| Competencias |
| Tipo A | Código | Competencias Específicas |
| A1 | Conocer, analizar e interpretar la historia general y la historia propia del territorio | |
| A2 | Conocer, analizar e interpretar la estructura diacrónica de la Historia y uno o más períodos específicos del pasado de la humanidad | |
| A7 | Conocer, comprender y saber usar las fuentes historiográficas | |
| Tipo B | Código | Competencias Transversales |
| B1 | Aprendre a aprendre | |
| B4 | Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa | |
| B6 | Comunicar información, ideas, problemas y soluciones de manera clara y efectiva en público o ámbitos técnicos concretos | |
| Tipo C | Código | Competencias Nucleares |
| C4 | Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV. |
| Resultados de aprendizaje |
| Tipo A | Código | Resultados de aprendizaje |
| A1 |
Conoce los conceptos principales y las dinámicas de la historia general o universal. Conoce y comprende la evolución histórica de España y de Europa. Analiza los sistemas económicos y su influencia en el desarrollo de los estados. | |
| A2 |
Conoce y analiza las diversas etapas históricas desde la prehistoria hasta la contemporaneidad. Conoce la estructura diacrónica de la historia. Conoce los diversos modelos de estructura política, económica y social existentes en un período de la historia. Compara las estructuras y los procesos históricos existentes en un período de la historia con sus antecedentes y consecuencias. Conoce los conceptos fundamentales de la historia medieval universal. | |
| A7 |
Analiza, valora y crea discursos elaborados sobre asuntos principales de la historia, aplicando el conocimiento adquirido y la consulta bibliográfica. Analiza de forma crítica las tradiciones historiográficas sobre temas controvertidos o en general. Conoce y utiliza correctamente cualquier tipo de fuentes históricas o informaciones bibliográficas y electrónicas. | |
| Tipo B | Código | Resultados de aprendizaje |
| B1 |
Selecciona un procedimiento de entre los que le propone el profesorado. | |
| B4 |
Decide cómo gestiona y organiza el trabajo y el tiempo que necesita para llevar a cabo una tarea a partir de una planificación orientativa. | |
| B6 |
Interviene de forma efectiva y transmite información relevante. | |
| Tipo C | Código | Resultados de aprendizaje |
| C4 |
Produce un texto escrito adecuado a la situación comunicativa. |
| Contenidos |
| tema | Subtema |
| TEMA 1.- De l’imperi romà a l’edat mitjana | Problemes en torn a la transició. El baix imperi romà: transformacions polítiques, econòmiques i canvis socials. Els trets distintius de les societats de l'antiguitat tardana. |
| TEMA 2.- Les migracions germàniques i l'imperi romà oriental | Migracions i "invasions" dinàmiques militars i d'assentament La consolidació de l'Imperi romà oriental: reorganització fins a l'època justinianea, les fites de Justinià, i els elements definitoris de las societats orientals Els regnes bàrbars |
| TEMA 3.- La cultura i l'Església al món tardoantic | El primer cristianisme, les persecucions, i la consolidació de les estructures eclesials -monacat, església romana, patriarcat de Constantinoble- Les controvèrsies religioses i la definició de les ortodòxies La conversió dels pobles germànics Importància de l’Església Les grans figures intel.lectuals |
| TEMA 4.- El món islàmic dels primers segles i el desenvolupament de l'imperi bizantí | L'Àrabia preislàmica i la figura de Mahoma Aspectes principals de la religió islàmica: orígens i evolució Les conquestes, fórmules d'ocupació i relació dels conqueridors amb els territoris ocupats Aspectes de la cultura islàmica Característiques de Bizanci, les reformes del segle VII i conseqüències La discussió en torn al culte de les imatges |
| TEMA 5.- El món carolingi: els canvis socials i culturals | El marc polític i institucional de l'imperi carolingi La societat i economia carolíngia: les "villae"; i el debat entorn a la tesi de H. Pirenne El renaixement carolingi i els renaixements |
| TEMA 6.- El feudalisme institucional i el feudalisme com a sistema socioeconòmic | Les relacions feudo-vassallàtiques i les principals evolucions El debat sobre el feudalisme com a sistema socioeconòmic. De l'anàlisi revisionista a les innovacions en el materialisme històric El paper de l’Església: moviments de pau i treva de Déu Les imatges sobre la societat feudal: divisió trifuncional i el mite del cavaller |
| TEMA 7.- Transformacions socieconòmiques i creixement en el medi rural a la plena edat mitjana (segles X-XIII) | El creixement de la població, els canvis en el clima, la tecnologia, els conreus i en els rendiments agraris -Les colonitzacions agràries i les noves modalitats d’organització del poblament -Evolució del règim de propietat, de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal |
| TEMA 8.- Diversificació i expansió del feudalisme a la plenitud medieval | Característiques bàsiques sobre la consolidació de les monarquies feudals i l'expansió territorial del món feudal: croades, la conquesta a la Península Ibèrica i a l'Est d'Alemanya El renaixement urbà: el desenvolupament de la vida urbana: les teories entorn de la reactivació de les ciutats Les estructures urbanes i els nous grups socials. L'activitat artesanal El renaixement comercial: rutes, mercats, tècniques mercantils i fires |
| TEMA 9.- El renaixement cultural, la renovació de la espiritualitat i del pensament a la plena edat mitjana | Aspectes generals del renaixement intel•lectual i artístic del segle XII. Pensament laic, les universitats, del romànic a l’eclosió del gòtic i la literatura èpica o poesia goliàrdica Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió Les fites de l’escolàstica Les noves concepcions sobre la societat i la política |
| TEMA 10.- Els canvis socials des de la crisi demogràfica del segle XIV i el desenvolupament del capitalisme mercantil | El debat historiogràfic entorn a la crisi medieval: el corrent malthusià, els detractors i la discussió actual sobre l’abast real de la crisi La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana Conflictes socials rurals i la ciutat La guerra: element agreujant o de creixement De les manifestacions crítiques a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i la consolidació del comerç de llarga distància Els canvis socials baixmedievals a la Península Ibèrica |
| TEMA 11.- Espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana | L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna La secularització de la teoria política Les noves concepcions entorn a la societat Els canvis en les mentalitats El renaixement artístic |
| Planificación |
| Metodologías :: Pruebas | ||||||||||
| Competencias | (*) Horas en clase |
Horas fuera de clase |
(**) Horas totales | |||||||
| Actividades introductorias |
|
0.5 | 0 | 0.5 | ||||||
| Sesión magistral |
|
40.5 | 60 | 100.5 | ||||||
| Seminarios |
|
6 | 30 | 36 | ||||||
| Atención personalizada |
|
0.15 | 0 | 0.15 | ||||||
| (*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos | ||||||||||
| Metodologías |
| descripción | |
| Actividades introductorias | Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar. |
| Sesión magistral | Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent, comunicat pel professor i/o penjat al Moodle |
| Seminarios | Comentari amb els alumnes d'algunes de les lectures proposades i comentari de text |
| Atención personalizada | Resoldre els dubtes i problemes de comprensió |
| Atención personalizada |
| descripción |
| Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques. En les hores de seminari es treballaran les lectures obligatòries, per comprovar-ne el seguiment i la integració al coneixement de l'assignatura. La professora atendrà els dubtes i altres incidències dels alumnes en horari d'atenció als alumnes al despatx de professora. El correu electrònic es reserva per les comunicacions professora-alumne, i si cal per atendre la resposta dels alumnes. No es podrà utilitzar un correu electrònic que no sigui de la URV ni tampoc per comunicar incidències. |
| Evaluación |
| Metodologías | Competencias | descripción | Peso | ||||
| Sesión magistral |
|
proves de desenvolupament: teoria i textos | 75% | ||||
| Seminarios |
|
proves de les lectures tipus test | 25% | ||||
| Otros |
| Otros comentarios y segunda convocatoria | |||
|
En segona convocatòria l'alumne realitzarà una prova única amb atenció als continguts de l'assignatura, a les lectures i als textos. Per tant, en la prova única es fa atenció a la teoria i a la pràctica. Es correspon al 100% de la qualificació de la segona convocatòria. |
|||
| Fuentes de información |
| Básica |
VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid
BARBERO, A.- VIGIL, M, La formación del feudalismo en la Península Ibérica, 1978, Barcelona
BROWN, P., El mundo de la antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
FINLEY, M.I., Estudios sobre historia antigua, 1981, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
VASILIEV, A.H, El Imperio Bizantino, 1963, Barcelona
VV.AA, La transición del feudalismo al capitalismo, 1975, Madrid
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
DUBY, G., Hommes et structures au Moyen Âge, 1973, Paris
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
MITRE, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, 1976, Madrid
ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, 1971, Madrid
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 2003, Madrid
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
CAMERON, A.,, El mundo en la Antigüedad Tardía (395-600), 1998, Barcelona
, , ,
BENITO i MONCLUS, Pere, Crisis alimentarias en la Edad Media, 2013, Lleida |
||||||||
BENITO i MONCLUS, Pere, Crisis alimentarias en la Edad Media, editorial Milenio, Lleida, 2013 |
|||||||||
| Complementaria | |||||||||
| Recomendaciones |
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.