|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A3 |
Analitzar la visió diacrònica regional i completa dels fenòmens artístics territorials en el context europeu occidental i hispànic. |
| | A6 |
Interpretar les principals fonts literàries i documentals de la història de l’art. |
| | A7 |
Interpretar les imatges (coneixements bàsics d'iconografia). |
| | A9 |
Aplicar la metodologia científica en història de l'art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l'obra d'art, replantejament de problemes, recerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesis, formulació ordenada de conclusions. |
| | A16 |
Conèixer els diferents períodes de la història universal. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B1 |
Aprendre a aprendre |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A3 |
Comprèn l'evolució de l'Art espanyol des del romànic fins al segle XX
Té visió diacrònica dels fenòmens artístics territorials més destacats
| | | A6 |
Amplia els coneixements per a la cerca i el maneig de fonts bibliogràfiques, documentals i gràfiques, així com dels recursos electrònics (TIC)
| | | A7 |
Coneix els conceptes fonamentals aplicables a cadascun dels períodes del mateix
| | | A9 |
Realitza, a través d'una investigació que utilitzi les fonts bibliogràfiques corresponents i els recursos electrònics disponibles, un treball de síntesi sobre un artista o sobre una obra determinada
| | | A16 |
Té una visió diacrònica dels fenòmens artístics territorials més destacats
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B1 |
Posa en pràctica de forma disciplinada els enfocaments, mètodes i experiències que proposa el professor
| | | B4 |
Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats
Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| Tema |
Subtema |
| Tema 1: LA INTRODUCCIÓ DEL RENAIXEMENT A ESPANYA. L’ARQUITECTURA, LA PINTURA I L’ESCULTURA ESPANYOLES DEL SEGLE XV. |
1.1 Panorama històric i social de la Península al final del segle XV. Els regnes peninsulars i les relacions comercials i dinàstiques de la Península Ibèrica amb els centres urbans del nord d’Europa.
1.2 Patronatge i promoció artística. Les col·leccions reials. El mercat d’importació de productes sumptuaris i la instal·lació a la Península d’artistes estrangers. L’estil hispano-flamenc o estil Reis Catòlics.
1.3 L’arquitectura durant el regnat dels Reis Catòlics: l’estil internacional i el substrat hispà. Tipologies: el temple, el palau i l’hospital. Enrique Egas i els hospitals reials. El focus de Burgos: Juan de Colonia. El focus de Valladolid: Simón de Colonia i Juan Guas. El focus de Toledo: Juan Guas i l’obra de San Juan de Los Reyes. Enrique Egas, arquitecte reial.
1.4 L’escultura. Els nous gèneres. L’escultura funerària. El retaule monumental. Els cadirats de cor i els seus programes iconogràfics. L’escultor reial Gil de Siloé.
1.5 La pintura espanyola entre Itàlia i Flandes. Dos pintors dels Reis Catòlics: Juan de Flandes i Pedro Berruguete. El cosmopolitisme pictòric de Berruguete: biografia, formació i estudi de les seves obres principals.
1.6 La introducció del Renaixement a Catalunya |
| Tema 2: L'ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE CARLES I |
2.1 Panorama històric i social de la Península en el regnat de Carles I. Les guerres d’Itàlia i la penetració del classicisme en la primera meitat del segle.
2.2 Els comitents i els gèneres artístics. El col·leccionisme reial i nobiliari. Els centres artístics i les escoles. Els artistes: formació, viatges, qualificació social. Organització professional, sistema gremial i lluites pel lliure exercici de l’activitat. Els artistes estrangers i el mercat d’importació.
2.3 L’arquitectura del Protorenaixement hispà. L’adopció del llenguatge clàssic decoratiu i l’estil plateresc. Orígens, significació i difusió del grutesc. Les Medidas del Romano de Diego de Sagredo. Altres tractats d’arquitectura espanyols. El patronat dels Mendoza: Lorenzo Vázquez de Segovia. L’estil nacional i les pervivències estructurals tardogòtiques: Rodrigo Gil de Hontañón, Juan de Álava (o Ibarra) i fra Martín de Santiago. Les catedrals i els edificis conventuals. El regnat de Carles I i l’arquitectura imperial: Pedro Machuca i Alonso de Covarrubias. Toledo i Granada, ciutats imperials. El classicisme: Diego de Siloé i Andrés de Vandelvira. L’arquitectura nobiliària. Altres escoles.
2.4 L’escultura. Gèneres: el monument funerari, el retaule, els cadirats i l’escultura integrada. Materials i tècniques policromes. Els mestres italians. Les obres importades. Els italianitzants: Felipe Bigarny, Vasco de la Zarza, Bartolomé Ordóñez, Diego de Siloé i Juan de Valmaseda. El focus de Valladolid. Alonso Berruguete: formació, producció i estil. Juan de Juni. L’escola aragonesa: Damià Forment. Altres focus de producció escultòrica.
2.5 La pintura. L’assimilació del classicisme. La pintura castellana en el primer terç del segle: Juan de Borgoña. Alonso Berruguete, pintor: estades a Florència i Roma. La pintura valenciana: Paolo de San Leocadio. El leonardisme: Fernando de Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina. El manierisme: Vicent i Joan Macip (Joan de Joanes). La pintura andalusa: Alejo Fernández, Pedro Machuca, Luis de Vargas i Pedro de Campaña. Els pintors classicistes del focus toledà: Juan Correa de Vivar i Juan Soreda. Altres mestres i escoles.
2.6 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la primera meitat del segle XVI.
|
| Tema 3: L’ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE FELIP II |
3.1 L’arquitectura classicista en el darrer terç del segle XVI. Juan Bautista de Toledo i Felip II. L’obra d’El Escorial: projectes, significat i realitzacions. Les descripcions i escrits contemporanis referents a El Escorial. Juan de Herrera: biografia, producció i escrits. L’arquitectura herreriana i l’estètica contrareformista. Deixebles i seguidors d’Herrera fins 1630. Altres arquitectes i focus regionals.
3.2 L’escultura manierista. El “romanisme” de Gaspar Becerra: formació, producció i estil. Seguidors i imitadors: Juan de Anchieta. L’escola castellana del darrer terç del segle XVI: Esteban Jordán, Juan de Herrera i el retaule classicista fins 1630. L’escola andalusa. L’escultura àulica: Leone i Pompeo Leoni: biografia, producció i estil. Els escultors d’El Escorial: Juan Bautista Monegro.
3.3 La pintura manierista. El gust artístic de Felip II. La Col·lecció reial. Ticià i altres adquisicions. El “romanisme” miquelangelesc de Gaspar Becerra. El venecianisme: Navarrete “el Mudo”. Els pintors d’El Escorial: Luca Cambiaso, Federico Zuccaro i Pellegrino Tibaldi. Els retratistes de cort: els deixebles d’Antonio Moro: Alonso Sánchez Coello i Juan Pantoja de la Cruz. Els pintors provincials: Luis de Morales. Domenico Theotocopuli, “el Greco”: biografia, producció, estil.
3.4 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la segona meitat del segle XVI.
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| Sessió Magistral |
|
30 |
30 |
60 |
| Treballs |
|
0 |
64 |
64 |
| Presentacions / exposicions |
|
1 |
24 |
25 |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
0 |
0 |
0 |
| Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació de l'assignatura. |
| Sessió Magistral |
Les classes teòriques es dedicaran a l’exposició i l’anàlisi dels diferents temes explicitats al temari, de les obres de cada període històric, dels trets característics de cadascun d’elles, i a l’estudi de les aportacions més qualificades dels artistes de cada moment, així com a la valoració i la interpretació d’una selecció d’obres. Igualment es procedirà a l’explicació monogràfica (biografia, producció, estil) d’alguns artistes, la transcendència dels quals ho fa aconsellable. A banda de la bibliografia general annexa, els alumnes rebran un llistat amb una bibliografia desenvolupada, específica per a cadascun dels tres temes del programa. Les classes teòriques es complementaran amb el visionat dels documents gràfics adients. |
| Treballs |
Els treballs es realitzaran en grups reduïts. Consistiran en la recerca d'informació d'un dels artistes estudiats a l'assignatura, tant a la bibliografia com mitjançant l'ús de les TIC. Els alumnes, d'acord amb el Pla de Treball, faran set treballs al llarg del quadrimestre, que presentaran i defensaran en seqüència quinzenal. |
| Presentacions / exposicions |
Els grups faran amb la seqüència indicada al Pla de Treball una exposició oral sobre el tema assignat. Es valoraran la claredat d’exposició, la metodologia i l’ordre expositiu, així com les fonts emprades |
| Pràctiques de camp/sortides |
Visita i estudi d'elements arquitectònics, escultòrics i pictòrics d'època del Renaixement, a determinar. |
|
Descripció |
|
L'elaboració del treball a presentar comporta un seguiment personalitzat del procés. Els possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura els podran consultar els alumnes de manera individualitzada al despatx de la professora, a l'horari de consulta establert, que se'ls comunicarà a l'inici del curs. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Sessió Magistral |
|
S'avaluarà l'assistència de l'alumne a classe. |
10% |
| Treballs |
|
S'avaluarà el contingut del treball respecte als següents punts:
* Metodologia
* Fonts bibliogràfiques
* Claredat d'exposició |
70% |
| Presentacions / exposicions |
|
S'avaluarà la presentació pública del treball d'acord amb els següents paràmetres:
* Metodologia
* Claredat d'exposic |
10% |
| Pràctiques de camp/sortides |
|
S'avaluarà l'assistència de l'alumne a les pràctiques externes |
10% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
La segona convocatòria consistirà en la presentació d'un treball realitzat segons els paràmetres establerts per la professora. Si l'alumne ha seguit l'avaluació continuada, la nota del treball (70%) se sumarà a la resta. Si no ha fet l'avaluació continuada, la nota serà fins a un màxim del 70% |
| Bàsica |
ANGULO IÑIGUEZ, D., Pintura del Renacimientoi (Ars Hispaniae, XII), Madrid: Plus Ultra, 1954
AZCÁRATE RISTORI, M. , Escultura del siglo XVI (Ars Hispaniae, XIII), Madrid: Plus Ultra, 1958
CAMÓN AZNAR, J., La arquitectura y la orfebrería españolas en el siglo XVI (Summa Artis, XVII), Madrid: Espasa-Calpe, 1978
CAMÓN AZNAR, J., La escultura y rejería españolas en el siglo XVI (Suimma Artis, XIV), Madrid: Espasa Calpe, 1979
CARBONELL I BUADES, M., L'Escola del Camp en l'arquitectura del Renaixement a Catalunya, Tarragona: Diputació, 1986
CHECA CREMADES, F. , Pintura y Escultura del Renacimiento en España. 1450-1600, Madrid: Cátedra, 1983
CHUECA GOITIA, F. , Arquitectura del siglo XVI (Ars Hispaniae, XI), Madrid: Plus Ultra, 1953
KUBLER, G., La obra del Escorial, Madrid: Alianza, 1983
MARÍAS, F. , El largo siglo XVI. Los usos artísticos del Renacimiento español, Madrid: Taurus, 1989
MORÁN, M.; CHECA CREMADES, F., El coleccionismo en España: de la cámara de maravillas a la galería de pinturas, Madrid: Cátedra, 1985
NIETO ALCALDE, V.; MORALES, A.; CHECA CREMADES, F., Arquitectura del Renacimiento en España. 1488-1599, Madrid: Cátedra, 1989
SEBASTIÁN, S. (coord.), El Renacimiento (Historia del Arte Hispánico, III), Madrid: Alhambra, 1986
VV. AA., Ars Cataloniae/ Art de Catalunya. vol. 5, 7, 8, 9, Barcelona: L'isard, 1997-2000
|
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| ART BARROC ESPANYOL/12073205 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| ART DEL RENAIXEMENT/12071005 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| ART MEDIEVAL D'ESPANYA II/12073203 |
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|