| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori. | |
| A2 | Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat. | |
| A7 | Conèixer, comprendre i saber usar les fonts historiogràfiques. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B1 | Aprendre a aprendre | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa | |
| B6 | Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal. Coneix i comprèn l’evolució històrica de l’estat espanyol i d’Europa. Analitza els sistemes econòmics i la seva influència en el desenvolupament dels estats. | |
| A2 |
Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat. Coneix l'estructura diacrònica de la història. Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història. Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de la història amb els seus antecedents i conseqüències. Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal. | |
| A7 |
Analitza, valora i crea discursos elaborats sobre assumptes principals de la història, aplicant el coneixement adquirit i la consulta bibliogràfica. Analitza de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o en general. Coneix i utilitza correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Selecciona un procediment d’entre els que li proposa el professorat | |
| B4 |
Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa | |
| B6 |
Intervé de forma efectiva i transmet informació rellevant | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. VIURE | 1. Moviments de pobles a) Eurasia b) Noves migracions 2. Gaudir de la terra a) En harmonia amb la natura b) Els boscos c) Roturacions d) Arades i filoses 3. L'espai domèstic a) Comunitats b) La casa |
| 2. COMPTAR | 1. Pesar, comptar, mesurar a) El cos com a mesura: el sistema antropomètric b) La sobirania metrològica, un exercici de poder c) El còmput del temps d) El rellotge mecànic, un invent medieval 2. El món urbà a) El renéixer de la vida urbana b) L'orgull de la ciutat c) L'artesanat d) Els tallers medievals 3. Les relacions comercials a) Els protagonistes b) Les fórmules i els espais del comerç 4. Les relacions amb el diner a) Atresorar i regalar b) Objectes valuosos i monedes c) El triomf del diner d) Les innovacions: diner sense metall i crèdit e) Dec, deus, deu |
| 3. APRENDRE | 1. L'oralitat a) Les característiques de l'oralitat b) La llengua c) L'autoritat de la memòria 2. L'escriptura a) L'escriptura mediadora b) L'escriptura i la llengua c) Dels manuscrits a l'impremta 3. Aprendre a aprendre a) Ensenyar i aprendre b) De l'escola antiga a l'escola medieval c) Com i què s'ensenyava d) Com i a qui s'ensenyava |
| 4. RESAR | 1. La trobada amb la Pobresa a) La pobresa voluntària, un descobriment medieval b) Dels moviments de pau a la reforma del Císter c) Els beguins i les beguines d) Les ordres mendicants 2. La trobada amb Déu fet paraula a) El diàleg auto/biogràfic b) L'escriptura de l'experiència i la mística 3. Passió i Devoció a) Les pràctiques devocionals b) El diàleg amb la paraula sagrada c) El diàleg amb la imatge sagrada 4. Ortodoxia i heterodoxia a) La vida de l'esperit b) Les grans corrents heterodoxes |
| 5. RELACIONAR-SE |
1. Relacions familiars 2. Relacions de poder 3. Relacions de dependència 4. Relacions religioses |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||||
| Activitats Introductòries |
|
0.5 | 0 | 0.5 | ||||||||
| Sessió Magistral |
|
40.5 | 60 | 100.5 | ||||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
18 | 30 | 48 | ||||||||
| Atenció personalitzada |
|
0.15 | 0 | 0.15 | ||||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar. |
| Sessió Magistral | Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Comentari de text i activitats introductòries als textos literaris sobre els que es faran els treballs. Sessions de debat. Comentari amb els alumnes de les lecturs propossades o fonts primàries. |
| Atenció personalitzada | Resoldre els dubtes i problemes de comprensió |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques. La professora atendrà els dubtes i altres incidències dels alumnes en horari d'atenció als alumnes al despatx de professora. L'horari d'atenció constarà al Moodle de l'assignatura i les visites es concertaran per escrit mitjançant un missatge a través del Moodle. El correu electrònic es reserva per les comunicacions professora-alumne. No es podrà utilitzar un correu electrònic que no sigui de la URV. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||||||
| Sessió Magistral |
|
proves de desenvolupament: teoria i textos | 75% | ||||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Proves o preguntes relacionades amb la comprovació del seguiment de l'activitat pràctica per part de l'alumne. Per exemple, es comprovarà l'assoliment de les lectures. | 25% | ||||||||
| Altres | Hi haurà la possibilitat de pujar nota, la professora ho tractarà en cada cas personalment |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
En segona convocatòria, l'alumne realitzarà una prova única amb atenció als continguts de l'assignatura, a les lectures i als textos. Per tant, en la prova única es fa atenció a la teoria i a la pràctica. Es correspon al 100% de la qualificació de la segona convocatòria. Els alumnes que vulguin resoldre l'avaluació en una única prova en el tancament de l'avaluació continuada ho han de comunicar i justificar a la professora abans del 15 d'octubre i segons les indicacions de la professora. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , ,
CAMERON, A.,, El mundo en la Antigüedad Tardía (395-600), 1998, Barcelona
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 2003, Madrid
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
BROWN, P., El mundo de la antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid |
||||||||
Bibliografía per temes: 1. VIURE DUTOUR, Thierry, La ciudad medieval. Orígenes y triunfo de la Europa urbana, Barcelona: Paidós, 2004. FOSSIER, Robert, Historia del campesinado en el Occidente medieval (s. XI-XIV), Barcelona: Crítica: 1985. POGNON, Edmond, La vida cotidiana en el año 1000, Madrid: Temas de hoy, 1994. 2. COMPTAR GUREVICH, Arón, Las categorías de la cultura medieval, Madrid: Taurus, 1990. McCORMICK, Michael, Orígenes de la economía europea. Viajeros y comerciantes en la Alta Edad Media, Barcelona: Crítica, 2005. ZUMTHOR, Paul, La medida del mundo: representación del espacio en la Edad Media, Madrid: Cátedra, 1004. 3. APRENDRE GARÍN, Eugenio, La educación en Europa 1400-1600, Barcelona: Crítica, 1987. LE GOFF, Jacques, La civilización del Occidente medieval, Barcelona: Paidós, 1969. ONG, Walter J., Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, México: Fondo de Cultura Económica, 1996. 4. RESAR BARTHÈLEMY, Dominique, El año mil y la Paz de Dios: la Iglesia y la sociedad Feudal, Valencia: Universidad, 2005. LITTLE, Lester K., Pobreza voluntaria y economía de beneficio en la Europa medieval, Madrid: Taurus, 1980. VAUCHEZ, André, La espiritualidad del Occidente Medieval, Madrid: Cátedra, 1985. 5. RELACIONAR-SE DUBY, Georges, Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo, Madrid: Taurus, 1992. HUIZINGA, Johan, El otoño de la Edad Media, Madrid: Alianza, 2001. KLEINSCHMIDT, Harald, Comprender la Edad Media: La transformación de ideas y actitudes en el mundo medieval, Madrid: Akal, 2009.
|
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |