| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A15 | Conèixer les principals escoles, teories i mètodes de l’anàlisi i la crítica acadèmica del cinema i la televisió | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| B10 | Tendir cap a la qualitat. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A15 |
Coneix les principals teories cinematogràfiques i televisives i les sap aplicar a qualsevol tipus de producte audiovisual S'inicia en la pràctica de l'anàlisi cinematogràfica i televisiva des d'una base teòrica fonamentada Assumeix les relacions que s'estableixen entre tres institucions cinematogràfiques: la professional, la crítica i l'acadèmica Entén la teoria i l'anàlisi cinematogràfica i televisiva com un aprenentatge d'ús social | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes | |
| B10 |
Té motivació per la qualitat | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C4 |
Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 0-Glossari introductori: Informació, Opinió, Crítica, Teoria i Anàlisi. Conceptes bàsics a tenir en compte. Bibliografia de referència. |
|
| I- L’anàlisi cinematogràfica i televisiva: aproximació pràctica i estat de la qüestió. | Panoràmica per les principals fonts, mitjans i sites de referència en l'anàlisi de cinema i televisió contemporanis. |
| II-Taller de crítica: elements per a l’anàlisi fílmic i televisiu. | Conceptes i consideracions generals, qüestions d'estil, la llibertat creativa, l'estructura, per a qui escrivim?, els condicionants del mitjà on publiquem, elements a tenir en compte a l'hora de l'anàlisi (dels títols de crèdit als tipus de finals passant per l'estructura narrativa, gèneres i formats, modes de representació, punt de vista, ús dels elements propis de la posada en escena, la construcció de significat...) |
| III- Teories cinematogràfiques i televisives: introducció | Introducció, manifestos d'avantguarda, reflexions ontològiques i el debat al voltant del so. |
| IV- Teories cinematogràfiques i televisives: les teories realistes. |
Les tendències realistes després de la Segona Guerra Mundial. André Bazin i els teòrics del Neorrealisme. Cineastes de la imatge vs cineastes de la realitat. Del pla-seqüència com a element configurador de realisme. Vigència i llegat de les teories realistes al cinema contemporani. |
| V- Teories cinematogràfiques i televisives: la política dels autors i Cahiers du Cinéma. |
Cahiers du cinéma i la configuració d'un model de crítica. La política dels autors. El (re)naixement de la cinefília. De què parlem quan parlem de canon cinematogràfic. Andrew Sarris-> la teoria de l'autor arriba a Estats Units + Film Comment Pauline Kael vs Andrew Sarris-> contra la teoria de l'autor Influència de la política dels autors al cinema -> el cinema d'autor europeu, el New Hollywood Podem parlar d'autors a la producció televisiva? Contradiccions i problemes de de la teoria de l'autor Noves formes de la teoria de l'autor al cinema contemporani: el vulgar auterism |
| VI- Teories cinematogràfiques i televisives: com s'analitza una sèrie de televisió? | Analitzar la ficció televisiva: el repte teòric. Coincidències i divergències entre l'anàlisi cinematogràfic i el televisiu. La serialitat. Definició, història, formes televisives. Qui detenta l'autoria en la ficció televisiva? Creador vs autor. Tendències a la ficció televisiva contemporània. Es pot parlar d'una "prestige tv"? |
| VII - La "gran teoria": lingüística, semiòtica i psicoanàlisi. | El boom de la semiòtica arriba al cinema El cinema entra a l'acadèmia. Característiques, especificitats i limitacions de l'anàlisi semiòtic del cinema. La gran sintagmàtica de Christian Metz. Cinema i psicoanàlisi. El significant imaginari de Christian Metz. Identificació especular, voyeurisme i fetitxisme. |
| VIII - Les teories feministes i els estudis de gènere. | On són les dones a la Història del cinema? Pioneres rere les càmeres, la industrialització com a forma de marginació femenina, dones i avantguarda, dones i cinema d'autor, dones i cinema industrial, el cinema feminista, la situació avui en dia. Pioneres de la teoria feminista Laura Mulvey -> Cinema narratiu i plaer visual Molly Haskell-> El rol de les dones al cinema de Hollywood i la reivindicació del 'woman's film' Claire Johnston -> El “woman's cinema” com a contracinema Aportacions posteriors Donna Haraway -> Un manifest cyborg Carol J. Clover -> La “final girl” i el gènere al cinema de terror contemporani Mary Ann Doane -> La feminitat com a mascarada Mari Ruti i Hilary Radner-> La crítica al postfeminisme, el neo-feminisme i la hiperfeminitat al cinema i la televisió dels anys noranta i dosmil. A quines qüestions respon el feminisme en el cinema contemporani? |
| IX - Tercer Cinema, Quart Cinema i Multiculturalisme | · El cinema com a dispositiu colonial. · Símptomes de l'eurocentrisme en els canons, les teories i els referents hegemònics a l'hora de veure i analitzat cinema i ficció televisiva. Prejudicis negatius i prejudicis positius a l'hora d'aproximar-nos a altres cultures al cinema i la televisió. El whitewashing a Hollywood. · El tercer cinema: concepte, teòrics i exemples específics. · L'emergència d'un quart cinema. · El multiculturalisme com a objectiu. |
| X - Últimes tendències | · El cinema i la televisió alls estudis culturals. · L'espectador com a crític -> reivindicació del fan i de la cultura participativa (Henry Jenkins). · Nous reptes teòrics i noves formes de crítica a l'era digital. · La teoria davant del cinema digital. · Movie Mutations i la nova cinefília. · Tendències i especificitats de la crítica a Internet. ·El videoassaig com a forma de crítica visual: teoria i pràctica. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Fòrums de discussió |
|
13 | 16 | 29 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| Treballs |
|
0 | 58 | 58 | ||||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos |
|
6 | 10 | 16 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 0 | 30 | ||||||
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
1 | 4 | 5 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció dels objectius de la assignatura i metodfologia d' avaluació. |
| Fòrums de discussió | Discussions i debats al voltant de pel·lícules, sèries i esdeveniments cinematogràfics d'actualitat. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura. |
| Treballs | Treballs que realitza l'alumne. |
| Supòsits pràctics/ estudi de casos | Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. |
| Sessió Magistral | Desplegament dels continguts teòrics de l'assignatura amb exemples visuals. |
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada | Lectura dels articles que es comenten a classe i de la bibliografia obligatòria a l'hora de fer els treballs. |
| Atenció personalitzada | Trobades amb la professora pel seguiment personalitzat dels treballs de curs i per resoldre qualsevol altre dubte. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Més enllà dels dubtes i preguntes que sorgeixen a classe i l'avaluació dels diferents exercicis, la professora du a terme tutories personalitzades amb cadascun dels alumnes per fixar el desenvolupament del treball d'anàlisi final: concretar tema, revisar marc i desenvolupament teòric, suggerir bibliografia complementària... |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Fòrums de discussió |
|
Assistència a classe i participació als diferents debats plantejats. | 10% | ||||
| Treballs |
|
Treballs que realitza l'alumne. | 40% | ||||
| Supòsits pràctics/ estudi de casos |
|
Plantejament d’una situació (real o simulada) en la que ha de treballar l’estudiant per donar una solució argumentada al tema, resoldre una sèrie de preguntes concretes o realitzar una reflexió global. | 35% | ||||
| Sessió Magistral |
|
10% | |||||
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
5% | |||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Avaluació continuada Per aprovar l' assignatura en primera convocatòria, s' hauran de realitzar les següents practiques: Pràctiques: 1 o màxim 2 alumnes haurà d´el.laborar un comentari sobre materials audiovisuals al menys en tres ocasions. A cada pràctica haurà d'haver-hi un apartat de reflexió teòrica, degudament referenciat bibliogràficament sobre un producte audiovisual a més de l' anàlisi que es programi. Cada pràctica haurà de tractar sobre un film,sèrie , programa de televisió,videojoc en qualsevol format. En tots els casos s'haurà de tractar d'un anàlisi documentat i argumentat , essent aquest un element que es tindrà en compte en el moment de la correcció. Desprès de cada entrega es tornarà un comentari personalitzat sobre cada pràctica, assenyalant sobretot les deficiències per a poder anar corregint els defectes en pràctiques posteriors. La nota final de les pràctiques serà el resultat de l' evolució de les pràctiques en grup però també s' avaluarà el disseny i el perfil ben definit del conjunt del producte. En les sessions de classe, es destinarà un temps a exercicis sobre algunes de les qüestions tractades en la sessió/classe. Aquestes pràctiques analítiques desenvolupades a classe seran avaluades . Cal assistir regularment a classe per presentar-se a l'avaluació continuada. Avaluació no continuada Qui no segueixi la avaluació continuada podrà presentar-se a l'examen. La matèria d' examen es el temari de l' assignatura i es tractarà en base a l'anàlisi d'una producció audiovisual. Es faran una o dues preguntes sobre la bibliografia escollida. Aquesta part de l' examen s'avaluarà pròpiament .El valor de l'examen serà del 100% cada apartat comportarà 50% de la nota Nota "El professor podrà establir a la Guia Docent aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat" (art. 21 NAM Grau i art. 20 NAM Màster). Per tant, si ho considereu adient, podríeu fer referència a aquest aspecte en el pas 7. Avaluació, en l'apartat corresponent a "Altres comentaries i 2a convocatòria". |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Roland Barthes, Crítica y verdad, Ed siglo XXi, mexico |
||||||||
| P { margin-bottom: 0.21cm; } ALTMAN, Rick, Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 2000. Barthes, Roland(1989), Crítica y verdad.Madrid,Siglo XXI Cassetti,Francesco(1994),Como se analiza un film.Madrid,Cátedra P { margin-bottom: 0.21cm; } CASETTI, F. Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 2000. Carmona,Ramón ( 1991), Como se comenta un texto fílmico.Madrid,Càtedra Cerdán,J;Torreiro,C (eds.)(2005)Documental y vanguardia. Madrid,Cátedra P { margin-bottom: 0.21cm; } CREEBER, Glen (ed). Tele-Visions. An introduction to studying television. Londres: BFI, 2006. Foucault, Michael(1999) El orden del discurso.Barcelona,Tusquets Mira,Alberto(2008),Miradas insumisas.Gays y lesbianas en el cine. Madrid,Egales Romaguera i Ramió Joaquim y Alsina Thevenet,Homero(eds.)(1989), Textos y manifiestos del cine. Madrid,Cátedra Stam,Robert(2001),Teorias del cine. Una introducción, Barcelona,Paidós Imanol Zumalde (2011) La experiencia filmica. Madrid, Cátedra
|
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||
|
|||