DADES IDENTIFICATIVES 2022_23
Assignatura (*) HISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA Codi 12204257
Ensenyament
Grau en Història (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Quart 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
FERRE ANGUIX, RAMON
Adreça electrònica
Professors/es
Web
Descripció general i informació rellevant <p>L'objectiu fonamental del'assignatura és conèixer i analitzar els succesos històrics i els principalsprocessos socials que transcorren a l'Antiga Grècia, des d'època fosca fins alperíode hel·lenístic. Posant, això sí, un èmfasi especial en tot allò quetranscorre durant l'època arcaica (S. VIII-VI aC), clàssica (segles V- IV aC) ihel·lenística (segles III-II aC). Es valoren de forma especialment detalladaels canvis en les estratègies i formes de poder (aparició de la polis,tiranies, legisladors, democràcia atenesa, el cas d’Esparta, l’imperialexandrí), els grans enfrontaments bèl·lics (guerres mèdiques i guerra delPel·loponès) i també els principals episodis i processos lligats al procéscolonitzador grec de la Mediterrània.</p>
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts
Tema Subtema
BLOCS TEMÀTICS:

1.- Perspectives d’estudi: fonts escrites i arqueologia

2.- L'Hèl·lade: identitats i geografia

3.- L’època fosca i la desintegració de l’estat

4.- L’aparició de la polis a l’època arcaica

5.- El cas d’Atenes: de Dracó a Pericles

6. Els casos d’Esparta i Corint

7.- La guerra del Pel·loponès

8.- La dona a l’antiga Grècia

9.- Les colonitzacions gregues. Sicília i Magna Grècia.

10.- De Filip II de Macedònia a Alexandre el Gran

- La qüestió de Troia: fonts escrites i arqueologia

- Les fonts literàries

- Espais de culte i temples grecs

- Les produccions ceràmiques

- L’arqueologia de la mort i els rituals funeraris

- Les cases i l'evolució de l’arquitectura domèstica

- La crisi social: tirans v.s. legisladors

- La polis: Asty i Chora

- La moneda a les poleis gregues

- Política i societat a l'Atenes clàssica

- Els enfrontaments greco-perses: les Guerres Mèdiques

- Exèrcits, armament i estratègies de guerra

- Atenes v.s. Esparta: les Guerres del Peloponès

- La constitució espartana

- L'imperialisme atenès

- Oficiar la litúrgia: sacerdots i sacerdotesses

- Cuina i alimentació en el món grec

- El cultes: Atenea, Apol·lo, Démeter

- Àgores i espais públics d’ús col·lectiu

- Contacte cultural: migracions i colonitzacions

- Els grecs a Ibèria: Emporion i Rhode

Atenció personalitzada
Descripció

Durant el curs 2022-23 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).


Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.


Fonts d'informació
Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

BOARDMAN, J. (1986): Los griegos en ultramar. Comercio y expansión colonial antes de la era clásica, Ed. Alianza, Madrid.

CHADWICK, J. (1998): El mundo micénico, Ed. Alianza, Madrid.

DICKINSON, O. (2010): El Egeo. De la Edad del Bronce a la Edad del Hierro. Ed. Bellaterra, Barcelona.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1991): La polis y la expansión colonial griega, siglos VIII-VI aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A.; PASCUAL GONZÁLEZ, J. (2007): Esparta y Atenas en el siglo V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2001): Historia de Grecia Antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2019): Geografía de lo exótico: los griegos y las otras culturas, Ed. Síntesis, Madrid.

JACOB, C. (2017): Geografía y etnografía en la Grecia Antigua, Ed. Bellaterra, Barcelona.

MALKIN, I. (2011): A Small Greek World. Networks in the Ancient Mediterranean, Oxford University Press, Oxford.

OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona

 

Complementària
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:

AKIS, A. (1999): La Crète Minoenne. Du mythe à l´histoire, Ed. Adam, Peania.

APOL.LONI DE RODES (2002): Les Argonàutiques. Introducció, traducció i notes de F. J. Cuartero. Ed. La Magrana, Barcelona.

BERNAL, M. (1993), Atenea Negra. Las raíces afroasiáticas de la civilización clásica. Ed. Crítica, Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua, Ed. Cátedra. Madrid.

BENGSTON, H. (2019): Historia de Grecia, Ed. Gredos, Barcelona

CULTRARO, Massimo (2006): I Micenei, Archeologia, storia, società dei Greci prima di Omero. Ed, Carocci, Roma.

DETIENNE, M. (2007): Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

DICKINSON, O. (2000): La Edad del Bronce Egea. Ed. Akal, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (1989): La colonización griega en Sicilia, BAR, Oxford.

V aC, Ed. Síntesis, Madrid.

DOMÍNGUEZ MONEDERO, A. (2013): Alejandro Margo: rey de macedonia y Asia, Ed. Sílex, Madrid.

D0UMAS, C., (1999): The Wall-paintings of Thera. The Thera Foundation, Athens.

DOUMAS, C., (2000): Civilisation du cycladique ancien, Foundation Goulandris, Athènes.

FINLEY, M.I. (1975): El mundo de Odiseo, FCE, México.

FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor, Madrid

FINLEY M.I. (1983): La Grecia primitiva. Edad del Bronce y Era arcaica, Crítica, Barcelona

GSCHNITZER, F. (2005): Historia Social de Grecia: Desde el periodo micénico hasta el final de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

GALLEGO, J. (2003): El mundo rural en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

GÓMEZ ESPELOSÍN, F. J. (2013): Memorias perdidas. Grecia y el mundo oriental, Ed. Akal, Madrid.

GRANT, M. (2002): Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C. al 565 d.C, Akal, Madrid.

HAMILAKIS, Y. (2015): Arqueología de los sentidos. Experiencia, Memoria y Afecto, JAS Ed, Madrid

HAZEL, J. (2002): Quién es quién en la historia de Grecia, Acento, Madrid.

HESÍODE (1999): Teogonia. Els treballs i els dies. Introducció, traducció i notes J. Castellanos. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1996): La Ilíada. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana, Barcelona.

HOMER (1998): L´Odisea. Introducció, traducció i notes de Joan Alberich. Ed. La Magrana.

HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 aC). Ed. Crítica, Barcelona.

IRIARTE, A. (1990): Las redes del enigma. Voces femeninas en el pensamiento griego, Ed. Taurus, Madrid.

IRIARTE, A. (2002): De amazonas a ciudadanos. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua, Ed. Akal, Madrid.

LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis.

LYNN, S., (2011): Images of woman and child from the Bronze Age. Reconsidering Fertility, Maternity, and Gender in the Ancient World.  Cambridge University Press.

MALKIN, I. (1987): Religion and colonization in ancient Greece, Ed. Brill, Leiden.

McENROE, J. (2010): Architecture of Minoan Crete. Constructing identity in the ancient bronze age, University of Texas, Austin.

MORKOT, R. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris.

MOSSÉ, C. (1977): Historia de una democracia: Atenas, Ed. Akal, Madrid.

MOSSÉ, C. (1990): La mujer en la Grecia Antigua, Ed. Nerea, Madrid.

MURRAY, O. (1983): Grecia arcaica, Ed. Taurus, Madrid.

OLALLA, P., (2001), Atlas mitológico de Grecia. Road Editions, Atenes.

PLÁCIDO, D. (1977): La sociedad ateniense. La evolución social en Atenas durante la Guerra del Peloponeso, Crítica, Barcelona.

POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona.

RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987): El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid

SCHMITT-PANTEL, P., ZAIDMAN, L. B. (2002): La religión griega en la polis de la época clásica, Ed. Akal, Madrid.

SINCLAIR, R.K. (1999): Democracia y participación en Atenas, Ed. Alianza, Madrid.

SISSA, G.; DETIENNE, M. (1994): La vida cotidiana de los dioses griegos, Temas de Hoy, Madrid.

VIDAL NAQUET, P. (1992): La democracia griega. Una nueva visión, Ed. Akal, Madrid.

V.V.A.A., (1992), El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea, 1600-1100. Ministerio de Cultura, Madrid.

V.V.A.A., (1999), Minoans and Mycenaeans flavours of their time, Greek Ministry of Culture – National Archaeological Museum, Athens.

 

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent