| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A6 | Aplicar la gramàtica específica del so i la imatge en moviment a la producció de productes audiovisuals, dominant els aspectes bàsics de la producció, el guionatge, el muntatge i la postproducció de programes i productes de ràdio i televisió | |
| A13 | Conèixer de forma crítica i analítica els diversos gèneres i formats de la comunicació audiovisual, parant un atenció especial a la seva transformació creativa | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT4 | Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. | |
| CT5 | Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A6 |
Reconeix les variables genèriques i de formats en una inconosfera audiovisual en constant canvi És capaç d'analitzar les diferents variants genèriques i de format de programes Aprèn a generar propostes audiovisuals segons les necessitats pròpies dels diferents gèneres i formats | |
| A13 |
És capaç d’oferir innovacions creatives de formats i programes a través de processos d’hibridació i creativitat Entén els formats i programes com dinàmiques canviants i per tant amb una història acumulada | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup. Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment. Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup. Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes. | |
| CT5 |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques. Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu. Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral. Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1-Introducció a la teoria dels "gèneres i els formats" audiovisuals | a. Macrogèneres i modes: MRI i altres modes de producció b. El gènere com a sistema classificatori: de característiques formals o narra-tives, d’escenaris, d’escenaris en què es basa el producte, de condicions de producció, de públic objectiu, d’emocions evocades... b. La multidimensionalitat del gènere: Altman i la proposta sintàctico-semàntico-pragmàtica c. Límits de les definicions genèriques: cinema d’autor, cinema independ-ent, art film (Bordwell), cinema de culte, etc. d. Condicions de producció/gènere: el pressupost com a estilema, la precarietat com a estilema e. Intertextualitat i gènere: adaptacions, serialitat, paròdies, remakes… f. Escenaris pràctics: entre la reproducció de les codificacions genèriques i la transgressió g. Reflexions crítiques: la producció de cultura visual com a producció de ‘realitat’ se serveix de les codificacions genèriques |
| 2-Introducció als gèneres audiovisuals de no ficció | a. Audiovisuals de no-ficció: videovigilància, registres científics, ecografies, vídeos etnogràfics, reportatges, notícies, making-of’s, documentals b. Repàs als modes documentals: per a què serveix pensar en ‘modes’ i.Observacional, poètic, expositiu, participatiu, reflexiu, performatiu ii. Altres classificacions habituals: found footage, assaig fílmic i videogràfic, fals documental, documental web, … iii. Documental i periodisme iv.Temps convulsos: documental polític c. La moda de les codificacions documentals i de no-ficció en la producció de ficció d. La postveritat des del segle XIX: relativitzant la noció de ‘no-ficció’ e. El procés de producció: com guionitzar i preveure “la realitat històrica”? |
| 3-Introducció als gèneres plàstics: experimental i vídeos musicals | a. Experimental/avantgarde/cinemes matèrics/cinemes purs (una reflexió des dels experiments pioners fins al glitch). b. Gèneres coreogràfics: Videodansa, videoclip... les múltiples matèries d'expressió i el ritme en l'audiovisual c. La fagocitació publicitària: els espots |
| 4-Introducció als gèneres de ficció | a. La consolidació dels gèneres cinematogràfics clàssics b. Enumeració i descripció: factors definitoris i casos d’estudi: la comèdia, el western, el cinema de gàngsters, el film noir, el terror, el melodrama, el musical, el cinema de tribunals, el thriller, el romcom, la buddy movie, … c. La hibridació com a factor definitori d. L’emergència dels subgèneres e. Existeixen els gèneres? Etiquetes de circuit: cinemes populars, cinemes de gènere, cinemes d’autor f. "Gender & Genre": interseccions entre els dos gèneres. Homes cuidadors (noves masculinitats), dones violentes (postfeminismes), "feminisme" com a gènere? |
| 5-Entreteniment i formats televisius | a. La serialització de les produccions i la “formatització” b. El format com el mecanisme i dispositiu c. Missions televisives: entretenir, formar, informar d. La creació de formats: mercat, innovació i post-televisió e. La relació entre el documental observacional (i confessional) i els reali-ties f. Adaptació i venda de formats televisius |
| 6-Breu reflexió final: possibilitats d'Internet i el transmèdia | Expansió de l’audiovisual per pantalles ubiqües i consums simultanis: els multiplataforma b. Produccions per a Internet: websèries, webdocumentals... c. Gèneres i formats interactius: possibilitats i produccions possibles (els límits) d. Formats autogenerats o generats per l’usuari: tutorials, videoblocs, diaris filmats, fan fictions, slash fictions, els ‘lives’, l'autoretrat persistent en xarxes, la twitter-novel·la... l’espontaneïtat reconstruïda i la seva explotació comercial e. Una cultura jo-cèntrica? |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
45 | 0 | 45 | ||||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
5 | 10 | 15 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
30 | 0 | 30 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
0 | 100 | 100 | ||||||
| Proves mixtes |
|
5 | 25 | 30 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura i desenvolupament d'una anàlisi col·lectiva introductòria. |
| Sessió Magistral | Exposició amb estudis de cas i exemples audiovisuals del temari de la teoria. |
| Pràctiques de camp/sortides | Els blocs de no-ficció, experimental/plàstic i ficció comportaran la realització de diverses peces o exercicis de cadascun d'aquests registres per part de l'alumnat. La majoria de treballs seran en grup, però d'altres poden ser individuals. Sempre es tindrà en compte el rol individual de cada alumne en la dinàmica de grup. |
| Atenció personalitzada | El seguiment i desenvolupament dels projectes d'aprenentatge de cada grup faran indispensables les tutories per grup i individualitzades de cadascun dels projectes que es realitzaran. Caldrà que l'alumnat entregui els materials de treball a temps per assegurar que hi ha un seguiment adient dels projectes. A més, l'alumnat haurà de modificar de manera progressiva el projecte seguint les correccions de la tutora. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
L'atenció personalitzada, en el cas d'aquesta assignatura, anirà guanyant pes a mesura que els projectes de l'alumnat siguin de més complexitat (pels requisits de l'assignatura). Així, cal esperar que hi haurà molt pes del seguiment dels projectes. Per assegurar aquest seguiment, caldrà que l'alumnat es comprometi a complir amb els terminis i presentar la informació de manera adequada. Això implica també la NECESSITAT d'assistir a la universitat al llarg de tot el curs, i d'implicar-se en els treballs grupals. A banda, el seguiment també implicarà la discussió amb el professor tant de les presentacions/exposicions com de les pràctiques de camp/sortides, i la recollida de feedback sobre la matèria i el curs. El professorat establirà sessions tan dins l'horari lectiu com fora d'horari lectiu per a acompanyar l'alumnat. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
Reflexions teòriques i pràctiques sobre els gèneres audiovisuals. Es pot avaluar mitjançant proves de lectura, exàmens de continguts impartits o bé treballs tipus assaig escrit i presentacions a l'aula. | 20% | ||||
| Pràctiques de camp/sortides |
|
Miniput, Festival de Cinema de Sitges, festival de cinema REC i/o altres esdeveniments audiovisuals: es demanarà un treball reflexiu i crític sobre diferents activitats relatives a l'àmbit de l'assignatura (pot ser fer una crítica, un reportatge...). S'aconsella de totes maneres assistir a projeccions i festivals més enllà de l'assignatura. | 5% | ||||
| Atenció personalitzada |
|
Participació de l'alumne a l'aula, assistència i participació a les tutories de projecte de grup, etc. | 5% | ||||
| Proves pràctiques |
|
Es realitzaran pràctiques i productes propis que demostrin l'habilitat en emprar les codificacions audiovisuals. Seran: Realització d'audiovisuals que tractaran o mostraran el domini de les codificacions genèriques de ficció, realització d'exercicis que tractaran o mostraran el domini de les codificacions de la no-ficció (estètiques de la realitat) i realització d'exercicis que demostraran la capacitat creativa en provar un producte arriscat o experimental. | 45% | ||||
| Proves mixtes |
|
Considerem mixtes les proves de reflexió teòrica, atès que demanaran expressar la globalitat d'allò après a l'assignatura i combinar el coneixement teòric amb la capacitat analítica. Es tractarà d'un assaig que evolucionarà al llarg del curs. | 20% | ||||
| Altres | Tenint en compte que les indústries audiovisuals requereixen treballar en equip –però també la importància de bastir formes de relació més solidàries–, s'avaluarà la responsabilitat amb els companys de l'aula, la comunitat universitària i, en la mesura que sigui observable, els subjectes que participin dels treballs de l'alumnat. |
5% |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'assignatura s'avaluarà a partir de treballs de coneixements i reflexió teòrica (un assaig que evolucionarà al llarg del curs) i possibles proves de continguts, i a partir de treballs en projectes pràctics: diversos exercicis de codificació genèrica en l'audiovisual, una peça documental, un curtmetratge de ficció, i l'organització d'un esdeveniment audiovisual. A banda, altres activitats podran avaluar-se de manera positiva per a l'assignatura. La secció teòrica (treball assatgístic, amb les seues presentacions i evolució, i proves) comptarà un 40% de la nota final, mentre que la secció pràctica (els projectes esmentats) comptaràn un 60% de la nota final (amb la inclusió de les sortides, la participació i presentacions a l'aula o en tutories). AVALUACIÓ L'avaluació d'aquesta assignatura és de seguiment continuat i requereix la implicació de l'alumnat amb el bon desenvolupament de l'assignatura. Per tant és obligatori assistir a totes les sessions teòriques, pràctiques i a les presentacions dels grups. Per tal de rebre una avaluació en primera convocatòria, cal que els/les estudiants entreguin i superin tots els exercicis proposats per separat, amb excepció de la pràctica Miniput, el REC, o d'altres que tinguin a veure amb activitats complementàries fora de l'aula, la nota de les quals serà acumulativa amb les altres pràctiques. La nota final serà, doncs, la que resulti de les mitjanes ponderades dels exercicis avaluables entregats. El plagi en alguna de les pràctiques suposa el suspens automàtic de la mateixa en la primera convocatòria. Si algú té dubtes respecte què considerem un plagi, pot adreçar-se a les professores abans de cometre'l o consultar la directiva antiplagi de la URV. SEGONA CONVOCATÒRIA Les pràctiques entregades no superades podran recuperar-se a segona convocatòria. No es poden recuperar pràctiques no entregades. En el cas de les pràctiques en grup suspeses, es poden proposar treballs alternatius a cadascun dels membres del grup. AVALUACIÓ ÚNICA En el cas de que un/a alumne/a no podrà assistir a les sessions pràctiques presencials, es pot acollir a l'avaluació única. En aquesta modalitat, les estudiants hauran de preparar pel seu compte totes les pràctiques de laboratori - condicions a convenir amb la professora prèviament - i fer una prova de desenvolupament. La prova de desenvolupament consistirà en un exàmen escrit i oral, en el qual s'haurà de desenvolupar algun tema de la BIBLIOGRAFIA BÀSICA (veure Guia de l'assignatura), aplicant la teoria a un cas pràctic. Les pràctiques contaran un 60% de la nota i la prova de desenvolupament un 40%. S'hauran d'aprovar totes dues parts per separat. L'acolliment a l'avaluació única s'ha de sol·licitar per escrit, enviant un email a la professora de l'assignatura, com a màxim el 31 d'octubre de l'any en curs. Passada aquesta data, es considerarà que l'alumne/a s'acull a l'avaluació continuada. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Rick Altman, Los géneros cinematográficos, Paidos, 2000
Jason Mittell, Genre and Television, Routledge, 2004
Henry Jenkins, Convergence Culture, Paidos, 2008
Glen Creeber, The Television Genre Book, BFI, 2008
Raphaëlle Moine, Cinema Genre, Blackwell, 2002
Eulàlia Iglesias Huix, Quan la principal ocupació de les dones és estimar: el women's film i la seva influència en el cinema contemporani., Tesi doctoral URV, 2023
Eduard Cuelenaere, Gertjan Willems & Stijn Joye, European Film Remakes, Edinburgh University Press, 2021
Fran Zurian, Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español (de los orígenes al año 2000)., Síntesis, 2015
Núria Araüna, ‘Remakable’ Directors: The Contemporary Spanish Media industry and the Popular Discourses on Remakes and National Authorship. A: European Film Remakes., Edinburgh University Press, 2021
Asunción Bernárdez Rodal i Graciela Padilla Castillo, Deshaciendo nudos en el Social Media, Tirant-lo-Blanch, 2021 |
||||||||
| Complementària |
Laia Quílez Esteve, José Carlos Rueda Laffond, Posmemoria de la Guerra Civil y el franquismo: Narrativas audiovisuales y producciones culturales en el siglo XXI, Comares, 2017
Laia Quílez Esteve, Cuando el documentalista se ríe de si mismo: La estética del fracaso y el documental performativo en Avi Mograbi, ross McElwee y Alan Berliner, en: La risa oblicua: tangentes, paralelismos e intersecc, Ocho y Medio, 2009
Núria Araüna Baró, Laia Quílez Esteve, Género y posmemoria en el cine documental sobre la Guerra Civil y el Franquismo. A: Laia Quílez i José Carlos Rueda-Laffond (Eds.) Posmemoria de la Guerra Civil y el Franquismo. Narrativas Audiovisual, Comares, 2017
Alejandro Alvarado Jódar y Concha Barquero Artés, Una historia que se enreda con otras, como una espiral, que no se acaba nunca rutas del documental político en la democracia, en: El documental en España: historia, estética e identidad / Mirito Torr, Cátedra, 2023
Marta Álvarez, “Que nos devuelvan la belleza": Propuestas postpornográficas de María Cañas, Kamchatka. Revista de análisis cultural., 2022
Marta Álvarez, Revelar imágenes: documental de archivo en el siglo XXI, en Más allá del documento. Derivas y ampliaciones del cine de lo real contemporáneo, 2022, Tirant-lo-Blanch
Núria Araüna Baró, El poder de los débiles. El cine de Rosa Vergés (capítol de: Construyendo una mirada propia: mujeres directoras en el cine español. De los orígenes al año 2000), Síntesis, 2015
Núria Araüna Baró, Cilia Willem i Iolanda Tortajada, Portrayals of Caring Masculinities in Fiction Film: The Male Caregiver in Still Mine, Intouchables and Nebraska, Masculinidades y Cambio Social / Masculinities and Social Change, 7(1), 2018 |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | |||||
|
|||||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||
|
|||
| Altres comentaris | |
| Aquesta és una assignatura eminentment presencial i basada en el desenvolupament de projectes, l'anàlisi d'audiovisuals i la reflexió entorn el panorama audiovisual. Per tant, gran part de les informacions i els ritmes de treball de cada grup es parlaran en l'aula –l'aula serà, de fet, un espai de treball col·lectiu– o en les tutories de projecte/grup. És important que l'alumnat sigui constant, vingui a l'aula, faci els treballs que es requereixen de manera puntual, i segueixi les instruccions de seguiment de la professora. Si alguna persona considera que no té la disposició per a aquest tipus de treball presencial, en grup i continuat, caldrà que ho comuniqui aviat a la professora (abans de l'últim dia d'octubre) per tal que se li pugui plantejar un sistema d'aprenentatge alternatiu. De totes maneres, no seria la manera òptima d'aprofitar aquesta assignatura. |