DADES IDENTIFICATIVES

2011_12

Assignatura (*)

HISTÒRIA MEDIEVAL

Codi

12204105

Ensenyament

Grau d'Història (2008)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Segon

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

BONET DONATO, MARIA

Adreça electrònica

franciscojavier.faci@urv.cat
maria.bonet@urv.cat

Professors/es

FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER

BONET DONATO, MARIA

Web

Descripció general i informació rellevant

L’assignatura serveix per aportar a l’alumne el coneixement sobre els conceptes i processos fonamentals d’un ampli període de la història occidental, conegut com a edat mitjana, tot introduint-lo en la comprensió de les diferents versions dels corrents historiogràfics sobre l’esmentada època. L'assignatura completa la formació assolida en el primer curs en "societat i cultura a l'edat mitjana". Per facilitar això les diverses propostes bibliogràfiques per tema seran comentades, a fi i a efecte de guiar a l’estudiant cap a lectures de caire generalista per una major efectivitat, però sense renunciar a la diversitat inherent a les diverses contribucions historiogràfiques. En aquest sentit, també la bibliografia seleccionada s’ha confeccionat a partir de diversos criteris que la justifiquen: preferència per les obres en castellà o català, elecció de llibres de síntesi ben confeccionats o monografies importants o transcendents, i fins i tot articles per els casos en que no es troba una apropiada proposta en format de llibre. L’alumne descobrirà determinades constants o elements estructurats que permeten situar la matèria de l’assignatura en blocs temàtics. Aquesta situació justifica i fa gairebé necessària la comprensió de la matèria de l’assignatura en un mateix curs acadèmic, però dividida en dos blocs. Quant a l’abast geogràfic, l’explicació del desenvolupament dels processos i estructures esmentades se centrarà en Occident —Europa— amb una atenció més general per a la Península Ibèrica o l’Orient mediterrani, i en determinats temes es referirà al Pròxim Orient. No s’estudiaran amb deteniment els temes específics relatius a Espanya perquè s’entén que els alumnes ja tenen una mínima formació en història medieval d’Espanya i que adquiriran l’oportú nivell universitari amb les assignatures d’història Medieval d’Espanya i d’història de la Corona d’Aragó, —optativa i obligatòria respectivament— del grau d’Història.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori.
	A2	Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història.
	A4	Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció.
	A8	Conèixer, analitzar i interpretar la història de la integració europea.
	A9	Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B3	Aplicar pensament analític, crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
	B5	Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
	B6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal Coneix els diversos models d'estructura política, econòmica i social existents en aquest període de la història Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de l’edat mitjana amb els seus antecedents i les seves conseqüències
	A2	Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal Coneix l'estructura diacrònica de la història Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de l’edat mitjana entre si i amb els seus antecedents i conseqüents
	A4	Analitza, valora i elabora un discurs raonat al voltant d'aspectes clau de la història contemporània, tenint en compte els diversos factors exposats a classe i posant un èmfasi especial en la recopilació d'informació que faci cada alumne
	A8	Coneix la història de la integració europea
	A9	Coneix els diversos models d'estructura política i social existents en aquest període de la història Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de l’edat mitjana entre si i amb els seus antecedents i conseqüents
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B3	Proposa noves idees, oportunitats o solucions a problemes o processos coneguts
	B4	Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
	B5	Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències
	B6	Redacta documents amb el format, el contingut, l'estructura, la correcció lingüística i el registre adequats, i il·lustra els conceptes utilitzant correctament les convencions (formats, títols, peus, llegendes...)
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C3	Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors

Continguts

Tema	Subtema
1.- El fin del mundo antiguo	- Valoración global de la crisis de la sociedad romana.
2.- Invasiones y reinos germánicos.	-Migraciones e invasiones. Estudios de una monarquía germánica.
3.- Del Imperio romano de Oriente al Imperio bizantino.	-Oriente y occidente: similitudes y diferencias. El Imperio helénico y cristiano. Las querellas teológicas. La figura de Justiniano.
4.- Iglesia y cultura en Occidente en la transición.	-Paganismo y cristianismo. Grandes figuras intelectuales. El monacato. La historiografía cristiana.
5.- El Islam.	- El Islam y su influencia sobre el mundo cristiano.
6.- Bizancio en la época heracliana e isáurica.	- Las reformas administrativas y militares. Los problemas religiosos.
7.- El "Regnum francorum".	-De los merovingios a los carolingios. Carlomagno. La evolución del reino y el fin de la dinastía. Las segundas invasiones.
8.- Feudalismo y sociedad feudal	- El feudalismo. ¿Feudalismo carolingio?
9.- La monarquía y el "Imperium" germánico.	- Marco geográfico e histórico de la Alemania medieval. La aparición de la monarquía alemana. Los Otones. El "Sacro Imperio".
10.- El apogeo bizantino (867-1081)	- Los macedonios y la expansión territorial. La Iglesia y los cismas. El feudalismo bizantino. Turcos y latinos: las Cruzadas y Bizancio. Los Comneno.
11.- La reforma de l'Església	- Cap a la reforma de l'església, renovació monàstica i la redefinició del papat. -La lluita de les investidures
12.- L' expansió de l'occident feudal	- Les conquestes normandes - La "reconquesta" - Les causes i desenvolupament de les croades - Les conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. - L'expansió germànica i les missions. - Les diverses croades del segle XIII
13.- La monarquia feudal i els orígens de les formacions estatals	- El príncep i la imatge. - Les monarquies de l'occident feudal -França, Anglaterra, regnes peninsulars- i l'Imperi -Alemanya i Itàlia-. -El rei i els senyors. -Les noves concepcions de soberanisme. -Els mitjans del príncep: domini reial i la fiscalitat. -Els servidors del príncep: govern central i local. - El rei i els altres poders: els eclesiàstics, els barons i les viles
14- La consolidació política de les formes polítiques plenomedievals al segle XIII: imperi, monarquies i els poders comunals italians	- La consolidació de la monarquia feudal francesa -L'Imperi, el regne de Sicília i el progrés de les comunes italianes -La conflictivitat a Anglaterra: nobles, ciutats i monarquia. -Les transformacions de les institucions ciutadanes
13.- Del creixement econòmic plenomedieval a les manifestacions crítiques. La redefinició econòmica i els elements polítics	- Monetarització de la societat. -Promoció del treball -La incidència del mercat. -L'estanflació -Signes crítics -La deflació. -Crisi de les rendes senyorials i auge mercantil i urbà. -Crisi conjuntural o creixement econòmic?. -Guerra, societat i estat
14.- Reforçament de les formacions polítiques: nacions, guerra i ciutat-estat	- Característiques dels estat-nació. -La formació dels estat-nació: França, Anglaterra i els regnes hispans. -La guerra: estímul o estat "malversador". - El papat d'Avinyó, els estats regionals a Itàlia i l'afirmació dels poders territorials a Alemanya
15.-El moviment de les idees i el renaixament	- Esgotament de l'escolàstica, renaixement i humanisme. -La genesi del relativisme i el progrés del "realisme" amb J. Huss. -Les mentalitats tardomedievals.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

67.5

110.5

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Estudis previs

Atenció personalitzada

Proves pràctiques

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció dels continguts de l'assignatura, de l'organització dels professors i métode de treball de l'alumne
Sessió Magistral	Desenvolupament dels temes per part del professor i participació dels alumnes en la formulació de les conclusions o conceptes clau o principals, així com en la discussió
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Comentari de text i de les lectures obligatòries o monogràfiques
Estudis previs	Lectures obligatòries, que s'entenen com a part d'estudis previs o activitat alumne per a les magistrals

Atenció personalitzada

Descripció

L'alumne podrà consultar els dubtes, i millorar la comprensió de les lectures en les hores d'atenció als alumnes del professor.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Sessió Magistral

Dos proves de desenvolupament -cada prova 38%-

76%

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Els comentaris de text o de lectures, que s'avaluaran conjuntament amb la comprovació de les lectures -per la segona part-

Estudis previs

Lectures de la primera part que s'avaluarà en la primer prova de desenvolupament

Proves pràctiques

Comprovació de la comprensió i aprofitament de les lectures, conjuntament amb els textos -segona part-

10%

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria
La segona convocatòria és una prova total, pels alumnes que no han superat l'avaluació continuada.

Fonts d'informació

Bàsica
	<!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman";} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> Bibliografia general ARNOLD, J. H., What is Medieval History, Cambridge, 2009. BALARD, M., GENET, J.P., ROUCHE, M., Le Moyen Âge en Occident, París, 2003 GARCÍA DE CORTÁZAR, J.A., SESMA MÚÑOZ, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1997. LADERO, M.A., Historia Universal. Edad Media, Barcelona, 1987. MITRE, E., Historia de la Edad Media en Occidente, Madrid, 1995. MONTANARI, M., Storia medievale, Bari, 2005. WICKHAM, Ch., Una historia nueva de la alta edad media. Europa y el mundo mediterráneo, Madrid, 2008. Bibliografia específica BOIS, G., La gran depresión medieval: siglos XIV-XV, Madrid, 2001. CHAUNU, P., La expansión europea, siglos XIII al XV, Barcelona, 1972 GARCIA GUIJARRO, L., Papado, cruzadas y órdenes militares, Madrid, 1995 GENICOT, L., Europa en el siglo XIII, Barcelona, 1970. PAUL, J., La Iglesia y la cultura en Occidente. Siglos IX-XII, Barcelona, 1987. PACAUT, M., Les estructures politiques de l’Occident Medieval, París, 1969. PERROY, E., La guerra de los cien años, Barcelona, 1982.
Complementària

Recomanacions


Altres comentaris
Per poder superar l'assignatura s'ha de treballar necessàriament amb llibres de referèncial. Els apunts són únicament una síntesi aportada pel docent, que es basa i cal completar, contrastar i millorar amb la bibliografia.

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent