Codi |
|
A1 |
Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori. |
A2 |
Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història. |
A3 |
Conèixer i aplicar la didàctica de la història. |
A4 |
Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció. |
A5 |
Conèixer i analitzar els temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic. |
A6 |
Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. |
A9 |
Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat. |
A10 |
Conèixer i tenir habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques. |
A11 |
Comprendre, interpretar i elaborar textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua. |
A12 |
Analitzar i interpretar el registre arqueològic. |
A13 |
Conèixer i usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes. |
A14 |
Analitzar la visió diacrònica general de la Història de l’Art Universal. |
A15 |
Analitzar el coneixement sistemàtic i integrat del fet artístic: diferents llenguatges (arquitectura i urbanisme, escultura, pintura, fotografia, cinema, música, etc.), procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història. |
A16 |
Interpretar les imatges (Coneixements bàsics d’iconografia). |
A17 |
Conèixer els espais geogràfics regionals i els fonaments de la geografia humana i de la geografia física. |
A18 |
Elaborar, relacionar, sintetitzar i representar gràfica i cartogràficament informació geogràfica per a la comprensió i interpretació del territori. |
A19 |
Explicar la diversitat de llocs, regions i localitzacions interrelacionant els fenòmens geogràfics (medi físic i humà) a diferents escales territorials. |
A20 |
Conèixer les teories dels principals pensadors. |
A21 |
Capacitat de reflexió i de raonament crític. |
A23 |
Conèixer i comprendre les relacions ideològiques i estètiques entre la literatura i la societat. |
A24 |
Utilitzar el vocabulari tècnic bàsic per a entendre els processos i estructures de la creació literària i aplicar aquests coneixements a través d’anàlisis crítics argumentats amb propietat oralment i per escrit. |
A25 |
Comprendre la literatura com una experiència cultural i estètica i com a un espai de debat ideològic mitjançant diversos recursos creatius. |
A26 |
Manejar la terminologia bàsica de l’antropologia social i cultural. |
A27 |
Conèixer i comprendre a un nivell elemental els sistemes socials (parentesc, religió i visió del món, política, economia, gènere, art, etc.) i les seves dinàmiques dins de cultures específiques. |
B1 |
Aprendre a aprendre. |
B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva en el camp de la història. |
B3 |
Aplicar pensament analític, crític, lògic i creatiu, demostrant dots d’innovació. |
B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
B5 |
Treballar en equip de forma col•laborativa i responsabilitat compartida. |
B6 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets. |
B7 |
Sensibilització en temes medioambientals. |
C1 |
Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès. |
C2 |
Gestionar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
C3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en llengua pròpia, de les oficials de la URV. |
Objectius |
Competències |
Comprendre el procés d'aparició i desenvolupament de les primeres societats estatals. |
A1 A2 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A20 A21 A23 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Distingir política, econòmica i socialment les diferents cultures del Mediterrani oriental i del Proper Orient durant l'antiguitat. |
A1 A2 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A17 A20 A21 A26 A27
|
B2 B3 B4 B5
|
C1 C2 C3 C4
|
Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia. |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A21 A26
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Reconèixer els esquemes cronològics aplicats a la Història Antiga |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A21 A26
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Conèixer l'origen de l'escriptura i la seva importància en el desenvolupament econòmic i polític de les societats del Mediterrani oriental i del Proper Orient |
A1 A2 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A21 A23 A26 A27
|
B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Conèixer la geografia del Proper Orient, d'Egipte i del mar Egeu |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A17 A18 A19
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Conèixer l'evolució i organització política de les societats del Mediterrani oriental d'Egipte i del Proper Orient |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A20 A21 A23 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Analitzar la vinculació de la religió i el poder a les societats antigues |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A20 A21 A23 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Comprendre l'evolució de les formes econòmiques dins dels paisatges de l'antiguitat |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A18 A19 A21 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5
|
C1 C2 C3 C4
|
Interpretar les diferències de classe, ètnia i gènere a les societats antigues |
A1 A2 A3 A4 A5 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A19 A20 A21 A23 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6
|
C1 C2 C3 C4
|
Relacionar els sistemes jurídics de les societats antigues |
A2 A3 A6 A9 A10 A11 A12 A13 A14 A15 A16 A17 A18 A19 A20 A21 A24 A25 A26 A27
|
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7
|
C1 C2 C3 C4
|
Tema |
Subtema |
1.- Marc històric, cronològic i geogràfic de les primeres civilitzacions històriques. |
1.1.- Egipte
1.2.- Proper Orient
1.3.- Egeu |
2.- Metodologia per al coneixement del món antic. |
2.1.- Fonts literàries
2.2.- Arqueologia
2.3.- Antropologia |
3.- Origens de les societats complexes: Egipte, Proper Orient, Mediterrània Oriental |
3.1.- Religió i poder
3.2.- Economia. Relacions entre pobles i formes d'intercanvi
3.3.- El naixement de les escriptures |
4.- Les formes estatals |
4.1.- Els imperialismes:
4.1.1.- Mesopotàmia. De Sumer a Assur
4.1.2.- Egipte
4.1.3.- Elshitites
4.2.- Creta |
5.- Les societats del món antic |
5.1.- Classe
5.2.- Gènere
5.3.- Legislació |
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
2 |
0 |
2 |
|
Sessió Magistral |
|
34 |
34 |
68 |
Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
14 |
28 |
42 |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
6 |
6 |
12 |
Esdeveniments científics i/o divulgatius |
|
4 |
4 |
8 |
|
Atenció personalitzada |
|
6 |
0 |
6 |
|
Proves de Desenvolupament |
|
4 |
8 |
12 |
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
Es durà a terme el primer dia de classe magistral i constarà de l'explicació dels mètodes d'avaluació, la bibliografia recomanada i un panorama general del temari. |
Sessió Magistral |
Classes teòriques presencials. |
Pràctiques externes (de camp/sortides) |
Pràctiques. De caràcter obligatori. Consistiran en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Pràctiques. De caràcter obligatori integrades a les classes teòriques. S'analitzaran textos i mapes geopolítics. |
Esdeveniments científics i/o divulgatius |
Assistència i participació a esdeveniments relacionats amb el temari. Anàlisi de documentals relacionats amb el temari |
|
Atenció personalitzada |
Activitats Introductòries |
Sessió Magistral |
Pràctiques externes (de camp/sortides) |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Descripció |
La tutoria s’efectuarà a nivell general per grups de treball i de tipus individual. Es fomentarà l'ús de les TIC per presentació de treballs, l’expressió oral, la resolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements relacionats amb la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular. |
|
|
Descripció |
Pes |
Sessió Magistral |
S'avaluarà l'assistència i participació |
5 % |
Pràctiques externes (de camp/sortides) |
Treball de pràctiques |
15 % |
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Anàlisi de mapes geopolítics (10 %) i anàlisis de textos (10 %). |
20 % |
Esdeveniments científics i/o divulgatius |
Treball relacionat amb els esdeveniments científics o divulgatius |
10 % |
Proves de Desenvolupament |
Prova teòrica sobre les sessions magistrals i l'activitat de l'alumne associada a l'aprofundiment de les sessions magistrals |
50% |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
L'avaluació s'efectuarà de forma continuada per als alumnes que segueixin presencialment al menys el 80 % de les classes i participin de les activitats que es vagin generant. Les pràctiques de l'assignatura són obligatòries a tots els efectes. |
Bàsica |
|
AMOURETTI, M.C.; RUZE, F. (1986): El mundo griego antiguo. Akal.
BLÁZQUEZ, J.M. et alii (1992): Historia de Oriente Antiguo, Ed. Cátedra, Madrid.
BRAVO, G. (1994): Historia del Mundo Antiguo. Una introducción crítica, Alianza Editorial, Madrid.
COTTERELL, A. (ed.) (1984): Historia de las civilizaciones antiguas, I.- Egipto, Oriente Próximo. Ed. Crítica. Barcelona.
DESROCHES, CH. (1999): La mujer en tiempos de los faraones, Ed. Complutense, Madrid
KUHRT, A. (2000): , I El Oriente Próximo en la Antigüedad (c. 3000-330 a.C.), Ed. Crítica, Barcelona
KUHRT, A. (2000): El Oriente Próximo en la Antigüedad, II (c. 3000-330 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona
LIVERANI, M. (1991): El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía. Ed. Crítica. Barcelona
MOSCATI, S. (ed.) (1988): El alba de la civilización. Sociedad, economía y pensamiento en el Próximo Oriente Antiguo. Ed. Cristiandad. Madrid.
PADRÓ, J. (1996): Historia del Egipto faraónico, Ed. Alianza, Madrid.
ZIEGLER, CH., BOVOT, J.L. (2001) Art et archéologie: l´Égypte ancienne, École du Louvre, Paris. |
Complementària |
|
http://www.egyptianmuseum.gov.eg/
www.louvre.fr/ www.thebritishmuseum.ac.uk
|
|