DADES IDENTIFICATIVES 2022_23
Assignatura (*) HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ Codi 12204116
Ensenyament
Grau en Història (2008)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
PUIG GAVARRÓ, GERARD
 Adreça electrònica gerard.puig@urv.cat
Professors/es
PUIG GAVARRÓ, GERARD
Web
Descripció general i informació rellevant L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i així ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l’època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques d’aquestes territoris, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
1. El sentit de la història medieval de la Corona d'Aragó 1.1. Contribucions de la historia local, regional, “nacional” i de la Corona d’Aragó a la formació com a historiador.
1.2. Romanticisme, nacionalisme, història nacional, regional o local i la renovació historiogràfica
2. De la conquesta islàmica a la formació dels comtats pirinencs 2.1 Introducció.
2.2. El passat hispanovisigot, la conquesta islàmica i la formació de l’emirat omeia de Còrdova.
2.3. Les expedicions de Carlemany i els problemes de la Marca Hispànica.
2.4. La Marca Hispànica i els comtats dels Pirineus.
2.5. Característiques de la societat feudal (segles VIII-X).
3. Les transformacions econòmiques i polítiques des del segle X. 3.1. Els canvis econòmics del segle X i la consolidació de la classe feudal.
3.2. El Califat de Còrdova, les ràtzies i les relacions amb els regnes cristians.
3.3. El concepte de frontera
3.4. La desintegració del califat de Còrdova: el període de la fitna i els regnes de taifes (1031 - 1090)
4. L'auge de la feudalització i l'expansió cristiana als inicis de la Plena Edat Mitjana 4.1. L'auge dels poders feudals i les primeres manifestacions d'un "estat" feudal català. Ramon Berenguer I (1035 - 1076)
4.2. La culminació de la feudalització i l'expansió del regne d'Aragó
4.3. El poder polític i l’aristocràcia feudal.
4.4. El problema historiogràfic entorn a la revolució feudal.
5. La pagesia. Les condicions en el medi rural 5.1. La senyoria.
5.2. Les tinences.
5.3. La senyoria jurisdiccional.
5.4. Violència feudal i reacció.
5.5. Els inicis de la ciutat feudal.
6. El regne d’Aragó, els comtats catalans i les transformacions d'Àl - Andalus al segle XII 6.1. La unió amb Aragó i la consolidació de l'estat feudal amb Ramon Berenguer IV (1131 - 1162)
6.2. La Corona d'Aragó en temps d'Alfons el Cast (1162 - 1196) i Pere el Catòlic (1196 - 1213)
6.3. La recomposició del poder musulmà: els almoràvids (1085 - 1145) i els almohades (1146 - 1228)
7. L’expansió de la Corona d’Aragó (segles XIII - XIV) 7.1. Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus.
7.2. L’expansió mediterrània: nord d’Àfrica, les Vespres sicilianes (1282) i el tractat de Caltabellota. Els almogàvers.
7.3. La intervenció a Sardenya.
8. La consolidació de la Corona d'Aragó: entre la crisi i l'afermament de la monarquia feudal 8.1. El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) i els successors: afermament monàrquic i reaccions socials o supraterritorials.
8.2. Els darrers reis del Casal de Barcelona.
9. La crisi de la Baixa Edat Mitjana: de la crisi del segle XIV a la recuperació del segle XV. 9.1. Els homes i la terra.
9.2. Les ciutats i els canvis.
9.3. Manteniment i augment del gran comerç, la banca i la riquesa privada.
9.4. Signes de desequilibri
9.5. La crisi de mitjans del segle XV: la feblesa econòmica i les contradiccions socials.

Atenció personalitzada
Descripció

Durant el curs 2022-23 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.


Fonts d'informació
Bàsica

Bibliografia bàsica instrumental

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- HISTORIA DE ESPAÑA. DESDE LOSORÍGENES A LA BAJA EDAD MEDIA, Madrid, Rev. De Occidente, 1963, 2 vols.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L.- CURSO DE HISTORIA DE LASINSTITUCIONES ESPAÑOLAS , Madrid, Revista de Occidente, 1968.

LACARRA, J.M.- ARAGON EN EL PASADO , Madrid, Austral,1972.

LACARRA, J. M.- ESUDIOS DEDICADOS A ARAGON , Zaragoza,Univ. de Zaragoza, 1987

MANZANO, E.- EPOCAS MEDIEVALES, Vol. 2 de la HISTORIADE ESPAÑA dirigida por J. Fontana y R. Villares, Barcelona, Crítica, 2010.

SABATÉ, F., The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden, 2018.

SALRACH. J. M.- LA CORONA DE ARAGÓN , Segunda Parte del vol.IV de la HISTORIA DE ESPAÑA dirigida porTuñón de Lara, Barcelona, Labor, 1980, pp. 201-364.

SALRACH, J. M.- EL PROCÉS DE FEUDALITZACIÓ , Vol. 2 dela HISTORIA DE CATALUNYA, dirigida por P. Vilar, Barcelona, Ed. 62, 1987.

SALRACH, J. M.- HISTORIADEL PAÏSOS CATALANS. DELS ORIGENS A 1714 , Vol. 1, Barcelona, EDHASA, 1982.

Para El tema 2: VIGIL, M.- EDAD ANTIGUA , VOL. I DE LA HISTORIA DE ESPAÑA ALFAGUARA, Madrid,Alianza, 1973.

MORERA, E.- TARRAGONA CRISTIANA , Tarragona,Diputación, 1982, 2 vols.

Próximamente, el ICAC publicará la Tesis doctoral de M.PEREZ MARTÍNEZ, con el mismo título que el libro de Morera: TARRACOCRISTIANA .

Para las lecciones siguientes, se recomiendan los trabajos,numerosos e importantes de ABADAL, de LACARRA para Aragón, de P. BONNASSIE paraCataluña, de SALRACH, así como otros trabajos de historiadores aragoneses, comoUbieto, Sesma, Utrilla, etc. La bibliografía puntual se dará en las clases.
Complementària

OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA

AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.:  Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998.

BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial:

-          Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana.

-          Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial:

-          Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval.

-          Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV.

ARTICLES DE LA PROVA PRÀCTICA

FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003

SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32.

VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988.

DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols.

DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las institu­cio­nes españolas, Madrid, 1977. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991.

IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989.

LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972.

-Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976.

MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981.

SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981. (JA ESTÀ EN  BIBLIO. PRIMERA PART)

UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zarago­za, 1981.

VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972.

VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes,  Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols.

VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978.

2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA

ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987.

ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996.

BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973.

-          L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988.

BENSCH,  Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995.

BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983.

BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990.

CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989.

CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985.

DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990.

DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978.

FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946.

FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996.

GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975.

GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986.

GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990.

GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991.

LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978.

   - Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987.

LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996.

LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989.

   - Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976.

LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997

LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995.

MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954.

MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994.

MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950.

PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975.

PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970.

ROCA,  F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970.

RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989.

SALABERT,  V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995.

SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000.

SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966.

SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985.

TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967.

UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987.

VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984.

VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961.

3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA.

BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995.

BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982.

DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983.

FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968.

GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003.

LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998.

LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987.

LALIENA, C., Una economía integrada. Comercio, instituciones y mercados en Aragón, 1300-1500, Grupo CEMA, Zaragoza, 2012.

PONS, A., Losjudíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV,  Palma,1984.

RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977.

   - La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986.

SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981.

SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957.

TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997.

URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent