DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) ESTÀNDARD ORAL I ESCRIT DE LA LLENGUA (CATALÀ) Codi 12224007
Ensenyament
Grau de Publicitat i Relacions Públiques (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
9 Formació bàsica Primer Anual
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
CUBELLS BARTOLOMÉ, OLGA
Adreça electrònica olga.cubells@urv.cat
elga.cremades@urv.cat
Professors/es
CUBELLS BARTOLOMÉ, OLGA
CREMADES CORTIELLA, ELGA
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura pretén que l'alumnat consolidi els coneixements de la llengua catalana, tant orals com escrits, i conegui els trets propis del seu dialecte que també formen part de la llengua estàndard, per tal que els pugui utilitzar en les diferents situacions comunicatives formals en què es pot trobar. També pretén que l'alumnat consolidi els seus coneixements de la llengua atenent a la diversitat lingüística i l'ús que se'n fa en els MCM i en la publicitat, i vol capacitar-lo per redactar diferents tipus de textos (tant periodístics com publicitaris) en català, tenint en compte la correcció i l'adequació al seu univers comunicatiu. Finalment, també pretén reflexionar sobre l'ús de la llengua en els MCM, centrant també l'atenció en els llibres d'estil d'aquests mitjans.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A4 Elaborar missatges orals i escrits de caràcter persuasiu que siguin eficaços, correctes i atractius, en les llengües pròpies, adoptant els recursos lingüístics i les estratègies retòriques més adequades per a la comunicació publicitària i de les relacions públiques.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A4 Reconeix les característiques bàsiques del castellà o del català estàndard i de les varietats de la llengua, així com les seves característiques específiques en els mitjans de comunicació
Consolida els coneixements ortogràfics, gramaticals i lèxics de la llengua pròpia
Redacta diferents tipus de textos (tant periodístics com publicitaris) en la llengua pròpia, tenint en compte la correcció i l’adequació al seu univers comunicatiu
Pren consciència de la importància d’una bona expressió oral i escrita per al desenvolupament professional i personal
Reconeix les característiques bàsiques de l’oralitat i les seves funcions
Coneix les característiques i els elements condicionants dels textos orals, especialment els dels mitjans audiovisuals
Identifica i corregeix els problemes d’expressió oral més comuns
Valora la feina en equip
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C4 Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa

Continguts
Tema Subtema
1. L’estàndard i la diversitat lingüística
1.1 Tipologies lingüístiques
1.2 La varietat dialectal comuna: la llengua estàndard
1.3 La variació estilística
1.4 L'adequació lingüística
2. La variació lingüística i la tradició escrita
2.1 El procés de normalització lingüística i l'estandardització de la llengua catalana
2.2 El català abans de Pompeu Fabra i els principis de la codificació fabriana
3. Els mitjans de comunicació escrits, un reflex de la diversitat lingüística 3.1 La varietat estàndard als MCE
3.2 Els llibres d'estil dels MCE: le4s opcions lingüístiques escollides
4. El discurs escrit
4.1 Característiques lingüístiques de la llengua escrita
4.2 Anàlisi dels diferents usos del discurs escrit
5. La norma escrita i l'estàndard oral: aixopluc o constricció La norma escrita i l'estàndard oral: aixopluc o constricció
6. Els mitjans de comunicació orals, un reflex de la diversitat lingüística
6.1 Els model de llengua als MCO
6.2 El discurs oral als MCO
7. La Proposta d'estàndard oral de la llengua catalana 7.1 Consideracions generals
7.2 Anàlisi de la Proposta
7.3 Els llibres d'estil dels diferents MCO, complements de la Proposta

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A4
C4
2 3 5
Sessió Magistral
A4
C4
40 55 95
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A4
C4
40 55 95
Resolució de problemes, exercicis
A4
C4
5 10 15
Atenció personalitzada
A4
3 0 3
 
Proves objectives de preguntes curtes
A4
C4
2 2 4
Proves objectives de tipus test
A4
C4
1 0 1
Proves pràctiques
A4
C4
1 0 1
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Prova inicial de nivell de llengua.
Sessió Magistral Classes teòriques d'exposició i explicació dels continguts del temari.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Resolució de les pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractats a les sessions magistrals.
Resolució de problemes, exercicis Resolució de pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractats a les sessions magistrals, elaborades pels alumnes fora de l'aula i comentaris dels resultats.
Atenció personalitzada L'alumne/a serà atès/atesa per la professora per resoldre els dubtes i/o problemes que li plantegin els diferents continguts de l'assignatura i també altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria. També se l'assessorarà sobre l'elaboració de les pràctiques individuals que hagi de realitzar.

Atenció personalitzada
Descripció
L'alumne/a serà atès/atesa per la professora per resoldre els dubtes i/o problemes que li plantegin els diferents continguts de l'assignatura i també altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria. També se l'assessorarà sobre l'elaboració de les pràctiques individuals que hagi de realitzar.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A4
C4
Els exercicis pràctics realitzats a l'aula serviran per veure l'evolució de l'alumnes en relació amb el procés d'ensenyament-aprenentatge. Serveix per arrodonir la nota si l'assistència a classe ha estat regular.
Resolució de problemes, exercicis
A4
C4
Els exercicis pràctics que els alumnes hauran de lliurar periòdicament puntuaran percentualment a la nota total. També hi pot haver un o dos exercicis pràctics a l'examen que es farà amb data de primera convocatòria i de segona. 40-50%
Proves objectives de preguntes curtes
A4
C4
Les preguntes curtes són part de l'examen de les sessions magistrals, per tant només representen la manera com s'interroga sobre els continguts exposats a les sessions magistrals. 50%
Proves pràctiques
A4
C4
A cada examen teòric hi pot haver algun exercici pràctic (segons les pràctiques que s'hagin anat lliurant al llarg del curs) similar al de les pràctiques realitzades fora de l'aula o a l'aula. 10% màx.
Proves objectives de tipus test
A4
C4
Aquests exercicis estan inclosos a l'examen d'avaluació continuada i al de 2a convocatòria Inclosos a l'examen; puntuen en el conjunt.
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

S'avaluaran els continguts teòrics exposats en les sessions magistrals, tant de les classes més teòriques com de les més pràctiques, a través de dos exàmens. El primer serà un examen parcial sobre l'estàndard escrit, que es realitzarà al voltant de les dates de Nadal; el segon es realitzarà la setmana final del curs i inclourà els continguts de la part oral de l'estàndard. Aquests continguts també formaran part del gruix teòric de l'examen de segona convocatòria, que es farà en la data que s'estableixi oficialment.

Per tal d'aprovar l'assignatura en primera convocatòria per avaluació continuada, l'alumnat haurà d'assistir a classe amb regularitat (a un 75% de les classes) i lliurar periòdicament les pràctiques puntuables que siguin proposades, les quals sumaran com a màxim un 50% del total de lanota final. No s'acceptaran pràctiques una vegada excedida ladata límit de lliurament.

Totes les pràctiques s'han de presentar impreses en paper i realitzades en ordinador. Nos'acceptaran pràctiques escrites a mà. Tampoc s'acceptaran pràctiques enviadesper correu electrònic, llevat de casos excepcionals, en què hi hagi unajustificació i un acord previ entre el professorat i l'alumne/a.

La suma dels dos exàmens parcials valdrà un 50% de lanota final (si mitjançant les pràctiques realitzades durant el curs no s'arribaal 50% restant, és possible que el dia de l'examen final s'inclogui un darrer exercici pràctic). Caldrà aprovar els continguts teòrics per superar l'assignatura.

Si s'aproven els dos parcials, es farà mitjana entre ells; si algun dels dos parcials se suspèn amb una nota no excessivament baixa, es posarà un NP a la primera convocatòria i caldrà que l'alumne/a es presenti a la segona per recuperar aquell parcial.

Els estudiants que al final de la primera convocatòria hagin suspès, béperquè no han superat un examen o els dos, bé perquè la mitjana d'exàmens i lespràctiques els surt suspesa, hauran de presentar-se a la segona convocatòriad'avaluació de l'assignatura, en la qual hauran de realitzar un examen teòricque podrà incloure, també, preguntes pràctiques. Als alumnes que només els hagi quedat un parcial suspès, aquest examen els valdrà un 50% de la nota; l'altre 50% serà la mitjana de pràctiques que tinguin. Per als alumnes que hagin suspès els dos parcials, si ho desitgen, aquest examen valdrànomés la part proporcional que els resti per arribar al 100% de la nota; lanota de les pràctiques que hagin lliurat els serà guardada, tant si les hanaprovat com si no. Si ho prefereixen, però, l'examen els valdrà el 100% de la nota. Perquè se'ls faci mitjana cal aprovar aquest examen teòric.

Els estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada, i, per tant, no hagin presentat cappràctica, hauran de presentar-se a la segona convocatòria i aquestexamen valdrà el 100% de la nota.

En tots els exàmens que es realitzin esdescomptarà per les errades ortogràfiques, gramaticals o lèxiques que cometil'alumne/a. Aquestes errades, evidentment, també es tindran en compte en lespràctiques puntuables que caldrà anar lliurant.


Fonts d'informació

Bàsica Aragonés, A.; Duran, J.; Ingla, M-, Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre, Cossetània edicions, 2004
Beltran, J.; Panisello, J., Cruïlla. Curs de llengua, Editorial Alambor, 2002
Beltran, J.; Panisello, J., Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Editorial Alambor, 2002
Bibiloni, Gabriel, Llengua estàndard i variació lingüística, Editorial 3i4, 1997
Coromina, Eusebi, El 9 nou. Manual de redacció i estil, Eumo editorial, 1991
Enciclopèdia Catalana, Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia catalana, 1998
Institut d'Estudis Catalana, Diccionari de la llengua catalana, IEC, 1995
Solà, Joan, Gramàtica del català contemporani, Empúries, 2002
Marí, Isidor, "Registres i varietats de la llengua". COM ensenyar català als adults, 3, Direcció General de Política Lingüística, 1983
Premsa catalana, Llibre d'estil del diari AVUI, Empúries, 1997
El Periódico de Catalunya, Llibre d'estil El Periódico de Catalunya, Ediciones Primera Plana, 2002
Creus, I.; Romero, S., "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i ús. Revista tècnica de Normalització lingüística, Generalitat de Catalunya, 1999
Bassols, M.; Rico, M.; Torrent, A. M., La llengua de TV3, Empúries, 1997
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. I. Fonètica, IEC, 1990
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. II. Morfologia, IEC, 1992
Institut d'Estudis Catalans, Gramàtica de la llengua catalana, http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp,

Complementària Torrent, A.M., La llengua de la publicitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999
Mestres, J.M.; Costa, J.; Oliva, M.;Fité, R., Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Eumo i Universitat de Barcelona, 1995
Televisió de Catalunya, Criteris sobre traduccció i doblatge, Edicions 62 i TV3, 1997
Castellanos, Jordi, Manual de pronunciació, Eumo editorial, 1993
Paloma, D.; Rico, A., Diccionari de dubtes del català, Edicions 62, 1998
Bruguera, Jordi, Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Enciclopèdia catalana, 1990
Casals, Daniel, El català en antena. Vint anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio, Onada Edicions, 2003
Mollà, Toni, La política lingüística a la societat de la informació, Bromera, 1998
Julià, Joan (ed.), Llengua i mitjans de comunicació, Pagès editors, 2000
Julià, Joan (ed.), Llengua i ràdio, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
Julià, Joan (ed.), Llengua i ús a les Terres de Ponent. Criteris i àmbit d'aplicació, Pagès editors, 2000
Bonet, E.; Lloret, R.; Mascaró, J., Manual de transcripció fonètica, Universitat de Barcelona, 1997

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent