|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A4 |
Aplicar la llengua pròpia a l’elaboració de productes audiovisuals factuals i de ficció, construint missatges orals i escrits destinats a la seva difusió audiovisual que siguin eficaços, correctes i atractius, adoptant els recursos lingüístics i no verbals i les estratègies retòriques més adequades |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A4 |
Reconèixer les característiques bàsiques del castellà o del català estàndard i de les varietats de la llengua, així com les seves característiques específiques en els mitjans de comunicació
Consolidar els coneixements ortogràfics, gramaticals i lèxics de la llengua pròpia
Capacitar a l’alumnat per a redactar diferents tipus de textos (tant periodístics com publicitaris) en llengua pròpia, tenint en compte la correcció i l’adequació al seu univers comunicatiu
Prendre consciència de la importància d’una bona expressió oral i escrita per al desenvolupament professional i personal
Reconèixer les característiques bàsiques de l’oralitat i les seves funcions
Conèixer les característiques i els elements condicionants dels textos orals, especialment els dels mitjans audiovisuals
Identificar i corregir els problemes d’expressió oral més comuns
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produir un text oral ben estructurat, clar i eficaç
Produir un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
Produir un text escrit adequat a la situació comunicativa
|
| Tema |
Subtema |
1. L’estàndard i la diversitat lingüística
|
1.1 Tipologies lingüístiques
1.2 La varietat dialectal comuna: la llengua estàndard
1.3 La variació estilística
1.4 L'adequació lingüística
|
2. La variació lingüística i la tradició escrita
|
2.1 El procés de normalització lingüística i l'estandardització de la llengua catalana
2.2 El català abans de Pompeu Fabra i els principis de la codificació fabriana
|
| 3. Els mitjans de comunicació escrits, un reflex de la diversitat lingüística |
3.1 La varietat estàndard als MCE
3.2 Els llibres d'estil dels MCE: le4s opcions lingüístiques escollides
3.3 Les obres gramaticals i lèxiques de consulta |
4. El discurs escrit
|
4.1 Característiques lingüístiques de la llengua escrita
4.2 Anàlisi dels diferents usos del discurs escrit
|
| 5. La norma escrita i l'estàndard oral: aixopluc o constricció |
La norma escrita i l'estàndard oral: aixopluc o constricció |
6. Els mitjans de comunicació orals, un reflex de la diversitat lingüística
|
6.1 Els model de llengua als MCO
6.2 El discurs oral als MCO |
| 7. La Proposta d'estàndard oral de la llengua catalana |
7.1 Consideracions generals
7.2 Anàlisi de la Proposta
7.3 Els llibres d'estil dels diferents MCO, complements de la Proposta |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
3 |
3 |
6 |
| Sessió Magistral |
|
50 |
50 |
100 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
50 |
50 |
100 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
5 |
5 |
10 |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
| |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
2 |
2 |
4 |
| Proves objectives de tipus test |
|
1 |
0 |
1 |
| Proves pràctiques |
|
1 |
0 |
1 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Prova inicial de nivell de llengua. |
| Sessió Magistral |
Classes teòriques d'exposició i explicació dels continguts del temari. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució de les pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractats a les sessions magistrals. |
| Resolució de problemes, exercicis |
Resolució de pràctiques relacionades amb els continguts teòrics tractats a les sessions magistrals, elaborades pels alumnes fora de l'aula i comentaris dels resultats. |
|
Descripció |
|
L'alumne/a serà atès/atesa per la professora per resoldre els dubtes i/o problemes que li plantegin els diferents continguts de l'assignatura i també altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria. També se l'assessorarà sobre l'elaboració de les pràctiques individuals que hagi de realitzar. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Els exercicis pràctics realitzats a l'aula serviran per veure l'evolució de l'alumnes en relació amb el procés d'ensenyament-aprenentatge. |
Serveix per arrodonir la nota si l'assistència a classe ha estat regular. |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
Els exercicis pràctics que els alumnes hauran de lliurar periòdicament puntuaran percentualment a la nota total. També hi pot haver un o dos exercicis pràctics a l'examen que es farà amb data de primera convocatòria i de segona. |
40-50% |
| Proves pràctiques |
|
A cada examen teòric hi pot haver algun exercici pràctic (segons les pràctiques que s'hagin anat lliurant al llarg del curs) similar al de les pràctiques realitzades fora de l'aula o a l'aula. |
10% màx. |
| Proves objectives de tipus test |
|
L'examen final pot incloure una pregunta tipus test, sobre els continguts tractats a les sessions magistrals. L'augment del valor d'aquesta prova test farà davallar el valor de lres pregntes curtes. |
10-20% |
| Proves objectives de preguntes curtes |
|
Les preguntes curtes són part de l'examen de les sessions magistrals, per tant només representen la manera com s'interroga sobre els continguts exposats a les sessions magistrals. |
40-50% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
S'avaluaran els continguts teòrics exposats en les sessions magistrals, tant de les classes més teòriques com de les més pràctiques, a través de dos exàmens. El primer serà un examen parcial que es realitzarà al voltant de les dates de Nadal; el segon coincidirà amb la data de la primera convocatòria de l'assignatura. Aquests continguts també formaran part del gruix teòric de l'examen de segona convocatòria. Per tal d'aprovar l'assignatura en primera convocatòria per avaluació continuada, l'alumnat haurà d'assistir a classe amb regularitat i lliurar periòdicament les pràctiques puntuables que siguin proposades, les quals sumaran com a màxim un 50% del total de la nota final. No s'acceptaran pràctiques una vegada excedida la data límit de lliurament. Totes les pràctiques s'han de presentar impreses en paper i realitzades en ordinador. No s'acceptaran pràctiques escrites a mà. Tampoc s'acceptaran pràctiques enviades per correu electrònic, llevat de casos excepcionals, en què hi hagi una justificació i un acord previ entre el professorat i l'alumne/a. L'examen final es farà coincidint amb la data de la primera convocatòria; la suma dels dos exàmens valdrà un 50% de la nota final (si mitjançant les pràctiques realitzades durant el curs no s'arriba al 50% restant, és possible que el dia de l'examen final s'inclogui un darrer exercici pràctic). Caldrà aprovar els continguts teòrics per superar l'assignatura. Si s'aproven els dos parcials, es farà mitjana entre ells; si algun dels dos parcials se suspèn, es posarà un NP a la primera convocatòria i caldrà que l'alumne/a es presenti a la segona per recuperar aquell parcial. Els estudiants que al final de la primera convocatòria hagin suspès, bé perquè no han superat l'examen bé perquè la mitjana de l'examen i les pràctiques els surt suspesa, hauran de presentar-se a la segona convocatòria d'avaluació de l'assignatura, en la qual hauran de realitzar un examen teòric que podrà incloure, també, preguntes pràctiques. Per als alumnes que hagin anat lliurant les pràctiques durant el curs, si ho desitgen, aquest examen valdrà només la part proporcional que els resti per arribar al 100% de la nota; la nota de les pràctiques que hagin lliurat els serà guardada, tant si les han aprovat com si no. Els estudiants que no hagin seguit l'avaluació continuada, i, per tant, no hagin presentat cap pràctica, hauran de presentar-se a la segona convocatòria i aquest examen valdrà 10 punts. En tots els exàmens que es realitzin es descomptarà per les errades ortogràfiques, gramaticals o lèxiques que cometi l'alumne/a. Aquestes errades, evidentment, també es tindran en compte en les pràctiques puntuables que caldrà anar lliurant. |
| Bàsica |
Aragonés, A.; Duran, J.; Ingla, M-, Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre, Cossetània edicions, 2004
Beltran, J.; Panisello, J., Cruïlla. Curs de llengua, Editorial Alambor, 2002
Beltran, J.; Panisello, J., Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Editorial Alambor, 2002
Bibiloni, Gabriel, Llengua estàndard i variació lingüística, Editorial 3i4, 1997
Coromina, Eusebi, El 9 nou. Manual de redacció i estil, Eumo editorial, 1991
Enciclopèdia Catalana, Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia catalana, 1998
Institut d'Estudis Catalana, Diccionari de la llengua catalana, IEC, 1995
Solà, Joan, Gramàtica del català contemporani, Empúries, 2002
Marí, Isidor, "Registres i varietats de la llengua". COM ensenyar català als adults, 3, Direcció General de Política Lingüística, 1983
Premsa catalana, Llibre d'estil del diari AVUI, Empúries, 1997
El Periódico de Catalunya, Llibre d'estil El Periódico de Catalunya, Ediciones Primera Plana, 2002
Creus, I.; Romero, S., "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i ús. Revista tècnica de Normalització lingüística, Generalitat de Catalunya, 1999
Bassols, M.; Rico, M.; Torrent, A. M., La llengua de TV3, Empúries, 1997
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. I. Fonètica, IEC, 1990
Institut d'Estudis Catalans, Proposta d'estàndard oral per a la llengua catalana. II. Morfologia, IEC, 1992
Institut d'Estudis Catalans, Gramàtica de la llengua catalana, http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp,
|
|
| Complementària |
Torrent, A.M., La llengua de la publicitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999
Mestres, J.M.; Costa, J.; Oliva, M.;Fité, R., Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Eumo i Universitat de Barcelona, 1995
Televisió de Catalunya, Criteris sobre traduccció i doblatge, Edicions 62 i TV3, 1997
Castellanos, Jordi, Manual de pronunciació, Eumo editorial, 1993
Paloma, D.; Rico, A., Diccionari de dubtes del català, Edicions 62, 1998
Bruguera, Jordi, Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Enciclopèdia catalana, 1990
Casals, Daniel, El català en antena. Vint anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio, Onada Edicions, 2003
Mollà, Toni, La política lingüística a la societat de la informació, Bromera, 1998
Julià, Joan (ed.), Llengua i mitjans de comunicació, Pagès editors, 2000
Julià, Joan (ed.), Llengua i ràdio, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
Julià, Joan (ed.), Llengua i ús a les Terres de Ponent. Criteris i àmbit d'aplicació, Pagès editors, 2000
Bonet, E.; Lloret, R.; Mascaró, J., Manual de transcripció fonètica, Universitat de Barcelona, 1997
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|