DADES IDENTIFICATIVES 2020_21
Assignatura (*) HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA Codi 12204257
Ensenyament
Grau d'Història (2008)
Cicle 1r i 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Quart 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
Adreça electrònica samuel.sarda@urv.cat
Professors/es
SARDÀ SEUMA, SAMUEL
Web
Descripció general i informació rellevant L'objectiu fonamental de l'assignatura és conèixer i analitzar els succesos històrics i els principals processos socials de l'Antiga Grècia, des d'època minoica fins al període hel·lenístic. Posant, això sí, un èmfasi especial en tot allò que transcorre durant l'època fosca (s. XII-VIII aC) arcaica (S. VIII-VI aC) i clàssica (segles V- IV aC). Aquesta assignatura combina la presencialitat i la virtualitat en un percentatge encara per determinar. En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais) estarà disponible al campus virtual (Moodle) de l’assignatura.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer, analitzar i interpretar la història general i la història pròpia del territori.
 A2 Conèixer, analitzar i interpretar l’estructura diacrònica de la Història i un o més períodes específics del passat de la humanitat.
 A3 Analitzar i interpretar el registre arqueològic.
 A4 Analitzar i interpretar els diferents llenguatges, procediments i tècniques artístiques: arquitectura, urbanisme, pintura, escultura, iconografia, fotografia, cinema, música, etc.
 A6 Usar, ordenar i interpretar les fonts històriques.
 A8 Entendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
 A9 Identificar i comprendre les teories dels principals pensadors i els referents filosòfics i literaris compromesos en la construcció històrica.
 A10 Aplicar la didàctica de la Història.
 A11 Interpretar la història com a disciplina en construcció.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Coneix en profunditat temes específics tant històrics com metodològics.
 A2 Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat.
Coneix els diversos models d’estructura política, econòmica i social existents en un període de la història.
Coneix el desenvolupament polític, social i econòmic dels principals pobles mediterranis durant l’antiguitat i els seus sistemes de relació.
 A3 Introdueix els rudiments metodològics per utilitzar altres fonts no escrites com les arqueològiques i altres.
 A4 Coneix l’evolució de l’arquitectura i el seu significat socio-polític.
Identifica els models urbanístics i el seu desenvolupament al llarg de la Història.
 A6 Investiga en fonts històriques com a base als estudis o treballs de la matèria.
 A8 Analitza els comportaments humans i les estratègies de les diferents organitzacions socials al llarg de la història mitjançant la interpretació de dades.
Coneix la geografia regional i mundial i la sap relacionar amb els diferents períodes històrics.
Sap representar i llegir la informació geogràfica per a la comprensió i interpretació de la història del territori.
 A9 Coneix les principals formes de pensament i teories filosòfiques de l’antiguitat.
 A10 Coneix, analitza i realitza estudis en relació a la divulgació del passat.
 A11 Comprèn la importància de la hipòtesi com a punt de partida de tota la investigació i sap aplicar-la a l’estudi.
Aplica una metodologia crítica tant en les fonts com en les publicacions existents.
Avalua el procés de construcció del coneixement.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
Presenta resultats d’allò que s’espera en la manera adequada d’acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C4 Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
BLOCS TEMÀTICS:

1.- Perspectives d’estudi: fonts escrites i arqueologia

2.- L'Hèl·lade: identitats i geografia

3.- Les talassocràcies i l’heterarquia assimètrica del món minoic

4.- Els regnes micènics i la institucionalització del poder polític

5.- L’època fosca i la desintegració de l’estat

6.- L’aparició de la polis a l’època arcaica

7.- El cas d’Atenes: de Dracó a Pericles

8. La dona a l'antiga Grècia

9.- Contacte cultural: migracions i colonitzacions

10.- Les colonitzacions gregues. Sicília i Magna Grècia.

- La qüestió de Troia: fonts escrites i arqueologia

- Les fonts literàries

- Espais de culte i temples grecs

- Les produccions ceràmiques

- L’arqueologia de la mort i els rituals funeraris

- Les cases i l'evolució de l’arquitectura domèstica

- La crisi social: tirans v.s. legisladors

- La polis: Asty i Chora

- La moneda a les poleis gregues

- Política i societat a l'Atenes clàssica

- Els enfrontaments greco-perses: les Guerres Mèdiques

- Exèrcits, armament i estratègies de guerra

- Atenes v.s. Esparta: les Guerres del Peloponès

- La constitució espartana

- L'imperialisme atenès

- Oficiar la litúrgia: sacerdots i sacerdotesses

- Cuina i alimentació en el món grec

- El cultes: Atenea, Apol·lo, Démeter

- Àgores i espais públics d’ús col·lectiu

- Els grecs a Ibèria: Emporion i Rhode

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
7 0 7
Seminaris
A1
A8
A9
28 58 86
Pràctiques de camp/sortides
A1
A3
5 4 9
Atenció personalitzada
3 0 3
 
Proves pràctiques
A1
A2
A6
15 30 45
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Plantejament global de l´assignatura tant en la seva vesant teòrica com en la pràctica.
Seminaris Presentació d'un assaig crític i participació de l'alumne en els fòrums de debat, a partir de determinades lectures seleccionades.
Pràctiques de camp/sortides Visita a un jaciment o museu arqueològic
Atenció personalitzada Seguiment individual del treball fora de l´aula.

Atenció personalitzada
Descripció

Donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-21 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...)


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves pràctiques
A1
A2
A6
Treball sobre un tema d'història o arqueologia del món grec 30%
Altres  

Sortida de pràctiques (25 %) Seminaris (35 %) Seguiment i participació activa (10 %)

70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà, si escau, mitjançant el fòrum de notícies del campus virtual (Moodle).


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.

CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.

DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.

JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.

MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

 

Complementària
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.

APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.

BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.

BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona

CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egea. Ed. Akal, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BAR, Oxford.

V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.

D0UMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.

DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.

FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid

FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona

GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.

HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid

HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.

HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.

IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.

IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient World.  Cambridge University Press.

MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.

McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.

MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.

MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.

MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.

OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.

PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.

SISSA, G.; DETIENNE, M. (1994): La vida cotidiana de los dioses griegos, Temas de Hoy, Madrid.

VIDAL NAQUET, P. (1992): La democracia griega. Una nueva visión, Ed. Akal, Madrid.

V.V.A.A., (1992), El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea, 1600-1100. Ministerio de Cultura, Madrid.

V.V.A.A., (1999), Minoans and Mycenaeans flavours of their time, Greek Ministry of Culture – National Archaeological Museum, Athens.

 

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
PROTOHISTÒRIA DE LA MEDITERRÀNIA/12204224

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent