DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) GRAMÀTICA HISTÒRICA DE LA LLENGUA CATALANA II Codi 12122018
Ensenyament
Filologia Catalana (2001)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
NAVARRO GÓMEZ, PERE
 Adreça electrònica pere.navarro@urv.cat
Professors/es
NAVARRO GÓMEZ, PERE
Web http://www.urv.cat
Descripció general i informació rellevant En aquesta assignatura s'estudia la història i evolució del lèxic (incloent-hi l'antroponímia i la toponímia), la morfologia flexiva i alguns elements de sintaxi (com les perífrasis verbals, el règim verbal, etc.).
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
1. Història del lèxic català: context històric 1.1. Filiació lingüística del català. Orígens del català. Substrat, adstrat i superstrat
1.2. Pobles i moviments migratoris amb influència lingüística; paraules d'aquests pobles que han romàs en català
2. Antroponímia
3. Toponímia
4. Morfologia lèxica diacrònica 4.1. Sufixació
4.2. Prefixació
5. Estructures i usos verbals 5.1. Habilitació de l'infinitiu
5.2. Perifrasació verbal
5.3. Coverbació
5.4. Règim verbal: evolució històrica
5.5. Verbs pronominals amb pronom inherent
6. Altres 6.1. Tractaments abreujats
6.2. Partícules "son/can"
6.3. Preposicions "a" i "en"
6.4. Preposicions "per" i "per a"

Atenció personalitzada
Descripció
El contingut de l'assignatura mateix, així com el tipus de treballs de pràctiques, implica l'assessorament del professor en hores de despatx o bé per correu electrònic.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per a superar l'assignatura és obligatori presentar les 4 proves pràctiques. Pel que fa a la prova escrita (examen), és aconsellable seguir l'exposició del professor.
Els qui no superin la primera convocatòria o no s'hi presentin poden ser avaluats en la segona convocatòria. En aquesta segona convocatòria cal presentar igualment les proves pràctiques i la prova escrita (examen).

Fonts d'informació
Bàsica

Alsina, Àlex (1988-1989). "Un aspecte de la morfologia històrica catalana: la primera persona del singular del present d’indicatiu", Llengua & Literatura, 3, pàg. 89-119.

Badia i Margarit, Antoni M. (1981 [1951]). Gramàtica històrica catalana. València: 3i4.

Badia i Margarit, Antoni M. (1987). La formació de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bastardas, Joan (1980). "Nota sobre la toponímia catalana en els documents anteriors al segle xii", Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 2.

Bastardas, Joan (1995). La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial.Bastardas, Joan (1996). Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots. Barcelona: Edicions 62.Blasco Ferrer, Eduard (1985). "Les desinències de la primera persona del present d’indicatiu en català i en occità. Estudi diacrònic de morfosintaxi gal·loromànica", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. X. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 37-87.

Bruguera, Jordi (1981). "La locució prepositiva «de part», el present històric i el perfet perifràstic en la Crònica de Jaume I", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 27-42.

Bruguera, Jordi (1986). Història del lèxic català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Bruguera, Jordi (2001). "Sufixos fòssils en català", Estudis de llengua i literatura catalanes XLII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 333-372.

Cantavella, Rosanna (1984). "Els verbs incoatius a L’espill de Jaume Roig", Miscel·lània..., pàg. 59-63.

Casanova, Emili (1986). "Evolució de la segona persona del present d’indicatiu del verb ser en català", Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 467-493.

Casanova, Emili (1992). "Grup fonètic dèbil i préstec: a propòsit dels reflexos de -ticum en català", Miscel·lània Sanchis Guarner I. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 391-413.

Duarte, Carles; Alsina, Àlex (1986). Gramàtica històrica del català. Barcelona: Curial [3 volums].

Gulsoy, Joseph (1967). "Nuevos datos para el imperativo segunda persona del plural en catalán", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultural, XLIII, pàg. 153-177.

Gulsoy, Joseph (1976). "El desenvolupament de les formes del subjuntiu present en català", Actes..., pàg. 27-59.

Gulsoy, Joseph (1981). "L’evolució de la terminació adjectival -idus en català i castellà", Estudis de Llengua i Literatura Catalanes II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 25-42.

Gulsoy, Joseph (1993). "Els descendents del sufix -(a)tione en català", Estudis de gramàtica històrica. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pàg. 315-349.

Martí, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València. Universitat de València.

Martí, Joan (2001). Els orígens de la llengua catalana. Barcelona: Pòrtic / Universitat Oberta de Catalunya.

Molho, Maurice (1976). "L’aorist perifràstic català", Problemes de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 67-100.

Moll, Francesc de Borja (1991 [1952]). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.

Montserrat, Sandra (2002). "El procés de gramaticalització del verb venir. La perífrasi venir+a+infinitiu", Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. XLIV, pàg. 289-315.

Montserrat, Sandra (2005). "Estar + gerundi en la llengua medieval", comunicació presentada al III Simposi Internacional ‘Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius’ (la Nucia, 16, 17 i 18 de novembre del 2005).

Moreu-Rey, Enric (1974). Toponímia urbana i onomàstica vària. Palma: Moll.

Moreu-Rey, Enric (1999 [1982]). Els nostres noms de lloc. Palma: Moll. 2a ed. [És més coneguda la primera edició, del 1982; però citem la segona perquè és "revisada i augmentada".]

Pérez Saldanya, Manuel (1988). Els sistemes modals d’indicatiu i de subjuntiu. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Pérez Saldanya, Manuel (1996). "Gramaticalització i reanàlisi: el cas del perfet perifràstic català", Actes del X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 71-107.

Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.

Pérez Saldanya, Manuel (2000). "Naturalitat, cognició i variació morfològica — La distància lingüísica" [sobre el futur analític que passa a sintètic], Jornada de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Elx i a la Universitat d’Alacant. Barcelona / Elx: Institut d’Estudis Catalans / Ajuntament d’Elx, pàg. 24-27.

Pérez Saldanya, Manuel (2002). "Les relacions temporals i aspectuals — Les formes no finites", dins Solà, Joan [dir.] (2002). Gramàtica del català contemporani, vol. III. Barcelona: Empúries, pàg. 2650-2653.

Pérez Saldanya, Manuel (2004). "Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic", Segona Reunió de la Xarxa Temàtica de Lingüística Teòrica (ponència presentada el 26 de novembre de 2004).

Rasico, Philip D. (2006). El català antic. Girona: CCG.

Ribes i Marí, Enric (2005). "Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica", Llengua & Literatura, 16, pàg. 389-406.

Roca-Pons, Josep (1955). "Estar + participis, adjectius o complements preposicionals en català antic", Revue des Langues Romanes, LXXII, pàg. 5-23.

Roca-Pons, Josep (1957-1958). "Verbs auxiliars afins a estar en català antic", Estudis Romànics, VI, pàg. 165-168.

Roca-Pons, Josep (1960). "Tenir + participi en català antic", Miscelánea filológica dedicada a Mons. A. Griera, vol. II. Sant Cugat del Vallès / Barcelona: Instituto Internacional de Cultura Románica, pàg. 297-312.

Roca-Pons, Josep (1961). "Estar + gerundi en català antic", Estudis Romànics, VIII, pàg. 189-193.

Sanchis Guarner, Manuel (1980). Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor. Barcelona: Salvat. [Reedició del 1992.]

Vañó-Cerdà, Antonio (2005). "Reflexions sobre el sufix -ada en català", Zeitschrift für Katalanistik, 18, pàg. 115-140.

Wheeler, Max (1971-1975). "Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i en Curial e Güelfa", Estudis Romànics, XVI, pàg. 21-47.
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent