| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori. | |
| A2 | Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat. | |
| A11 | Interpretar la història com a disciplina en construcció. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i amb responsabilitat compartida | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal. | |
| A2 |
Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat. Coneix l'estructura diacrònica de la història. Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història. Compara les estructures i els processos històrics existents en un període de la història amb els seus antecedents i conseqüències. Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal. | |
| A11 |
Analitza, valora i elabora un discurs raonat al voltant d’aspectes clau de la història apresos a classe. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B4 |
Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa | |
| B5 |
Actua constructivament per afrontar els conflictes de l'equip | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.- 1. El fi de l'Imperi romà | Dificultats de l'Imperi (segle III). El nou ordre romà: les reformes administratives i polítiques. La fiscalitat. |
| 2.- Els regnes germànics | Les migracions. Els visigots a l'Imperi. Itàlia i els ostrogots. El regne franc: els merovingis. |
| 3.- L'Imperi romà d'Orient. | El projecte imperial de Justinià. Continuitat i crisi. Amenaces externes i internes. |
| 4.- Església i cultura | Organizació eclesiàstica. La cristianització de l'Imperi. Controversies religioses. |
| 5.- L'Orient i l'Islam | La primera expansió islàmica. El califat omeya. L'Imperi bizantí i l'organització themàtica. El califat abbasí. |
| 6.- L'Imperi carolingi | El nou regne franc. L'Imperi de Carlemany. La crisi polìtica amb Lluís el Pietós. La dissolució de la unitat polìtica. |
| 7.- La societat altomedieval a Occident | Economía agrària. Aristocràcia i payesía. Societat i economía als políptics carolingis. |
| 8.- Europa al segle X | Els vikings. L'Imperi germànic. Les dificultats del poder regi a Francia. Roma al segle X. Bizanci: l'Imperi oriental. |
| 9.- Imperi i Papat al segle XI: la reforma de l'Església i el conflicte de les investidures | - Els primers moviments reformistes: el monacat reformista, la reforma episcopal i imperial - Situació de l'Imperi i el Papat a la primera meitat del segle XI. - La reforma pontifical: el Papat reformista des de Climent II. - La lluita entre l'Imperi i el Papat: de la "querella" de les investidures al Concordat de Worms. |
| 10.- L' expansió de l'occident feudal | - Les conquestes normandes - La "reconquesta" - Les causes i desenvolupament de les croades - Les conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. - L'expansió germànica i les missions. |
| 11.- Les monarquies feudals i els orígens de les formacions estatals: França i Anglaterra | - Les monarquies de l'occident feudal: noves concepcions del poder i nous sistemes de govern. França i Anglaterra com a paradigmes de la nova situació. - Els primers Capets i la consolidació de la monarquia. - El progrés de l'autoritat del rei amb Lluís VII (1137 - 1180) - De la conquesta d'Anglaterra per Guillem I a la formació de l'Imperi Angeví. - Desenvolupament i contradiccions del sistema monàrquic d'Enric II. Les característiques de l'economia i la societat a Anglaterra al segle XII. |
| 12.- L'Imperi sota els Hohenstaufen | - La plenitud de l'Imperi amb Frederic I: política alemanya, italiana i els inicis de la colonització de l' "est" d'Alemanya. - Enric IV i el cisma reial a Alemanya. - L'Imperi i el regne de Sicília en temps de Frederic II. - El declivi dels Hohenstaufen. |
| 13.- Les monarquies al segle XIII | - La consolidació monàrquica de Felip II August. L'expansió al Llenguadoc. - Lluís VIII. - Política unitària de Lluís IX i les característiques econòmiques del període. - El regnat de Felip IV. - La política mediterrània de Carles d'Anjou i els conflictes amb la Corona d'Aragó. - Anglaterra: el regnat de Joan Sense Terra i la Magna Charta. - Enric III, la crisi institucional i el rerefons social. - Els equilibris en temps d'Eduard I. - Les dificultats polítiques i econòmiques amb Eduard II. |
| 14.- La Guerra dels cent anys | - La guerra: estímul o "estat malversador". - Les causes del conflicte: precondicions i precipitants. - El conflicte. Regnats d'Eduard III, la darrera ofensiva anglesa i Carles V. |
| 15.-El moviment de les idees i el renaixament | - De l'escolàstica al renaixement i humanisme. -La gènesi del relativisme i el progrés del "realisme" amb J. Huss. -Les mentalitats tardomedievals. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
41 | 65 | 106 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 | 25 | 40 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
2 | 0 | 2 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció dels continguts de l'assignatura, de l'organització dels professors i métode de treball de l'alumne |
| Sessió Magistral | Desenvolupament dels temes per part del professor i participació dels alumnes en la formulació de les conclusions o conceptes clau o principals, així com en la discussió |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Comentari de text i de les lectures obligatòries o monogràfiques |
| Atenció personalitzada | Seguiment del curs de l'alumne per part del professor de forma individualitzada |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'alumne podrà consultar els dubtes, i millorar la comprensió de les lectures en les hores d'atenció als alumnes del professor. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
Dos proves de desenvolupament -cada prova 40% del total | 40% + 40% | ||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Els comentaris de text o de lectures, que s'avaluaran conjuntament amb la comprovació de les lectures -per la segona part- | 10% |
||||
| Proves pràctiques |
|
Comprovació de la comprensió i aprofitament de les lectures, conjuntament amb els textos -segona part- | 10% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
La segona convocatòria és una prova total, pels alumnes que no han superat l'avaluació continuada i pels no presentats a la primera convocatòria. Suposa el 100%. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
PAUL, J.,, La Iglesia y la cultura en Occidente. Siglos IX-XII,, Labor, Barcelona, 1987
GARCÍA DE CORTÁZAR, J.A., SESMA MÚÑOZ, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Alianza, Madrid, 2002
MITRE, E., Historia de la Edad Media en Occidente, , Madrid, 1995
ISLA, A., La Europa de los carolingios, Síntesis, Madrid, 1993
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas en la Edad Media, Síntesis, Madrid, 1992
MITRE, E., La Iglesia en la Edad Media, Síntesis, Madrid, 2003
FACI, J., Introduccion al mundo bizantino, Síntesis, Madrid, 1996
COLLINS, R., La Europa de la Alta Edad Media, Akal, Madrid, 2000
BARLETT, R., La formación de Europa: conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350, U. València, València, 2003
ESTEPA, C., Instituciones y poderes en la Europa medieval, Síntesis, Madrid, 2017 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| Per poder superar l'assignatura s'ha de treballar necessàriament amb llibres de referència. Els apunts són únicament una síntesi aportada pel docent, que es basa i cal completar, contrastar i millorar amb la bibliografia. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent