| Continguts |
| Tema | Subtema |
| TEMA 1. Música i contingut dramàtic: De la Tragèdia a l’Òpera (segles XVI-XVII) |
El contingut teatral dins l’obra artística: el teatre a l’Edat Moderna, de la catarsi atmosfèrica a la catarsi afectiva. Tragèdia: una visió de conjunt.Aristòtil i la Poètica. Contextualització: l’adveniment dels gèneres musicals amb contingut teatral entre el Renaixement i el Barroc. Commedia dell’Arte” versus “Dramma per musica”. La paradoxa de la “Camerata fiorentina”: arqueologia musical i nous llenguatges. De la polifonia al recitatiu. El continu William Shakespeare: caràcters humans, personatges tràgics. De Hamlet a Falstaff |
| TEMA 2. Arts escèniques, mite i Barroc (segles XVII-XVIII) |
Mite i Òpera: de Claudio Monteverdi a C.W.Gluck. Reflexions sobre el mite d’Orfeu. Ôpera barroca i mitologia: un recorregut històric. Giacomo Carissimi:Oratori, dramatúrgia musical i antiguitat tràgica. Dones, música i Barroc:del “Concerto delle Dame” a Barbara Strozzi. Espais i paràmetres de recepció. Dona i Lament: de l’Ariadna de C. Monteverdi a l’Antígona de T.Traetta Erotisme i èxtasi en música:retorns o ritus en clau barroca. El gran teatre del món: espiritualitat, realitat i somni en l’univers de Calderón. Música escènica al Segle d’Or hispà. Molière versus J.B. Lully: espectacle i poder a la França de Lluís XIV. |
| TEMA 3. De l’or a les llums. El Gran Segle (XVIII) | D’A. Vivaldi a G.F. Haendel: oratori, òpera i retorns. De Montezuma a Xerxes La reforma del llenguatge operístic de C.W. Gluck: contingut dramàtic ,mite i emoció dinàmica. C. Goldoni i el nou teatre dels sentiments. El classicisme musical: innovació i arqueologia sense vestigis. Classicisme vienès, de J.Haydn a F. Schubert. W. A. Mozart i el seu temps: d’Idomeneu a la Flauta Màgica.Tamino-Pamina com a nova lectura del Mite d’Orfeu. |
| TEMA 4. El Romanticisme musical. (Segle XIX) |
Introducció al Romanticisme musical: retorns i emprenedoria. Intimitat i grandesa. Herois, monstres i amants: passió, transgressió i mort en l’imaginari estètic del segle XIX. De L. V. Beethoven a G. Puccini: del Romanticisme al Verisme. Nacionalismes, retorns i música: R. Wagner i G. Verdi. “Gesamtkunstwerk” i Tragèdia. La Renaixença: mite i reviviscència. El moviment coral català. Richard Wagner i Catalunya: la música del pervindre. El Modernisme musical. |
| TEMA 5. De l’impressionisme a la contemporaneïtat (segle XX) | L’impressionisme de C.Débussy i l’expressionisme de R.Strauss. La segona escola de Viena: Arnold Schönberg, compromís i radicalitat. Música i arts plàstiques. Kandinsky-Schönberg. El París dels ballets russos. El grup dels sis. Música i pluridisciplinarietat. Igor Stravinsky versus Manuel de Falla: sacralitats primigènies. Frederic Mompou i el seu temps: música callada i retorns al segle XVI. de conjunt. Òpera: els nous formats escenogràfics i conceptuals. Kurt Weill, Alban Berg i Dimitri Shostakovitx a vol d’ocell. Ôpera contemporània i Tragèdia. Música o silenci?: de Dusapin a Cage. Frederic Mompou i el seu temps: música callada i retorns. |
| Tema 6: Músiques populars i espectacle als segles XX-X-XI Propostes obertes (seminaris) | L'adveniment del Jazz com a element generador d'espectacle. Aportacions i influències. Del rock al grunge. Visions panoràmiques des de 1960 a l'actualitat. Flamenc: arrels barroques i noves tendències. Evocant Camarón. Música i reivindicació a Catalunya des dels 16 jutges Músiques i fi de segle :de l'obra d'art a l'objecte de consum. Neobarrocs: elements visuals, cultures de la post-modernitat i música. de Pink Floyd a Nirvana |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
Durant el curs 2022-23 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). |
| Avaluació |
| Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre. |
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Patrice Pavis, Diccionario del Teatro, Paidós Ibérica, Barcelona 1984
Alex Ross, Escucha esto, Seix barral, Madrid 2012
, , ,
Luigi Garbini, Breve historia de la música sacra, Alianza Música, Madrid 2009
Patrice Pavis, El análisis de los espectáculos, Paidós Ibérica, Barcelona 2000
Aaron Copland, Como escuchar la música, 1994, Fondo de cultura económica
Anna Beer, Armonías y suaves cantos.Las mujeres olvidadas de la música clásica, Acantilado, 2019 (2016)
Eugenio Trías, El canto de las sirenas, 2007, Galaxia Gutenberg: Círculo de lectores. Barcelona
Manuel Valls Gorina, Per comprendre la música, 1985, Edicions Destino, Barcelona
Igor Stravinsky, Poética Musical, 1987, Editorial Taurus, Madrid
Andrea Lanza, El siglo XX (3), ,
Gianfranco Vinay, El siglo XX (2), ,
Giulio Salvetti, El siglo XX (1), ,
Claudio Casini, El siglo XIX (2), ,
Renato di Benedetto, El siglo XIX (1), ,
Giorgio Pestelli, La época de Mozart y Beethoven, ,
Alberto Basso, La época de Bach y Haendel, ,
Lorenzo Bianconi, El siglo XVII, ,
Claudio Gallico, La época del humanismo y del renacimiento , ,
Societat Italiana de Musicologia, Historia de la música, 1986, Edicions Turner, Madrid
Stanley Sadie (editor i director), The new grove dictionary of music and musicians, 1988, Editorial Macmillan, London
Stanley Sadie i Alison Lathan, Guía Akal de la música, 2000, Ediciones Akal, Madrid
Oriol Martorell i Manuel Valls, Síntesi Històrica de la música catalana , 1985, Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès
Ulrich Michaels, Atlas de la música (2), 1992, Ed. Alianza, Madrid
Ulrich Michaels, Atlas de la música (1), 1989, Ed. Alianza, Madrid
Gustave Kobbé, Tout l'opéra, 1982, Ed.R. Laffont, Paris
Robert P. Morgan, La música del siglo XX, ,
Leon Plantinga, La música romántica, ,
Philip Downs, La música clásica, ,
George Buelow, La música barroca, ,
Leeman L. Perkins, La música del renacimiento, ,
Paul Henry Lang (direcció i coordinació, Historia de la música del mundo occidental, 1992, Edicions Akal, S.A., Madrid
Alfred Einstein, La música en la época Romántica, 1086, Editorial Alianza Música, Madrid
Roger Alier, Guia Universal de l'Òpera, 2002, Edicions Robinbook, col. "Ma non trop
Kristine Forney y Joseph Machlis, Disfrutar de la Música, Akal Música, Madrid 2011
Miquel Desclot, L'edat d'or de la música, 2003, Editorial Angle, Barcelona
Enrico Fubini, La estética musical desde la antigüedad hasta el siglo XX, 1988, Editorial Alianza Música, Madrid
Diversos autors, Wagner i Catalunya, Edicions del Cotal, Barcelona, 1983
Paul Griffiths, Breve historia de la música occidental, Akal, Barcelona, 2006
Ellen Rosand, Opera in Seventeenth-Century Venice The Creation of a Genre, , 2007 |
||||||||
| Complementària |
Siro Ferrone, Arlechino. Vita e avventure di Tristano Martinelli attore, Editorial Laterza, 2006
Omar Calabrese, L'età neobarocca, Laterza, Bari 1987
Ph. Béaussant, Passages. de la Rénaissance au Baroque, Fayard, paris 2006
TAMARIT SUMALLA, Rosa , Maria Magdalena, “ecce mulier”. Música plor i èxtasi en l’adveniment del Barroc, Arola editors, col.lecció Atenea, Tarragona, 2008
J. M. Corredor , Converses amb Pau Casals , Biblioteca Selecta, Barcelona, 1974
Iannis Xenakis , Música i arquitectura , Edicions d'Antoni Bosch, 1982 |
||||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|||||||||