|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques | | | A8 |
Comprendre l’estructura del sistema audiovisual de Catalunya (estructura, polítiques, finançament i funcionament) en el context espanyol, europeu i mundial. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals | | | B1 |
Aprendre a aprendre. |
| | B4 |
Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears | | | C4 |
Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
|
Tipus A
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | A8 |
Coneix i entén l'evolució de les indústries discogràfica, cinematogràfica, radiofònica i televisiva-videogràfica de forma conjunta i profundament imbricada
Entén les raons dels canvis que les formes audiovisuals han experimentat durant els seus més de 100 anys d'història
Sap reconèixer i situar adequadament qualsevol producte audiovisual en el context històric-social
Comprèn l'audiovisual en general com quelcom més que una pura pràctica de creació personal: com un element socialitzador destacat durant tot el segle XX
|
|
Tipus B
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | B1 |
Pregunta per aprendre i s’interessa per aclarir els seus dubtes
Reconeix la rellevància dels esquemes mentals diferents al seu
Selecciona un procediment d’entre els que li proposa el professor
| | | B4 |
Presenta resultats d'allò que s'espera en la manera adequada d'acord amb la bibliografia donada i en el temps previst
|
|
Tipus C
|
Codi |
Resultats d'aprenentatge |
| | C4 |
Produeix un text escrit gramaticalment correcte
|
| Tema |
Subtema |
| 1- Orígens de la reproducció mecànica del so, de la imatge, i de la imatge-moviment (cinema). |
1. La reproductibilitat tècnica de la imatge: invents pre-cinematogràfics, l'aura i les masses.
2. De la camera lucida a la fixació de la imatge mecànica.
3. La captació i reproducció del so: de Tin Pan Alley al cilindre i al disc de Berliner i Edison. 1895, indústria establerta.
4. Audiovisuals sincronitzats: Illustrated Songs.
5. Thomas A. Edison, i el film de consum individualitzat.
6. Naixement del cinema com a espectacle col·lectiu: els germans Lumière.
7. La ciència ficció i la màgia de les imatges de Georges Méliès i Segundo de Chomón.
8. L'explotació industrial del cinema: Gaumont i Pathé.
9. Les Films d'Art, adaptacions cultes per a un públic burgès.
10. La recuperació de la memòria americana: el western i els muntatges de Porter i Ince. |
| 2- La institucionalització del llenguatge i la indústria cinematrogràfiques. |
1. David W. Griffith i la consolidació del Mode de Representació Institucional
2. Edison apreta i els independents funden la Meca del Cine: Hollywood.
3. Sistema d'estudis, star system, i Zuckor.
4. El cinema còmic i slapstick. Consolidació dels gèneres.
5. Monopolis a Europa i super-produccions italianes.
|
| 3- Cinemes des de la perspectiva artística. |
1. Cinema soviètic, muntatge: Kulechov, Vertov i Eisenstein.
2. L'Expressionisme alemany, kammerspiel i futurisme: Murnau i Lang.
3. Escola Impressionista francesa: Epstein, Dulac, l'Herbier, Clair i Gance.
4. Nord i natura, cinemes d'exteriors: Von Stroheim, Dreyer i Schiller. |
| 4- Funcionament del sistema d'Estudis. La popularització del jazz i l'experimentació en suports sonors. |
1. Warner Bros aposta per la transició al sonor; renovació de l'star system.
2. Anys 20-30, Època Daurada de Hollywood i recessió europea.
3. Cinema de productors i revolta dels stars: United Artists.?4. L'establiment dels gèneres cinematogràfics clàssics.
5. Indústria musical: desaparició del cilindre, consolidació del disc, experimentació amb les cintes magnètiques (1935-36).
6. Expansió de la ràdio i auge del jazz (transnacionalització del jazz!).?7. Primers experiments televisius: BBC, CBS i NBC.
|
| 5- Cinemes durant la guerra i la postguerra: activació de militàncies. La postguerra del rock'n roll: arriben els LP's i la tele. |
1. Cinemes feixistes. El cas d'Espanya. ?2. Refer el país: el Neorrealisme italià i austeritat cinematogràfica.?3. Pel·lícules per a la Guerra Freda. Persecució política de McCarthy als cineastes (1950-1957).
4. Legitimitat intel·lectual del cinema com a mitjà d'expressió, i de la seva pertinència com a objecte acadèmic (instituts, universitats).
5. Exponencial millora de l'enregistrament sonor i aparició de l'LP (microgroove). La cultura del rock'n'roll.
6. Desenvolupament de la televisió, distribució de l'espai, i normatives internacionals. Inici de la cultura catòdica.
|
6- Modernitat i nous cinemes. La indústria musical consolida el casette.
|
1. Nous cinemes europeus: Free Cinema, Nouvelle Vague, New American Cinema, Nou Cinema Alemany...?2. A casa nostra: Nou Cinema Espanyol i Escola de Barcelona?3. Expansió de la televisió i adaptació dels llenguatges audiovisuals?4. Hollywood fagocita el cinema independent. Dinàmiques de fragmentació-integració al mainstream.
5. Música en suport portable. Phillips treu el casette al mercat. Beat, pop, punk.
|
| 7- Postmodernitat i noves formes d'expressió audiovisual. Dinàmiques de concentració i nous circuits de distribució. Auge i límits dels 'indies'. |
1. Crisi del cinema d'autor europeu.
2. L'última teoria ontològica del cinema: El Dogma 95.
3. Derives del cinema documental: subjectivisme, interactivitat, resignificacions.
4. Noves plataformes, altres llenguatges: videoclip, videojoc, productes multiplataforma.
5. La televisió digital, l'apagada analògica. Neotelevisió i noves formes de consum: a la carta.
6. L'Oligopoli discogràfic dels 80-90 (EMI, CBS, BMG, MCA, WEA i PolyGram) i el posterior impacte d'Internet en la fragmentació de la indústria: l'auge de l'indie. |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe
|
Hores fora de classe
|
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
1 |
2 |
| Sessió Magistral |
|
29 |
2 |
31 |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
30 |
30 |
60 |
| Treballs |
|
1 |
40 |
41 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
2 |
10 |
12 |
| Atenció personalitzada |
|
2 |
2 |
4 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
1. Presentació assignatura i bibliografia.
2. Avaluació inicial. |
| Sessió Magistral |
1. Continguts teòrics de l'assignatura. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. |
| Treballs |
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum. |
| Resolució de problemes, exercicis |
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
1. Tutories i seguiment del treball. |
|
Descripció |
|
Els alumnes podran demanar sessions de tutoria els dilluns i dimarts de 9 a 13h i de 16 a 17h. Les tutories han de servir per al seguiment de l'assignatura i de supervisió de l'avenç dels treballs d'assignatura. |
|
Metodologies |
Competències
|
Descripció |
Pes |
|
|
|
|
| Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària |
|
1. Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
2. Debats documentats. |
40% |
| Treballs |
|
1. Elaboració d'un treball específic d'història d'un artefacte audiovisual o memòria de consum.
|
40% |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
1. Exercici de contextualització, descripció i anàlisi d'un producte audiovisual.
2. Reflexió sobre les qüestions tractades a la part teòrica de l'assignatura. |
20% |
| Altres |
|
|
|
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
S'aconsella seguir l'avaluació continuada per a un bon aprofitament de l'assignatura, atès que es visionaran i comentaran molts materials a classe que després s'hauran d'emprar en el treball d'assignatura i en l'examen. Els alumnes només podran faltar a una de les pràctiques per a seguir l'avaluació continuada, però podran acollir-s'hi a totes dues convocatòries. Per als alumnes que no vulguin seguir l'avaluació continuada, l'examen ('Resolució de problemes, exercicis') comptarà un 60% de la nota i inclourà diverses preguntes per a desenvolupar. De nou, es recomana que segueixin les classes de totes maneres per seguir els continguts amb què es trobaran. |
| Bàsica |
|
Abel, Richard (2001) That most american of attractions, The Illustrated Songs, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema, Indiana University Press.
Altman, Rick (2004) Silent Film Sound, New York: Columbia University Press.
Anger, Kenneth (1987 [1975]) Hollywood Babilonia, Barcelona: Tusquets.
Aumont, Jacques (2002): Les théories des cinéastes. Paris: Nathan.
Benjamin, Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus.
Benet, Vicente J, La cultura del cine. Introducción a la historia y la estética del cine, Paidós, Barcelona.
Benjamin, Walter (1989) La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus.
Bordwell, David (1997) On the History of Film Style. Harvard: Harvard University Press.
Bordwell, David; Thompson, Kristin (2004) Film Art: an introduction. London: McGraw-Hill.
Bowser, Eileen (1990) The transformation of cinema. 1907 -1915. London: MacMillan Publishing / California University Press. [sobre la consolidació de la indústria cinematogràfica; informació molt precisa dels pactes i patents de les primeres companyies i de l'entramat industrial].
Burch, Nöel (2011) El tragaluz del infinito: contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico. Madrid: Cátedra.
Castro de Paz, José Luis; Cerdán, Josetxo (2011) Del sainete al esperpento: reelecturas del cine español de los años 50. Madrid: Cátedra.
Català, Josep Maria; Cerdán, Josetxo; Torreiro, Casimiro (2001) Imagen, memoria y fascinación: notas sobre el documental en España. IV Festival de Cine Español de Málaga. Madrid: Ocho y medio libros de cine.
Christie, Ian (2001) Early Phonograph Culture and Moving Pictures, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema. Indiana: Indiana University Press.
Crespo, Lluís; Vlastelica, Gregorio; Sánchez, Jordi; Matas, J. (1985) Be bop a lula. Biografía del rock. Barcelona: Kairós.
Epstein, Jean (1946) L’intelligence d’une machine. Paris: Jacques Melot.
Gebesmair, Andreas; Smudits, Alfred (2001) Global repertoires. Popular music within and beyond the transnational music industry. Burlington: Ashgate.
Gillett, Charlie (2003) Historia del rock. El sonido de la ciudad. Barcelona: Robinbook (Ma non troppo).
Gonzalo, Jaime (2011) Poder Freak. Una crónica de la contracultura. Madrid: Libros crudos. Gubern, Roman (1997 [1989]) Historia del cine, Barcelona: Lumen.
Gunning, Tom (2001) Doing for the eye what the Phonograph does for the ear, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema, Indiana University Press.
Fecé, José Luis (1997 [1992]) ‘Prólogo’, en Lagny, Michele: Cine e historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch (Pp: 11-15).
Herbert, Stephen (2000) A history of pre-cinema. Volume 1. London and New York: Routledge.
Ituarte, Leire y Letamendi, Jon (2002) Los inicios del cine. Desde los espectáculos precinematrogràficos hasta 1917, Barcelona: Serbal.
Julian Smith, Paul (2006) Spanish visual culture. Cinema, television, Internet. Manchester: Manchester University Press. Palgrave.
Kellner, Douglas (1995) Media Culture. Cultural Studies, Identity and Politics. Between the modern and the postmodern. London: Routledge.
Lagny, Michele (1997 [1992]) Cine e historia. Problemas y métodos en la investigación cinematográfica, Barcelona: Bosch.
Macgowan, Kenneth (1965) Behind the screen. The history and techniques of the motion picture. New York: Delacorte Press.
Mulvey, L. (1975), ‘Visual pleasure and narrative cinema’, Screen, 16:3, pp. 6–18.
Sánchez-Biosca, Vicente (2006) Cine de historia, cine de memoria: la representación y sus límites. Madrid: Cátedra.
Strauven, Wanda (2006) The cinema of attractions reloaded. Amsterdam: Amsterdam University Press.
Talens, Jenaro y Zunzúnegui, Santos (1998) Prólogo, en Jenaro Talens y Santos Zunzúnegui (Eds.) Historia general del cine. Vol. II. EEUU (1908 - 1915). Madrid: Cátedra.
Torreiro, Casimiro; Cerdán, Josetxo (2005) Documental y Vanguardia. Madrid: Cátedra.
[La resta de la bibliografia es proporcionarà durant el curs en funció dels temes i de les aportacions més recents sobre cinema i mitjans audiovisuals en general. També es proporcionarà una webgrafia adequada a determinats temes del curs].
|
| Complementària |
|
|
| Assignatures que en continuen el temari |
| CORRENTS ESTÈTICS CONTEMPORANIS EN COMUNICACIÓ/12234009 | | GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112 | | TEORIA I ANÀLISI CINEMATOGRÀFICA I TELEVISIVA/12234116 | | AUDIOVISUAL CONTEMPORANI I IDENTITATS/12234209 | | DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA I DE SO/12234212 | | AULA DE POSTPRODUCCIÓ: IMATGE I SO/12234210 |
|
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament |
| GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112 | | NARRATIVA I GUIÓ AUDIOVISUAL/12234111 |
|
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament |
| TECNOLOGIA AUDIOVISUAL I D'INTERNET/12234006 | | TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL/12234103 |
|
| |
| Altres comentaris |
|
Recomanable que vingueu amb les lectures de 'El tragaluz del infinito' (Noël Burch) i 'La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica' (Walter Benjamin). |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|