Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | A1 |
Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori. |
| A2 |
Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història. |
| A4 |
Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció. |
| A5 |
Conèixer i analitzar els temes i les problemàtiques objecte de debat historiogràfic. |
| A9 |
Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat. |
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | B1 |
Aprendre a aprendre |
| B3 |
Aplicar pensamiento analítico, crítico, lógico y creativo demostrando dotes de innovación |
| B4 |
Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa |
| B6 |
Comunicar información, ideas, problemas y soluciones de manera clara y efectiva en público o ámbitos técnicos concretos |
| B7 |
Sensibilización en temas medioambientales |
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares | | C4 |
Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV. |
Resultados de aprendizaje |
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| A1 |
Introducir algunos de los temas del debate historiográfico, ya que permite realizar una aproximación a la complejidad de la historiografía y descubrir tópicos del pensamiento histórico
| | A2 |
Analizar las causas y consecuencias de las principales fórmulas organizativas sociales
| | A4 |
Introducir algunos de los temas del debate historiográfico, ya que permite realizar una aproximación a la complejidad de la historiografía y descubrir tópicos del pensamiento histórico
| | A5 |
Relacionar los sistemas socioeconómicos medievales con las expresiones culturales y las relaciones de poder o su fortalecimiento mediante fórmulas ideológicas
| | A9 |
Relacionar los sistemas socioeconómicos medievales con las expresiones culturales y las relaciones de poder o su fortalecimiento mediante fórmulas ideológicas
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| B1 |
Poner en práctica de forma disciplinada los enfoques, métodos y experiencias que propone el profesor
| | B3 |
Reflexiona sobre las nuevas formas de hacer las cosas.
| | B4 |
Decide cómo gestiona y organiza el trabajo y el tiempo.
| | B6 |
?Redacta documentos con el formato, el contenido, la estructura, la corrección lingüística y el registro adecuados, e ilustra los conceptos utilizando correctamente las convenciones (formados, títulos, pies, leyendas...)
| | B7 |
Coneix el concepte de desenvolupament sostenible
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| C4 |
Produce un texto escrito adecuado a la situación comunicativa.
|
tema |
Subtema |
TEMA 1.- De l’imperi romà a l’edat mitjana. |
-Problemes en torn a la transició.
-“La caiguda de Roma”.
-Existeix una societat esclavista?
–Els trets distintius de les societats de l'antiguitat tardana.
-La cultuta de la transició: cultura pagana i cultura cristiana.
-Les grans figures intel•lectuals.
|
TEMA 2.- L’imperi romà oriental. |
-Origen, característiques, problemes terminològics.
-Constantinoble: història, valoració de la seva importància.
-La societat oriental.
-La cultura de la transició a orient.
-Les consecucions de l’època justinianea: el Corpus Iuris Civilis i Santa Sofia.
|
TEMA 3.- Els regnes germànics occidentals. |
-Valoració de les “invasions” germàniques.
-Els principals regnes: Gàlia merovíngia, Hispània visigòtica, Anglaterra anglosaxona.
-La conversió dels pobles germànics.
-Importància de l’Església.
-Grans figures intel•lectuals: Gregori de Tours, Isidor de Sevilla, Beda el Venerable.
|
TEMA 4.- El món islàmic dels primers segles. |
-Significació de la figura de Mahoma.
-La formació de l’Imperi islàmic: elements autòctons o “aculturats”.
-Els principals problemes de les societats musulmanes.
|
TEMA 5.- Societat i cultura del món bizantí. |
-A partir de quan es pot parlar de bizanci?.
-Les grans transformacions del s. VII: paper de les invasions exteriors: les tesis de Pirenne.
-Les grans reformes.
-Valoració de la discussió en torn al culte de les imatges.
-La nova cultura eclesiàstica.
-Els problemes amb l’Església de Roma: la figura de Focio.
|
TEMA 6.- El món carolingi. |
-Les diferents interpretacions.
-Característiques generals de la societat en època dels carolingis: prefeudalisme?, feudalisme?.
-La cultura: els anomenats renaixements carolingis.
-Les grans figures intel•lectuals.
-Constantinopla, Roma, Aquisgrà.
|
TEMA 7.- Societat i cultura en ple feudalisme. |
-El mite de “l’any mil”.
-Recents postures historiogràfiques.
-La formació de les castellanies.
-El paper de l’Església: moviments de pau i treva de Déu.
-Estancament o dinamisme econòmic.
-Vers l’expansió del s. XI.
|
TEMA 8.- El feudalisme institucional i el feudalisme com a sistema socioeconòmic. |
-Les relacions feudo-vassallàtiques i les principals evolucions.
-El debat sobre el feudalisme com a sistema socioeconòmic. De l'anàlisi revisionista a les innovacions en el materialisme històric.
-Les imatges sobre la societat feudal: divisió trifuncional i el mite del cavaller.
|
TEMA 9.- Transformacions socieconòmiques i creixement en el medi rural a la plena edat mitjana (segles X-XIII). |
-El creixement de la població, els canvis en el clima, la tecnologia, els conreus i en els rendiments agraris.
-Les colonitzacions agràries i les noves modalitats d’organització del poblament.
-Evolució del règim de propietat, de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal.
|
TEMA 10.- Diversificació i expansió del feudalisme a la plenitud medieval |
-Característiques bàsiques sobre la consolidació de les monarquies feudals i l'expansió territorial del món feudal: croades, la conquesta a la Península Ibèrica i a l'Est d'Alemanya.
-El renaixement urbà: el desenvolupament de la vida urbana: les teories entorn de la reactivació de les ciutats.
-Les estructures urbanes i els nous grups socials. L'activitat artesanal.
-El renaixement comercial: rutes, mercats, técniques mercantils i fires.
|
TEMA 11.- El renaixement cultural, la renovació de la espiritualitat i del pensament a la plena edat mitjana |
-Aspectes generals del renaixement intel•lectual i artístic del segle XII. Pensament laic, les universitats, del romànic a l’eclosió del gòtic i la literatura èpica o poesia goliàrdica.
-Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants.
-Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió.
-Les fites de l’escolàstica.
-Les noves concepcions sobre la societat i la política.
|
TEMA 12.- Els canvis socials des de la crisi demogràfica del segle XIV i el desenvolupament del capitalisme mercantil. |
-El debat historiogràfic entorn a la crisi medieval: el corrent malthusià, els detractors i la discussió actual sobre l’abast real de la crisi.
-La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana.
-Conflictes socials rurals i la ciutat.
-La guerra: element agreujant o de creixement.
-De les manifestacions crítiques a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i la consolidació del comerç de llarga distància.
-Els canvis socials baixmedievals a la Península Ibèrica. |
TEMA 13.- Espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana. |
-L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna.
-La secularització de la teoria política
-Les noves concepcions entorn a la societat.
-Els canvis en les mentalitats.
-El renaixement artístic. |
Metodologías :: Pruebas |
|
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
Actividades introductorias |
|
1 |
0 |
1 |
Sesión magistral |
|
45 |
70 |
115 |
Seminarios |
|
6 |
0 |
6 |
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
14 |
0 |
14 |
Trabajos |
|
1 |
9 |
10 |
Atención personalizada |
|
1 |
0 |
1 |
|
Pruebas de desarrollo |
|
4 |
0 |
4 |
|
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
|
descripción |
Actividades introductorias |
Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar. |
Sesión magistral |
Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent, comunicat pel professor i/o penjat al Moodle |
Seminarios |
Comentari amb els alumnes d'algunes de les lectures propossades o del material per a preparar els treballs sobre textos literaris com a fonts històriques |
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
Comentari de text i activitats introductòries als textos literaris sobre els que es faran els treballs. |
Trabajos |
Comentaris escrits, o eventualment orals sobre textos literaris com per exemple la introducció dels contes de Canterbury |
descripción |
Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques. En el desdoblament de les pràctiques es buscarà un seguiment de l'activitat de l'alumne. |
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
Sesión magistral |
|
proves de desenvolupament |
80% |
Seminarios |
|
Participació, però en cas de no participar la valoració d'això es farà amb el seguiment de les lectures |
5% |
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
Lectures per la preparació del treball i seguiment de la matèria |
7,5% |
Trabajos |
|
Treball sobre un text literari on l'alumne haurà d'analitzar les característiques d'algun personatge com a personificació d'estament social o d'altres condiciones com el génere |
7,5 %
|
Otros |
|
|
|
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
La segona convocatòria és una prova total. Està dirigida als estudiants que no han superat l'avaluació continuada. |
Básica |
BARBERO, A.- VIGIL, M, La formación del feudalismo en la Península Ibérica, 1978, Barcelona
BROWN, P., El mundo de la antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
FINLEY, M.I., Estudios sobre historia antigua, 1981, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
VASILIEV, A.H, El Imperio Bizantino, 1963, Barcelona
VV.AA, La transición del feudalismo al capitalismo, 1975, Madrid
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
DUBY, G., Hommes et structures au Moyen Âge, 1973, Paris
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
MITRE, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, 1976, Madrid
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, 1971, Madrid
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 2003, Madrid
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
, , ,
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
|
|
Complementária |
|
|
|
Otros comentarios |
L'alumne ha de fer les lectures obligatòries per cada tema per completar les classes magistrals i preparar la prova pràctica |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|