DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) DRET DE LA INFORMACIÓ Codi 12152001
Ensenyament
Periodisme (2004)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
9 6 3 Troncal Segon Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Públic
Coordinador/a
CASADO CASADO, LUCÍA
ADAN DOMENECH, MONTSERRAT
Adreça electrònica marina.rodriguez@urv.cat
montserrat.adan@urv.cat
Professors/es
RODRÍGUEZ BEAS, MARINA
ADAN DOMENECH, MONTSERRAT
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura té com a objecte l’anàlisi dels trets bàsics del sistema jurídico-polític, de la regulació constitucional del dret i de la llibertat d’informació i de l’estudi de la normativa relativa als diferents mitjans de comunicació.

Competències
Codi  
A5 Coneixement de l’estat del món i de la seva evolució història recent; comprensió dels seus paràmetres bàsics (polítics, econòmics i culturals)
A6 Coneixement de la realitat sociocomunicativa de la Comunitat Autònoma (estructura, polítiques i funcionament) en el context espanyol, europeu i mundial
A7 Coneixement de l’estructura dels mitjans de comunicació i dels seus principals formats
A8 Coneixement de l’ètica i la deontologia professional de periodisme, així com de l’ordenament jurídic de la informació
A13 Capacitat per llegir i analitzar textos i documents especialitzats de qualsevol tema rellevant i resumir-los o adaptar-los mitjançant un llenguatge o lèxic comprensible per a un públic majoritari
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B5 Treballar de forma col·laborativa
B7 Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà
B9 Planificació i organització
B11 Motivació per la qualitat
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Analitzar i entendre des d'una perspectiva teòrica i pràctica la regulació constitucional del dret i la llibertat d'informació A5
A6
A8
B1
B2
B3
B4
B5
C5
Analitzar i comprendre els trets generals del model espanyol de mitjans de comunicació A6
A7
B1
B4
C5
Conèixer els sistemes de control dels mitjans de comunicació A6
A7
B1
B2
B3
B4
B5
B7
B11
C2
C5
Conèixer, analitzar i comprendre l'actual règim jurídic dels principals sectors de la comunicació A5
A6
A8
A13
B1
B2
B3
B4
B5
B9
B11
C2
C5

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció Tema 1. El dret de la comunicació: aproximació introductòria
2. Els drets relatius a la comunicació en la Constitució Espanyola Tema 2. La llibertat d'expressió i la llibertat d'informació. Garanties d'aquests drets.
Tema 3. Els límits de la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació (I). Els drets de la personalitat com a límits. El dret a l'honor, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la pròpia imatge.
Tema 4. Els límits de la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació (II). Altres límits. La seguretat nacional, els secrets oficials, l'ordre públic, la protecció de la infància i la joventut, la censura prèvia i el segrest judicial.
3. Els drets dels professionals de la comunicació Tema 5. L'estatut professional del comunicador social. El secret professional periodístic. La clàusula de consciència. La protecció de la creació comunicativa: els drets d'autor.
4. El règim jurídic dels mitjans de comunicació PRIMERA PART: PLANTEJAMENT GENERAL
Tema 6. El model espanyol de mitjans de comunicació. L'administració pública i els mitjans de comunicació. La distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes. El marc jurídic dels mitjans de comunicació.
Tema 7. El control dels mitjans de comunicació: el control dels continguts. La regulació de continguts audiovisuals. Límits. La intervenció i superivisió administrativa sobre els continguts audiovisuals: les autoritats independents. El Consejo Estatal de Medios Audiovisuales. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

SEGONA PART: RÈGIM JURÍDIC DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Tema 8. La Llei estatal 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual: aproximació general al nou model audiovisual.
Tema 9. El model de televisió i radiodifusió de titularitat estatal. La Corporació RTVE. El model català. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Tema 10. Règim jurídic de la televisió. La televisió pública. La televisió privada. La televisió digital terrestre. La televisió de cobertura estatal, autonòmica i local. La televisió per cable. La televisió per satèl·lit. La televisió per internet.
Tema 11. Règim jurídic de la radiodifusió. La ràdio pública i privada. La ràdio en freqüència modulada i en ona mitjana. La ràdio digital.
Tema 12. La regulació dels mitjans impressos.
Tema 13. La comunicació a travès d'internet. Les xarxes socials.
Tema 14. La cinematografia: règim jurídic.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
48 0 48
Presentacions / exposicions
14 30 44
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
20 50 70
 
Atenció personalitzada
8 0 8
 
Proves objectives de tipus test
2 25 27
Proves objectives de preguntes curtes
2 25 27
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura per part del professor. Es potenciarà la participació activa dels alumnes en aquestes sessions magistrals
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita).
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura.
Atenció personalitzada L'alumnat podrà demanar sessions d'atenció personalitzada fora de l'horari lectiu presencial, en l'horari d'atenció fixat per les professores, per resoldre qualsevol mena de dubte relacionat amb l'assignatura

Atenció personalitzada
 
Presentacions / exposicions
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Proves objectives de tipus test
Proves objectives de preguntes curtes
Descripció
L'alumnat podrà demanar sessions d'atenció personalitzada fora de l'horari lectiu presencial, en l'horari d'atenció fixat per les professores, per resoldre qualsevol mena de dubte relacionat amb l'assignatura

Avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Els alumnes, a més de lliurar per escrit el treball que realitzen en grup, han de fer una exposició oral del seu contingut a classe, dins de l'horari de classes pràctiques. Aquesta exposició oral s'avaluarà amb independència de la nota obtinguda al trreball escrit i de forma individual per a cada alumne integrant del grup. 10% de la qualificació final
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Anàlisi i resolució de casos pràctics relacionats amb l'assignatura. Tot i que durant el curs es faran més supòsits pràctics, únicament s'avaluaran tres d'ells. Les professores posaran aquests supòsits pràctics amb antelació suficient a disposició dels alumnes (al Moodle), per tal que puguin treballar-los. Aquestes tres pràctiques s'hauran de lliurar al professor, mitjançant el Moodle, com a màxim, el mateix dia en què es resolguin i es discuteixin a classe. No s'admetran lliuraments extemporanis, un cop els supòsits pràctics hagin estat corregits a classe. A l'hora de l'avaluació d'aquestes pràctiques es tindrà en compte l'assistència a les classes pràctiques. 30%de la qualificació final
Proves objectives de tipus test Es realitzarà una prova de coneixement a final de curs, bé en horari lectiu, bé amb posterioritat a l'acabament de les classes. Aquesta prova serà teòrica i constarà d'una part tipus test i preguntes curtes El pes total de la prova que es farà a final de curs (tenint en compte tant la part test com la de preguntes curtes) és del 40% de la qualificació final
Proves objectives de preguntes curtes Es realitzarà una prova de coneixement a final de curs, bé en horari lectiu, bé amb posterioritat a l'acabament de les classes. Aquesta prova serà teòrica i constarà d'una part tipus test i preguntes curtes El pes total de la prova que es farà a final de curs (tenint en compte tant la part test com la de preguntes curtes) és del 40% de la qualificació final
Altres

Els alumnes han de realitzar un treball en grup sobre un tema relacionat amb l'assignatura, seguint les directrius formals i de contingut subministrades per les professores a principi de curs. Tots els membres del grup tindran la mateixa qualificació final al treball. En relació amb el tema escollit per a la realització del treball, s'ha d'informar prèviament a les professores, que han de donar la seva conformitat. Per tal de facilitar l'elecció del tema, es proporcionarà un llistat de possibles temes a principi de curs, tenint en compte que aquest llistat no és vinculant i els alumnes podran proposar-ne de nous, sempre i quan estiguin relacionats amb la temàtica de l'assignatura. No podrà haver dos grups que treballin el mateix tema. Només excepcionalment, per raons justificades i prèvia autorització de les professores, aquest treball es podrà fer de forma individual.

20% de la qualificació final
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació de l'assignatura es farà en primera convocatòria de forma contínua durant el curs, mitjançant les diferents proves, treballs, supòsits pràctics... que consten en aquesta guia docent. En segona convocatòria, els alumnes hauran de realitzar, en la data oficial establerta, una prova que constarà d'una part teòrica (de preguntes curtes i de desenvolupament ) i d'una part pràctica. Aquesta prova comptarà un 70% de la nota final. Així mateix, els alumnes hauran de lliurar un treball sobre un tema relacionat amb l'assignatura, elaborat seguint les directrius subministrades per les professores (comptarà un 30% de la nota final). Els alumnes hauran d'informar prèviament del tema que volen treballar a les professores per tal que donin la seva conformitat. Aquest treball s'haurà de lliurar mitjançant el Moodle, com a màxim, el dia en què està prevista la data oficial de la segona convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica AZURMENDI, A., Derecho de la información: guía jurídica para profesionales de la comunicación, 2ª, Ediciones Universidad de Navarra, Pamplona, 2001
BLANCO VALDÉS, R. L., Introducción a la Constitución de 1978, , Alianza Editorial, Madrid, 1998
DE CARRERAS SERRA, L., Règim jurídic de la informació. Periodistes i mitjans de comunicació, , Generalitat de Catalunya, 1996
DE CARRERAS SERRA, L., Régimen jurídico de la información. Periodistas y medios de comunicación, , Ariel, Barcelona, 1996
ESCOBAR DE LA SERNA, L., Derecho de la información, 3ª, Dykinson, Madrid, 2004
LINDE PANIAGUA, E. i VIDAL BELTRAN, J. M., Derecho audiovisual, 4ª, Colex, Madrid, 2011
ORTEGA GUTIÉRREZ, D., Manual de Derecho de la información, , Centro de Estudios Ramón Areces, Madrid, 2003
AZURMENDI, A., Derecho de la comunicación, , Bosch, Barcelona, 2011
URÍA, J., Lecciones de derecho de la información, , Tecnos, Madrid, 2003
CHINCHILLA MARÍN, C. I AZPITARTE, M. (dirs.), Estudios sobre la Ley General de la Comunicación Audiovisual, , Aranzadi, 2011
GAY FUENTES, C., Derecho de la comunicación audiovisual, , Fragua, 2008
VALLÉS COPEIRO DEL VILLAR, A., Curso de Derecho de la comunicación social, , Tirant lo Blanch, Valencia, 2005

Per a la preparació de l'assignatura, és fonamental la consulta i l'estudi de la documentació i dels materials que es deixaran, per cada tema del programa, al Campus Virtual de la URV (Moodle).

Complementària

ARNALDO ALCUBILLA, E. i MONTEJO VELILLA, S. (coords.), Telecomunicaciones por cable, La Ley-El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados, Madrid, 2000.

BENZO SAINZ, I., Régimen de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Telecomunicaciones y medios de comunicación social, Ministerio de Administraciones Públicas, Madrid, 1993.

CALVO CHARRO, M., Televisión por cable, Marcial Pons, Madrid, 1997.

CARLÓN RUIZ, M., Régimen jurídico de las telecomunicaciones. Una perspectiva convergente en el Estado de las Autonomías, La Ley, Madrid, 2000.

CARRILLO, M., Los límites a la libertad de prensa en la Constitución Española de 1978.

CHINCHILLA MARÍN, C., La radiotelevisión como servicio público esencial, Tecnos, Madrid, 1988.

CREMADES, J. (coord.), Derecho de las Telecomunicaciones, La Ley-Ministerio de Fomento, Madrid, 1997.

ESTEVE PARDO, J., Régimen jurídico-administrativo de la televisión, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid, 1984.

FERNÁNDEZ FARRERES, G., El Paisaje Televisivo en España. Características e insuficiencias del ordenamiento de la televisión, Aranzadi, Pamplona, 1997.

GARCÍA LLOVET, E., El régimen jurídico de la radiodifusión, Marcial Pons, Madrid, 1991.

GAY FUENTES, C., La televisión ante el Derecho internacional y comunitario, Marcial Pons, Madrid, 1994.

GONZÁLEZ NAVARRO, F., Televisión pública y televisión privada, Civitas, Madrid, 1982.

GONZÁLEZ-VARAS IBÁÑEZ, S., Los mercados de interés general: telecomunicaciones y postales, energéticos y de transportes (Privatización, liberalización, regulación pública y Derecho de la competencia), Comares, Granada, 2001.

LAGUNA DE PAZ, J. C., Régimen jurídico de la televisión privada, Marcial Pons, Madrid, 1994.

LAGUNA DE PAZ, J. C., Televisión y competencia, La Ley, Madrid, 2000.

MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, J., La Directiva de Televisión, fundamento jurídico, análisis y transposición al Derecho de los Estados miembros de la Unión Europea, Colex, Madrid, 1995.

LINDE PANIAGUA, E. i VIDAL BELTRÁN, J. M., Derecho Audiovisual, Colex, Madrid, 2003.

MILIAN MASSANA, A., AMENÓS ÁLAMO, J., CASADO CASADO, L., ORRIOLS SALLÈS, M. A. i PONS CÀNOVAS, F., El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 2004.

MONTERO, J. J. i BROKELMANN, H., Telecomunicaciones y televisión. La nueva regulación en España, Tirant lo Blanch, Valencia, 1999.

MUÑOZ MACHADO, S., Derecho europeo del audiovisual, toms I i II, Escuela Libre Editorial, Madrid, 1997.

MUÑOZ MACHADO, S., Servicio público y mercado, vol. III, La televisión, Civitas, Madrid, 1998.

PÉREZ I VELASCO, M. M., La conflictivitat competencial. Mitjans de comunicació social, Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 1992.

RALLO LOMBARTE, A., Pluralismo informativo y Constitución, Tirant lo Blanch, Valencia, 2000.

ROSADO IGLESIAS, G., La televisión pública en España. Régimen jurídico y control, Cedecs, Barcelona, 1999.

ROZADOS OLIVA, M. J., La televisión local por ondas. Régimen jurídico, Comares, Granada, 2001.

SÁNCHEZ GONZÁLEZ, S., Los medios de comunicación en los sistemas democráticos, Marcial Pons, Madrid, 1996.

SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, A. J., Derecho de las telecomunicaciones. Nuevo Derecho y nuevo mercado, Dykinson, Madrid, 2002.

SOUVIRÓN MORENILLA, J. M., Derecho público de los medios audiovisuales: radiodifusión y televisión, Comares, Granada, 1999.

TORNOS MAS, J., Las autoridades de regulación del audiovisual, Marcial Pons, Madrid-Barcelona, 1999.

TORNOS MAS, J. (coord.), Democracia y medios de comunicación, Tirant lo Blanch-Institut de Dret Públic, València, 2002.

VILLAR URÍBARRI, J. M. (dir.), La Nueva Regulación de las Telecomunicaciones, la Televisión e Internet, Thomson-Aranzadi, Cizur Menor, 2003.

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent