| Competències |
| Codi |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Iniciar l’estudiant en la lectura i anàlisi dels textos bàsics del període posant en joc els diversos recursos que s’ofereixen durant el curs per ntal de confegir un comentari complexiu. | |||
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| I.- DISSOLUCIÓ I REINVENCIÓ DEL TEATRE EN L’ÈPOCA MEDIEVAL. II. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS. INTEGRACIÓ DE L'ACTIVITAT DRAMÀTICA EN LA VIDA SOCIAL (ss. XIII-XIV). III. EL TEATRE DEL PODER (s.XV). |
I.1. La teatralitat difusa: Entreteniment i diversió en la societat romànica. I.1.1. L'activitat dels joglars. I.1.2. La festa popular: Llibertats desembrines, reis efímers, festa de l’ase i carnaval. I.2. Orígens de la teatralitat religiosa: el cerimonial cristià i els primers drames litúrgics (s.X-XII): Resurrecció, Peregrins d’Emaús, Verges nícies i prudents. I.3. L’espai sagrat: simbologia i articulació. Els espectacles pasquals de la Catedral de Vic. El mercader d’ungüents II.1. L'ocupació litúrgica de la ciutat: el teatre religiós al carrer. La Festa de Corpus. II.2. Les primeres representacions passionístiques: la Passió del Regne de Mallorca (1276-1349) i la seva difusió. El monòleg de Judes. II.3. La representació asumpcionista de Tarragona (1388). III.1. La ciutat en el temple: grans espectacles de les Catedrals. III.1.1. La Passió Cíclica: Barcelona 1406, Elna 1415, Lleida 1453, Girona 1470, Tarragona 1472, Cervera 1477, Tàrrega 1480, Palma de Mallorca 1481 i pervivència fins 1691. III.1.2. La Pentecosta: l’espectacle de la Palometa (València) o de la Colometa (Lleida). III.1.3. L’Assumpció: València (c.1420), Lleida (c.1497) i Elx (c.1480-avui). III.2. El cosmos en la ciutat: la ciutat convertida en escena. III.2.1. L’Entrada Reial: Coronació de Martí l’Humà (1399) i Ferran d’Antequera (1414). III.2.2. L’espectacle del poder: del Palau a la plaça. Instrumentalització política del teatre. III.2.3. La festa i l'espectacle cortesà: l'experiència viva del "Tirant lo Blanc". |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
0 | 3 | 3 | |||||
| Sessió Magistral |
|
45 | 45 | 90 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
10 | 0 | 10 | |||||
| Proves orals |
|
10 | 0 | 10 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | |
| Sessió Magistral |
| Atenció personalitzada |
|
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | |||
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els qui assisteixin regularment a classe poden triar en fer un treball de curs que s'exposarà oralment o un examen final. Els qui no tinguin una assistència continuada hauran de fer ambdues coses. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
F.MASSIP & L.KOVÁCS, El baile: conjuro ante la muerte. Presencia de lo macabro en la danza y la fiesta popular, Ciudad Real, CIOFF-INAEM 2004,
A.ROSSICH/A.SERRÀ/P.VALSALOBRE eds, El teatre català dels orígens al segle XVIII, Kassel, Ed.Reichenberger, 2001.,
Francesc MASSIP, El Teatro Medieval, Montesinos, 1992, barcelona
AA.DD., Formes teatrals de la tradició medieval, Institut del Teatre, 1996, barcelona
Francesc MASSIP, La monarquía en escena, , Madrid 2003
ILLC, Repertori bibliogràfic actualitzat de la Literatura Catalana de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, universitat, girona
costanzo di girolamo, Repertori de textos catalans antics, , nàpols
Josep ROMEU I FIGUERAS, Teatre català antic, Barcelona, Curial, 1994-1995.,
Josep MASSOT I MUNTANER, Teatre medieval i del renaixement, Edicions 62, 1983,
Francesc MASSIP, Teatre religiós medieval als PPCC, Edicions 62, 1984, barcelona
Eva CASTRO, Teatro medieval. El drama litúrgico, Crítica 1997, barcelona |
| Complementària | |
| Recomanacions |