DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) HISTÒRIA DE L'AUDIOVISUAL Codi 12234115
Ensenyament
Grau en Comunicació Audiovisual (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Estudis de Comunicació
Coordinador/a
IGLESIAS HUIX, EULÀLIA
Adreça electrònica eulalia.iglesias@urv.cat
Professors/es
IGLESIAS HUIX, EULÀLIA
Web
Descripció general i informació rellevant <p>L'audiovisual ha estat un dels motors claus de la transformació social i cultural que es va dur a terme al llarg del segle XX. La captació, reproducció i projecció d'imatges en moviment a finals del segle XIX va canviar successivament la forma en què la societat de l'època es relacionava amb les imatges. Aquesta assignatura proposa una exploració dels diversos períodes que han caracteritzat la història del cinema en particular i la de l'audiovisual en general, des dels seus orígens fins a la contemporaneïtat. En acabar el curs, l'alumnat ha de poder identificar els diversos períodes i corrents audiovisuals dins del seu context històric, fins a arribar a reconèixer les produccions audiovisuals actuals com el resultat d'una evolució tècnica i formal complexa que fa més de cent anys que porta desenvolupant-se. Així doncs, l'assignatura busca promoure una mirada crítica i històrica sobre la cultura audiovisual contemporània, aportant tota una sèrie de referents teòrics que els i les alumnes poden posar en pràctica, sempre que així ho vulguin, per enriquir les seves pròpies creacions audiovisuals.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A8 Comprendre l’estructura del sistema audiovisual de Catalunya (estructura, polítiques, finançament i funcionament) en el context espanyol, europeu i mundial
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT5 Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses.
 CT6 Identificar el procés d'aprenentatge i l'orientació acadèmica i professional.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A8 Coneix i entén l'evolució de les indústries discogràfica, cinematogràfica, radiofònica i televisiva-videogràfica de forma conjunta i profundament imbricada
Entén les raons dels canvis que les formes audiovisuals han experimentat durant els seus més de 100 anys d'història
Sap reconèixer i situar adequadament qualsevol producte audiovisual en el context històric-social
Comprèn l'audiovisual en general com quelcom més que una pura pràctica de creació personal: com un element socialitzador destacat durant tot el segle XX
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT5 Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques.
Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu.
Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral.
Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada.
Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori.
 CT6 Aprofundir en l’autoconeixement acadèmic, laboral o professional.
Identificar el propi procés d’aprenentatge.
Analitzar l’entorn laboral o professional de l’àmbit d’estudi.
Dissenyar itineraris acadèmics i d’inserció laboral o professional.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Com apropar-nos a la historia de l’audiovisual? Introducció a l'assignatura i a les seves formes d'avaluació. Aprenem a posar en diàleg les imatges audiovisuals. Analitzem el context històric del segle XX a partir de les estètiques i les narratives audiovisuals. Proposta de bibliografia i filmografia per seguir més plenament l’assignatura. Test d'autoavaluació sobre el canon de la història del cinema i la televisió.
Tema 2. El cinema dels orígens I: Les primeres imatges en moviment. ¿Què és el cinema dels orígens? A la recerca de la plasmació del moviment: la fotografia, la persistència retiniana i els primers aparells cinematogràfics. Les primeres imatges: documentals, vistes i noticiaris. L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica.
Tema 3. El cinema dels orígens II: Mode de Representació Primitiu. ¿Què és el Mode de Representació Primitiu? Les primeres industries als Estats Units, França i Gran Bretanya. Les primeres ficcions: gags, trucatges i espectacularitat. L’aposta per la narrativitat audiovisual: la continuïtat, el fora de camp i els primers plans.
Tema 4. El cinema dels orígens III: Mode de Representació Institucional. ¿Què és el Mode de Representació Institucional? La consolidació del llenguatge audiovisual. El cinema fundacional de David W. Griffith.
Tema 5. Les avantguardes cinematogràfiques. Les industries a Alemanya, França i Moscou. Aprofundim en les avantguardes. El constructivisme soviètic i les teories sobre el muntatge. L’impressionisme francès i el surrealisme. L’expressionisme alemany i les seves posteriors influències.
Tema 6. El cinema clàssic de Hollywood I: Els anys 20. ¿Què és el cinema clàssic? Els inicis de Hollywood: neix el sistema d’estudis i l'star system. Els primers gèneres cinematogràfics clàssics. Cineastes que s’oposen al model institucional.
Tema 7. El cinema clàssic de Hollywood II: Els anys 30. El salt del silent al sonor. El canvi del paradigma interpretatiu: de l’slapstick a la screwball comedy. El llenguatge audiovisual clàssic: la imatge-moviment, el muntatge transparent i els finals feliços. La Motion Picture Production Code.
Tema 8. El cinema abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial. Cinema i propaganda política. La caça de bruixes a Hollywood. El realisme poètic francès. El film noir i el cinema dels anys 40 a Hollywood. El Neorealisme italià. El cas espanyol amb Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem.
Tema 9. El cinema de la modernitat I: El nou paper dels cineastes. ¿Què és el cinema modern? Crisi del pensament artístic: la impossibilitat de crear imatges després d’Auschwitz. La imatge-temps: vagabundeg i existencialisme. Cinema físic vs. Cinema intel·lectual.
Tema 10. El cinema de la modernitat II: Els nous cinemes europeus. ¿Què són els nous cinemes? Neix la cinefília i l’exercici de la crítica cinematogràfica. La Nouvelle Vague francesa. El Free Cinema anglès. Nous cinemes arreu del món. A casa nostra: el Nou Cinema Espanyol i l'Escola de Barcelona. L'última teoria ontològica moderna: El Dogma 95.
Tema 11. El cinema de la modernitat III: El cas d’Estats Units. Films manieristes al Hollywood dels 50. El Nou Cinema Estatunidenc: l’undergroud i el cinema independent. La urgència d’una renovació generacional a Hollywood: joves, rebels sense causa i road movies. L’inici del New Hollywood.
Tema 12. La televisió dels orígens. Els primers experiments: BBC, CBS i NBC. Neix el llenguatge audiovisual televisiu: directe, continuo, íntim i seqüencial. El triomf de les ficcions serials: quotidianitat i familiaritat a I Love Lucy. La deriva dels cineastes a la televisió: Alfred Hitchcock presenta, Orson Welles' Great Mysteries i la proposta pedagògica de Roberto Rossellini.
Tema 13. Les edats d'or de les sèries televisives. Primeres sèries de ficció. El boom de les sitcoms. La tradició britànica a la tv. HBO i la nova ficció del segle XXI.
Tema 14. Cinema i postmodernitat. El cinema en l'era digital. La fi del Nou Hollywood i l'inici del blockbuster. Cinema indie USA. Sagues, remakes, preqüeles i seqüeles. Ontologia estètica de l'audiovisual digital.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 2 4
Sessió Magistral
A8
27 18 45
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
CT6
22 18 40
Treballs
A8
CT6
1 40 41
Esdeveniments científics i/o divulgatius
A8
2 6 8
Atenció personalitzada
2 2 4
 
Proves mixtes
CT5
4 4 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació metodològica. Aportació de bibliografia i filmografia recomanada.
Sessió Magistral Continguts teòrics de l'assignatura.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Anàlisi de productes audiovisuals relatius a la teoria de l'assignatura.
Treballs Elaboració d'un treball final que sigui reflexiu i crític amb els continguts que s'exposen.
Esdeveniments científics i/o divulgatius Assistència o seguiment d'algun esdeveniment relacionat amb els continguts de l'assignatura.
Atenció personalitzada Tutories i seguiment del treball.

Atenció personalitzada
Descripció

Els alumnes podran demanar sessions de tutoria per correu electrònic o a través de l'Aula Global. Les tutories han de servir per al seguiment de l'assignatura i per la supervisió de les activitats o dels treballs proposats a classe.



Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
CT6
Participació en les classes i debats a l'aula sobre pel·lícules, sèries, peces audiovisuals, lectures... 10%
Treballs
A8
CT6
Elaboració d'una peça que aprofundeixi en una etapa o casos concrets de la història del cinema i la televisió. 40%
Esdeveniments científics i/o divulgatius
A8
Cobertura d'algun esdeveniment, exposició, xerrada... relacionada amb els continguts de l'assignatura. 10%
Proves mixtes
CT5
Exàmens teòrics a partir dels continguts impartits a l'aula i dels treballs elaborats per la classe. 40%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Avaluació continuada

- Es tracta d'una assignatura presencial. S'ha de tenir en compte que hi ha proves de l'avaluació continuada (les que impliquen participació a classe) que no es poden recuperar en segona (quedarà un zero que farà mitjana amb la resta).

- S'aprova amb un 5 cada pràctica. Si una pràctica no està aprovada o entregada no es fa mitjana amb la resta i a l'acta apareixerà un No Presentat.

- En cas de plagi, l'assignatura queda suspesa.

Segona convocatòria

- Recuperació de les proves no entregades o suspeses en primera convocatòria. S'ha de tenir en compte que hi ha proves de l'avaluació continuada que no es poden recuperar en segona (quedarà un zero que farà mitjana amb la resta). Això vol dir que cal treure més d'un 5 de mitjana de les diferents pràctiques/exàmens per aprovar en segona convocatòria.

- La professora es reserva l'opció de posar una nota límit, per sota del 10, en les proves de segona convocatòria.

- En cas de suspendre com a mínim una de les proves pendents en segona convocatòria, l'assignatura queda suspesa. Però es reserven els aprovats de cara a l'any següent.

- En cas de plagi, l'assignatura queda suspesa.


AVALUACIÓ NO CONTINUADA (2ª convocatòria):

En cas que l'estudiant no pugui seguir l'avaluació continuada, haurà de posar-se en contacte amb la professora abans de finals de febrer per tal de confirmar que es presenta només en segona convocatòria. Haurà d'aprovar el mateix tipus de proves que en l'avaluació continuada, adaptades en el format que s'indiqui. Es compensaran les notes de pràctiques presencials. La professora es reserva l'opció de posar una nota límit, per sota del 10, en l'avaluació no continuada.


Fonts d'informació

Bàsica

ABEL, Richard. That most american of attractions, The Illustrated Songs, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema, Indiana University Press, 2001.

ABEL, Richard; ALTMAN, Rick. The Sounds of Early Cinema. Indiana University Press, 2001.

ALTMAN, Rick. Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 1999.

ALTMAN, Rick. Silent Film Sound, New York: Columbia University Press, 2004.

ANGER, Kenneth. Hollywood Babilonia. Barcelona: Tusquets, 1987 [1975].

AUMONT, Jacques. Les théories des cinéastes. Paris: Nathan, 2002.

BELLOUR, Raymond. L’Entre-Images. Photo, Cinéma, Video. París: La Difference, 1990.

BENJAMIN, Walter. La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, a Discursos interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus, 1989.

BORDWELL, David; STAIGER, Janet; THOMPSON, Kristin. El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Barcelona: Paidós, 1997.

BORDWELL, David; THOMPSON, Kristin. Film Art: An introduction. London: McGraw-Hill, 2004.

BOWSER, Eileen. The transformation of cinema. 1907-1915. London: MacMillan Publishing / California University Press, 1990.

BURCH, Noël. El tragaluz infinito. Madrid: Cátedra, 1987.

CAMPORESI, Valeria. Pensar la historia del cine. Madrid: Cátedra, 2014.

CASTRO DE PAZ, José Luis; CERDÁN, Josetxo. Del sainete al esperpento: reelecturas del cine español de los años 50. Madrid: Cátedra, 2011.

CHRISTIE, Ian. Early Phonograph Culture and Moving Pictures, a Richard Abel i Rick Altman (Eds) The Sounds of Early Cinema. Indiana: Indiana University Press, 2001. 

DANEY, Serge. Cine, arte del presente. Buenos Aires: Santiago Arcos Editor, 2005. 

DELEUZE, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.

DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós, 1987.

DYER, Richard; Paul, McDonald. Stars. Gran Bretanya: British Film Institute, 1998.

FONT, Domènec. Paisajes de la modernidad. Cine Europeo 1960-1980. Barcelona: Paidós, 2002. 

GEBESMAIR, Andreas; SMUDITS, Alfred. Global repertoires. Popular music within and beyond the transnational music industry. Burlington: Ashgate, 2001. 

GODARD, Jean-Luc. Histoire(s) du cinéma. París: Gallimard, 1998. 

GUBERN, Román. Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1998. 

LOSILLA, Carlos. La invención de la modernidad o cómo acabar de una vez por todas con la historia del cine. Madrid: Cátedra, 2012. 

LOSILLA, Carlos; SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente. Cine y vanguardias artísticas. Conflictos, encuentros, fronteras. Barcelona: Paidós, 2004.

MACGOWAN, Kenneth. Behind the screen. The history and techniques of the motion picture. New York: Delacorte Press, 1965.

ROMAGUERA, Joaquim; ALSINA, Homero. Textos y manifiestos del cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones. Madrid: Cátedra, 1989.

ROSS, Edward. Filmish: A Graphic Journey Through Film. Londres: Reservoir Books, 2015.

STRAUVEN, Wanda. The cinema of attractions reloaded. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2006.

ZUNZUNEGUI, Santos; TALENS, Jenaro. Historia general del cine. Volumen I: Los orígenes del cine. Madrid: Cátedra, 1998.

ZUNZUNEGUI, Santos; TALENS, Jenaro. Historia general del cine. Volumen II: EE.UU (1908-1915). Madrid: Cátedra, 1998.

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112
TEORIA I ANÀLISI CINEMATOGRÀFICA I TELEVISIVA/12234116
AUDIOVISUAL CONTEMPORANI I IDENTITATS/12234209

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
GÈNERES I FORMATS AUDIOVISUALS/12234112
NARRATIVA I GUIÓ AUDIOVISUAL/12234111

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
CORRENTS ESTÈTICS CONTEMPORANIS EN COMUNICACIÓ/12234009
TECNOLOGIA AUDIOVISUAL I D'INTERNET/12234006
HISTÒRIA DEL MÓN ACTUAL/12234008
TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL/12234103
HISTÒRIA I ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ/12234105
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent