DADES IDENTIFICATIVES

2023_24

Assignatura (*)

OPINIÓ PÚBLICA

Codi

12234005

Ensenyament

Grau en Comunicació Audiovisual (2009)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Formació bàsica

Primer

Llengua d'impartició

Català

Departament

Estudis de Comunicació

Coordinador/a

MORAGAS FERNÁNDEZ, CARLOTA MARIA

FARRÉ COMA, JORGE

Adreça electrònica

jordi.farre@urv.cat
carlotamaria.moragas@urv.cat
reinald.besalu@urv.cat
carlo.berti@urv.cat

Professors/es

FARRÉ COMA, JORGE

MORAGAS FERNÁNDEZ, CARLOTA MARIA

BESALÚ CASADEMONT, REINALD

BERTI , CARLO

Web

Descripció general i informació rellevant

<div><p>L'assignatura d'Opinió Pública pretén aprofundir en el coneixement reflexiu i crític dels estudiants de comunicació. La legitimitat de la democràcia descansa en l'opinió pública com a subjecte. Més enllà d'aquest concepció institucional i política, els processos de formació de l'opinió pública són molt complexos i ens remeten a realitats que cal explorar a partir de visions tant històriques com presents, tant psicològiques com sociològiques, tant polítiques com filosòfiques, però també essencialment comunicatives. </p><p>L'estudi de l'opinió pública irromp amb gran força, en forma de propaganda, en el període d'entreguerres, als inicis de la recerca comunicativa. No obstant, les arrels de l'opinió pública ens remeten a l'àgora grega i al dret romà tot reformulant-se al llarg de la història fins al seu veritable esclat en el marc de les revolucions burgeses. Es tracta de reflexionar i dialogar críticament sobre la vigència dels debats clàssics en les condicions actuals. Tanmateix el S. XX i els inicis del s. XXI han transformat la concepció i la comprensió del fenomen de l'opinió pública fins al punt de fusionar-la en la idea de si estem en una època de canvis o més aviat en un canvi d'època. En totes aquestes transformacions, l'ecosistema comunicatiu n'ha estat el veritable testimoni i motor. Les estratègies geopolítiques s'han configurat d'una forma conflictiva en l'era de la globalització essent claus per comprendre els dilemes plantejats pels riscos glocals, els quals ens assetgen i condicionen, per bé i per mal.</p><p>Quins són aquests riscos? Com es transforma el poder i la democràcia en aquestes condicions emergents incertes? Com s'expressa i es configura l'opinió pública a Espanya i/o Catalunya? En un altre ordre, els mitjans de comunicació i els seus efectes sobre l'opinió pública constitueix una temàtica clau per a les percepcions ciutadanes i les formes innovadores de comunicació política. Quin paper hi juguen els professionals de la comunicació en tot aquest procés de formació de l'opinió pública?</p>Al capdavall, es tracta d’analitzar les arrels de la noció d'opinió pública des d’una visió integradora i crítica, amb una avaluació de les aportacions conceptuals més recents aplicades al context i les condicions actuals. Aprofundir en els models i procediments metodològics per a l'estudi de les relacions simbiòtiques entre el periodisme i política com a actors crucials per al bon funcionament democràtic així com per a la socialització política i el reforçament de la cultura cívica.</div>

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A2	Interpretar els processos i fenòmens informatius i comunicatius textuals, orals i visuals en les societats contemporànies amb l’ajuda de les principals teories i escoles que els analitzen críticament des de les ciències socials
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	CT5	Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
	CT6	Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A2	Coneix la tradició clàssica de l’opinió pública en relació amb el pensament polític Sap interpretar les dades de l’opinió pública empírica a partir dels sondejos d’opinió Compara les principals aportacions dels autors més rellevants en l’estudi de l’opinió pública a la societat de la informació Comprèn les relacions simbiòtiques entre periodisme, política i ciutadania Coneix i interpreta les pràctiques professionals i les transformacions dels valors noticiables
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	CT5	Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques. Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu. Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral. Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
	CT6	Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional. Identificar el propi procés d’aprenentatge. Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi. Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional.
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge

Continguts

Tema	Subtema
Tema 1. El concepte d'opinió pública des de la tradició clàssica al populisme	Definició de l'opinió pública - El concepte clàssic d’opinió pública (1750-1922) - Liberalisme polític i liberalisme econòmic - L'esfera pública a les societats complexes: populisme, polarització i postveritat.
Tema 2. L'opinió pública al segle XX: de la propaganda a la tradició empírica	L'opinió pública en l'era de la comunicació de massa (1922-1968) - Propaganda, informació i comunicació
Tema 3. Mitjans de comunicació i efectes: dels efectes poderosos a la psicologia cognitiva	La tradició empírica en l'estudi de l'opinió pública - Els efectes dels mitjans en l'opinió pública - Les teories dels efectes cognitius
Tema 4. L'esfera pública digital: la transformació de la comunicació i el canvi polític	L'esfera pública digital: reptes, febleses i fortaleses - Comunicació política en l'esfera pública digital

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

CT5

CT6

Atenció personalitzada

Proves de desenvolupament

CT6

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral	Durant les set primeres setmanes s'exposaran els aspectes conceptuals de l'opinió pública des de diverses perspectives: històrica, política, sociològica, psicològica, filosòfica i comunicativa. Es plantejarà un recorregut des de la tradició clàssica fins l'actualitat (3-4 hores setmanals durant les primeres setmanes). En les semanes següents, ja des d’una perspectiva més centrada en la comunicació, es revisaran les principals teories que estudien la relació entre mitjans i opinió pública i s’analitzarà quins són els canvis en l’articulació de la mateixa a l’esfera pública digital.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Durant el desenvolupament del curs a banda de l'exposició magistral es realitzaran activitats d'assistència obligatòria a l'aula per plantejar i resoldre problemàtiques.
Atenció personalitzada	Durant el curs es faran tutories individuals o en grup per fer seguiment de l'assignatura.

Atenció personalitzada

Descripció

L'atenció personalitzada es realitzarà mitjançant l'entorn virtual Moodle o en horari pactat prèviament per correu electrònic segons el docent.

Avaluació

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

CT5

CT6

La participació obligatòria de l'estudiant en les activitats que es proposen a classe en forma de debats o resolució de problemes

40%

Proves de desenvolupament

CT6

Es programaran dues proves individuals de desenvolupament que l'estudiant haurà de realitzar sota la supervisió de la professora o professor.

60%
(30%+30%)

Altres

Altres comentaris i segona convocatòria

A l'inici de l'assignatura es concretarà l'avaluació definitiva que es seguirà.

Primera convocatòria:

Els alumnes que vulguin ser avaluats en primera convocatòria hauran de realitzar les dues proves de desenvolupament programades dintre del calendari establert i entregar com a mínim 3 dels 4 exercicis pràctics plantejats durant el curs.

Per fer mitjana s'hauran d'haver aprovat cadascuna de les proves de desenvolupament amb un 5, llevat d'una que farà mitjana si es treu com a mínim un 4. Per superar l'assignatura la mitjana total haurà de ser com a mínim de 5.

Segona convocatòria:

Els alumnes que en primera convocatòria hagin suspès amb menys d'un 4 o no s'hagin presentat a una prova de desenvolupament, l'hauran de tornar a fer en la data programada per a la segona convocatòria.

Els alumnes que en primera convocatòria hagin suspès o no s'hagin presentat a les dues proves de desenvolupament, hauran de fer les dues en la data programada per a la segona convocatòria.

Els alumnes que en primera convocatòria no hagin lliurat un mínim del 75% de la Resolució de problemes i exercicis a l'aula, hauran de fer en segona convocatòria aquells que restin per arribar a aquest mínim. Els professors informaran als alumnes de la data límit de lliurament a través de l'aula virtual (Moodle).

Malgrat tot, per fer mitjana s'hauran d'haver aprovat cadascuna de les proves de desenvolupament amb un 5, llevat d'una que farà mitjana si es treu com a mínim un 4. Per superar l'assignatura la mitjana total haurà de ser com a mínim de 5.

Fonts d'informació

Bàsica

Ardèvol-Abreu, Andreu (2015) Framing o teoría del encuadre en comunicación. Orígenes, desarrollo y panorama actual en España. Revista Latina de Comunicación Social, 70, 423-450.

Becerra, Martín; Waisbord, Silvio (2021). La necesidad de repensar la ortodoxia de la libertad de expresión en la comunicación digital. Desarrollo Económico. Revista De Ciencias Sociales, 60(232), 295–313. Recuperado a partir de https://ojs.ides.org.ar/index.php/desarrollo-economico/article/view/105

Berrio, Jordi (1990): L'opinió pública i la democràcia, Barcelona: Pòrtic.

Besalú, Reinald; Pont-Sorribes, Carles; Martí, Aleix. Perceived credibility of tweets by opinion leaders during the COVID-19 pandemic in Spain. International Journal of Communication. 2021; 15: 5158-5185.

Capdevila, Arantxa; Moragas-Fernández, Carlota M.; Grau-Masot, Josep M. (2022). Emergencia del populismo en España: marcos metafóricos de Vox y de su comunidad online durante las elecciones generales de 2019. Profesional de la información, v. 31, n. 3, e310317.https://doi.org/10.3145/epi.2022.may.17

Clawson, Rosalee A.; Oxley, Zoe M. (2017). Public opinion. Democratic ideals, democratic practice. Thousand Oaks: Sage

Escudero, Lucrecia; Garcia Rubio, Claudia (coord.) (2007). Democracias de opinión. Medios y comunicación política. Madrid: La Crujía.

Farré, Jordi (2022) La Comunicació del Canvi Climàtic: del Risc al Desastre. Quaderns del CAC. En revisió.

Gonzalo Iglesia, Juan Luís; Farré Coma, Jordi (2011). Teoría de la comunicación de riesgo. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Habermas, Jürgen (1986). Historia y crítica de la opinión pública (primera edición 1962). Gustavo Gili: Mexico.

He, Kun; Eldridge II, Scott; Broersma, Marcel. (2021). Conceptualizing Populism: A Comparative Study Between China and Liberal Democratic Countries. International Journal of Communication, 15, 3006-3024. https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/16563/3484

López García, Guillermo (2006) Comunicación en red y mutaciones de la esfera pública. ZER, n. 20, pp. 231-249

Monzón, Cándido (1996). Opinión pública, comunicación y política, Madrid: Tecnos.

Moragas-Fernández, Carlota M.; Grau-Masot, Josep-Maria; Capdevila-Gómez, Arantxa (2019). Articulación de la influencia en Twitter ante el anuncio de la Ley del referéndum en Cataluña. El profesional de la información, v. 28, n. 3, e280320.

Noelle-Neumann, Elisabeth (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social.

Ordóñez, Leonardo (2006) La globalización del miedo. Revista de Estudios Sociales, n. 25, pp. 95-103

Price, Vincent (1994). Opinión Pública. Esfera pública y comunicación, Barcelona: Paidós.

Ruiz, José A. (1997). Introducción a la tradición clásica de la opinión pública, Madrid: Tecnos.

Sádaba, Teresa (2006). Framing. Una teoría para los medios de comunicación. Pamplona: Ulzama

Sampedro, Víctor (2000). Opinión pública y democracia deliberativa, Madrid: Istmo

Sampedro, Víctor (2021). Comunicación y Sociedad: opinión pública y poder. Materials docents, Barcelona: UOC.

Sampedro, Víctor; Martínez, Mayra. (2018). The Digital Public Sphere: An Alternative and Counterhegemonic Space? The Case of Spain. International Journal Of Communication, 12, 22: 23-44

Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

TEORIES DE LA COMUNICACIÓ/12234004

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent