DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) DRET DE LA COMUNICACIÓ Codi 12234109
Ensenyament
Grau en Comunicació Audiovisual (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 2Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Dret Públic
Coordinador/a
RODRÍGUEZ BEAS, MARINA
ESTEVE BALAGUÉ, FRANCESC
EXPÓSITO LÓPEZ, OSCAR
Adreça electrònica marina.rodriguez@urv.cat
mariafernanda.rodriguez@urv.cat
francesc.esteve@urv.cat
enric.simo@urv.cat
anna.sabate@urv.cat
Professors/es
RODRÍGUEZ BEAS, MARINA
RODRÍGUEZ TRAVÉ, MARIA FERNANDA
ESTEVE BALAGUÉ, FRANCESC
SIMÓ SABATÉ, ENRIC
SABATÉ ABANTE, ANNA
Web
Descripció general i informació rellevant <p class="MsoNoSpacing">Aquesta assignatura té com a objecte l’anàlisi dels drets relatius a la comunicació social a la Constitució Espanyola, amb especial referència a la llibertat d’expressió i d'informació i els seus límits, i els drets dels professionals de la comunicació; i el règim jurídic dels diferents mitjans de comunicació.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A11 Dominar el marc jurídic de la comunicació audiovisual, tant en matèria de drets fonamentals com des del punt de vista del dret mercantil
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT6 Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional.
 CT7 Aplicar els principis ètics i de responsabilitat social com a ciutadà o ciutadana i com a professional
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A11 Coneix i comprèn els principis, drets i llibertats comunicatius
Coneix els mecanismes jurídics de protecció de l’activitat comunicativa
Adquireix capacitat d’anàlisi normatiu dels principals sectors de la comunicació
Coneix els règims jurídics específics que afecten l’àmbit comunicatiu
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT6 Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional.
Identificar el propi procés d’aprenentatge.
Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi.
Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional.
 CT7 Conèixer les principals desigualtats i discriminacions que es produeixen entre homes i dones i comprendre'n les causes.
Identificar els principals problemes ambientals.
Reconèixer i reflexionar sobre les necessitats i problemàtiques socials, i implicar-se en la millora de la comunitat.
Reconèixer els conceptes ètics i deontològics de l’àrea de coneixement, mostrar capacitat crítica i de diàleg, i fer un ús responsable de les normes que l’afecten com a membre de la comunitat universitària.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
BLOC I. INTRODUCCIÓ Tema 1. El Dret de la comunicació: aproximació introductòria.
BLOC II. ELS DRETS RELATIUS A LA COMUNICACIÓ EN LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA Tema 2. La llibertat d'expressió i la llibertat d'informació. Garanties i d'aquests drets.

Tema 3. Els límits de la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació (I). Els drets de la personalitat com a límits. El dret a l'honor, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la pròpia imagte.

Tema 4. Els límits de la llibertat d'expressió i la llibertat d'informació (II). Altres límits. La seguretat nacional, els secrets oficials, l'ordre públic, la protecció de la infància i la joventut, la censura prèvia i el segrest judicial.
BLOC III. ELS DRETS DELS PROFESSIONALS DE LA COMUNICACIÓ Tema 5. L'estatut professional del comunicador social. El secret professional periodístic. La clàusula de consciència. La protecció de la creació comunicativa: els drets d'autor.
BLOC IV. RÈGIM JURÍDIC DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PRIMERA PART: PLANTEJAMENT GENERAL

Tema 6. El model espanyol de mitjans de comunicació. L'administració pública i els mitjans de comunicació. La distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes. El marc jurídic dels mitjans de comunicació.

Tema 7. El control dels mitjans de comunicació: el control dels continguts. La regulació de continguts audiovisuals. Límits. La intervenció i superivisió administrativa sobre els continguts audiovisuals: les autoritats independents. El Consejo Estatal de Medios Audiovisuales. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

SEGONA PART: RÈGIM JURÍDIC DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Tema 8. La Llei estatal 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual: aproximació general al nou model audiovisual.

Tema 9. El model de televisió i radiodifusió de titularitat estatal. La Corporació RTVE. El model català. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Tema 10. Règim jurídic de la televisió. La televisió pública. La televisió privada. La televisió digital terrestre. La televisió de cobertura estatal, autonòmica i local. La televisió per cable. La televisió per satèl·lit. La televisió per internet.

Tema 11. Règim jurídic de la radiodifusió. La ràdio pública i privada. La ràdio en freqüència modulada i en ona mitjana. La ràdio digital.

Tema 12. La regulació dels mitjans impressos.

Tema 13. La comunicació a travès d'internet. Les xarxes socials.

Tema 14. La cinematografia: règim jurídic.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Estudis previs
CT6
5 20 25
Supòsits pràctics/ estudi de casos
CT6
10 20 30
Sessió Magistral
A11
40 10 50
Treballs
CT6
CT7
1 24 25
Presentacions / exposicions
CT6
CT7
1 6 7
Atenció personalitzada
CT6
2 0 2
 
Proves mixtes
A11
2 8 10
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació per part de l'alumne (per exemple lectura d'alguna sentència, article... per comentar posteriorment a classe).
Supòsits pràctics/ estudi de casos Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Treballs Treballs que realitza l'alumne. L'alumnat haurà d'elaborar un treball en grup sota les directrius subministrades per les professores.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes del treball elaborat en grup (prèvia presentació escrita).
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada es farà mitjançant tutories en línia en l'horari convingut amb el docent. 


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Supòsits pràctics/ estudi de casos
CT6

- La matèria s'estructura per setmanes i cada setmana es proposarà una pràctica.
-De totes les pràctiques proposades:
1) S'ha de resoldre obligatoriament una pràctica i lliurar-la a través del moodle.
2) S'ha d'exposar oralment la resolució de la pràctica de forma presencial a l'aula o, de forma excepcional, online.
3) Per poder avaluar la part pràctica de l'assignatura caldrà assistir a un mínim del 80% de les classes pràctiques, de forma presencial o bé, de forma excepcional, a través de les eines vituals corresponents
20%
Treballs
CT6
CT7
Els alumnes han de realitzar un treball en grup sobre un tema relacionat amb l'assignatura, seguint les directrius formals i de contingut subministrades per les professores a principi de curs. Tots els membres del grup tindran la mateixa qualificació final al treball. En relació amb el tema escollit per a la realització del treball, s'ha d'informar prèviament a les professores, que han de donar la seva conformitat. Per tal de facilitar l'elecció del tema, es proporcionarà un llistat de possibles temes a principi de curs, tenint en compte que aquest llistat no és vinculant i els alumnes podran proposar-ne de nous, sempre i quan estiguin relacionats amb la temàtica de l'assignatura. No podrà haver dos grups que treballin el mateix tema.

Els alumnes, a més de lliurar per escrit el treball que realitzen en grup, han de fer una exposició oral de forma presencial a l'aula o, de forma excepcional, online.

20%
Proves mixtes
A11
Realització d'una prova escrita al finalitzar la impartició de l'assignatura que constarà de diferents proves: preguntes tipus test i preguntes curtes. 40%
Altres   Prova teòrica. Tipus test. Es realitzarà a mitjans de curs. 20%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació de l'assignatura es farà en primera convocatòria de forma contínua durant el curs, mitjançant les diferents proves que consten en aquesta guia docent. Es requereix nota mínima de 4 punts sobre 10 en l'examen final per a ser computada en el càlcul de l'avaluació final de l'assignatura. Si això no s'assoleix, seran objecte d'avaluació en segona convocatòria les activitats avaluatives suspeses amb nota inferior a 5 punts sobre 10. 

S'estableix com a prerequisit la realització de les 4 activitats avaluatives (supòsits pràctics, treball, prova teòrica test i prova escrita final). 

En segona convocatòria, els alumnes hauran de realitzar, en la data oficial establerta, una prova que constarà d'una part teòrica (preguntes tipus test i preguntes curtes) i d'una part pràctica. Aquesta prova teòrica comptarà un 50% de la nota final i la part pràctica un 20%. Així mateix, els alumnes hauran de lliurar un treball sobre un tema relacionat amb l'assignatura, elaborat seguint les directrius subministrades per les professores (comptarà un 30% de la nota final). Els alumnes hauran d'informar prèviament del tema que volen treballar a les professores per tal que donin la seva conformitat. Aquest treball s'haurà de lliurar mitjançant el Moodle, com a màxim, el dia en què està prevista la data oficial de la segona convocatòria. Es requereix nota mínima de 4 punts sobre 10 en l'examen final per a ser computada en el càlcul de l'avaluació final de l'assignatura. S'estableix com a prerequisit la realització de les dos activitats avaluatives (treball i prova teòrico-pràctica final). 


Fonts d'informació

Bàsica

 - AZURMENDI, A., Derecho de la Comunicación, Bosch, Barcelona, 2011.

- AZURMENDI, A., Derecho de la información: guía jurídica para profesionales de la comunicación, 2ª edició, Ediciones Universidad de Navarra, Pamplona, 2001.

- CHINCHILLA MARÍN, C. I AZPITARTE, M. (dirs.), Estudios sobre la Ley General de la ComunicaciónAudiovisual, Aranzadi, 2011.

- DE CARRERAS SERRA, L., Règim jurídic de la informació. Periodistes i mitjans de comunicació, Generalitat de Catalunya, 1996.

- DE CARRERAS SERRA, L., Régimen jurídico de la información. Periodistas y medios de comunicación, , Ariel, Barcelona, 1996.

- ESCOBAR DE LA SERNA, L., Derecho de la información, 3ª edició, Dykinson, Madrid, 2004.

- GAY FUENTES, C., Derecho de la comunicación audiovisual, Editorial Fragua, 2008.

- LINDE PANIAGUA, E., VIDAL BELTRÁN, J.M., MEDINA GONZÁLEZ, S., Derecho Audiovisual, 4ª edició, Colex, Madrid, 2011.

- ORTEGA GUTIÉRREZ, D., Manual de Derecho de la información, Centro de Estudios Ramón Areces, Madrid, 2003

- URÍA, J., Lecciones de derecho de la información, Tecnos, Madrid, 2003

- VALLÉS COPEIRO DEL VILLAR, A., Curso de Derecho de la Comunicación Social, Tirant lo Blanch, València, 2005.

Complementària
ARNALDO ALCUBILLA, E. i MONTEJO VELILLA, S. (coords.), Telecomunicaciones por cable,

La Ley-El Consultor

de los Ayuntamientos y de los Juzgados, Madrid, 2000.

BENZO SAINZ, I., Régimen de distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Telecomunicaciones y medios de comunicación social, Ministerio de Administraciones Públicas, Madrid, 1993.

CALVO CHARRO, M., Televisión por cable, Marcial Pons, Madrid, 1997.

CARLÓN RUIZ, M., Régimen jurídico de las telecomunicaciones. Una perspectiva convergente en el Estado de las Autonomías,

La Ley

, Madrid, 2000.

CARRILLO, M., Los límites a la libertad de prensa en

la Constitución Española

de 1978.

CHINCHILLA MARÍN, C., La radiotelevisión como servicio público esencial, Tecnos, Madrid, 1988.

CREMADES, J. (coord.), Derecho de las Telecomunicaciones,

La Ley-Ministerio

de Fomento, Madrid, 1997.

ESTEVE PARDO, J., Régimen jurídico-administrativo de la televisión, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid, 1984.

FERNÁNDEZ FARRERES, G., El Paisaje Televisivo en España. Características e insuficiencias del ordenamiento de la televisión, Aranzadi, Pamplona, 1997.

GARCÍA LLOVET, E., El régimen jurídico de la radiodifusión, Marcial Pons, Madrid, 1991.

GAY FUENTES, C., La televisión ante el Derecho internacional y comunitario, Marcial Pons, Madrid, 1994.

GONZÁLEZ NAVARRO, F., Televisión pública y televisión privada, Civitas, Madrid, 1982.

GONZÁLEZ-VARAS IBÁÑEZ, S., Los mercados de interés general: telecomunicaciones y postales, energéticos y de transportes (Privatización, liberalización, regulación pública y Derecho de la competencia), Comares, Granada, 2001.

LAGUNA DE PAZ, J. C., Régimen jurídico de la televisión privada, Marcial Pons, Madrid, 1994.

LAGUNA DE PAZ, J. C., Televisión y competencia,

La Ley

, Madrid, 2000.MARTÍN Y PÉREZ DE NANCLARES, J.,

La Directiva

de Televisión, fundamento jurídico, análisis y transposición al Derecho de los Estados miembros de

la Unión Europea

, Colex, Madrid, 1995.

MILIAN MASSANA, A., AMENÓS ÁLAMO, J., CASADO CASADO, L., ORRIOLS SALLÈS, M. A. i PONS CÀNOVAS, F., El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 2004.

MONTERO, J. J. i BROKELMANN, H., Telecomunicaciones y televisión. La nueva regulación en España, Tirant lo Blanch, Valencia, 1999.

MUÑOZ MACHADO, S., Derecho europeo del audiovisual, toms I i II, Escuela Libre Editorial, Madrid, 1997.

MUÑOZ MACHADO, S., Servicio público y mercado, vol. III, La televisión, Civitas, Madrid, 1998.

PÉREZ I VELASCO, M. M., La conflictivitat competencial. Mitjans de comunicació social, Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 1992.

RALLO LOMBARTE, A., Pluralismo informativo y Constitución, Tirant lo Blanch, València, 2000.

ROSADO IGLESIAS, G., La televisión pública en España. Régimen jurídico y control, Cedecs, Barcelona, 1999.

ROZADOS OLIVA, M. J., La televisión local por ondas. Régimen jurídico, Comares, Granada, 2001.

SÁNCHEZ GONZÁLEZ, S., Los medios de comunicación en los sistemas democráticos, Marcial Pons, Madrid, 1996.

SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, A. J., Derecho de las telecomunicaciones. Nuevo Derecho y nuevo mercado, Dykinson, Madrid, 2002.

SOUVIRÓN MORENILLA, J. M., Derecho público de los medios audiovisuales: radiodifusión y televisión, Comares, Granada, 1999.

TORNOS MAS, J., Las autoridades de regulación del audiovisual, Marcial Pons, Madrid-Barcelona, 1999.

TORNOS MAS, J. (coord.), Democracia y medios de comunicación, Tirant lo Blanch-Institut de Dret Públic, València, 2002.

VILLAR URÍBARRI, J. M. (dir.),

La Nueva Regulación

de las Telecomunicaciones,

la Televisión

e Internet, Thomson-Aranzadi, Cizur Menor, 2003.
Recomanacions


Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ORDENAMENT JURÍDIC I SISTEMA POLÍTIC/12234002
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent