DATOS IDENTIFICATIVOS 2011_12
Asignatura (*) HISTORIA MEDIEVAL Código 12204105
Titulación
Grado de Historia
Ciclo
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Segundo Primero
Lengua de impartición
Català
Departamento Història i Història de l'Art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
Correo-e franciscojavier.faci@urv.cat
maria.bonet@urv.cat
Profesores/as
FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER
BONET DONATO, MARIA
Web
Descripción general e información relevante L’assignatura serveix per aportar a l’alumne el coneixement sobre els conceptes i processos fonamentals d’un ampli període de la història occidental, conegut com a edat mitjana, tot introduint-lo en la comprensió de les diferents versions dels corrents historiogràfics sobre l’esmentada època. L'assignatura completa la formació assolida en el primer curs en "societat i cultura a l'edat mitjana". Per facilitar això les diverses propostes bibliogràfiques per tema seran comentades, a fi i a efecte de guiar a l’estudiant cap a lectures de caire generalista per una major efectivitat, però sense renunciar a la diversitat inherent a les diverses contribucions historiogràfiques. En aquest sentit, també la bibliografia seleccionada s’ha confeccionat a partir de diversos criteris que la justifiquen: preferència per les obres en castellà o català, elecció de llibres de síntesi ben confeccionats o monografies importants o transcendents, i fins i tot articles per els casos en que no es troba una apropiada proposta en format de llibre. L’alumne descobrirà determinades constants o elements estructurats que permeten situar la matèria de l’assignatura en blocs temàtics. Aquesta situació justifica i fa gairebé necessària la comprensió de la matèria de l’assignatura en un mateix curs acadèmic, però dividida en dos blocs. Quant a l’abast geogràfic, l’explicació del desenvolupament dels processos i estructures esmentades se centrarà en Occident —Europa— amb una atenció més general per a la Península Ibèrica o l’Orient mediterrani, i en determinats temes es referirà al Pròxim Orient. No s’estudiaran amb deteniment els temes específics relatius a Espanya perquè s’entén que els alumnes ja tenen una mínima formació en història medieval d’Espanya i que adquiriran l’oportú nivell universitari amb les assignatures d’història Medieval d’Espanya i d’història de la Corona d’Aragó, —optativa i obligatòria respectivament— del grau d’Història.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 A1 Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori.
 A2 Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història.
 A4 Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció.
 A8 Conèixer, analitzar i interpretar la història de la integració europea.
 A9 Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat.
Tipo B Código Competencias Transversales
 B3 Aplicar pensamiento analítico, crítico, lógico y creativo demostrando dotes de innovación
 B4 Trabajar de forma autónoma con responsabilidad e iniciativa
 B5 Trabajar en equipo de forma colaboradora y con responsabilidad compartida
 B6 Comunicar información, ideas, problemas y soluciones de manera clara y efectiva en público o ámbitos técnicos concretos
Tipo C Código Competencias Nucleares
 C3 Gestionar la información y el conocimiento.

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A1 Conocer los conceptos fundamentales de la historia medieval universal
Conocer los diferentes modelos de estructura política, económica y social existentes en este período la historia
Comparar las estructuras y procesos históricos existentes en un período de la Edad Media entre sí y con sus antecedentes y consecuentes
 A2 Conocer los conceptos fundamentales de la historia medieval universal
Conocer la estructura diacrónica de la historia
Comparar las estructuras y procesos históricos existentes en un período de la Edad Media entre sí y con sus antecedentes y consecuentes
 A4 Análisis, valoración y elaboración de un discurso razonado en torno a aspectos clave de la historia contemporánea, teniendo en cuenta los distintos factores expuestos en clase y poniendo especial énfasis en la recopilación de información que haga cada alumno
 A8 Conocer la história de la integración europea
 A9 Conocer los distintos modelos de estructura política y social de este período de la historia
Conocer los conceptos fundamentales de la historia medieval universal
Comparar las estructuras y procesos históricos existentes en un período de la Edad Media entre sí y con sus antecedentes y consecuentes
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 B3 Propone nuevas ideas, oportunidades o soluciones a problemas o procesos conocidos
 B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
 B5 Participa de forma activa y comparte información, conocimiento y experiencias.
 B6 ?Redacta documentos con el formato, el contenido, la estructura, la corrección lingüística y el registro adecuados, e ilustra los conceptos utilizando correctamente las convenciones (formados, títulos, pies, leyendas...)
Tipo C Código Resultados de aprendizaje
 C3 Avalua ciríticamente la información y sus fuentes y la incorpora a la propia base de conocimientos y a su sistema de valores.

Contenidos
tema Subtema
1.- El fin del mundo antiguo - Valoración global de la crisis de la sociedad romana.
2.- Invasiones y reinos germánicos. -Migraciones e invasiones. Estudios de una monarquía germánica.
3.- Del Imperio romano de Oriente al Imperio bizantino. -Oriente y occidente: similitudes y diferencias. El Imperio helénico y cristiano. Las querellas teológicas. La figura de Justiniano.
4.- Iglesia y cultura en Occidente en la transición. -Paganismo y cristianismo. Grandes figuras intelectuales. El monacato. La historiografía cristiana.
5.- El Islam. - El Islam y su influencia sobre el mundo cristiano.
6.- Bizancio en la época heracliana e isáurica. - Las reformas administrativas y militares. Los problemas religiosos.
7.- El "Regnum francorum". -De los merovingios a los carolingios. Carlomagno. La evolución del reino y el fin de la dinastía. Las segundas invasiones.
8.- Feudalismo y sociedad feudal - El feudalismo. ¿Feudalismo carolingio?
9.- La monarquía y el "Imperium" germánico. - Marco geográfico e histórico de la Alemania medieval. La aparición de la monarquía alemana. Los Otones. El "Sacro Imperio".
10.- El apogeo bizantino (867-1081) - Los macedonios y la expansión territorial. La Iglesia y los cismas. El feudalismo bizantino. Turcos y latinos: las Cruzadas y Bizancio. Los Comneno.
11.- La reforma de l'Església - Cap a la reforma de l'església, renovació monàstica i la redefinició del papat. -La lluita de les investidures
12.- L' expansió de l'occident feudal - Les conquestes normandes - La "reconquesta" - Les causes i desenvolupament de les croades - Les conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. - L'expansió germànica i les missions. - Les diverses croades del segle XIII
13.- La monarquia feudal i els orígens de les formacions estatals - El príncep i la imatge. - Les monarquies de l'occident feudal -França, Anglaterra, regnes peninsulars- i l'Imperi -Alemanya i Itàlia-. -El rei i els senyors. -Les noves concepcions de soberanisme. -Els mitjans del príncep: domini reial i la fiscalitat. -Els servidors del príncep: govern central i local. - El rei i els altres poders: els eclesiàstics, els barons i les viles
14- La consolidació política de les formes polítiques plenomedievals al segle XIII: imperi, monarquies i els poders comunals italians - La consolidació de la monarquia feudal francesa -L'Imperi, el regne de Sicília i el progrés de les comunes italianes -La conflictivitat a Anglaterra: nobles, ciutats i monarquia. -Les transformacions de les institucions ciutadanes
13.- Del creixement econòmic plenomedieval a les manifestacions crítiques. La redefinició econòmica i els elements polítics - Monetarització de la societat. -Promoció del treball -La incidència del mercat. -L'estanflació -Signes crítics -La deflació. -Crisi de les rendes senyorials i auge mercantil i urbà. -Crisi conjuntural o creixement econòmic?. -Guerra, societat i estat
14.- Reforçament de les formacions polítiques: nacions, guerra i ciutat-estat - Característiques dels estat-nació. -La formació dels estat-nació: França, Anglaterra i els regnes hispans. -La guerra: estímul o estat "malversador". - El papat d'Avinyó, els estats regionals a Itàlia i l'afirmació dels poders territorials a Alemanya
15.-El moviment de les idees i el renaixament - Esgotament de l'escolàstica, renaixement i humanisme. -La genesi del relativisme i el progrés del "realisme" amb J. Huss. -Les mentalitats tardomedievals.

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
Horas fuera de clase
(**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
Sesión magistral
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
43 67.5 110.5
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
12 5 17
Estudios previos
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
1 20 21
Atención personalizada
1 0 1
 
Pruebas prácticas
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
2 0 2
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias La introducción al estudios de la Edad Media se lelvó a cabo extensamente el curso pasado. Se hará un breve recordatorio de las líneas fundamentales ya explicadas.
Sesión magistral Desenvolupament dels temes per part del professor i participació dels alumnes en la formulació de les conclusions o conceptes clau o principals, així com en la discussió
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria Comentari de text i de les lectures obligatòries o monogràfiques
Estudios previos Lectures obligatòries, que s'entenen com a part d'estudis previs o activitat alumne per a les magistrals

Atención personalizada
descripción
Todos los alumnos que elijan la evaluación continuada expondrán ante el profesor los resúmenes de sus lecturas obligatorias, en las tutorías de despacho. Se estimulará al estudiante para que asista a otras tutorías y seminarios, así como para que intervenga en clase.

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Sesión magistral
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
Dos proves de desenvolupament -cada prova 38%- 76%
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
Els comentaris de text o de lectures, que s'avaluaran conjuntament amb la comprovació de les lectures -per la segona part- 7%
Estudios previos
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
Lectures de la primera part que s'avaluarà en la primer prova de desenvolupament 7%
Pruebas prácticas
A1
A2
A4
A8
A9
B3
B4
B5
B6
C3
Comprovació de la comprensió i aprofitament de les lectures, conjuntament amb els textos -segona part- 10%
Otros  
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

Los alumnos que se sometan a la evaluación continuada, tendrán 2 pruebas escritas, una a principios de Noviembre y la segunda en Enero. Entre ambas sumarán el 70% de la nota.

El otro 30%, se deberá a las exposiciones en la tutoría de las lecturas obligatorias, la asistencia a otras tutorías, la asistencia a clase, e intervenciones en clase .


Fuentes de información

Básica

LECTURAS OBLIGATORIAS

WICKHAM,Ch.- "La otra transición: del mundo antiguo al feudalismo", en STUDIA HISTORIA (Salamanca, 1989), VII, pp. 7-35.

MONSALVO, J.M.- Las ciudades europeas del medioevo, Madrid, Ed. Síntesis, 1997.

HILTON, R.- "Una crisis en el feudalismo", en ASTON,T.H.- PHILPIN,C.H.E. (Eds.)- El debate Brenner, Barcelona, Ed. Crítica, 1988, pp. 144-163.

Estas lecturas serán expuestas en las tutorías. La primera, hasta el 15 de octubre, la segunda entre el 15 de octubre y el 1 de Diciembre, la tercera durante el mes de diciembre. Serán imprescindibles para la evaluación continuada.

                                          MANUALES RECOMENDADOS

GARCIA DE CORTÁZAR-SESMA.- Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1997.

LADERO, M.A.-  Historia general de la Edad Media, Barcelona, 1987.

PREVITTE-ORTON, C.W.- Historia del mundo en la Edad Media, Barcelona, 1967.

                             OBRAS DE CARÁCTER INSTRUMENTAL

CLARAMUNT, S.- Atlas de Historia Medieval, Barcelona, 1980.

DE LA RONCIERE-DELORT-CONTAMINE et alii- L´EUROPE AU MOYEN AGE, Paris, A. Colin, 3 vols. Textos comentados.

RIU, M.- Textos comentados de época medieval (siglos V al XII), Barcelona, 1975.

WESTERMANN ATLAS ZUM WELTGESCHICHTE, bERLIN, 1967 Y POSTERIORES REEDICIONES.

                          BIBLIOGRAFIA ESPECIFICA

TEMA 1.-

 VVAA (BLOCH, FINLEY et alii.- La transición del esclavismo al feudalismo, Madrid, 1976.

ARCE,J.- La frontera (Anno Domini, 363), Madrid, 1996.

BARBERO,A.- VIGIL, M.- La formación del feudalismo en la Península Ibérica, Barcelona, 1978.

BROWN, P.- El mundo en la Antigüedad tardía. De Marco Aurelio a Mahoma, Madrid, 1989.

BROWN,P.- El primer milenio de la cristiandad occidental, Barcelona, 1997

GUIGNEBERT, Ch.- El cristianismo antiguo, Máxico (F.C.E.- Breviarios),

MOMIGLIANO, A. (Ed.). El conflicto entre paganismo y cristianismo en el siglo IV, Madrid, 1989.

El mencionado artículo de Wickham.

TEMA 2.-

BARBERO,A.- La sociedad visigoda y su entorno histórico, Madrid, 1992.

MUSSET, L.- Las invasiones, I. Las oleadas germánicas, Barcelona, 1973.

SANZ, R.- Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de occidente, Madrid, 1995.

TEMA 3.-

DUCELLIER, A.- Bizancio y el mundo ortodoxo, Madrid, 1992.

FACI, J.- Introducción al mundo bizantino, Madrid, 1996.

KAPLAN, M.- MARTIN, B.-DUCELLIER, A.- El cercano oriente medieval. De los bárbaros a los otomanos, Madrid, 1988.

OSTROGORSKY, G.- Historia del estado bizantino, Madrid, 1984.

RUNCIMAN, St.-La civilización bizantina, Madrid, 1942.

VASILIEV, A.H.- El Imperio bizantino, Barcelona, 1963, 2 vols.

TEMA4.-

FLICHE, A.- MARTIN, O.- Histoire de l´Ëglise, Paris, dese 1934. Vols. IV-XIV se ocupan de Historia medieval.

KNOWLES, D.- El monacato cristiano, Madrid, 1970.

MAYEUR-PIETRI-RICHÉ.- Histoire du Christianisme, Paris, desde 1990.

ULLMANN, W.- Principios de gobierno y política en la Edad Media, Madrid, 1971.

TEMA 5.-

CAHEN, Cl.- Historia del Islam. Desde los orígenes hasta la caída de Constantinopla, Madrid, 1972.

MANTRAN, R.- La expansión musulmana (ss. VIII-XI), Barcelona, 1973 "Nueva Clio".

MANZANO, E.- Historia de las sociedades musulmanas, Madrid, 1992.

SHABAN, M.A.- Historia del Islam, Madrid, 1976-79, 2 vols.

TEMA 6.-

GRABAR, A.- L´Iconoclasme byzantin. Le dossier archéologique, Paris, 1984.

HALDON, J.- Byzantium in the seventh century. The transformation of a culture, Cambridge, 1990.

HERRIN, J.- The formation of Christendom, Princeton, 1987.

Vid. la bibliografía del tema 3.

TEMA 7.-

BOUSSARD, J.- La civilización carolingia, Madrid, 1968.

HALPHEN, L.- Carlomagno y el Imperio carolingio, Mexico, 1958. "La evolución de la Humanidad".

ISLA, A.- La Europa de los carolingios, Madrid, 1993.

RICHÉ, P.- Les carolingiens. Une famille qui fit l´Europe, Paris, 1983.

THE NEW CAMBRIDGE MEDIEVAL HISTORY, Vols. 1 y 2.

TEMA 8.-

AA.VV.- El feudalismo (prólogo de J. Valdeón), Madrid, 1976.

AA.VV.- El modo de producción feudal, Madrid, 1976.

BLOCH, M.- La sociedad feudal, México, 1956, 2 vols. "La evolución de la Humanidad"

DUBY, G.- Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo, Madrid, 1992.

GANSHOF, F.L.- El feudalismo, Barcelona, 1963.

POLY, J.P.- BOURNAZEL, E.- El cambio feudal (s. X al XII), Barcelona, 1983. "Nueva Clio".

TEMA 9.-

BROOKE, Ch.- Europa en el centro de la Edad Media, 962-1154, Madrid, 1973.

CUVILLIER, J.P.- L´Allemagne médiévale: naissance d´un état, Paris, 1979.

REUTER, Th.- Germany in the Early Middle Ages, 800-1056, Londres, 1991.

TEMA 10.-

ANGOLD, M.- The byzantine Empire, 1025-1204. A political history, Londres, 1984.

HARVEY, A.- Economic expansion in the Byzantine Empire, 900-1200, Cambridge, 1990.

OSTROGORSKY, G.- Pour l´histoire de la féodalité byzantine, Bruselas, 1954.

TEMA 11.-

CIPOLLA, C.M.- Historia económica de Europa. I. La Edad Media, Barcelona, 1979.

DOBB, M.- Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, Madrid, 1971.

GARCIA GUIJARRO, L.- Papado, cruzadas y órdenes militares, Madrid, 1995.

RUNCIMAN, S.- Las cruzadas, Madrid, 1973, 3 vols.

TEMA 12.-

FLICHE, A.- La Réforme grégorienne, Paris, 1924 y ss. 3 vols.

MOORE, R.I.- La formación de una sociedad represora. Poder y disidencia en la Europa occidental, 950-1250, Barcelona, 1989.

MOORE, R.I.- La primera revolución europea, c.970-1215, Barcelona, 2003.

PAUL, J.- La Iglesia  y la cultura en occidente. Siglos IX-XII, Barcelona, 1987.

TEMA 13.-

BALDWIN, J.W.- The Government of Philip Augustus. Foundations of french Royal Power in the Middle Ages, Berkeley, 1986.

LE GOFF, J.- Saint Louis, Paris, 1996.

PETIT-DUTAILLIS, Ch.- La monarquía feudal en Francia e Inglaterra, Méjico, 1961. "La evolución de la Humanidad".

TEMA I4.-

KANTOROWICZ, E.- Federico II, Imperatore, Roma, 1976.

LAMMA, P.- Comneni e Stauffer, Roma, 1955.

PACAUT, M.- Federico Barbarroja, Madrid, 1971.

TEMA 15.-

GILSON, E.- La filosofía en la Edad Media, Madrid, 1965.

HASKINS, Ch. H.- The Renaissance of the Twelfth Century, Harvard, 1976 (1ª ed. 1927).

VERGER, J.- Les Universités au Moyen Age, Paris, 1973.

TEMA 16.

AA.VV.- La transición del feudalismo al capitalismo, Madrid, 1975.

ASTON-PHILPIN.- El debate Brenner, Barcelona, 1988.

HILTON, R.- Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988.

MOLLAT-WOLFF.- Uñas azules, Jacques y Ciompi. Las revoluciones en Europa en los ss. XIV y XV,  Madrid, 1991.

TEMA 17.-

ALLMAND, Ch.- La Guerra de los Cien Años, Barcelona, 1990.

CONTAMINE, Ph.- La Guerra de los Cien Años, Barcelona, 1989.

PERROY, E.- La Guerra de los Cien Años, Madrid, 1982.

TEMA 18.-

GILSON, E.- op. cit.

MOLLAT, G.- Les papes d´Avignon (1305-1378), Paris, 1965.

RAPP, F.- La Iglesia y la vida religiosa en Occidente a fines de la Edad Media, Barcelona, 1973. "Nueva Clio"

 

 

 

 

 

                                          

 

Complementária

Recomendaciones


 
Otros comentarios
Per poder superar l'assignatura s'ha de treballar necessàriament amb llibres de referèncial. Els apunts són únicament una síntesi aportada pel docent, que es basa i cal completar, contrastar i millorar amb la bibliografia.
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.