DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Codi 12234004
Ensenyament
Grau en Comunicació Audiovisual (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 1Q
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Estudis de Comunicació
Coordinador/a
SAAVEDRA CHAU, GIANCARLO
FARRÉ COMA, JORGE
Adreça electrònica jordi.farre@urv.cat
giancarlo.saavedra@urv.cat
Professors/es
FARRÉ COMA, JORGE
SAAVEDRA CHAU, GIANCARLO
Web http://http://moodle.urv.net/moodle/
Descripció general i informació rellevant <p>L'assignatura de Teories de la Comunicació està centrada en el saber acumulat a partir del desenvolupament teòric i la recerca en l'àmbit de la comunicació i els mitjans. És una assignatura que es formula preguntes gràcies a les quals anar configurant la teoria de la comunicació com a disciplina d'estudi, és a dir, no farem teoria de manera deslligada de llurs implicacions pràctiques o aplicacions en la realitat social. Es treballaran diverses modalitats de classificació teòrica, tot i que ens centrarem en com les diverses perspectives enfoquen l'explicació del fenomen comunicatiu. En cadascuna de les escoles clàssiques defensarem i aprofundirem en els seus postulats, de tal manera que haurà de ser l'estudiant qui configuri proactivament el seu propi criteri i n'estableixi les vinculacions rellevants i relacions necessàries. La mirada comunicativa ens ha de permetre enriquir-nos, ser transversals i transformadors, aprendre desaprenent, innovar creativament. Al cap i a la fi, la matèria és una invitació omnicomprensiva a re-pensar els processos de comunicació i la seva centralitat en la història, la societat, la cultura, l'economia i la política.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A2 Interpretar els processos i fenòmens informatius i comunicatius textuals, orals i visuals en les societats contemporànies amb l’ajuda de les principals teories i escoles que els analitzen críticament des de les ciències socials
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT2 Gestionar la informació i el coneixement mitjançant l'ús eficient de les TIC.
 CT5 Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A2 Coneix i comprèn la presència de la comunicació i la informació en el sistema social
Interpreta les formes bàsiques d’impacte dels mitjans de comunicació sobre els seus públics
Coneix la investigació comunicativa actual i els seus principals mètodes, resultats, teories i escoles
Analitza els elements més rellevants de la comunicació que intervenen en l’activitat dels professionals del sector
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT2 Dominar les eines per gestionar la pròpia identitat i les activitats en un entorn digital.
Cercar i obtenir informació de manera autònoma amb criteris de fiabilitat i pertinença.
Organitzar la informació amb les eines adients (en línia i presencials) que li permetin desenvolupar les seves activitats acadèmiques.
Elaborar informació amb les eines i formats adients a la situació comunicativa, i fer-ho de manera honesta.
Utilitzar les TIC per compartir i intercanviar informació.
 CT5 Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
tema 1 - Teories de la comunicació i recerca comunicativa

Pregunta de reflexió teòrica i aplicació pràctica: És real la realitat?

Per donar resposta a aquest interrogant es treballen els usos i efectes de la tecnologia des d'una perspectiva històrica i acumulativa tot incidint d'una banda, en el determinisme i els condicionants de les formes i suports tecnològics i, d'altra banda, en la construcció social de les tecnologies de la informació i la comunicació.
1.1 Principals conceptes, àmbits, dimensions, nivells i models del procés comunicatiu: el cas de la comunicació del canvi climàtic
1.2 Perspectiva històrica des de les teories clàssiques de la comunicació
1.3 La construcció mediática de la realitat social
1.4. L'Escola de Toronto i les formes tecnològiques, més enllà del determinisme tecnològic: els seus efectes i usos sobre la realitat
1.5. Educació i comunicació: el cas de la intel·ligència artificial
tema 2 - Perspectives i vigència actual de les teories de la comunicació: enfocament subjectivista

Pregunta de reflexió teòrica i aplicació pràctica: Tot és comunicació o tot és comèdia?

Per donar resposta a aquest interrogant es proposa que es treballin les autorepresentacions i "performances" per tal de configurar les principals motivacions, vocacions, emocions i expectatives generades al voltant d'allò que es vol fer, i allò que no es faria, en el món de la comunicació.
2.1 Identitats, subjectivitats i comunicació
2.2 Escola de Xicago i Escola de Palo Alto
2.3 Interaccionisme simbòlic
2.4 Estereotips, llocs comuns i visibilitats transformadores
2.5. Hiper-ritualització i 'performances'
tema 3 - Perspectives i vigència actual de les teories de la comunicació: enfocament estructuralista

Pregunta de reflexió teòrica i aplicació pràctica: Llibertat o manipulació?

De forma transversal s'aprofundeix en el poder i el context ideològic com a factors configuradors de les escoles clàssiques de pensament comunicatiu i les respostes dominants que s'arbitren per assolir els objectius de persuasió, manipulació, seducció i gratificació.
3.1 Escola de Frankfurt i pensament crític
3.2 Determinisme econòmic i colonització de les consciències
3.3 Funcionalisme i estructuralisme: L'escola de Columbia
3.4. El paradigma dominant
3.5. Apocalíptics o Integrats: Usos i gratificacions versus falses necessitats
tema 4 - Perspectives i vigència actual de les teories de la comunicació: enfocament dual.

Pregunta de reflexió teòrica i aplicació pràctica: Cultura o cultures?

Com en el cas de la tecnologia i el context històric, al llarg dels tres temes anteriors es fa un seguiment de la música com a forma de comunicació omnipresent que es culmina en aquest darrer tema tot tractant de donar una resposta comprensiva a aquest fenomen cultural i de consum en termes de cultura popular, apropiació sociocultural i reivindicació generacional. La reflexió ens serveix per eixamplar l'anàlisi a altres formes culturals emergents i en transformació com el cinema, la ràdio, els influencers en les xarxes socials, els videojocs, etcètera.
4.1 Escola de Birmingham i pensament crític
4.2 Estudis culturals i anàlisis de recepció
4.3 Del text al context, de l'estructura a les cultures
4.4 Joves, identitats col·lectives, construcció de significats: l'autenticitat de la música
4.5 La hibridació i mobilitat de les identitats múltiples: Generació, gènere, raça...

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
4 0 4
Sessió Magistral
A2
CT2
30 0 30
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
A2
CT2
CT5
25 15 40
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves de desenvolupament
A2
CT2
CT5
0 75 75
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels i de les alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Al llarg del curs es contextualizarà l'assignatura i es plantejarà un recorregut per les diferents teories a través de sessions presencials, plantejament de debats,discussió de textos...
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Durant el curs es programaran diversos debats i activitats d'anàlisi a l'aula.
Atenció personalitzada Tutories i seguiment del treball tant individual com grupal.

Atenció personalitzada
Descripció

Per a sol·licitar una tutoria cal escriure a: jordi.farre@urv.cat/giancarlo.saavedra@urv.cat



Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
A2
CT2
CT5
Participació i implicació en els debats i exercicis que es realitzin a l'aula. Seguiment i resolució de dos exercicis a realitzar a inicis de curs i abans de Nadal que tindran un valor d'un 15% cadascun 30%
Proves de desenvolupament
A2
CT2
CT5
Al llarg del quadrimestre es realitzaran altres dues proves avaluatòries, cadascuna de les quals tindrà un pes a la nota d'un 20%. 40%
Altres  
En acabar el curs es programarà un examen final del conjunt de l'assignatura que caldrà aprovar i que només farà mitjana amb la resta de qualificacions a partir de 4.
30%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Per a superar l'assignatura en primera convocatòria cal lliurar i aprovar totes les proves de desenvolupament, dins del calendari establert. Es farà mitjana amb totes les notes aprovades i amb un màxim d'una de les proves amb una qualificació de 4.

L'assignatura quedarà superada amb una mitjana global de 5.

La segona convocatòria consisteix en la recuperació d'aquelles parts de l'assignatura que no hagin estat superades.

L'assignatura se superarà amb un 5 de nota mitjana global.


Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia general:

Baudrillard, J. (2001), La guerra del Golfo no ha tenido lugar, Barcelona, Anagrama.

Bourdieu, P. (1997), Sobre la televisió, Barcelona, Edicions 62.

Bryant, J. & Zillmann, D. (comps.) (1996), Los efectos de los medios de comunicación. Investigaciones y teorías, Barcelona, Paidós.

Castells, M., (1997-1998), La era de la información: economía, sociedad y cultura, 3 vols., Madrid, Alianza.

Dayan, D. (comp.) (1997),  En busca del público, Barcelona, Gedisa. 

Eco, U. (1999), La estrategia de la ilusión, Barcelona, Lumen.

Farré, J. (2005) Invitació a la teoria de la comunicació. Valls, Cossetània. 

Farré J. (2022) La comunicación del cambio climático: del desastre al riesgo. Quaderns del CAC, 48.  

Giroux, H. (2003), Cine y entretenimiento, Barcelona, Paidós.

Goffman, E. (1991), Los momentos y sus hombres, Barcelona, Paidós.

Habermas, J. (1987), Teoría de la acción comunicativa, 2 vols., Madrid, Taurus.

Luhmann, N. (2000), La realidad de los medios de masas, Barcelona, Anthropos.

Marcuse, H. (1993), El hombre unidimensional, Barcelona, Planeta-De Agostini.

Mattelart, A. (1998), La mundialización de la comunicación, Barcelona, Paidós.

McLuhan, M. (1996), Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano, Barcelona, Paidós.

Morley, D. (1996), Televisión, audiencias y estudios culturales, Buenos Aires, Amorrortu.

Silverstone, R. (2004), ¿Por qué estudiar los medios?, Buenos Aires, Amorrortu.

Thompson, J.B. (1998), Los media y la modernidad. Una teoría de los medios de comunicación, Barcelona, Paidós.

Tuchman, G. (1983), La producción de la noticia. Estudio sobre la construcción de la realidad, Barcelona, Gustavo Gili.

Wimmer, R. & Dominick, J. (2001), Introducción a la investigación de medios masivos de comunicación, México, International Thomson.

Cada tema té associades unes lectures obligatòries que es poden consultar al programa de l'assignatura.

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
OPINIÓ PÚBLICA/12234005


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent