DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) METODOLOGIA HISTÒRICA Codi 12204114
Ensenyament
Grau en Història (2008)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
DUCH PLANA, MONTSERRAT
 Adreça electrònica
Professors/es
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura ha de permetre conèixer els diversos mètodes per a la recerca. També es presenta com a eina útil per a la realització de treballs d’investigació parant atenció a les tipologies documentals més generals, les seves possibilitats i la forma com poden ser treballades per tal de treure’n dades per a la recerca històrica. Els objectius de la matèria són, per tant, a nivell teòric i a nivell pràctic, i es resumeixen en dos aspectes generals: els métodes de diverses escoles historiogràfiques i l’aplicació d’aquestes en els documents o altres testimonis històrics procedents de l'arqueologia o altres.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
1. Història i historiografia, aspectes introductoris
2. La historiografia contemporània
3. Els mètodes de la Història Contemporània
4. Teoria i mètodes en Arqueologia de l'evolució humana, aspectes introductoris
5. Teoria en Arqueologia de l'evolució humana
6. Mètodes en Arqueologia de l'evolució humana

Atenció personalitzada
Descripció
Els professors quedaran a disposició de l'alumne dins del seu horari d'atenció a l'alumnat.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació
Bàsica

Aróstegui Julio, La investigación histórica. Teoría y método, Crítica, 1995.

Bloch, M., Introducción a la historia, Mèxic, 1958.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Burke, P., La revolucion historiográfica francesa, Barcelona, 1994.

Carr, E.H., Qué es la historia?, Barcelona, 1978.

Egido, A, (coord.); Alted, A.; Montero, F. y Sepúlveda, I., La historia contemporánea en la práctica. Textos escritos y orales, mapas, imágenes y gráficos comentados,Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces, 1996.

Fontana, J., La historia de los hombres: el siglo XX, Barcelona, 2002.

Kocka, J., Historia social y conciencia histórica. Madrid, Marcial Pons, 2002.

Pagès, P., Introducción a la historia. Epistemología, teoría y problemas de método en los estudios históricos, Barcelona, 1983.

Thompson, P., La voz del pasado. Historia oral. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

Tuñón de Lara, M., Por qué la Historia, Barcelona, 1985.

Vilar, P., Iniciación al vocabulario del análisis histórico, Barcelona, 1980.

Complementària

1. PRIMERA PART (Dr. Moreno Julià)

AAVV., Las Ciencias Sociales en Internet. Mérida, Junta de Extremadura, 2001.

Alcina, J., Aprender a investigar. Métodos de trabajo para la redacción de tesis de trabajo, Madrid, 1994.

Aurell, Jaume, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Valencia, Universidad de Valencia, 2005.

Black, J., Maps and politics, Londres, 1993.

Bourde, G., Martin, H., Las escuelas históricas, Madrid, 1992.

Braudel, F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.

Collingwood, R.G., Idea de la historia, Mèxic, 1972.

Cardoso, C. F. S. y Pérez Brignoli, H., Los métodos de la historia. Barcelona, Crítica, 1979.

Febvre, L., Combates por la historia, Barcelona, 1975.

Ferreter Mora, J., Cuatro visiones de la historia universal, Madrid, 1984.

Jabinet, M.P., Introduction a la historiographie, París, 1994.

Le Goff, J., Pensar la historia. Modernidad. Presente. Proceso. Barcelona, 1991.

Marrou, H.I., De la conaissance historique, París, 1954.

Mitre, E., Historia y pensamiento histórico. Estudio y antología, Madrid, 1997.

Romano, D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, 1979.

Rabadal, M. y Lara Peinado, F., Comentario de textos históricos. Madrid, Cátedra, 1997.

Rosentone, R. A., El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la historia. Barcelona, Ariel. 1997.

Schaft, A., Historia y verdad, Barcelona, 1983.

Valdeón, J., En defensa de la historia, Valladolid, 1988.

Vilar, P., Historia marxista, historia en construcción, Barcelona, 1973.

Vogt, J., El concepto de la historia de Ranke a Toynbee, Madrid, 1971.

Woods, D., The power of maps, Londres, 1993.

2. SEGONA PART (Dr. Sala Ramos)

La bibliografia està composta per obres de referència. Per al treball concret a classe es donaran puntualment articles de recerca actual que exemplifiquin la metodologia en arqueologia de l’evolució humana

Binford, L. R. (1988). En busca del pasado. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica S.A.

Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Childe, V. G. (1972). Introducción a la arqueología. Barcelona, Editorial Ariel.

Clark (1980). Arqueología y sociedad. Barcelona, Editorial Crítica.

Hempel, C. G. (1991). Filosofía de la ciencia natural. 47. Madrid, Alianza Editorial.

Hodder, I. (1988). Interpretación en Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica.

Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica. Ariel Historia. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Koyré, A. (1990). Estudios de historia del pensamiento científico. Madrid, Siglo XXI de España Editores s.a.

Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. 213. Madrid, Fondo de Cultura Ecónomica.

Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.

Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica, S.A.

Renfrew, C. &P. Bahn (1993). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones Akal, S.A.

Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Watson, P. J., E. A. Le Blanc, et al. (1974). El método científico en Arqueología. Alianza Universidad. Madrid, Alianza editorial, S.A.

Bibliografia complementària

Anfruns, J. and E. Llobet (1990). El canvi cultural a la Prehistòria. Barcelona, Columna.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Categorías. Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 51. Madrid: Editorial Gredos, 1982.1.

Aristóteles Tratados de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos Segundos. (Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid: Editorial Gredos, 1982.

Arquímedes El método. (Introducción y notas de L. Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A., 1986.

Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament modern, 3. Barcelona, Edicions 62. Diputació de Barcelona.

Binford, L. R. (1981). Bones. Ancient Men and Modern Myths. Orlando, Academic Press, Inc.

Binford, S. R. and L. R. Binford (1968). New Perspectives in Archaeology. Chicago, Aldine.

Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.

Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península Ibérica. Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica. Grijalbo Mondadori.

Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI de España Editores, S.A.

Chang, K. C. (1967). Nuevas perspectivas en Arqueología. Madrid, Alianza editorial.

Clarke, D. L. (1982). Arqueología analítica. Barcelona, Editorial Bellaterra.

Crick, F. (1989). Qué loco propósito. Una visión personal del descubrimiento científico. Metatemas, 19. Barcelona, Tusquets Editores, S.A.

Daniel, G. (1968). El concepto de Prehistoria. Nueva colección Labor. Barcelona, Editorial Labor.

Daniel, G. (1974). Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe. Libro de bolsillo. Madrid, Alianza Editorial.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent