DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) LITERATURA ARTÍSTICA Codi 12214113
Ensenyament
Grau d'Història de l'Art (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
MATA DE LA CRUZ, SOFIA
Adreça electrònica sofia.mata@urv.cat
Professors/es
MATA DE LA CRUZ, SOFIA
Web
Descripció general i informació rellevant L'objectiu general de l'assignatura és la presa de contacte de l'alumne amb la literatura artística, des de l'antiguitat fins als nostres dies. L'assignatura presenta dues vessants. Una, teòrica, familiaritza l'alumne amb les fonts literàries més destacades. L'altra, pràctica, l'adreça a la seva anàlisi.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer les coordenades espaciotemporals (diacronia i sincronia), els límits i les interrelacions geogràfiques i culturals de la història de l’art
 A2 Analitzar la visió diacrònica general de la història de l'art universal
 A5 Analitzar el coneixement sistemàtic i integrat del fet artístic: diferents llenguatges (arquitectura i urbanisme, escultura, pintura, fotografia, cinema, música, etc.), procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història
 A6 Interpretar les principals fonts literàries i documentals de la història de l’art
 A7 Interpretar les imatges (coneixements bàsics d'iconografia)
 A8 Aplicar les diferents metodologies d’aproximació a la història de l’art i de la seva contingència històrica (historiografia de l’art)
 A15 Conèixer els mitjans instrumentals aplicats a la història de l'art: gràfics, dibuix artístic i lineal, fotografia, imatge en moviment, informàtica, coneixements per interpretar les anàlisis de tipus material de la obra d’art (físiques, químiques, informes de restauració)
 A16 Conèixer els diferents períodes de la història universal
 A17 Conèixer a trets generals la geografia regional i humana
 A18 Conèixer de forma general o específica les tècniques historiogràfiques: epigrafia, paleografia, arxivística, diplomàtica, arqueologia
 A19 Conèixer la relació interdisciplinària de les humanitats: filosofia, llengües antigues, lingüística, semiòtica, història del teatre i la literatura, història de la música, mitologia clàssica, història de les grans religions, sociologia i antropologia
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Comprensió de les reflexions que s'han fet sobre l'art al llarg de la història
Realització de comentaris de textos i assajos
Visió de conjunt del pensament estètic
 A2 Visió de conjunt del pensament estètic
Comprendre les reflexions que sobre l'art s'han fet al llarg de la història
Realització de comentaris de textos i assaigs
 A5 Comprensió de les reflexions que s'han fet sobre l'art durant la història
 A6 Realització de comentaris de textos i assajos
Realització de treballs d'aprofundiment i síntesi a partir de les fonts literàries i la bibliografia fonamental
L'alumne ha d'aprendre a elaborar sintèticament els coneixements rebuts i poder-los comunicar oralment i per escrit
 A7 Realització de treballs d'aprofundiment i síntesi a partir de les fonts literàries i la bibliografia fonamental
 A8 Realització de treballs d'aprofundiment i síntesi a partir de les fonts literàries i la bibliografia fonamental
 A15 L'alumne ha d'aprendre a elaborar sintèticament els coneixements rebuts i poder-los comunicar oralment i per escrit
 A16 Comprensió de les reflexions que s'han fet sobre l'art durant la història
 A17 Comprensió de les reflexions que s'han fet sobre l'art durant la història
 A18 Realització de treballs d'aprofundiment i síntesi a partir de les fonts literàries i la bibliografia fonamental
 A19 Visió de conjunt del pensament estètic
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C3 Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient
Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús
Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació
 C4 Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
1.- Introducció Les fonts. Concepte i tipologia.
2.- L'Antiguitat Egipte, Mesopotàmia, Israel.
3.- L'herència clàssica Grècia i Roma. Textos artístics en el món clàssic.
4.- El món cristià. Bizanci. El primer art cristià i les fonts escrites. Textos artístics de l’imperi Bizantí.
5.- Alta Edat Mitjana i Romànic. L’Imperi Carolingi i l’eclosió del Romànic.
6.- El Gòtic Les fonts del Gòtic.
7.- Renaixement Itàlia, Europa septentrional i Espanya en els segles XV i XVI.
8.- Barroc Continuïtat i canvi en les fonts del Barroc. Itàlia, França, Europa septentrional, Espanya.
9.- Il·lustració, Neoclassicisme i Romanticisme. Teories estètiques i tractats entre la Il•lustració i el Romanticisme

10.- El segle XX Manifestos i textos programàtics de l’art del segle XX.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A1
A2
A6
30 30 60
Presentacions / exposicions
A6
C3
C4
1 8 9
Pràctiques de camp/sortides
A15
5 0 5
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves objectives de preguntes curtes
A1
A19
0 12 12
Proves de desenvolupament
A6
C3
C4
0 50 50
Proves pràctiques
A6
A7
A19
C3
C4
0 12 12
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació de l'assignatura.
Sessió Magistral 1.- Examen de la literatura artística més destacada que informa sobre la producció artística des de l’antiguitat fins als nostres dies.
2.- Coneixement dels procediments d’interpretació i d’investigació que l’hi són aplicables.
3.- Comentaris de textos en què s’examinarà i s’interpretarà el contingut de determinades fonts.
Presentacions / exposicions 1.- Els alumnes, individualment, faran una ressenya d’una font escrita fonamental de la Història de l’Art, tot seguint unes pautes proporcionades prèviament. Faran la presentació dels seus treballs a classe.
2.- Els alumnes, en grups reduïts, treballaran un dossier d’imatges (una per tema) en què hauran de posar en relació l’obra reproduïda a la fitxa amb la font literària en què s’ha basat o bé que hi fa al•lusió. Faran la presentació del seu treball a classe.

Pràctiques de camp/sortides Una visita a un centre documental (arxiu, biblioteca, hemeroteca).

Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment personalitzat del procés de preparació de les ressenyes i del dossier d’imatges.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Proves objectives de preguntes curtes
A1
A19
Quatre preguntes breus 0-1
Proves de desenvolupament
A6
C3
C4
Pregunta extensa 0-3
Proves pràctiques
A6
A7
A19
C3
C4
Comentari d'un text 0-1
Altres  

Assistència. Ressenya. Pràctica. Visita.

0-5
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es valorarà:

La claredat d'exposició.

L'ortografia i la sintaxi.


Fonts d'informació

Bàsica BRUYNE, E. de, La estética de la Edad Media. , Madrid: Visor, 1987
CALVO SERRALLER, F. i al. (eds.) , Ilustración y Romanticismo, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VII)., Barcelona: Gustavo Gili, 1982
CALVO SERRALLER, F., La teoría de la pintura en el siglo de Oro., Madrid: Cátedra, 1991
CALVO SERRALLER, F.; PORTÚS, J.,, Fuentes de la Historia del Arte II, (Conocer el Arte, 22). , Madrid: Historia 16, 2001
CHECA CREMADES, F.; GARCÍA FELGUERA, M.S.; MORAN TURINA, M., Guía para el estudio de la Historia del Arte, Madrid: Cátedra, 1980
CHIPP, H. B.; SELZ, P. (colab.); TAYLOR, J. C. (colab.),, Teorías del arte contemporáneo: fuentes artísticas y opiniones críticas, (Fuentes del arte, Serie Mayor, 12), Madrid: Akal, 1995
CIRLOT, L. (ed.), Primeras vanguardias artísticas. Textos y documentos, Barcelona: Labor, 1995
FERNÁNDEZ ARENAS, J. (ed.), Renacimiento y Barroco en España (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VI), Barcelona: Gustavo Gili, 1982
FERNÁNDEZ ARENAS, J; BASSEGODA, J. , (eds.), Barroco en Europa, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, V), Barcelona: Gustavo Gili , 1983
FERNÁNDEZ ARENAS, J., F. Teoría y metodología de la Historia del Arte. , Barcelona: Anthropos, 1982
FREIXA, M., "La historia del arte como historia. Las técnicas de investigación y el problema de las fuentes", a Introducción a la Historia del Arte, p. 61-87., Barcelona: Barcanova, 1991
FREIXA, M. (ed.), Las vanguardias del siglo XIX, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, VIII), Barcelona: Gustavo Gili , 1982
FREIXA, M.; MUÑOZ, J. M., Les fonts de la Història de l’Art d’època moderna i contemporània, (Textos Docents 157), Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l’Art, Divisió de Ciències H, 1999
GARRIGA I RIERA, J. (ed), Renacimiento en Europa, (Fuentes y Documentos para la Historia del Arte, IV), Barcelona: Gustavo Gili, 1983
GONZÁLEZ GARCÍA, A.; CALVO SERRALLER, F.; MARCHAN FIZ, S., Escritos de arte de vanguardia. 1900-1945, Madrid: Turner / Fundación F. Orbegozo, 1979
HOLT, E. G., Storia documentaria dell’arte (1947), Milano: Feltrinelli, 1977
JOSÉ PITARCH, A. (ed.), Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, I), Barcelona: Gustavo Gili, 1982
MANGO, C., The Art of the Byzantine Empire 312-1453 (Sources and documents in the History of Art series) , New Jersey: Englewood Cliffs , 1972
MOLAS, J. (ed.), Manifestos d’avantguarda. Antologia, , Barcelona: Edicions 62, 1995
PATERA B., La letteratura sull’arte nell’antichità, Flaccovio: Palermo, 1975
POLLITT J. J., The Art of Ancient Greece, sources and Documents, , Cambridge: Cambridge University Press, 1992
SCHLOSSER, J. Von, La literatura artística. Manual de fuentes para la historia moderna del arte (1ª ed. Viena 1924) (Arte Cátedra. Grandes temas), Madrid: Cátedra, 1993 (4a ed.)
ÚBEDA DE LOS COBOS, A., Pensamiento artístico español del siglo XVIII. De Antonio Palomino a Francisco de Goya, (Colección Universitaria, 1), Madrid: Museo Nacional del Prado, 2001
WIEBENSON, D., Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux,, Madrid: Hermann Blume, 1988
YARZA LUACES J. (ed.), Arte Medieval I. Alta Edad Media y Bizancio, 1982 (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, II), Barcelona: Gustavo Gili, 1982
YARZA LUACES J. (ed.), Arte Medieval II. Románico y Gótico (Fuentes y documentos para la Historia del Arte, III), Barcelona: Gustavo Gili , 1982


Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent