DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ Codi 12204116
Ensenyament
Grau d'Història (Pla 2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
Adreça electrònica franciscojavier.faci@urv.cat
maria.bonet@urv.cat
Professors/es
FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER
BONET DONATO, MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i així ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l’època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren o definiren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques d’aquestes territoris, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori
 A2 Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història
 A3 Conèixer i aplicar la didàctica de la història
 A4 Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques
 A7 Conèixer, analitzar i interpretar la història local
 A9 Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat
 A11 Comprendre, interpretar i elaborar textos historiogràfics o documents originals en la llengua pròpia
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Resoldre problemes de forma efectiva en el camp de la història
 B3 Aplicar pensament analític, crític, lògic i creatiu, demostrant dots d'innovació
 B5 Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
 B7 Sensibilització en temes mediambientals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Conèixer la història de l'entorn proper local i regional
Analitzar de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o generals
Aprendre a manejar fonts i bibliografia específiques per realitzar treballs amb plantejament de noves hipòtesis o almenys de discussió
Aprendre a explicar el medi proper a partir del coneixement del passat
Iniciar la investigació històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals)
 A2 Conèixer la història de l'entorn proper local i regional
Aprendre a explicar el medi proper a partir del coneixement del passat
 A3 Conèixer la història de l'entorn proper local i regional
Presentar de forma didàctica algunes de les qüestions estudiades
 A4 Analitzar de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o generals
Aprendre a manejar fonts i bibliografia específica per realitzar treballs amb plantejament de noves hipòtesis o almenys de discussió
Participar en seminaris relatius a temes després d'haver realitzat lectures
 A6 Analitzar de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o generals
Participar en seminaris relatius a temes després d'haver realitzat lectures
Iniciar la investigació històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals)
 A7 Conèixer la història de l'entorn proper local i regional
Aprendre a explicar el medi proper a partir del coneixement del passat
 A9 Conèixer la història de l'entorn proper local i regional
Analitzar de forma crítica les tradicions historiogràfiques sobre temes controvertits o generals
Iniciar la investigació històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals)
 A11 Participar en seminaris relatius a temes després d'haver realitzat lectures
Iniciar la investigació històrica a partir de fonts variades (intencionals i no intencionals)
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de les fonts històriques o bé d'interpretacions historiogràfiques sobre el tema
Demostrar que posseeixen un coneixement bàsic de les metodologies, les teories, les tècniques i els instruments d'investigació, així com saber utilitzar els conceptes fonamentals i les principals categories de la historiografia
Saber transmetre coneixements i comunicar conclusions de manera clara, oralment o per escrit, tant a un públic especialitzat com no especialitzat. Demostrar que es poden utilitzar els principals esdeveniments de la història universal i de la història d’Europa per gestionar en perspectiva comparativa el conjunt dels fets, estimulant la reflexió sobre aquests fets
Saber gestionar un debat historiogràfic. Utilitzar adequadament la terminologia pròpia de la disciplina oralment i per escrit
Analitzar, conèixer i valorar els conceptes a partir de la consulta de fonts històriques
 B3 Comparar les estructures i els processos històrics existents en un període de l’edat mitjana entre si i amb els seus antecedents i conseqüents
Anàlisi, valoració i elaboració d'un discurs raonat al voltant d'aspectes clau de la història medieval, tenint en compte els diversos factors exposats a classe i posant un èmfasi especial en la recopilació d'informació que faci cada alumne
Analitzar els canvis produïts en el pensament i la cultura en l'època moderna
Analitzar textos històrics del territori propi
 B5 Saber gestionar un debat historiogràfic. Utilitzar adequadament la terminologia pròpia de la disciplina oralment i per escrit
 B6 Comparar elements de les societats medievals i de les expressions culturals catalanes i de regions properes amb les actuals
 B7 Reconèixer les transformacions històriques en el marc geogràfic proper
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Concepto de Corona de Aragón Su significación.- Los principales momentos evolutivos.- Corona de Aragón y elementos constitutivos de la misma
2. La Romanización del área nororiental de la Península Roma en la futura Cataluña: la importancia de TARRACO.- El futuro Aragón y sus ciudades romanas: CAESARAUGUSTA, Bilbilis, Turiaso....- La romanización de la zona pirenaica central y oriental.- Las vías romanas pirenaicas.- La cristianización: la red episcopal.- Los mártires: Fructuoso de Tarraco y los mártires zaragozanos,
3. Conquista de Hispania por los pueblos bárbaros .- Los visigodos y su influencia sobre el N peninsular desde el reino tolosano.- De la influencia a la conquista y asentamiento.- Evolución de Tarraco.- Cesaraugusta como gran foco intelectual: Braulio y Tajón.- Ascenso de Barcino: el De fisco Barcinonense.
4. La conquista musulmana La formación de la “Frontera superior”.- La irrupción carolingia en el sur de la Galia: la batalla de Poitiers.- Problemas relativos a la Marca Hispánica.- La llamada Cataluña carolingia.- Las ciudades islámicas de la zona del Ebro: Zaragoza, Lleida, Tortosa.
5. La aparición de los focos cristianos pirenaicos El condado de Aragón: sus orígenes y su vinculación con el reino de Pamplona.- Los condados pirenaicos centrales.- Los futuros condados catalanes: condados pirenaicos y costeros.- La progresiva hegemonía del condado de Barcelona.- Los centros monásticos y episcopales.

6. Consolidación y feudalización de los principales territorios cristianos orientales .- El condado de Barcelona y su hegemonía.- Los inicio de la expansión.- Aragón bajo la dinastía pamplonesa y su conversión en reino: la figura de Sancho el Mayor.- Similitudes y diferencias entre la feudalización de los diversos territorios.- La obra de P. BONNASSIE.
7. Aragón bajo Alfonso el Batallador y los condados catalanes en época de Ramón Berenguer III 7)- Aragón bajo Alfonso el Batallador y los condados catalanes en época de Ramón Berenguer III.- La unión aragonesa con Castilla y su fracaso.- La conquista de Zaragoza por Alfonso I y la de Mallorca por Ramón Berenguer III.- Los acontecimientos de 1137: Petronila y Ramón Berenguer IV.
8. El regnes d’Aragó i els comtats catalans al segle XII i les transformacions a Al-Andalus La unió amb Aragó i la consolidació de poder comtal barceloní amb Ramon Berenguer IV (1131-1162). - Els temps d'Alfons el Cast i Pere el Catòlic. - La recomposició del poder musulmà: els almoràvits (1085-1145) i els almohades (1146-1228).
9. Les transformacions a l’economia i la societat en la plenitud medieval Trets generals. .- Les transformacions de l’aristocràcia feudal i el sistema de prestacions de la pagesia. - Les relacions productives a Al-Andalus, les principals fórmules d’explotació i la “revolució agrícola”. - El paper del nou monacat: Cister, les transformacions socials al medi rural cristià, les cartes de població, franquícies i ordes militars.- La feudalització de les ciutats andalusines i al camp. .- L’activitat comercial i les elits mercantils. L’administració.- El desenvolupament de la ciutat feudal i la vida urbana.
10. L’expansió de la Corona d’Aragó Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus. - L’expansió mediterrània: nord d’Àfrica, de les Vespres sicilianes (1282) al tractat de Caltabellota, i els almogàvers. - La intervenció a Sardenya. - El desenvolupament de la fiscalitat. - L’expansió mercantil.
11. Les manifestacions culturals - L’eclosió del romànic i el desenvolupament del gòtic - La producció literària: els trobadors, el llegat de Ramon Llull i les cròniques. Els espais de l’activitat social a les ciutats baixmedievals. - Els canvis de mentalitat
12. L'afermament monàrquic, el dinamisme social i la consolidació de la corona d'Aragó a la baixa edat mitjana El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), i dels successors: afermament monàrquic i reaccions socials o supraterritorials. - El compromís de Casp i l’estat “modern” d’Alfons el Magnànim (1416-1458).
13. La crisi demogràfica, les repercusions i les transformacions estructurals en l'economia baixmedieval Les mortaldats i els despoblats. - La resposta senyorial a les
dificultats. - Creixement econòmic i transformacions estructurals: les grans ciutats, la consolidació mercantil a la Mediterrània i els canvis productius en l’agricultura. - Els conflictes socials: els remenses, les lluites urbanes, i el debat historiogràfic. - Les recuperacions del XV i la reorganització social.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
30 62 92
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
12 16 28
Seminaris
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
4 18 22
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves de desenvolupament
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
2 0 2
Proves mixtes
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
2 0 2
Proves de desenvolupament
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
2 0 2
Proves mixtes
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de la dinàmica del curs i de la matèria
Sessió Magistral Explicacions del temari, que els alumnes treballen a partir de la bibliografia.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Comentari de text, que es preguntaran en una prova escrita pràctica
Seminaris Resultats de les lectures i del treball sobre el Llibre dels feyts

Atenció personalitzada
Descripció
Els professors ajudaran en el seguiment de lectures i del treball sobre el llibre dels feyts

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves de desenvolupament
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
Primera prova: de continguts teòrics 35
Proves mixtes
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
Prova de les lectures 15
Proves de desenvolupament
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
Segona prova dels contiguts del temari i de la bibliografia 35
Proves mixtes
A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
A11
dos trabajos escritos sobre dos lecturas 15
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es podrà lliurar voluntàriament els esquemes de la lectura del llibre dels feyts el dia de la prova


Fonts d'informació

Bàsica

Como bibliografía de carácter general, hay que destacar:

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- HISTORIA DE ESPAÑA. DESDE LOSORÍGENES A LA BAJA EDAD MEDIA, Madrid, Rev. De Occidente, 1963, 2 vols.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- CURSO DE HISTORIA DE LASINSTITUCIONES ESPAÑOLAS , Madrid, Revista de Occidente, 1968.

LACARRA, J.M.- ARAGON EN EL PASADO , Madrid, Austral,1972.

LACARRA, J. M.- ESUDIOS DEDICADOS A ARAGON , Zaragoza,Univ. de Zaragoza, 1987

MANZANO, E.- EPOCAS MEDIEVALES, Vol. 2 de la HISTORIADE ESPAÑA dirigida por J. Fontana y R. Villares, Barcelona, Crítica, 2010.

SALRACH. J. M.- LA CORONA DE ARAGÓN , Segunda Parte del vol.IV de la HISTORIA DE ESPAÑA dirigida porTuñón de Lara, Barcelona, Labor, 1980, pp. 201-364.

SALRACH, J. M.- EL PROCÉS DE FEUDALITZACIÓ , Vol. 2 dela HISTORIA DE CATALUNYA, dirigida por P. Vilar, Barcelona, Ed. 62, 1987.

SALRACH, J. M.- HISTORIADEL PAÏSOS CATALANS. DELS ORIGENS A 1714 , Vol. 1, Barcelona, EDHASA, 1982.

Para El tema 2: VIGIL, M.- EDAD ANTIGUA , VOL. I DE LA HISTORIA DE ESPAÑA ALFAGUARA, Madrid,Alianza, 1973.

MORERA, E.- TARRAGONA CRISTIANA , Tarragona,Diputación, 1982, 2 vols.

Próximamente, el ICAC publicará la Tesis doctoral de M.PEREZ MARTÍNEZ, con el mismo título que el libro de Morera: TARRACOCRISTIANA .

Para las lecciones siguientes, se recomiendan los trabajos,numerosos e importantes de ABADAL, de LACARRA para Aragón, de P. BONNASSIE paraCataluña, de SALRACH, así como otros trabajos de historiadores aragoneses, comoUbieto, Sesma, Utrilla, etc. La bibliografía puntual se dará en las clases.

Complementària

OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA

AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.:  Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998.

BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial:

-          Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana.

-          Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial:

-          Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval.

-          Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV.

ARTICLES DE LA PROVA PRÀCTICA

FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003

SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32.

VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988.

DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols.

DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las institu­cio­nes españolas, Madrid, 1977. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991.

IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989.

LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972.

-Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976.

MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981.

SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zarago­za, 1981.

VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972.

VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes,  Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols.

VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978.

2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA

ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987.

ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996.

BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973.

-          L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988.

BENSCH,  Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995.

BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983.

BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990.

CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989.

CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985.

DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990.

DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978.

FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946.

FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996.

GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975.

GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986.

GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990.

GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991.

LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978.

   - Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987.

LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996.

LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989.

   - Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976.

LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997

LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995.

MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954.

MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994.

MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950.

PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975.

PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970.

ROCA,  F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970.

RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989.

SALABERT,  V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995.

SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000.

SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966.

SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985.

TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967.

UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987.

VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984.

VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961.

3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA.

BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995.

BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982.

DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983.

FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968.

GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003.

LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998.

LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987.

PONS, A., Losjudíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV,  Palma,1984.

RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977.

   - La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986.

SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981.

SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957.

TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997.

URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997.

Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
SOCIETAT I CULTURA A L'EDAT MITJANA/12204005
NOVES TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES/12204112
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent