DADES IDENTIFICATIVES 2016_17
Assignatura (*) L'ÒPERA: DE LA TRAGÈDIA AL BARROC Codi 12214239
Ensenyament
Grau d'Història de l'Art (2008)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Adreça electrònica mariarosa.tamarit@urv.cat
Professors/es
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Web http://http://lettere.wix.com/inmusica/inici
Descripció general i informació rellevant Quan a finals del segle XVI un col.lectiu de filòsofs, músics i poetes, reunit a l'entorn del Comte Bardi (l’anomenada “Camerata Fiorentina”) va establir els fonaments d'un nou llenguatge sonor que més endavant esdevindria essencial en l'adveniment dels gèneres musicals amb contingut dramàtic,els que han passat a la història com a creadors del recitatiu i el baix continu no eren de ben segur conscients que estaven inventant l'Òpera. De fet, els seus esforços per trobar una lògica afectiva a la relació entre paraula i música es podien comparar als dels arqueòlegs i humanistes coetanis, immersos en l’esperit dels nuclis urbans on va quallar el que anomenem Renaixement, marcat pel desig de recuperar el patrimoni perdut de l'antiguitat clàssica. Els membres de la “Camerata Fiorentina” pretenien en realitat amb els seus experiments ressuscitar la Tragèdia, entenent que aquest gènere era totalment cantat. Aquest retorn o mirada enrere per reinterpretar una forma d’espectacle sovint mitificada com a fusió de diferents expressions artístiques, amararia la concepció teatral dels compositors dels segles XVII i XVIII però seria Richard Wagner qui, en ple Romanticisme, tornaria a evocar la Tragèdia com a paràmetre del seu ideal estètic. L’Òpera com a Obra d’Art. Aquesta assignatura mirarà d'oferir eines d'aprenentatge per entendre aquests processos de retorn des d'una perspectiva multidisplinària, que inclogui també els elements visuals i escenogràfics, abraçant així tots els llenguatges relacionats amb l'Òpera com a Art de l'Espectacle.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer les coordenades espai-temps (diacronia i sincronia) i els límits i interrelacions culturals de la història i de la història de l’art.
 A7 Conèixer i comprendre els referents filosòfics implicats en l’acció històrica.
 A8 Conèixer i comprendre els sistemes socials, les dinàmiques que els han generat i els àmbits culturals i geogràfics on s’integren.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Assoleix una base de coneixements sobre les manifestacions artístiques del període que permeti la interpretació i la contextualització espai-temporal.
Assoleix una base de coneixements sobre les manifestacions artístiques dels períodes en relació al territori que permeti la interpretació i la contextualització espai-temporal.
 A7 Assoleix una base teòrica global sobre les diferents teories i corrents estètics des de l’Antiguitat fins a la contemporaneïtat.
 A8 Coneix detalladament l'art produït a Itàlia i a la resta d'Europa durant els segles XV i XVI.
Assimila la relació entre art, mite i religió des d’una perspectiva multicultural i multidisciplinària.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B2 Té un mètode d’anàlisi que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes
 B3 Troba nous mètodes per fer les coses
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C3 Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació
 C4 Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric

Continguts
Tema Subtema
Tragèdia, Òpera i Obra d'Art Total. Reflexions introductòries Tragèdia com a etern retorn


¿Tragèdia com a Obra d'Art Total?


De la Tragèdia a l'Òpera. Viatges d'anada i tornada.
Tragèdia: dels orígens a Aristòtil Definició i orígens de la Tragèdia grega. Del dirirambe al drama

Tragèdia grega. Ritus, mite, catarsi, espectacle. Definicions i discussió

De les tragèdies d'Èsquil a la reforma de Sòfocles

Eurípides i el realisme tràgic.

Aristòtil: Retòrica i Poètica

El naixement de l' Òpera La Camerata fiorentina.Humanisme i arqueologia musical. Innovació i retorns.

El recitatiu i el baix continu. Del contingut afectiu a l'acció i caràcters " en música".

Òpera versus " Sacrae Raepresentatione". Giulio Caccini, Emilio di Cavalieri.
Tragèdia i dramatúrgia en l'adveniment del Barroc. William Shakespeare i el llegat humanista.

Teatre barroc hispànic i sentit tràgic. Pedro Calderón de la Barca.
Mite i món antic als gèneres musicals amb contingut dramàtic (segle XVII) El Mite d'Orfeu com a fil conductor del nou llenguatge sonor.

Claudio Monteverdi i el seu temps. d'Ariadna a Odisseu.

Francesco Cavalli, Venècia i l'ôpera com a espectacle públic. Qüestions de recepció.

Elements tràgics i dramatúrgia musical a l'oratori romà. Giacomo Carissimi

Henry Purcell i l'òpera a Anglaterra. De la reina de les Fades a la reina de Cartago.
La França Lluís XIV. L'espectacle i la música com a representació del poder Dansa versus òpera. El "Ballet de cour" i la " Comédie-ballet". Molière i la música.

G.B. Lully : òpera i absolutisme.

M.Antoine Charpentier. Mite i òpera.
Mite i món antic als gèneres amb contingut dramàtic (segle XVIII) Rellegint el Mite d'Orfeu.

De la reforma de C.W. Gluck a La Flauta Màgica de W.A. Mozart

Tomasso Traetta: Antigona, la reforma secreta
Richard Wagner i la Tragèdia com a retorn L'ôpera com a obra d'Art Total.

Apunts sobre la dramatúrgia musical wagneriana.

Escrits sobre música. Wagner i la Tragèdia.

Nietzsche, el Naixement de la Tragèdia. Un espai de reflexió.
Tragèdia, Òpera i recepció contemporània Emergències del Teatre clàssic en l'espectacle contemporani

Òpera i mite al segle XX.

EL retorn com a experimentació. Noves propostes dramatúrgiques i creació als inicis del segle XXI

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
A7
A8
C3
C4
2 5 7
Seminaris
A7
B2
B3
12 30 42
Presentacions / exposicions
A7
B2
B3
10 20 30
Pràctiques de camp/sortides
A7
B2
B3
15 15 30
Fòrums de discussió
A7
B2
B3
12 15 27
Atenció personalitzada
B2
C3
10 10 20
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Classe magistral introductòria
Seminaris Es treballaran les hores presencials en format seminari i es valorarà la participació
Presentacions / exposicions L'estudiantat haurà de presentar una ponència i defensar un treball escrit (article) relacionat amb la pròpia línia investigadora i els continguts de l'assignatura
Pràctiques de camp/sortides Es proposaran activitats externes (15h) o sortides relacionades amb l'assignatura
Fòrums de discussió A través de l'espai moodle, s'obriran diversos fòrums de discussió que hauran de ser visitats i nodrits individualment si es vol aprovar l'assignatura
Atenció personalitzada Es proposa concertar com a mínim una tutoria abans del dia 1 de desembre.

Atenció personalitzada
Descripció
La professora donarà uns horaris d'atenció durant el mes de setembre. També podeu concertar visita per correu electrònic o telefonant al 0034657447513. Despatx 4.11 Tfn 977558697

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Activitats Introductòries
A1
A7
A8
C3
C4
Les línies bàsiques de l'assignatura s'avaluaran en una prova escrita durant el mes de novembre 25%
Seminaris
A7
B2
B3
Les classes tindran un format participatiu, en format de seminari. S'avaluarà el material d'estudi elaborat a l'aula a través d'una prova escrita sumativa. 25%
Presentacions / exposicions
A7
B2
B3
Cada estudiant escriurà, presentarà i defensarà a l'aula un article i unes línies d'investigació relacionades amb els continguts de l'assignatura 25%
Pràctiques de camp/sortides
A7
B2
B3

Assistència a les pràctiques externes proposades. es facilitaran les dates en els horaris oficials i s'hi afegiran activitats individuals complementàries.
10%
Fòrums de discussió
A7
B2
B3
Els fòrums de discussió recullen les activitats de les pràctiques externes 15%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es pot optar a una prova sumativa final de segona convocatòria


Fonts d'informació

Bàsica Aristòtil, Retòria. Poètica, , Barcelona 1885
Lorenzo Bianconi, El siglo XVII, Soc.ital. music/ Turner, Madrid 1986
Judith Butler, El grito de Antígona, , Barcelona 2001
Justine Gregory, A companion to greek Tragedy, Blackwell Pub., 2005/ on line 2007
Robert Heilman, Tragedy and Melodrama: versions of experience, , New Haven 2010
Gustave Kobbé, Tout l'Opéra, Laffont, Paris 1982
Friedrich Nietzsche, El nacimiento de la Tragedia, , Madrid 2012
Patrice Pavis, El análisis de los espectáculos, Paidós Ibèrica, Barcelona 2000
Ellen Rosand, Opera in Seventeeneth-century Venice, California Univ. Press, http://publishing.cdlib.org/ucpressebooks/view?doc
S. Sadie/ A. Lathan, Guía Akal de la Música, Akal, Madrid 2000
Eugenio Trías, El canto de las sirenas , Galaxia Gutemberg, Barcelona 2007
J.P. Vernant/P. Vidal- Naquet, Mith and Tragedy in Ancient Greece, ,

Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
ART DEL RENAIXEMENT/12214106
ART DEL BARROC/12214107

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
SOCIETAT I CULTURA A L'ANTIGUITAT/12214004
SOCIETAT I CULTURA A L'ÈPOCA MODERNA/12214006
HISTÒRIA DE LES IDEES ESTÈTIQUES/12214117
HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE L'ESPECTACLE/12214120
 
Altres comentaris
Es recomana anar avançant en la lectura de les obres que rot seguit s'indiquen, ja que les activitats pràctiques aniran relacionades amb un fil conductor concret: Antígona. SÒFOCLES Antígona. SALVADOR ESPRIU Audició de l'Òpera ANTÍGONA de Tomasso Traetta
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent