DADES IDENTIFICATIVES

2010_11

Assignatura (*)

METODOLOGIA HISTÒRICA

Codi

12204114

Ensenyament

Grau d'Història (Pla 2008)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Tercer

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Història i Història de l'Art

Coordinador/a

BONET DONATO, MARIA

Adreça electrònica

maria.bonet@urv.cat
robert.sala@urv.cat

Professors/es

BONET DONATO, MARIA

SALA RAMOS, ROBERT

Web

Descripció general i informació rellevant

Aquesta assignatura ha de permetre conèixer els diversos mètodes per a la recerca. També es presenta com a eina útil per a la realització de treballs d’investigació parant atenció a les tipologies documentals més generals, les seves possibilitats i la forma com poden ser treballades per tal de treure’n dades per a la recerca històrica. Els objectius de la matèria són, per tant, a nivell teòric i a nivell pràctic i es resumeixen en dos aspectes generals: els métodes de diverses escoles historiogràfiques i l’aplicació d’aquestes en els documents o altres testimonis històrics procedents de l'arqueologia o altres.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A2	Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història
	A4	Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció
	A5	Conèixer i analitzar els temes i les problemàtiques objecte de debat historiogràfic
	A6	Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques
	A7	Conèixer, analitzar i interpretar la història local
	A10	Conèixer els instruments de recopilació d’informació com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius i referències electròniques, i tenir habilitat per utilitzar-los
	A11	Comprendre, interpretar i elaborar textos historiogràfics o documents originals en la llengua pròpia
	A12	Analitzar i interpretar el registre arqueològic
	A13	Conèixer i usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B3	Aplicar pensament analític, crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
	B5	Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
	B6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
	B8	Gestionar projectes tècnics o professionals complexos
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A2	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Aplicar les diferents tecnologies de la informació
	A4	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Analitzar les fonts i els estudis històrics a partir de la historiografia Elaborar informes relacionats amb l'activitat de l'historiador (arxius, museus, excavacions i altres) Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Presentacions orals d'estudis o treballs de forma individual o col·lectiva Aplicar les diferents tecnologies de la informació
	A5	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Analitzar les fonts i els estudis històrics a partir de la historiografia Elaborar informes relacionats amb l'activitat de l'historiador (arxius, museus, excavacions i altres) Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles
	A6	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Aplicar les diferents tecnologies de la informació
	A7	Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Analitzar les fonts i els estudis històrics a partir de la historiografia Elaborar informes relacionats amb l'activitat de l'historiador (arxius, museus, excavacions i altres) Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Presentacions orals d'estudis o treballs de forma individual o col·lectiva Aplicar les diferents tecnologies de la informació Realitzar projectes relacionats amb el coneixement històric
	A10	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Realitzar projectes relacionats amb el coneixement històric
	A11	Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Analitzar els estudis i les fonts històriques a partir de la historiografia Elaborar informes relacionats amb l'activitat de l'historiador (arxius, museus, excavacions i altres)
	A12	Conèixer i utilitzar correctament qualsevol tipus de fonts històriques o informacions bibliogràfiques i electròniques Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Elaborar informes relacionats amb l'activitat de l'historiador (arxius, museus, excavacions i altres) Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles Realitzar projectes relacionats amb el coneixement històric
	A13	Aplicar els mètodes històrics al tractament de les fonts i a l'anàlisi del coneixement històric Realitzar treballs d'investigació històrica sobre qüestions senzilles
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B3	Introduir alguns dels temes del debat historiogràfic, ja que permet fer una aproximació a la complexitat de la historiografia i descobrir tòpics del pensament històric Aplicar la teoria arqueològica a través de l'anàlisi d’un jaciment significatiu, mitjançant l’estudi diacrònic de les seves evidències materials arqueològiques Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de les fonts històriques o bé d'interpretacions historiogràfiques sobre el tema Demostrar que posseeixen un coneixement bàsic de les metodologies, les teories, les tècniques i els instruments d'investigació, així com saber utilitzar els conceptes fonamentals i les principals categories de la historiografia Saber gestionar un debat historiogràfic. Utilitzar adequadament la terminologia pròpia de la disciplina oralment i per escrit Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisi de la història antiga: fonts escrites, numismàtica i arqueologia Aplicar els mètodes de la història al coneixement de les fonts escrites o arqueològiques
	B4	Disseny i projecció d’un petit treball de recerca per a la comprensió del valor de la metodologia i per aplicar la metodologia científica Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de la consulta de fonts històriques
	B5	Presentacions orals d'estudis o treballs de forma individual o col·lectiva utilitzant noves tecnologies Familiaritzar-se amb el mètode arqueològic com a instrument auxiliar de la història, centrant-se particularment en les últimes tendències interpretatives Aplicar la teoria arqueològica a través de l'anàlisi d'un jaciment significatiu, mitjançant l'estudi diacrònic de les seves evidències materials arqueològiques Saber gestionar un debat historiogràfic. Utilitzar adequadament la terminologia pròpia de la disciplina oralment i per escrit Participar en els debats relatius a la metodologia històrica per comprovar la pluralitat metodològica Participar en tasques de catalogació o comprovació arxivística
	B6	Aplicar la teoria arqueològica a través de l'anàlisi d'un jaciment significatiu, mitjançant l'estudi diacrònic dels seus materials arqueològics Presentacions orals d'estudis o treballs de forma individual o col·lectiva utilitzant noves tecnologies Introduir alguns dels temes del debat historiogràfic, ja que permet fer una aproximació a la complexitat de la historiografia i descobrir tòpics del pensament històric Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de les fonts històriques o bé d'interpretacions historiogràfiques sobre el tema Lectura de bibliografia específica per introduir-se en les tècniques i en la interpretació actual de l’evolució humana Disseny i projecció d’un petit treball de recerca per a la comprensió del valor de la metodologia i per aplicar la metodologia científica Saber transmetre coneixements i comunicar conclusions de manera clara, oralment o per escrit, tant a un públic especialitzat com no especialitzat. Demostrar que es poden utilitzar els principals esdeveniments de la història universal i de la història d’Europa per gestionar en perspectiva comparativa el conjunt dels fets, estimulant la reflexió sobre aquests fets Identificar les principals tendències historiogràfiques i analitzar críticament els seus desenvolupaments Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de la consulta de fonts històriques
	B8	Aplicar les diferents tecnologies de la informació Demostrar que posseeixen un coneixement bàsic de les metodologies, les teories, les tècniques i els instruments d'investigació, així com saber utilitzar els conceptes fonamentals i les principals categories de la historiografia Analitzar i descriute els processos de recerca històrica aplicat a un projecte concret
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C3	Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació

Continguts

Tema	Subtema
I. INTRODUCCIÓ: HISTÒRIA I HISTORIOGRAFIA	Història i historiografia: • Aspectes bàsics del mètode històric: com es construeix una bibliografia?, com es treballa un document?; com es ressenya un llibre?, com es fa una fitxa de treball? un esquema i desenvolupament de treball?. • Què es la història? Algunes definicions de la història i el seu context historiogràfic. •L'objecte i la matèria de la història. •El subjecte de la història: individu i societat. • Objectivitat i subjectivitat en la història. 2. Teoria en arqueologia de l’evolució humana • Aspectes bàsics: quina és l’estructura dels articles en arqueologia de l’evolució humana • L’objecte de treball en arqueologia de l’evolució humana • L’objectiu de la reconstrucció històrica i arqueològica en evolució humana • El subjecte en arqueologia de l’evolució humana: societat i espècie • Un subjecte en canvi biològic i social. El subjecte no és sempre igual • Objectivitat i subjectivitat en arqueologia de l’evolució humana.
II TEORIA I MÈTODE EN ARQUEOLOGIA DE L’EVOLUCIÓ HUMANA	1. Aspectes generals • Mètode científic en arqueologia i prehistòria • Forma i tipus de les dades en arqueologia i prehistòria • Construcció del coneixement en arqueologia i prehistòria • El registre: representativitat, objectivitat i demostració • La teoria de l’evolució com paradigma: evolució, ment i ciència • La ciència del canvi. El canvi entre els antics grecs i la teoria de l’evolució actual • Ciència i societat: socialització • Ciència i ètica. Piltdown i la fíbula prenestina: el per què dels fraus. • Ciència i gènere: Watson i Crick versus Franklin 2. Hipòtesis, teories i paradigmes. El canvi en la ciència de l’evolució humana. • Hipòtesis i teories: les construccions lògiques que expliquen la realitat. • Concepció de la realitat: hipòtesis i experimentació. • La veritat en la ciència: busquem la veritat en arqueologia de l’evolució humana? • Existeix el progrés en el coneixement sobre l’evolució humana? O moltes vegades hi ha canvis en l’objectiu de l’interès de l’arqueologia? Progrés i revolucions en el coneixement en arqueologia de l’evolució humana • La ciència és un fet social, no aïllat: el cas del genoma. Competència i competitivitat, no un món asèptic: el descobriment de l’ADN. 3. L’estudi de l’evolució humana i la prehistòria. Un cas d’objecte d’estudi transdisciplinar. • L’origen de la recerca en prehistòria. Fase precientífica. Sense projecte científic social. Col•leccionisme. Gordon Childe i el primer complex hipotètic. David Clarke i l’aplicació de l’analítica. Cap a una ciència moderna. • El concepte de prehistòria en transformació. • Definició de l’objecte d’estudi. • Criteris cronològics i criteris epistemològics. Límits del coneixement en prehistòria. • La transdisciplinarietat de l’objecte d’estudi de l’arqueologia de l’evolució humana i prehistòria. • Disciplines dedicades a l’evolució humana i al canvi social. Història, biologia, geologia, paleontologia, antropologia ... • Multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i transdisciplinarietat. Tres estadis en la construcció de la ciència moderna. • Integració de les disciplines amb el seu propi estatus i metodologia. Contra l’homogeneïtzació. • El treball en equip, l’eina essencial i transformadora. • La seqüència del coneixement en prehistòria, des de la planificació fins la contrastació d’hipòtesis. Excavació, laboratori i discussió. Exemplificació de la transdisciplinarietat. • La finalitat de la recerca. El coneixement per a la transformació de la societat: socialització. 4. Metodologia científica i història de la prehistòria. La metodologia cronocultural, l’ecològico-sistèmica i la materialista. Canvis de paradigma en el panorama actual de la recerca en arqueologia prehistòrica. • L’ordenació cronocultural del registre. Una forma que neix de la geologia. • La New Archaeology i l’antropologia en arqueologia. • L’ecologia cultural i la sistèmica: els fenòmens en el marc de les interaccions i les xarxes. • L’arqueologia contextual. • El materialisme històric en arqueologia. • Canvi de paradigma i constructivisme social. La visió històrica dels fenòmens de gran abast temporal i geogràfic. Reintroducció i actualització d’una visió dialèctica i materialista, en contra de concepcions ecològiques i antropològiques idealistes. • Paradigmes per a un canvi de segle.
III) TEORIA, MÈTODE I FUNCIONS DE LA HISTÒRIA	1. L'historiador i la història • Els fets històrics i la tasca de l'historiador. • Les fonts històriques i la tipologia de fonts segons les classificacions de Fasoli (intencionals i restes) o de les documentals de Bauer (orals, escrites, representacions plàstiques). Fonts primàries i secundàries aplicades a la història medieval • L’estudi dels documents escrits i l’escriptura de la història. 2. La història com a ciència • La causalitat a la història. • Condicionants en la tasca de l'historiador: l'especialització (diversificació, relacions i integració de les ciències històriques i afins) i la periodització (temps astronòmic, periodització absoluta i relativa). • La cronologia: estructura i conjuntura. • Qüestions bàsiques sobre el mètode científic. 3. La utilitat i funció de la història • Us i abús de la història: història-justificació i història-crítica. • La història universal i la valoració de la història d'Occident des d'Occident. • La història local i la seva utilitat o necessitat. 4. La història per a tots • L’ensenyança de la història. • La història com a producte de cultura de masses: divulgació i síntesi històrica. • Administració, turisme cultural i tractament del patrimoni històric.
IV) LA HISTORIOGRAFIA CONTEMPORÀNIA i ELS MÈTODES	2. Renovació, consolidació i eclecticisme al segle XX. • Les morfologies culturals: els precedents (J.B. Vico), O. Spengler i A. Toynbee. • L'escola dels Annals: context dels orígens, la col•laboració i aportacions de M.Bloch i L. Febvre. Els temes i els mètodes. • F. Braudel, les aportacions de la segona generació. Precedents, constitució i conceptes de la geopolítica. L’escenari de la història: el mar, el clima, la ecologia i la història. • Aspectes de l’evolució històrica de la població • Els problemes de la tercera generació d’Annals i la nova història social. • La renovació del materialisme històric. V. LA RENOVACIÓ HISTORIOGRÀFICA, LES CIÈNCIES SOCIALS I ÀMBITS O TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ 1. La renovació de darreries del segle XX i principis del XXI • El quantitativisme i la història serial • El postomodernisme i la història. Monogràfic: Misèria de la teoria i La formació de la classe obrera a Anglaterra de Edward P. Thompson. • La memòria històrica i els referents culturals d’una societat. Monogràfic: Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria) de Pierre Nora. 2. Les ciències socials i la història • Les aportacions conceptuals i metodològiques de les altres ciències: sociologia, antropologia, filosofia, literatura, teologia, ciències econòmiques, estadística, psicologia social, lingüística, medicina, geografia
V. LA RENOVACIÓ HISTORIOGRÀFICA, LES CIÈNCIES SOCIALS I ÀMBITS O TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ	1. La renovació de darreries del segle XX i principis del XXI • El quantitativisme i la història serial • El postomodernisme i la història. Monogràfic: Misèria de la teoria i La formació de la classe obrera a Anglaterra de Edward P. Thompson. • La memòria històrica i els referents culturals d’una societat. Monogràfic: Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria) de Pierre Nora. 2. Les ciències socials i la història • Les aportacions conceptuals i metodològiques de les altres ciències: sociologia, antropologia, filosofia, literatura, teologia, ciències econòmiques, estadística, psicologia social, lingüística, medicina, geografia 3. La investigació històrica: àmbits i tècniques per a la investigació • Els centres de treball: evolució de arxius (públics i privats; militars i civils...); funció dels museus; camps de excavació; esglésies; administració pública; internet...fins als nous lloc de transmissió de les memòries (Memorials). • La relació historiador – lector comú /públic genèric especialitzat/ estudiant/ comunitat científica. 4. La contemporaneïtat: les fonts i els mètodes • Les fonts: els textos polítics; les declaracions oficials; les constitucions i tractats; els pamflets; les publicacions periòdiques; llibres antics o moderns; memòries; testimonis; epístoles i altres • Història i fotografia • Història i internet

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

A10

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

A10

A11

A12

A13

Proves mixtes

A10

A11

A12

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Finalitat de l'assignatura i introducció als temes bàsics
Sessió Magistral	Explicació dels continguts de l'assignatura, recolzats amb material de suport disponible al servei de fotocòpies o moodle. La participació dels alumnes en les classes serà principal, i alguns dels exemples i intervencions es recolliran al quadern de pràctiques.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Els alumnes faran una sèrie d'activitat pràctiques, a l'aula i es podran completar o complementar fora de l'aula. Es lliurarà un quadern de pràctiques i s'avaluarà els continguts en proves mixtes
Treballs	Treball de recerca breu a partir de fonts primàries

Atenció personalitzada

Descripció

L'alumne farà un seguiment de l'assignatura, i sobre tot del treball de recerca amb un dels dos professors

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

A10

A11

A12

Activitats pràctiques a corregir pels professors

15%

Treballs

Treball en fonts primàries

15%

Proves de desenvolupament

A10

A11

A12

A13

Prova de temari amb material bibliogràfic

35%

Proves mixtes

A10

A11

A12

Prova de conceptes, d'activitat pràctica i de continguts

35%

Altres


Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Aróstegui Julio, La investigación histórica. Teoría y método, Crítica, 1995.

Bloch, M., Introducción a la historia, Mèxic, 1958.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Burke, P., La revolucion historiográfica francesa, Barcelona, 1994.

Carr, E.H., Qué es la historia?, Barcelona, 1978.

Egido, A, (coord.); Alted, A.; Montero, F. y Sepúlveda, I., La historia contemporánea en la práctica. Textos escritos y orales, mapas, imágenes y gráficos comentados,Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces, 1996.

Fontana, J., Historia. Análisis del pasado y proyecto social, Barcelona, 1982.

- La Historia de los hombres: el siglo XX , Barcelona, 2002.

Kocka, J., Historia social y conciencia histórica. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Pagès, P., Introducción a la historia. Epistemología, teoría y problemas de método en los estudios históricos, Barcelona, 1983.

Thompson, P., La voz del pasado. Historia oral. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

Tuñón de Lara, M., Por qué la Historia, Barcelona, 1985.

Vilar, P., Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Barcelona, 1980.

GARZÓN, J.S. et alt- La gestión de la memória. La historia de España al servicio del poder. Barcelona, ed . Crítica, 2000 276 pp

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AAVV., Las Ciencias Sociales en Internet. Mérida, Junta de Extremadura, 2001.

Alcina, J., Aprender a investigar. Métodos de trabajo para la redacción de tesis de trabajo, Madrid, 1994.

Aurell, Jaume, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Valencia, Universidad de Valencia, 2005.

Black, J., Maps and politics, Londres, 1993.

Bourde, G., Martin, H., Las escuelas históricas, Madrid, 1992.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Collingwood, R.G., Idea de la historia, Mèxic, 1972.

Campbell, B., Ecología humana, Barcelona, 1994.

Cardoso, C. F. S. y Pérez Brignoli, H., Los métodos de la historia. Barcelona, Crítica, 1979.

Crosby, A., Imperialismo ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900, Barcelona, 1988.

Febvre, L., Combates por la historia, Barcelona, 1975.

Ferreter Mora, J., Cuatro visiones de la historia universal, Madrid, 1984.

Flinn, W., El sistema demográfico moderno, 1500-1820, Barcelona, 1989.

Jabinet, M.P., Introduction a la historiographie, París, 1994.

Le Goff, J., Pensar la historia. Modernidad. Presente. Proceso. Barcelona, 1991.

Livi-Bacci, M., Historia mínima de la población mundial, Barcelona, 1990.

Marrou, H.I., De la conaissance historique, París, 1954.

Marx, C., Engels, F., Obras escogidas, Madrid, 1975.

Mc. Keown, Th., Los orígenes de las enfermedades humanas, Barcelona, 1990.

Mitre, E., Historia y pensamiento histórico. Estudio y antología, Madrid, 1997.

Prieto, A., La historia como arma de la reacción, Madrid, 1976.

Romano, D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, 1979.

Rabadal, M. y Lara Peinado, F., Comentario de textos históricos. Madrid, Cátedra, 1997.

Rosentone, R. A., El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Barcelona, Ariel. 1997.

Sabine, G.H., Historia de la teoría política, Mèxic, 1970.

Schaft, A., Historia y verdad, Barcelona, 1983.

Valdeón, J., En defensa de la historia, Valladolid, 1988.

Vilar, P., Historia marxista, historia en construcción, Barcelona, 1973.

Pensar històricament, València, 1995.

Vogt, J., El concepto de la historia de Ranke a Toynbee, Madrid, 1971.

Woods, D., The power of maps, Londres, 1993.

Wrigley, E.A., Historia y población, Barcelona, 1994.

Bibliografia de la primera part

La bibliografia està composta per obres de referència. Per al treball concret a classe es donaran puntualment articles de recerca actual que exemplifiquin la metodologia en arqueologia de l’evolució humana

Binford, L. R. (1988). En busca del pasado. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica S.A.

Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Childe, V. G. (1972). Introducción a la arqueología. Barcelona, Editorial Ariel.

Clark (1980). Arqueología y sociedad. Barcelona, Editorial Crítica.

Hempel, C. G. (1991). Filosofía de la ciencia natural. 47. Madrid, Alianza Editorial.

Hodder, I. (1988). Interpretación en Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica. Ariel Historia. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Koyré, A. (1990). Estudios de historia del pensamiento científico. Madrid, Siglo XXI de España Editores s.a.

Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. 213. Madrid, Fondo de Cultura Ecónomica.

Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.

Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica, S.A.

Renfrew, C. &P. Bahn (1993). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones Akal, S.A.

Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Watson, P. J., E. A. Le Blanc, et al. (1974). El método científico en Arqueología. Alianza Universidad. Madrid, Alianza editorial, S.A.

Bibliografia complementària

Anfruns, J. and E. Llobet (1990). El canvi cultural a la Prehistòria. Barcelona, Columna.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Categorías. Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 51. Madrid: Editorial Gredos, 1982.1.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos Segundos. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid: Editorial Gredos, 1982.

Arquímedes El método. (Introducción y notas de L. Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A., 1986.

Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament modern, 3. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Binford, L. R. (1981). Bones. Ancient Men and Modern Myths. Orlando, Academic Press, Inc.

Binford, S. R. and L. R. Binford (1968). New Perspectives in Archaeology. Chicago, Aldine.

Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica. Grijalbo Mondadori.

Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Chang, K. C. (1967). Nuevas perspectivas en Arqueología. Madrid, Alianza editorial.

Clarke, D. L. (1982). Arqueología analítica. Barcelona, Editorial Bellaterra.

Crick, F. (1989). Qué loco propósito. Una visión personal del descubrimiento científico. Metatemas, 19. Barcelona, Tusquets Editores, S.A.

Daniel, G. (1968). El concepto de Prehistoria. Nueva colección Labor. Barcelona, Editorial Labor.

Daniel, G. (1974). Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe. Libro de bolsillo. Madrid, Alianza Editorial.

Complementària

Recomanacions

Complementària

Recomanacions


Altres comentaris
Es recomana portar l'assignatura al dia, és a dir, fer les pràctiques poc abans de classe i també és important la participació, ates què és una matèria de reflexió, però també d'aplicació

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent