| Objectius |
Competències |
| Analitzar l'evolució de les indústries discogràfica, cinematogràfica, radiofònica, televisiva i vídeogràfica de forma interconnectada des de finals del segle XIX i fins a l'actualitat. |
A3
A4
|
B2
B3
B4
B11
|
C3
|
| Identificar i situar qualsevol producte audiovisual en el seu context històric de producció i difusió, des de la perspectiva de la individualitat creadora (autors) com la industrial i també col·lectiva. |
A3
|
B1
B2
B3
|
C3
|
| Comprendre el significat social i cultural de les diferents produccions audiovisuals en el seu context històric, en tant que agents de socialització específics que contribueixen a les maneres d'entendre el món de diferents contexts sociohistòrics. ent. |
A9
A10
|
B3
|
C3
C5
|
| Entendre que el llenguatge audiovisual consolidat actualment no és transparent ni unívoc sinó que respon a un procés d'evolució de les formes d'explicar històries o bé d'entretenir-se, sempre mitjançant sons i imatges. |
A3
A9
A10
|
B4
B5
|
C3
C5
|
| Estudiar i valorar els productes audiovisuals de forma documentada, amb el recurs a estètiques i creadors pertanyents a cada època històrica. |
A8
A16
A22
|
B1
B3
B11
B15
|
C3
|
| Oferir recursos visuals i sonors específics i el coneixement de les seves codificacions culturals -així com desplaçament d'aquests significats al llarg del temps- per proveir els alumnes d'un bagatge que els ajudi a realitzar els seus productes audiovisuals. |
|
B1
B2
B3
B4
B5
B11
|
|
| Tema |
Subtema |
| 1- Orígens de la reproducció mecànica del so, de la imatge, i de la imatge-moviment (cinema). |
1. La reproductibilitat tècnica de la imatge: invents pre-cinematogràfics, l'aura i les masses.
2. De la camera lucida a la fixació de la imatge mecànica.
3. La captació i reproducció del so: de Tin Pan Alley al cilindre i al disc de Berliner i Edison. 1895, indústria establerta.
4. Audiovisuals sincronitzats: Illustrated Songs.
5. Thomas A. Edison, i el film de consum individualitzat.
6. Naixement del cinema com a espectacle col·lectiu: els germans Lumière.
7. La ciència ficció i la màgia de les imatges de Georges Méliès i Segundo de Chomón.
8. L'explotació industrial del cinema: Gaumont i Pathé.
9. Les Films d'Art, adaptacions cultes per a un públic burgès.
10. La recuperació de la memòria americana: el western i els muntatges de Porter i Ince. |
| 2- La institucionalització del llenguatge i la indústria cinematrogràfiques.l |
1. David W. Griffith i la consolidació del Mode de Representació Institucional
2. Edison apreta i els independents funden la Meca del Cine: Hollywood.
3. Sistema d'estudis, star system, i Zuckor.
4. El cinema còmic i slapstick. Consolidació dels gèneres.
5. Monopolis a Europa i super-produccions italianes.
|
| 3- Cinemes des de la perspectiva artística. |
1. Cinema soviètic, muntatge: Kulechov, Vertov i Eisenstein.
2. L'Expressionisme alemany, kammerspiel i futurisme: Murnau i Lang.
3. Escola Impressionista francesa: Epstein, Dulac, l'Herbier, Clair i Gance.
4. Nord i natura, cinemes d'exteriors: Von Stroheim, Dreyer i Schiller. |
4- Funcionament del sistema d'Estudis. La popularització del jazz i l'experimentació en suports sonors.
|
1. Warner Bros aposta per la transició al sonor; renovació de l'star system.
2. Anys 20-30, Època Daurada de Hollywood i recessió europea.
3. Cinema de productors i revolta dels stars: United Artists.
4. L'establiment dels gèneres cinematogràfics clàssics.
5. Persecució política de McCarthy als cineastes (1950-1957).
6. Indústria musical: desaparició del cilindre, consolidació del disc, experimentació amb les cintes magnètiques (1935-36).
7. Expansió de la ràdio i auge del jazz.
8. Primers experiments televisius: BBC, CBS i NBC. |
| 5- Cinemes durant la guerra i la postguerra: activació de militàncies. La postguerra del rock'n roll: arriben els LP's i la tele. |
1. Cinemes feixistes. El cas d'Espanya.
2. Refer el país: el Neorrealisme italià i la tornada de l'austeritat cinematogràfica.
3. Pel·lícules per a la Guerra Freda.
4. Legitimitat intel·lectual del cinema com a mitjà d'expressió, i de la seva pertinència com a objecte acadèmic (instituts, universitats).
5. Exponencial millora de l'enregistrament sonor i aparició de l'LP (microgroove). La cultura del rock'n'roll.
6. Desenvolupament de la televisió, distribució de l'espai, i normatives internacionals. Comença la cultura catòdica. |
6- Modernitat i nous cinemes. Documental i discursos de la modernitat. La indústria musical consolida el casette.
|
1. Nous cinemes europeus: Free Cinema, Nouvelle Vague, New American Cinema, Nou Cinema Alemany.
2. A casa nostra: Nou Cinema Espanyol i Escola de Barcelona
3. Expansió de la televisió i adaptació dels llenguatges audiovisuals
4. Hollywood fagocita el cinema independent. Dinàmiques de fragmentació-integració al mainstream.
5. Música en suport portable. Phillips treu el casette al mercat. Beat, pop, punk. |
7- Postmodernitat i noves formes d'expressió audiovisual. Dinàmiques de concentració i nous circuits de distribució. Auge i límits dels indies.
|
1. Crisi del cinema d'autor europeu.
2. L'última teoria ontològica del cinema: El Dogma 95.
3. Derives del cinema documental: subjectivisme, interactivitat, resignificacions.
4. Noves plataformes, altres llenguatges: videoclip, videojoc, productes multiplataforma.
5. La televisió digital, l'apagada analògica. Neotelevisió i noves formes de consum: a la carta.
6. L'Oligopoli discogràfic dels 80-90 (EMI, CBS, BMG, MCA, WEA i PolyGram) i el posterior impacte d'Internet en la fragmentació de la indústria: l'auge de l'indie. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
29 |
0 |
29 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
30 |
10 |
40 |
| Treballs |
|
1 |
27 |
28 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
2 |
10 |
12 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
0 |
2 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
1. Presentació assignatura i bibliografia.
2. Avaluació inicial. |
| Sessió Magistral |
A través dels materials audiovisuals facilitats pel professor a l'aula o a través del Moodle es treballa l'evolució dels mitjans audiovisuals. Les classes magistrals estan plantejades per a crear una dinàmica interactiva entre professora i alumnes a través dels exemples audiovisuals que es projectaran a classe. També organitzarem alguna xerrada amb professionals o acadèmics de l'audiovisual a mesura que anem avançant amb el temari. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
A partir de fragments de films, programes de radio i telelivisió, música popular que es projecten/escolten a classe s'expliquen els diversos aspectes del desenvolupament històric dels mitjans audiovisuals. |
| Treballs |
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
| |
| Sessió Magistral |
| Treballs |
|
|
Descripció |
| Es faran tutories de seguiment del treball de curs. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
20% |
| Treballs |
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum. |
40% |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. |
40% |
| Altres |
Seguiment per tutories i participació activa als debats. |
bonificació/penalització |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
S'aconsella seguir l'avaluació continuada per a un bon aprofitament de l'assignatura, atès que es visionaran i comentaran molts materials a classe. Els alumnes només podran faltar a una de les pràctiques per a seguir l'avaluació continuada, però podran acollir-s'hi a totes dues convocatòries. Per als alumnes que no vulguin seguir l'avaluació continuada, l'examen ('Resolució de problemes, exercicis') comptarà un 60% de la nota i inclourà diverses preguntes per a desenvolupar. |
| Bàsica |
|
Aumont, Jacques (2002) Les théories des cinéastes. Paris:
Nathan. Benet, Vicente J
(2004) La cultura del cine.
Introducción a la historia y la estética del cine. Barcelona: Paidós.Benjamin,
Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad
técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos AiresEpstein,
Jean (1946) L’intelligence d’une machine, Paris: Jacques Melot.
Fecé,
José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e
historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica,
Barcelona: Bosch (Pp: 11-15). Gubern, Romà (1973) Historia del
Cine,
Barcelona: Lumen.Herbert,
Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New
York: Routledge.Ituarte,
Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los
espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.Lagny,
Michele
(1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la
investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch.
Macgowan,
Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the
motion picture. New York: Delacorte Press.Talens,
Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y
Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II. EEUU
(1908 - 1915). Madrid: Cátedra.Epstein,
Jean (1946) L’intelligence d’une machine, Paris: Jacques Melot.
Fecé,
José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e
historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica,
Barcelona: Bosch (Pp: 11-15).
Herbert,
Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New
York: Routledge.Ituarte,
Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los
espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.Lagny,
Michele
(1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la
investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch. Macgowan,
Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the
motion picture. New York: Delacorte Press.Talens,
Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y
Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II. EEUU
(1908 - 1915). Madrid: Cátedra. |
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| TEORIA I CRÍTICA DEL FILM/12111212 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL (RÀDIO I TV)/12111004 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL (RÀDIO I TV)/12111004 | | HISTÒRIA DE LA COMUNICACIÓ/12111014 | | TEORIA DE LA IMATGE/12112228 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Recomanable que vingueu amb les lectures de 'El tragaluz del infinito' (Noel Burch) i 'La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica' (Walter Benjamin). |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|