|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A1 |
Conèixer, analitzar i transmetre la història general i la història pròpia del territori. |
| | A2 |
Conèixer i analitzar l’estructura diacrònica de la història. |
| | A6 |
Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques. |
| | A9 |
Conèixer, analitzar i interpretar detalladament un o més períodes específics del passat de la humanitat. |
| | A12 |
Analitzar i interpretar el registre arqueològic. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B6 |
Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C2 |
Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. |
| | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A1 |
Coneix, analitza i realitza estudis en relació a la divulgació del passat -museus, exposicions, entre d'altres-
| | | A2 |
Comprèn la investigació des de les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins la contemporaneïtat
| | | A6 |
Investiga en fonts històriques com a base als estudis o treballs de la matèria
| | | A9 |
Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de fonts històriques
| | | A12 |
Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i aplicar-la a l'estudi i investigació
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B6 |
En les seves presentacions utilitza medis de suport
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C2 |
Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors
Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals
Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
| | | C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
| Tema |
Subtema |
TEMA 1. CONCEPTES GENERALS
|
• El llegat de Roma.
• La religió romana i l’estat.
|
| TEMA 2 . LA FUNDACIÓ DE ROMA |
• Context arqueològic: Laci, Etruria, Magna Grècia.
• La fundació mítica de Roma i arqueologia de la fase arcaica.
|
| TEMA 3. LA PENÍNSULA ITÀLICA MEDIO-REPUBLICANA |
• Expansió territorial i creació d’un exèrcit professional.
• El temple etrusc-itàlic i produccions artístiques.
|
| TEMA 4. ITÀLIA REPUBLICANA. LA SOCIETAT |
• La conquesta d’Itàlia i la municipalització. Magistratures i religió.
• Arquitectura romana: tècniques i principis generals.
|
| TEMA 5. LA CIUTAT REPUBLICANA I ELS SEUS MONUMENTS |
• La conquesta de la Mediterrània. Santuaris del Laci.
• Arquitectura i vida cívica.
|
| TEMA 6. ITÀLIA TARDOREPUBLICANA |
• La casa aristocràtica urbana i les vil•les.
• Els estils Pompeians.
|
| TEMA 7.DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI |
• Monuments funeraris. El retrat dit “republicà i d’estil hel•lenístic.
• El culte imperial.
|
| TEMA 8. LA ROMA ALTO IMPERIAL |
• Roma imperial: Programes urbanístics i ideologia de l’imperi.
• Llenguatges figuratius al canvi d’era i l’alt Imperi.
|
| TEMA 9. LES PRODUCCIONS ARTÍSTIQUES DE L’ALT IMPERI |
• L’escultura romana entre la tardo república i el segle III dC
• Pintura i mosaic de l’alt imperi.
|
| TEMA 10. EL FUNCIONAMENT DE L’IMPERI. |
• Les tipologies arquitectòniques: termes, basíliques, mercats.
• Infraestructures de comunicació i gestió de les aigües.
|
| TEMA 11. LA CRISI DEL SEGLE III I LA REORGANITZACIÓ DE L’IMPERI |
• L’exèrcit i l’economia.
• La societat.
|
| TEMA 12. EL BAIX IMPERI |
• La ciutat tardana. Roma i les noves capitals.
• Noves tipologies i funcions: basílica, episcopi, martyrium.
|
| TEMA 13. LES PRODUCCIONS ARTÍSTIQUES TARDANES |
• El nou llenguatge de l’art. L’escultura.
• Les vil.les tardanes i el seu art.
|
| TEMA 14. ELS NOUS MISSATGES RELIGIOSOS |
• Hipogeus i catacumbes: l’art funerari cristià.
• Els cultes orientals.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
41 |
90 |
131 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
13 |
0 |
13 |
| Atenció personalitzada |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
4 |
0 |
4 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura |
| Pràctiques de camp/sortides |
Participació a la sortida amb visita arqueològica programada.
Elaboració d'una memòria de l'activitat. |
| Atenció personalitzada |
Resolució de dubtes |
|
Descripció |
|
Resolució de dubtes i orientació sobre els continguts de l'assignatura i les proves d'avaluació. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Sessió Magistral |
|
Exposició dels continguts basada en imagtes d'art i arquitectura romana per explicarl'evolució de la cultura i la societat romanes.
|
- |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Visita a un jaciment romà per conèixer d'aprop les runes arqueològiques, la seva problemàtica i el valor del seu estudi. |
10% |
| Proves de desenvolupament |
|
Prova basada en la identificació d'imatges i la contextualització del monument en relació a la història política social i artística.
Dos avaluacions parcials amb 50% de pes cadascuna. |
90% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
L'avaluació de segona convocatòria seguirà el mateix procediment que les proves de desenvolupament de l'avaluació continuada basada en imatges de l'arqueologia romana que s'hauran seleccionat a partir d'un dossier donat a conèixer a l'inici de curs. En aquest cas, la prova final tindrà un pes de 100%. |
| Bàsica |
BIANCHI BANDINELLI, R, Roma : centro del poder., Madrid : Aguilar, 1970
BIANCHI BANDINELLI, R., Roma, el fin del mundo antiguo, Madrid, Aguilar, 1971
GROS, P., L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire, I., Paris, Picard, 1996
GROS, P., L'Architecture romaine : du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire, II, Paris, Picard , 2001
GROS, P.; TORELLI, M., Storia dell'urbanistica. Il mondo romano., Roma-Bari, 1988
MENICHETTI, M.:, Archeologia del potere : re, immagini e miti a Roma e in Etruria in età arcaica,, Milano, 1994
ZANKER, P., Augusto y el poder de las imágenes, Madrid, Alianza, 1992
|
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| HISTÒRIA DE L'ANTIGUITAT TARDANA I PRIMERA EDAT MIJANA/12204223 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| HISTÒRIA DE ROMA/12204218 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA/12204221 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|