DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) SOCIETAT I CULTURA A L'EDAT MITJANA Codi 12214005
Ensenyament
Grau d'Història de l'Art (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
CUADRADA MAJÓ, MARIA DEL CORAL
Adreça electrònica coral.cuadrada@urv.cat
maria.bonet@urv.cat
Professors/es
CUADRADA MAJÓ, MARIA DEL CORAL
BONET DONATO, MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant L’assignatura introdueix als alumnes en els aspectes més destacats de les societats a l’edat mitjana, en les seves formes de vida i en les manifestacions culturals per tal que l’alumne tingui la formació bàsica del període, que permet fixar els coneixements posteriors que aporta el grau d’història. Es tracta d’una introducció al període que es basa en la comprensió dels elements bàsics de funcionament de les societats i les manifestacions en la vida quotidiana, creatives i intel·lectuals.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer les coordenades espai-temps (diacronia i sincronia) i els límits i interrelacions culturals de la història i de la història de l’art.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B1 Aprendre a aprendre
 B4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Coneix els conceptes principals i les dinàmiques de la història general o universal.
Coneix i comprèn l’evolució històrica de l’estat espanyol i d’Europa.
Coneix l'estructura diacrònica de la història.
Coneix els conceptes fonamentals de la història medieval universal.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B1 Selecciona un procediment d’entre els que li proposa el professorat
 B4 Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C4 Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
1. VIURE 1. Moviments de pobles
a) Eurasia
b) Noves migracions

2. Gaudir de la terra
a) En harmonia amb la natura
b) Els boscos
c) Roturacions
d) Arades i filoses

3. L'espai domèstic
a) Comunitats
b) La casa
2. COMPTAR 1. Pesar, comptar, mesurar
a) El cos com a mesura: el sistema antropomètric
b) La sobirania metrològica, un exercici de poder
c) El còmput del temps
d) El rellotge mecànic, un invent medieval

2. El món urbà
a) El renéixer de la vida urbana
b) L'orgull de la ciutat
c) L'artesanat
d) Els tallers medievals

3. Les relacions comercials
a) Els protagonistes
b) Les fórmules i els espais del comerç

4. Les relacions amb el diner
a) Atresorar i regalar
b) Objectes valuosos i monedes
c) El triomf del diner
d) Les innovacions: diner sense metall i crèdit
e) Dec, deus, deu
3. APRENDRE 1. L'oralitat
a) Les característiques de l'oralitat
b) La llengua
c) L'autoritat de la memòria

2. L'escriptura
a) L'escriptura mediadora
b) L'escriptura i la llengua
c) Dels manuscrits a l'impremta

3. Aprendre a aprendre
a) Ensenyar i aprendre
b) De l'escola antiga a l'escola medieval
c) Com i què s'ensenyava
d) Com i a qui s'ensenyava
4. RESAR 1. La trobada amb la Pobresa
a) La pobresa voluntària, un descobriment medieval
b) Dels moviments de pau a la reforma del Císter
c) Els beguins i les beguines
d) Les ordres mendicants

2. La trobada amb Déu fet paraula
a) El diàleg auto/biogràfic
b) L'escriptura de l'experiència i la mística

3. Passió i Devoció
a) Les pràctiques devocionals
b) El diàleg amb la paraula sagrada
c) El diàleg amb la imatge sagrada

4. Ortodoxia i heterodoxia
a) La vida de l'esperit
b) Les grans corrents heterodoxes

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
A4
0.5 0 0.5
Sessió Magistral
A1
A2
A4
A5
A9
B1
B3
40.5 60 100.5
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A4
A5
A9
B1
B3
B6
18 30 48
Atenció personalitzada
B1
B4
0.15 0 0.15
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura i informació als alumnes del sistema d'avaluació i de les tasques a desenvolupar.
Sessió Magistral Explicació del professor dels temes que s'acompanyara de l'estudi i lectura per part dels alumnes del material bibliogràfic pertinent.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Comentari de text i activitats introductòries als textos literaris sobre els que es faran els treballs. Sessions de debat. Comentari amb els alumnes de les lecturs propossades o fonts primàries.
Atenció personalitzada Resoldre els dubtes i problemes de comprensió

Atenció personalitzada
Descripció
Hi haurà diverses actuacions per tal de donar les pautes de l'assignatura, la comprovació de l'aprenentatge i finalment la realització de les tasques. La professora atendrà els dubtes i altres incidències dels alumnes en horari d'atenció als alumnes al despatx de professora. L'horari d'atenció constarà al Moodle de l'assignatura i les visites es concertaran per escrit mitjançant un missatge a través del Moodle. El correu electrònic es reserva per les comunicacions professora-alumne. No es podrà utilitzar un correu electrònic que no sigui de la URV.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A1
A2
A4
A5
A9
B1
B3
exàmen oral 80%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A4
A5
A9
B1
B3
B6
Proves o preguntes relacionades amb la comprovació del seguiment de l'activitat pràctica per part de l'alumne. Per exemple, es comprovarà l'assoliment de les lectures. 20%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica VALDEÓN, J.,, El feudalismo, 1987, Madrid
BROWN, P., El mundo de la antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, 1989, Madrid
ISLA, A., La Europa de los carolingios, 1993, Madrid
MANZANO, E., Historia de las sociedades musulmanas, 1992, Madrid
MAZZARINO, S, El fin del mundo antiguo, 1961, México
Mc. CORNICK, Orígenes de la economia europea, 2005, Barcelona
OSTROGORSKY, G, Historia del estado bizantino, 1984, Madrid
BLOCH, M., La sociedad feudal, 1958, Mèxic
CIPOLLA, C.M, Historia económica de Europa. I La Edad Media, 1989, Barcelona
DOBB, M, Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, 1971, Madrid
DUBY, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, 1968, Barcelona
García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, 1998, Madrid
HEERS, J., Occidente durante los siglos XIV y XV. Aspectos económicos y sociales, 1968, Barcelona
HILTON, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, 1988, Barcelona
HUIZINGA, J., El otoño de la Edad Media, 1971, Madrid
Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, 1987, Barcelona
LE GOFF, J., La bolsa y la vida, 1987, Barcelona
LÓPER, R, S., La revolución comercial en la Europa medieval, 1981, Barcelona
ZIEGLER, Ph., The Black Death, 2000, Anglaterra
BOIS, G., La gran depresión medieval: Siglos XIV-XV, 2003, València
HERLIHY, D., The Black Death and the Transformation of the West, 1997, Cambridge
MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, 1997, Madrid
PAUL, J., Historia intelectual del Occidente medieval, 2003, Madrid
VAUCHEZ, A, La espiritualidad del Occidente Medieval, 1985, Madrid
EPSTEIN, S. R., Libertad y crecimiento. El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa. 1300-1750, 2009, Valencia
MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad, 1983, Madrid
CAMERON, A.,, El mundo en la Antigüedad Tardía (395-600), 1998, Barcelona
, , ,

Bibliografía per temes:

1.    VIURE

 DUTOUR, Thierry, La ciudad medieval. Orígenes y triunfo de la Europa urbana, Barcelona: Paidós, 2004.

 FOSSIER, Robert, Historia del campesinado en el Occidente medieval (s. XI-XIV), Barcelona: Crítica: 1985.

 POGNON, Edmond, La vida cotidiana en el año 1000, Madrid: Temas de hoy, 1994.

 2.    COMPTAR

 GUREVICH, Arón, Las categorías de la cultura medieval, Madrid: Taurus, 1990.

 McCORMICK, Michael, Orígenes de la economía europea. Viajeros y comerciantes en la Alta Edad Media, Barcelona: Crítica, 2005.

 ZUMTHOR, Paul, La medida del mundo: representación del espacio en la Edad Media, Madrid: Cátedra, 1004.

 3.    APRENDRE

 GARÍN, Eugenio, La educación en Europa 1400-1600, Barcelona: Crítica, 1987.

 LE GOFF, Jacques, La civilización del Occidente medieval, Barcelona: Paidós, 1969.

 ONG, Walter J., Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, México: Fondo de Cultura Económica, 1996.

  4.    RESAR

 BARTHÈLEMY, Dominique, El año mil y la Paz de Dios: la Iglesia y la sociedad Feudal, Valencia: Universidad, 2005.

 LITTLE, Lester K., Pobreza voluntaria y economía de beneficio en la Europa medieval, Madrid: Taurus, 1980.

 VAUCHEZ, André, La espiritualidad del Occidente Medieval, Madrid: Cátedra, 1985.

 5.    RELACIONAR-SE

 DUBY, Georges, Los tres órdenes o lo imaginario del feudalismo, Madrid: Taurus, 1992.

 HUIZINGA, Johan, El otoño de la Edad Media, Madrid: Alianza, 2001.

 KLEINSCHMIDT, Harald, Comprender la Edad Media: La transformación de ideas y actitudes en el mundo medieval, Madrid: Akal, 2009.

 

 

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent