DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) SOCIETAT I CULTURA A L'EDAT MITJANA Codi 12214005
Ensenyament
Grau d'Història de l'Art (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
Adreça electrònica franciscojavier.faci@urv.cat
maria.bonet@urv.cat
Professors/es
FACI LACASTA, FRANCISCO JAVIER
BONET DONATO, MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant L’assignatura introdueix als alumnes en els aspectes més destacats de les formacions socials de l’edat mitjana, així com les seves manifestacions culturals amb la fi de que l’alumne accedeixi a una formació bàsica del període per poder fixar els coneixements posteriors que aporta el grau d’història. Es tracta d’una introducció al període que prepondera el coneixement de les estructures de llarga durada, com són les socials o culturals acompanyades del coneixement de l’estructura econòmica. Concretament, en aquesta matèria l’alumne establirà el coneixement dels grans processos socials de manera general i aprendra a valorar les diferents expressions culturals – artístiques, literàries, intel•lectuals i populars – com a font principal per a la introducció a la societat medieval.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A20 Conèixer la història general i del territori.
 A22 Conèixer els temes i les problemàtiques objecte de debat historiogràfic.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B1 Aprendre a aprendre
 B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
 B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
 B6 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
 B7 Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat en l'entorn laboral i com a ciutadà
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A20 Coneix i analitza les diverses etapes històriques des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat, centrada en les organitzacions socials i les seves manifestacions culturals amb la finalitat que pugui contextualizar la posterior formació en història i matèries afins que ofereix la carrera
 A22 Utilitza informació i especialment de caràcter bibliogràfic
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B1 Posa en pràctica de forma disciplinada els enfocaments, mètodes i experiències que proposa el professor
 B3 Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses
 B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
 B6 Redacta documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística, registre adequats i il·lustra conceptes utilitzant correctament les convencions: formats, títols, peus, llegendes,...
 B7 Coneix el concepte de desenvolupament sostenible
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C4 Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
TEMA 1.- De l’imperi romà a l’edat mitjana. -Problemes en torn a la transició.
-“La caiguda de Roma”.
-Existeix una societat esclavista?
–Els trets distintius de les societats de l'antiguitat tardana.
-La cultuta de la transició: cultura pagana i cultura cristiana.
-Les grans figures intel•lectuals.
TEMA 2.- L’imperi romà oriental. -Origen, característiques, problemes terminològics.
-Constantinoble: història, valoració de la seva importància.
-La societat oriental.
-La cultura de la transició a orient.
-Les consecucions de l’època justinianea: el Corpus Iuris Civilis i Santa Sofia.
TEMA 3.- Els regnes germànics occidentals. -Valoració de les “invasions” germàniques.
-Els principals regnes: Gàlia merovíngia, Hispània visigòtica, Anglaterra anglosaxona.
-La conversió dels pobles germànics.
-Importància de l’Església.
-Grans figures intel•lectuals: Gregori de Tours, Isidor de Sevilla, Beda el Venerable.
TEMA 4.- El món islàmic dels primers segles. -Significació de la figura de Mahoma.
-La formació de l’Imperi islàmic: elements autòctons o “aculturats”.
-Els principals problemes de les societats musulmanes.
TEMA 5.- Societat i cultura del món bizantí. -A partir de quan es pot parlar de bizanci?.
-Les grans transformacions del s. VII: paper de les invasions exteriors: les tesis de Pirenne.
-Les grans reformes.
-Valoració de la discussió en torn al culte de les imatges.
-La nova cultura eclesiàstica.
-Els problemes amb l’Església de Roma: la figura de Focio.
TEMA 6.- El món carolingi. -Les diferents interpretacions.
-Característiques generals de la societat en època dels carolingis: prefeudalisme?, feudalisme?.
-La cultura: els anomenats renaixements carolingis.
-Les grans figures intel•lectuals.
-Constantinopla, Roma, Aquisgrà.
TEMA 7.- Societat i cultura en ple feudalisme. -El mite de “l’any mil”.
-Recents postures historiogràfiques.
-La formació de les castellanies.
-El paper de l’Església: moviments de pau i treva de Déu.
-Estancament o dinamisme econòmic.
-Vers l’expansió del s. XI.
TEMA 8.- El feudalisme institucional i el feudalisme com a sistema socioeconòmic. -Les relacions feudo-vassallàtiques i les principals evolucions.
-El debat sobre el feudalisme com a sistema socioeconòmic. De l'anàlisi revisionista a les innovacions en el materialisme històric.
-Les imatges sobre la societat feudal: divisió trifuncional i el mite del cavaller.
TEMA 9.- Transformacions socieconòmiques i creixement en el medi rural a la plena edat mitjana (segles X-XIII). -El creixement de la població, els canvis en el clima, la tecnologia, els conreus i en els rendiments agraris.
-Les colonitzacions agràries i les noves modalitats d’organització del poblament.
-Evolució del règim de propietat, de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal.
TEMA 10.- Diversificació i expansió del feudalisme a la plenitud medieval -Característiques bàsiques sobre la consolidació de les monarquies feudals i l'expansió territorial del món feudal: croades, la conquesta a la Península Ibèrica i a l'Est d'Alemanya.
-El renaixement urbà: el desenvolupament de la vida urbana: les teories entorn de la reactivació de les ciutats.
-Les estructures urbanes i els nous grups socials.L'activitat artesanal.
-El renaixement comercial: rutes, mercats, técniques mercantils i fires.
TEMA 11.- El renaixement cultural, la renovació de la espiritualitat i del pensament a la plena edat mitjana -Aspectes generals del renaixement intel•lectual i artístic del segle XII. Pensament laic, les universitats, del romànic a l’eclosió del gòtic i la literatura èpica o poesia goliàrdica.
-Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants.
-Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió.
-Les fites de l’escolàstica.
-Les noves concepcions sobre la societat i la política.
TEMA 12.- Els canvis socials des de la crisi demogràfica del segle XIV i el desenvolupament del capitalisme mercantil. -El debat historiogràfic entorn a la crisi medieval: el corrent malthusià, els detractors i la discussió actual sobre l’abast real de la crisi.
-La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana.
-Conflictes socials rurals i la ciutat.
-La guerra: element agreujant o de creixement.
-De les manifestacions crítiques a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i la consolidació del comerç de llarga distància.
-Els canvis socials baixmedievals a la Península Ibèrica.
TEMA 13.- Espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana. -L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna.
-La secularització de la teoria política
-Les noves concepcions entorn a la societat.
-Els canvis en les mentalitats.
-El renaixement artístic.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A20
A22
B1
B4
B6
45 70 115
Seminaris
A20
A22
B1
B4
B6
6 0 6
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A20
A22
B1
B3
B4
B6
14 0 14
Treballs
A20
A22
B1
B3
B7
1 9 10
Atenció personalitzada
A20
A22
1 0 1
 
Proves de desenvolupament
A20
A22
B1
B3
B4
B6
4 0 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar.
Sessió Magistral Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent, comunicat pel professor i/o penjat al Moodle
Seminaris Comentari amb els alumnes d'algunes de les lectures propossades o del material per a preparar els treballs sobre textos literaris com a fonts històriques
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Comentari de text i activitats introductòries als textos literaris sobre els que es faran els treballs.
Treballs Comentaris escrits, o eventualment orals sobre textos literaris com per exemple la introducció dels contes de Canterbury

Atenció personalitzada
Descripció
Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A20
A22
B1
B4
B6
proves de desenvolupament 80%
Seminaris
A20
A22
B1
B4
B6
Participació, però en cas de no participar la valoració d'això es farà amb el seguiment de les lectures 5%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A20
A22
B1
B3
B4
B6
Lectures per la preparació del treball i seguiment de la matèria 7,5%
Treballs
A20
A22
B1
B3
B7
Treball sobre un text literari on l'alumne haurà d'analitzar una figura social 7,5%
Proves de desenvolupament
A20
A22
B1
B3
B4
B6
Sobre els continguts i expressats en el percentatge de la magistral
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segona convocatòria és una prova total, pels alumnes que no han superat l'avaluació continuada.


Fonts d'informació

Bàsica VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid
BARBERO, A.- VIGIL, M, La formación del feudalismo en la Península Ibérica, 1978, Barcelona
BROWN, P., El mundo dela antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
FINLEY, M.I., Estudios sobre historia antigua, 1981, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
VASILIEV, A.H, El Imperio Bizantino, 1963, Barcelona
VV.AA, La transición del feudalismo al capitalismo, 1975, Madrid
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
DUBY, G., Hommes et structures au Moyen Âge, 1973, Paris
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
García de Cortázar, J.A., La sociedad rural en la España medieval, 1985, Madrid
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
MITRE, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, 1976, Madrid
ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, 1971, Madrid
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 1985, Madrid
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
, , ,

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent