica (ponència presentada el 26 de novembre de 2004).

Rasico, Philip D. (2006). El català antic. Girona: CCG.

Ribes i Marí, Enric (2005). "Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica", Llengua & Literatura, 16, pàg. 389-406.

Roca-Pons, Josep (1955). "Estar + participis, adjectius o complements preposicionals en català antic", Revue des Langues Romanes, LXXII, pàg. 5-23.

Roca-Pons, Josep (1957-1958). "Verbs auxiliars afins a estar en català antic", Estudis Romànics, VI, pàg. 165-168.

Roca-Pons, Josep (1960). "Tenir + participi en català antic", Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera, vol. II. Sant Cugat del Vallès / Barcelona: Instituto Internacional de Cultura Románica, pàg. 297-312.

Roca-Pons, Josep (1961). "Estar + gerundi en català antic", Estudis Romànics, VIII, pàg. 189-193.

Sanchis Guarner, Manuel (1980). Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor. Barcelona: Salvat. [Reedició del 1992.]

Vañó-Cerdà, Antonio (2005). "Reflexions sobre el sufix -ada en català", Zeitschrift für Katalanistik, 18, pàg. 115-140.

Wheeler, Max (1971-1975). "Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i en Curial e Güelfa", Estudis Romànics, XVI, pàg. 21-47.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
DIALECTOLOGIA CATALANA/12122109


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
GRAMÀTICA HISTÒRICA DE LA LLENGUA CATALANA I/12122017
 
Altres comentaris
Per a seguir els punts 2 (antroponímia) i 3 (toponímia) de l'assignatura cal haver seguit forçosament el punt 1 (història del lèxic).