DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura LITERATURA CATALANA I GÈNERE Codi 12122227
Ensenyament
Filologia Catalana (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
PALAU VERGÉS, MONTSERRAT
Adreça electrònica montserrat.palau@urv.cat
Professors/es
PALAU VERGÉS, MONTSERRAT
Web http://https://moodle.urv.net/moodle0506/course/view.php?id=1758
Descripció general i informació rellevant Estudis de dones, gènere i feminismes aplicats a la Literatura Catalana.

Competències
Codi  
A1 Conèixer en profunditat la llengua i la literatura catalanes
A3 Conèixer la història de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes
A4 Conèixer els autors i les obres dels diferents períodes de la literatura catalana
A5 Conèixer els mètodes de la crítica literària catalana
A8 Conèixer la teoria literària aplicada a la literatura catalana
A10 Conèixer la realitat lingüística i cultural de l'entorn europeu
A11 Conèixer altres llengües i literatures
A12 Conèixer la metodologia de recerca en Història Cultural i Història Literària
A14 Saber formar-se una opinió crítica sobre un text
A15 Saber expressar una opinió (sobre un text) amb claredat i concisió a nivell oral i escrit
A16 Saber fer una presentació multimèdia sobre un tema concret
A17 Saber cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics...)
A18 Saber fer recerca historicoliterària en fons documentals (arxius públics i privats, hemeroteques, i altres entitats culturals)
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B5 Treballar de forma col•laborativa
B6 Comprometer-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B12 Presa de decisions
B13 Capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a les noves situacions
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C4 Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
-Conèixer i definir els estudis de dones, gènere i feminismes en relació a literatura catalana. A3
A4
A8
A10
A11
A15
B1
B3
B6
B13
C3
C4
-Comprendre i demostrar la validesa i necessitat dels estudis de dones, gènere i feminismes. A3
A5
A8
A10
A12
B1
B3
B6
B12
B13
C3
C4
-Analitzar i distingir els diferents períodes, escoles teòriques i crítiques i textos internacionals i catalans en aquests estudis. A1
A3
A4
A5
A8
A10
A11
A12
A14
A15
A17
A18
B3
B5
B6
B13
C2
C3
C4
-Analitzar, distingir, comparar i saber jutjar teories i textos internacionals i catalans sobre dones i literatura. A1
A3
A4
A8
A11
A12
A14
A15
A16
A17
A18
B1
B2
B3
B5
B6
C2
C3
C4
C5
-Adaptar-se a les noves realitats actuals i prendre consciència de la necessitat de visibilització de les autores en la història literària, de les seves aportacions en els textos assagístics i les obres de ficció, de les escoles teòriques i dels estudis de dones, gènere i/o feminismes. A3
A4
A8
A10
A14
A15
A16
A17
A18
B1
B2
B3
B5
B6
B13
C2
C3
C4
C5

Continguts
Tema Subtema
1.Introducció 1.1 Estudis de dones, gènere i feminisme en relació a la literatura
2. Dones, cultura i literatura. 2.1 Dones i imaginari cultural. Mitologia i religió.
2.2. Discursos sobre les dones i discursos de les dones.

3. Literatura i gènere 3.1 Llegir com a dones
3.2 Escriure com a dones
3.3 Feminismes socials i culturals
3.4 Escoles de teoria i crítica literàries
4. Literatura catalana i gènere 4.1 Accés a la professió literària
4.2Les primeres autores catalanes contemporànies (XIX-XX)
4.3 Teories a Catalunya: Dolors Monserdà, Carme Karr. Feminisme burgès i feminisme proletari
4.4Sufragisme i feminisme. L’habitació pròpia. Autores catalanes de la República.
4.5 Els feminismes moderns. Primers moviments. El feminisme de la igualtat
4.6 Teories a Catalunya: Maria Aurèlia Capmany
4.7 Noves escoles crítiques. Escoles de teoria i crítica literària.El feminisme de la diferència.Genealogies, llenguatge i ordre simbòlic
4.8 Teories a Catalunya: Montserrat Roig i M. Mercè Marçal.
4.9 Les autores catalanes de la segona meitat del segle XX


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 3 6
 
Sessió Magistral
45 45 90
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
15 15 30
Treballs
3 15 18
 
Atenció personalitzada
4 0 4
 
Proves de Desenvolupament
2 4 6
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries -Lliçó sobre el perquè de l'assignatura.
-Lliçó sobre el funcionament de l'assignatura, sobre els seus continguts.
-Lliçó sobre els materials i funcionament de l'assignatura en el campus virtual de la URV.
Sessió Magistral -Classes presencials d'explicació i desenvolupament dels continguts exposats en el programa.
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques -Lectura de documents complementaris, anàlisi de textos i altres recursos.
-Aplicació dels coneixements teòrics a través d'activitats concretes.
Treballs -Treballs de recerca de l'alumnat sobre temes de l'assignatura.

Atenció personalitzada
 
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques
Treballs
Atenció personalitzada
Proves de Desenvolupament
Descripció
-Atenció a l'alumnat de forma presencial a les classes. -Atenció a l'alumnat en hores de despatx. -Atenció a l'alumnat a través del correu electrònic i els fòrums de la pàgina virtual de l'assignatura.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques a través de TIC en aules informàtiques -Anàlisi i comentari de documents i textos 25
Treballs -Treball de recerca monogràfic 50
Proves de Desenvolupament -Exercicis concrets d'aplicació dels conceptes teòrics 25
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Montserrat Abelló;  Neus Aguado; Lluïsa Julià i M. Mercè Marçal (eds.) (1999). Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana.

 

M. Aritzeta  i M. Palau (eds.) (1997),  Paraula de Dona. Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació, Diputació de Tarragona.

 

Esteve Albert (compilador) (1975), Les cinc branques. Poesia femenina catalana. Barcelona: Esteve Albert editor.

 

Maria Aurèlia Capmany (1978) , Dona i societat a la Catalunya actual. Barcelona: Edicions 62.

                        (1987) La dona. Obres selectes i inèdites I. Barcelona: Dopesa.

                        (1966) La dona a Catalunya. Barcelona, Edicions 62.

                         Grandesa i misèria del feminisme a L’Avenç, 4, 30-37.

                        (1970) El feminismo ibérico. (Col. Carmen Alcade). Barcelona: Oikós-Tau.

                        (1982) En busca de la mujer española a DD.AA. España sin ir más lejos. Barcelona: Laia.

                        (1971) De profesión, mujer. Barcelona: Plaza &Janés.

                        (1973) El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra.

 

 Llucieta Canyà, (1934)  L’etern femení. Barcelona: Llibreria Duran.

(1945)   L’etern masculí. Barcelona:

 

F. Carbó; S. Mattalía; E. Miñano i C. Morenilla (eds.) (1997), Quaderns de Filologia. Estudis Literaris III. Dona i Literatura, Universitat de València.

 

Anne Charlon (1990), La condició de la dona a la narrativa femenina catalana (1900-1983). Barcelona: Edicions 62.

 

DD.AA. (1995)  Dossier ”Dona i Educació” a Escola Catalana, núm. 318, març.

 

DD.AA. (1988)  Literatura de dones: una visió del món. Barcelona: La Sal.

 

DD.AA. (1997) Memorials ICD, 1993-1996, 2 vol., Institut Català de la Dona.

 

DD.AA. (2005): Escriptores. De Caterina Albert al nostres dies. Nadala Fundació Carulla.

 

Patricia Gabancho (1982) , La rateta que escombrava l’escaleta. Cop d’ull a l’actual literatura catalana de dona. Barcelona: Edicions 62.

 

Juan Antonio Hormigón (dr.) (1996) , Autoras en la historia del teatro español (1500-1994), 4 vol. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Escena de España.

 

Lluïsa Julià (ed.) (1999), Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

 

Carme Karr, (1910) Cultura femenina. Estudi i orientacions. Barcelona: Tipologia l’Avenç.

                        (1916) “De la misión social de la mujer en la vida moderna” a Educación Femenina. Barcelona: Librería Parera.

 

M. Mercè Marçal  (ed.) (1998), Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa.

 

Laia Martín Marty (1984) , Aproximació a la imatge literària de la dona al Noucentisme català. Barcelona: Fundació Vives-Casajuana.

 

Roser Mateu (1972), Quatre dones catalanes. Barcelona: La Sal.

 

Jaume Medina (1998), Les dames de Josep Carner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

Dolors Monserdà (1909), Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana. Barcelona: Lluís  Gili.

                        (1983) Del món. Barcelona: La Sal.

 

Federica Montseny (1978), Seis años de mi vida. Barcelona: Galba.

                        (1977) Cent dies de la vida d’una dona. Barcelona: Galba.

                        (1987) Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Galba.

 

 

Montserrat Palau (ed.) (1997), Dones i Literatura, present i futur, Tarragona, Institut Català de la Dona.

 

Vinyet Panyella (ed.) (1999), Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Tarragona: ICD/Paraula de Dona (URV).

 

Montserrat Roig (1980), ¿Tiempo de mujer? Barcelona: Plaza & Janés,

                        (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62.

Complementària

 Laura P. Alonso; Pilar Cuder i Zenón Luis (eds.) (1996): La mujer del texto al contexto. Universidad de Huelva.

 

Celia Amorós (1997), Tiempo de feminismo, Madrid, Cátedra.

-(ed.) (2000):  Feminismo y Filosofía. Madrid, Sintesis.

 

Nancy Amstrong (1993): Deseo y ficción doméstica. Madrid, Càtedra/Instituto de la Mujer.

 

R, Baccolini; M.G. Fabi; V. Fortunati i R. Monticelli (eds.) (1997): Critiche femministe e teorie letterarie. Bolonya, CLUEB.

 

Simone de Beauvoir (1949),  Le deuxième sexe  (ed. Castellana, Cátedra, 1999)

 

E. Beck-Gernsheim; J. Butler, J. i L. Puigvert, L. (2002):Mujeres y transformaciones sociales. El Roure, Barcelona, 2002.

 

S. Benhabib, S. i D. Cornell (1990): Teoría feminista y teoría crítica. València, Ed. Alfons el Magnánim.

 

Fina Birulés (1992):  Filosofía y género. Identidades femeninas, Barcelona, Pamiela.

 

Erika Bornay (1990), Las hijas de Lilith. Madrid: Cátedra.

 

Laura Borràs (ed.) (1998) Reescribir la escena. Madrid: Fundación autor.

 

Rosi  Braidotti (2004): Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómade, Barcelona,  Ed. Gedisa.

 

J. Butler (2002): Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del "sexo", Buenos Aires,Paidós.

 

Caballé, Anna (dr.) (2003): La vida escrita por las mujeres. Obras y autoras de la literatura hispánica e hispanoamericana, IV volums, Barcelona, Círculo de Lectores.

 

M. Angeles Calero (coord.) (1996), Scriptura. La imagen de la mujer en la literatura. Edicions de  la Universitat de Lleida.

 

Victoria Camps (1998):  El siglo de las mujeres, Madrid, Cátedra.

 

Neus Carbonell i Meri Torras (eds.) (1999): Feminismos literarios, Madrid, Arco Libros.

 

Biruté Ciplijauskaité (1988): La novela femenina contemporánea (1970-1985). Hacia una tipología de la narración en primera persona, Madrid, Anthropos.

 

Gisela Cker (ed.) (1986): Estética feminist,. Barcelona, Edicions Icaria.

 

C. Clément, C. i J. Kristeva (2000):Lo femenino y lo sagrado, Ed. Cátedra, Madrid.

Cixous, Héléne (1995): La risa de la medusa, Barcelona, Anthropos.

 

Giulia Colaizzi (ed.) (1990): Feminismo y teoría del discurso, Madrid, Cátedra.

 

Pilar Cuder (ed.) (2000): Exilios femeninos, Universidad de Huelva.

 

Miriam Díaz-Diocaretz i Iris M. Zavala (coord.) (1996): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castellana).  Diversos volums, el volum VI, dedicat a la literatura catalana, gallega i basca.

 

B. Didier (1981): L’écriture-femme, París, P.U.F.

 

Mary Eagleton (1991): Feminist Literary Criticism, London, Logman.

             (1996): Working with Feminist Criticism, Oxford, Blackwell.

 

A. Gómez Rodríguez i J. Tally (eds.) (1998): La construcción cultural de lo femenino, Universidad de la Laguna.

 

M.A. González de Chávez Fernandéz (1998):  Feminidad y Masculinidad. Subjetividad y orden simbólico, Madrid,Ed. Biblioteca Nueva.

 

Carolyn G. Heilbrun (1994), Escribir la vida de una mujer. Madrid: Megazul.

 

Giuliana di Febo (1979), Resistencia y movimiento de mujeres en España (1936.1976). Barcelona: Edicions Icaria.

 

Nathalie Heinch (1996), Ëtats de femme. L’identité femenine dans la fiction occidentale. París: Gallimard.

 

Maggie Humm (1994), Contemporany Feminist Literary Criticism, London, Harvester Wheatsheaf.

 

Nieves Ibeas i M. Angeles Millán (ed.) (1997), La conjura del olvido, Barcelona, Icária.

 

Luce Irigaray (1978): Speculo. Espejo del otro sexo, Madrid, Saltés.

            -(1992): Yo, tu, nosotras, Madrid, Cátedra.

            -(1994):  Amo a ti, Barcelona, Icaria.

 

Angel G. Loureiro (coord.) (1994): El gran desafío: Feminismos, autobiografía y postmodernidad, Madrid, Megazul-Endymion.

 

A.     Martín Gamero (1975): Antología del feminismo, Madrid, Alianza editorial.

 

M. Jesús Mayans Natal (1991): Narrativa feminista española de posguerra, Madrid, Pliego.

 

Kate Millet  (1970), Política sexual, Madrid, Càtedra.

 

Toril Moi (1988): Teoría literaria feminista, Madrid, Cátedra.

 

Jan Montefiore (1987): Feminism and Poetry: Language, Experience, identity in women’s writing, Londres, Pandora.

 

M. Eugenia Monzón Perdomo i Inmaculada Perdomo Reyes (eds.) (1999): Discursos de las mujeres, discursos sobre las mujeres. Centro de Estudios de la Mujer. Universidad de la Laguna.

 

Pam Morris (1993): Literature and Feminism, Oxford, Blackwell.

 

L. Muraro (1994): El orden simbólico de la madre, Madrid, Horas y Horas.

 

Pilar Pérez Cantó i Elena Postigo Castellano (eds.) (2000): Autoras y protagonistas, Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid.

 

M. Milagros Rivera (1994): Nombrar el mundo en femenino. Barcelona: Icaria.

                        -(1996) El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer. Madrid: Horas y horas.

 

Marta Segarra (ed.) (2004): Lengua por venir, Barcelona Icaria.

 

M Segarra i A. Carabí (eds.):Feminismo y crítica literaria, Barcelona, Icaria.

 

Suárez Briones, Beatriz (2003): Sextualidades: Teorías Literarias Feministas, Alcalá de Henares.

 

Susan Tower Hollis, Linda Pershing i M. Jane Young (eds.) (1993): Feminist Theory and the Study of Folklore, Urbana, University Illinois Press.

 

Aránzazu Usandizaga (1993), Amor y literatura. La búsqueda literaria de la identidad femenina. Barcelona: PPU.

 

Virgina Woolf (1985): Una cambra pròpia, Barcelona, Grijalbo.

                        -(1999): Dones i literatura. Barcelona, Columna.

 

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
TEORIA DE LA LITERATURA/12121002