DADES IDENTIFICATIVES 2012_13
Assignatura (*) PALEOGRAFIA Codi 12204225
Ensenyament
Grau d'Història (2008)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Quart Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
 Adreça electrònica montserrat.sanmarti@urv.cat
joaquin.ruizdearbulo@urv.cat
Professors/es
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
RUIZ DE ARBULO BAYONA, JOAQUIN
Web
Descripció general i informació rellevant .-Oferir un millor coneixement de la Història del nostre entorn immediat a partir de l'anàlisi dels productes escrits que la societat ha produït al llarg del temps. .-Aportar els elements metodològics per a poder desenvolupar la recerca sobre els temes plantejats en l'assignatura. .-Acostar els alumnes als arxius locals mitjançant visites i investigacions personals i en grup per tal de conèixer els productes escrits del nostre entorn immediat. .-Conèixer els aspectes gràfics i els diferents tipus d'escriptura amb les seves principals característiques. Aprendre a distingir i llegir aquests diversos tipus gràfics. .-Incorporar en el bagatge acadèmic de l'alumne la utilització de les noves tecnologies en l'estudi de l'escriptura i la seva manipulació a partir de les eines informàtiques.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori.
 A2 Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història.
 A4 Conèixer i interpretar la història com a disciplina en construcció.
 A5 Conèixer i analitzar els temes i les problemàtiques objecte de debat historiogràfic.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A7 Conèixer, analitzar i interpretar la història local.
 A8 Conèixer, analitzar i interpretar la història de la integració europea.
 A9 Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A12 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Resoldre problemes de forma efectiva en el camp de la història
 B5 Treballar en equip de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets
 B7 Sensibilització en temes mediambientals
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
 C5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
 C6 Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Investiga en fonts històriques com a base als estudis o treballs de la matèria
 A2 Analitza i planteja la crítica de textos variats o de fonts històriques tenint en compte el context referencial històric, territorial i historiogràfic
 A4 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de fonts històriques
 A5 Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i aplicar-la a l'estudi i investigació
 A6 Comprèn la investigació des de les diverses etapes històriques, des de la prehistòria fins la contemporaneïtat
 A7 Realitza memòries, monografies i informes sobre temes concrets
 A8 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de fonts històriques
 A9 Coneix en profunditat temes específics tant històrics com metodològics
 A12 Realitza pràctiques en empreses o institucions
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Té un mètode d’anàlisi que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes
 B5 Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències
 B6 Les presentacions estan estructurades, complint amb els requisits exigits, si n’hi hagués
 B7 Integra les dimensions social, econòmica i ambiental en els treballs i projectes realitzats
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C1 Explica i justifica breument les seves opinions i projectes
 C2 Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
 C4 Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
 C5 Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
 C6 Desenvolupa recursos i estratègies que li facilitin la transició al món laboral

Continguts
Tema Subtema
PALEOGRAFIA 1.- Història i evolució de la Paleografia
2.- Suports
3.- Abreviatures
4.- Escriptures nacionals, carolines i gòtiques
5.- La lletra Humanística
6.- L'alfabetització
7.- Llegir l'escriptura
8.- Diplomàtica
EPIGRAFIA LLATINA 1. A. L'epigrafia com a eina històrica.
1. B. L'anàlisi epigràfica. El Corpus Incriptionum Latinarum.

2. A. La realització de les inscripcions i sistemes de datació. Evolució de l'alfabet llatí. La paleografia llatina. Lletres, nexes i signes. Cronografía romana i datació.
2. B. El nom i la filiació llatines. Ciutadans i no ciutadans. Praenomen, nomen, cognomen, agnomen. La filiació i la gens. Les tribus llatines. Esclaus i lliberts.

3. La titulació imperial. Les cases governants. La deificación imperial.

4. A. Epigrafia honoraria I. La ciutat.
4. B. Epigrafia honoraria II. L'ordre ecuestre.
4. C. Epigrafia honoraria III. L'ordre senatorial.

5. Epigrafia funerària. Sepulcres individuals i sepulcres familiars. Els formularis: disposicions testamentaries i profiláctiques.

6. A. Epigrafia de la religió. La noció de exvot. Tipus de donaria i inscripcions.
6. B. L’evergetisme. Els patrocinadors de construccions i restauracions. Fórmules dedicatòries.

7. Les vies i l'ordenació del paisatge. Monuments viaris: arcs i ponts. Els Gromatici. Centuriacions i termini.

8. L'hospitalitat i el patronatge. Les tesserae hospitalis. Patrons i clients: els contractes de patronatge.

9. La producció artesanal. Les officinae i les seves marques de producció: el instrumentum domesticum.


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
Atenció personalitzada
0 0 0
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
Descripció

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica , , ,

ARNALL JUAN, Josepa.- L'escriptura a les terres gironines. Girona, Diputació, 1993   2 vols
CARDONA, R.G.R- Antropologia de la escritura. Barcelona, ed. Gedisa, col. LEA, 1999
CASTILLO GÓMEZ, A. (ed).- Cultura escrita y clases subalternas: una mirada española. Olartzun, Sendoa, 2001
GIMENO BLAY.F.- Las llamadas ciencias auxiliares de la Historia: Errónea interpretación? (consideraciones sobre el método de investigación paleográfica). Zaragoza, Diputación, Instituto Fernando el Católico, 1986
MILLARES CARLO, A.- Album de paleografia Hispanoamericano de los siglos XVI y XVII. México, 1976 2 vols.
PETRUCCI, A.- Alfabetismo, escritura, sociedad.  Barcelona, ed. Gedisa, col. Lea, 1999
ROMERO TALLAFIGO, M et alii.- Arte de escribir letras antiguas. Paleografia de la lectura. Huelva, 1996
VAZQUEZ SORIANO, I.- Las pizarras visigóticas. Edición crítica y estudio.  Murcia, Universidad, 1989
LASALA, Fernando .-Esercizi di paleografia latina: trascrizioni, commenti e tavole .Roma: editrice Pontificia Università Gregoriana, 2001

Complementària

EPIGRAFIA LLATINA

I. Calabi, Epígrafia Latina, Milán, 1968 con repertori bibliográfic de A. Degrassi.

(italiano)

R. Cagnat, Cours d´Epigraphie Latine, Paris, 1914 (reed. italiana 1964).

R. Di Stefano, Mestiere di epigrafista, ed. Quasar, Roma, 1987.

P. López Barja, Epigrafía Latina,  Santiago, 1993.   

A. Gordon, Illustrated introduction to latin epigraphy, UCAL Press, 1983.

K. Paasch, Inscriptiones latinae, Odense Univ. Press, 1990.

 

* Colecciones de inscripcions.

Corpus Inscriptionum Latinarum, Berlin, 1863 y 55.

CIL 1 y 1 2. Fasti, actas triumfales e inscripciones desde los origenes hasta Cesar, 1863,

1893, 1931, 1943.

CIL II. Hispania, 1869. Suplemento de 1902.  Anotar reedición

CIL III. Provincias de Asia, Grecia, lllyrico, Egipto y Cirenaica, 1873. Suplementos de

1889y1902.

CIL IV. Pompeya y Herculano, 1871. Suplementos de 1898, 1909, 1952-1963, 1970.

CIL V. Galia Cisalpina, 1872, 1877.

CIL VI. Roma, 1876, 1882, 1885, 1886, 1894, 1902, 1933.

CIL VII. Britannia, 1873.

CIL VIII. Africa. Suplementos de 1891, 1894, 1904, 1916, 1942-54.   CIL IX.

Calabria, Apulia, Samnio, Sabina, Piceno, 1883.

CIL X, Bruttium, Lucania, Campania, Sicilia, Cerdena, 1883.

CIL XI. Emilia, Etruria, Umbria, 1888, 1926.

CIL XII. Galia Narbonense, 1888.

CIL XIII. Aquitania, Lugdunense, Belgica, Germania, 1899, 1904, 1905, 1907, 1916,

1933, 1943.

CIL XIV. Lacio, 1887. Con suplemento para Ostia, 1930-1933.

CIL XV. Instrumentum domesticum de Roma, 1899.

CIL XVI. Diplomas militares, 1936. Suplemento de 1955.

 

* Seleccions d’ inscripción amb comentaris.

A. Degrassi, Inscriptiones latinae liberae rei  publicae, Florencia, 1957-1963 y Berlin

1965.

H. Dessau, Inscriptiones latinae selectae, Berlín, 1892-1916.

E. Gordon, J.S. Gordon, Album of dated latin inscriptions. Berkeley, 1958-1965.

 

* Diccionaris.

E. De Ruggiero, Dizionario Epigrafico di Antichita romane, (5 vol s.), 188& 1950.

Real Encyclopadie der Classischen Altertumswissenschaft, 1893-1942.

Dictionnaire des Antiquites Grecques et Romaines, Paris, 1877-1919.

The Oxford Classical Dictionary, Oxford, 1950.

Thesaurus Linguae Latinae Epigraphicae, l900~1936.

 

* Revistes

L'Année Epigraphique, Paris 1888 y 55.

Zeitschrift fur Papyrologie und Epigraphik, Colonia, 1967 y 55.

Chiron, Munich, 1971 y ss.

Epigrahica, Milan, 1967 y ss.

Tituli, Roma, 1980 y ss

 

* Epigrafía romana de Hispania.

J.M. Abascal, Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania, Murcia, 1994.

G.Alföldy, Fasti Hispanienses, Weisbaden, 1969.

G. Alföldy, Flamines Provinciae Hispaniae Citerioris, Madrid, 1973.

E. D'Ors, Epigrafia juridica de la España Romana, Barcelona, 1971-1972.

A. y J. D´Ors, Lex Irnitana, Santiago, 1988.

Epigrafía Hispanica de epoca romano-repubhcana (Zaragoza 1983), Zaragoza 1986.

Epigrafía Juridica Romana (Pamplona 1987), Pamplona 1989.

Hispania Antiqua Epigraphica, Madrid, 1950-1969.

Hispania Epigraphica, Madrid, 1989 y ss.

S. Mariner, Inscripciones hispanicas en verso, Barcelona, 1952.

J. Vives, Inscripciones cristianas de la España Romana y Visigoda, Barcelona.

R. Wiegels, Die tribusinschriften des romischen Hispanien. Em catalog, Berlín, 1985.

 

* Epigrafía romana en Catalunya.

G. Alföldy, Die römische inschriften von Tarraco, Berlin, 1975.

G. Fabré, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne I. Barcelone (Sauf

Barcino), Paris, 1984.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne II. Lérida, Paris,

1985.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne III. Gerone, Paris,

1991.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne IV. Barcelone, Paris,

1997.

URL a la WEB:

Epigraphik Datenbank Clauss-Slaby:

http://www.manfredclauss.de/
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent