| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Introducció a la Lingüística Romànica |
1.1. El seu objecte |
| 2. Història i mètodes de la Lingüística Romànica. | 2.1. Antecdents dels estudis lingüístics: la reflexió a l'Antiguitat. El pensament clàssic. L'Edat Mitjana, 2.2. Primers testimonis de la Lingüística Romànica: les gramàtiques provençals. 2.3. Dante i De vulgari eloquentia. 2.4. El Renaixement: gramàtiques de les llengües neollatines. 2.5. Els segles XVII i XVIII. François Raynouard i August W. Schlegel. 2.6. La lingüística comparada dels inicis del segle XIX. 2.7. Friedrich Diez. 2.8. La concepció naturalista del llenguatge. August Schleicher i Hugo Schuchardt. 2.9. La dialectologia de G.I. Ascoli. 2.10. Els neogramàtics. 2.11. L'estudi dels substrat. W. Meyer-Lübke. 2.12. La geografia lingüística. L'obra de J. Gillieron. 2.13. La lingüística idealista. 2.14. F. de Saussure. L'estructuralisme. Altres corrents lingüístics del segle XX. |
| 3. Aproximació a les llengües romàniques: punt de vista extern | 3.1. Origen de les llengües romàniques. 3.2. Localització del llatí. Llatí clàssic i llatí vulgar. 3.3. El llatí i les llengües neollatines. 3.4. Diversificació lingüística de la Romània. 3.5. Substrats, superstrats i adstrats. 3.6. Llengües i dialectes romànics. 3.7. La divisió lingüística de la Romània. 3.8. Classificació de les llengües romàniques: Romània occidental i Romànica oriental. 3.9. El gal•loromànic. 3.10. L’Iberoromànic. 3.11. L’Italoromànic. 3.12. El Balcanoromànic. 3.13. La Romània perduda. 3.14. La Romània nova. |
| 4. Aproximació a les llengües romàniques: punt de vista intern | 4.1. Fonètica i fonologia. 4.1.1. Estructures accentuals. 4.1.2. El sistema vocàlic: posició tònica i posició àtona. 4.1.3. El sistema consonàntic: posició inicial, posició medial i posició final. 4.2. Morfologia. 4.2.1. Substantiu i adjectiu: gènere, nombre i cas. 4.2.2. Determinants i pronoms. 4.2.3. El verb. 4.2.4. Els inveriables. 4.3. Sintaxi. 4.3.1. El sintagma nominal. 4.3.2. El sintagma verbal. 4.3.2. L’enunciat complex. 4.4. Lèxic. 4.4.1. El fons llatí. 4.4.2. Lèxic autòcton de les llengües romàniques. 4.4.3. Lèxic germànic i àrab en les llengües romàniques. 4.4.4. Altres elements lèxics en les llengües romàniques. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'atenció personalitzada es portarà a terme al despatx del professor i també per via electrònica. |
| Avaluació |
| Altres comentaris i segona convocatòria |
|
La primera convocatòria i la segona convocatòria consistiran respectivament en dos exàmens de tota la matèria estudiada al curs. El contingut d'aquest dos examens serà el següent: 1. Examen teòrico-pràctic sobre els temes continguts al programa (50%). 2. Comentari lingüístic d'un text romànic (pes: 30%); 3. Exercici pràctic sobre evolucions fonètiques (20%). |
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
D. Munteanu & R. Rodríguez Marín, Bibliografía básica y selectiva de lingüística románica, Universidad de Alcalá de Henares, Alcalá de Henares, 2003
Alberto Vàrvaro, Historia, problemas y métodos de la lingüística románica, Sirmio, Barcelona, 1988
Rebecca Possner, Las lenguas romances, Cátedra, Madrid, 1998
José E. Gargallo, Les llengües romàniques , Empúries, Barcelona, 1998 (2na ed.)
S. Reinheimer & L. Tasmowsky , Pratique des langues romanes , L'Harmattan, París, 1997 |
||||||||
| Complementària |
H.-M. Gauger, Introducción a la lingüística romànica , Gredos, Madrid, 1989
W. von Wartburg, La fragmentación lingüística de la Romania , Gredos, Madrid, 1971 (2na ed.)
I. Iordan & M. Manoliu, Manual de Lingüística Románica, Gredos, Madrid, 1989 (2na reimpr.
P. Bec, Manuel pratique de philologie romane, Picard, París, 1970/1971 (2 vols.)
Carlo Tagliavini, Orígenes de las lenguas neolatinas, Fondo de Cultura Económica, México, 1973 |
||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|||||||||