| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A15 | Conèixer les principals escoles, teories i mètodes de l’anàlisi i la crítica acadèmica del cinema i la televisió | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT3 | Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi. | |
| CT5 | Comunicar informació de forma clara i precisa a audiències diverses. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A15 |
Coneix les principals teories cinematogràfiques i televisives i les sap aplicar a qualsevol tipus de producte audiovisual S'inicia en la pràctica de l'anàlisi cinematogràfica i televisiva des d'una base teòrica fonamentada Assumeix les relacions que s'estableixen entre tres institucions cinematogràfiques: la professional, la crítica i l'acadèmica Entén la teoria i l'anàlisi cinematogràfica i televisiva com un aprenentatge d'ús social | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT3 |
Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo. Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina. Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema. Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista. Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores. | |
| CT5 |
Produir un text de qualitat, sense errors gramaticals i ortogràfics, amb una presentació formal acurada i un ús adequat i coherent de les convencions formals i bibliogràfiques. Construir un text estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Elaborar un text adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu. Usar els mecanismes de comunicació no verbal i els recursos expressius de la veu necessaris per fer una bona intervenció oral. Construir un discurs estructurat, clar, cohesionat, ric i d’extensió adequada. Produir un discurs adequat a la situació comunicativa, consistent i persuasiu, i interactuar de manera efectiva amb l’auditori. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Introducció a l'assignatura i a l'avaluació. | Test d'autoavaluació Introducció als conceptes de teoria, anàlisi i crítica. Introducció a les teories. Bibliografia de referència. |
| Taller de crítica: elements per a l’anàlisi fílmic i televisiu. | Conceptes i consideracions generals, qüestions d'estil, la llibertat creativa, l'estructura, per a qui escrivim?, els condicionants del mitjà on publiquem, elements a tenir en compte a l'hora de l'anàlisi (dels títols de crèdit als tipus de finals passant per l'estructura narrativa, gèneres i formats, modes de representació, punt de vista, ús dels elements propis de la posada en escena, la construcció de significat...). La ressenya històrica |
| Teories cinematogràfiques i televisives: les teories realistes. |
Les tendències realistes després de la Segona Guerra Mundial. André Bazin i els teòrics del Neorrealisme. Cineastes de la imatge vs cineastes de la realitat. Del pla-seqüència com a element configurador de realisme. Vigència i llegat de les teories realistes al cinema contemporani. La tradició realista a la tv: el cas britànic |
| Cahiers du cinéma i la política dels autors/teoria de l'autor. |
Cahiers du cinéma i la configuració d'un model de crítica. La política dels autors. El (re)naixement de la cinefília. De què parlem quan parlem de canon cinematogràfic. Andrew Sarris-> la teoria de l'autor arriba a Estats Units + Film Comment Pauline Kael vs Andrew Sarris-> contra la teoria de l'autor Influència de la política dels autors al cinema -> el cinema d'autor europeu, el New Hollywood Podem parlar d'autors a la producció televisiva? Contradiccions i problemes de de la teoria de l'autor Noves formes de la teoria de l'autor al cinema contemporani: el vulgar auterism |
| Com s'analitza una sèrie de televisió? | Analitzar la ficció televisiva: el repte teòric. Coincidències i divergències entre l'anàlisi cinematogràfic i el televisiu. La serialitat. Definició, història, formes televisives. Qui deté l'autoria en la ficció televisiva? Creador vs autor. Tendències a la ficció televisiva contemporània. La ficció televisiva en l'era de Netflix. |
| La "gran teoria": lingüística, semiòtica, psicoanàlisi i ideologia. | El boom de la semiòtica arriba al cinema El cinema entra a l'acadèmia. Característiques, especificitats i limitacions de l'anàlisi semiòtic del cinema. La gran sintagmàtica de Christian Metz. Cinema i psicoanàlisi. El significant imaginari de Christian Metz. Identificació especular, voyeurisme i fetitxisme. El cinema i allò sinistre (unheimlich). Slavoj Zizek i l'anàlisi psicoanalític del cinema a l'actualitat. Cinema, tv i ideologia: el cinema i la tv com a aparells ideològics de l'estat. Fer cinema i tv políticament. |
| Les teories feministes i els estudis de gènere. | Les teories feministes i els estudis de gènere. On són les dones a la Història del cinema? Pioneres rere les càmeres, la industrialització com a forma de marginació femenina, dones i avantguarda, dones i cinema d'autor, dones i cinema industrial, el cinema feminista, la situació avui en dia. Pioneres de la teoria feminista Laura Mulvey -> Cinema narratiu i plaer visual Molly Haskell-> El rol de les dones al cinema de Hollywood i la reivindicació del 'woman's film' Claire Johnston -> El “woman's cinema” com a contracinema Aportacions posteriors Carol J. Clover, Barbara Creed-> La “final girl”, el “femení monstruós” i el gènere al cinema de terror contemporani Mari Ruti, Hilary Radner-> La crítica al postfeminisme, el neo-feminisme i la hiperfeminitat al cinema i la televisió dels anys noranta i dosmil. A quines qüestions i reptes respon el feminisme en el cinema contemporani? Creadores televisives i canvis en la representació de les dones, la diversitat cultural i la sexualitat en les sèries anglosaxones contemporànies |
| Teoria Queer | Queer i/o LGTBIQ+? Hollywood dins de l'armari Resistències LGTBIQ+ als marges de la indústria New Queer Cinema L'aparició al mainstream La tv queer Invisibilització, estigmes i estereotips en la representació queer La mirada queer Hi ha una estètica queer? Donna Haraway -> Un manifest cyborg + Sobre posthumanisme |
| Tercer Cinema, Quart Cinema, Multiculturalisme i Transnacionalitat | El cinema com a dispositiu colonial. Símptomes de l'eurocentrisme en els canons, les teories i els referents hegemònics a l'hora de veure i analitzat cinema i ficció televisiva. Prejudicis negatius i prejudicis positius a l'hora d'aproximar-nos a altres cultures al cinema i la televisió. El whitewashing a Hollywood... i al nostre audiovisual. El tercer cinema: concepte, teòrics i exemples específics. L'emergència d'un quart cinema. El multiculturalisme com a objectiu. Cinema i televisió transnacionals. |
| Últimes tendències | El cinema i la televisió als estudis culturals. L'espectador com a crític -> reivindicació del fan i de la cultura participativa (Henry Jenkins). Nous reptes teòrics i noves formes de crítica a l'era digital. La teoria davant del cinema digital. “Animar” la teoria: què passa amb el cinema d'animació. Movie Mutations i la nova cinefília del canvi de segle. Tendències i especificitats de la crítica a Internet. El videoassaig com a forma de crítica visual: teoria i pràctica. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Fòrums de debat |
|
8 | 16 | 24 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
2 | 2 | 4 | ||||||
| Treballs |
|
1 | 25 | 26 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
24 | 0 | 24 | ||||||
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada |
|
4 | 4 | 8 | ||||||
| Presentacions / exposicions |
|
4 | 4 | 8 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
3 | 0 | 3 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
2 | 10 | 12 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
4 | 8 | 12 | ||||||
| Proves mixtes |
|
4 | 21 | 25 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció dels objectius de la assignatura i metodfologia d' avaluació. |
| Fòrums de debat | Discussions i debats al voltant de pel·lícules, sèries i esdeveniments cinematogràfics d'actualitat. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura. |
| Treballs | Treballs que realitza l'alumne. |
| Sessió Magistral | Desplegament dels continguts teòrics de l'assignatura amb exemples visuals. |
| Lectura de documentació escrita / gràfica elaborada | Lectura dels articles que es comenten a classe i de la bibliografia obligatòria a l'hora de fer els treballs. |
| Presentacions / exposicions | Presentació per part dels alumnes dels seus videoassaigs a partir dels treballs d'anàlisi d'obres audiovisuals. |
| Atenció personalitzada | Trobades amb la professora pel seguiment personalitzat dels treballs de curs i per resoldre qualsevol altre dubte. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
Atesa la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-21 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). Més enllà dels dubtes i preguntes que sorgeixen a classe i l'avaluació dels diferents exercicis, la professora du a terme tutories personalitzades amb cadascun dels alumnes per fixar el desenvolupament del treball d'anàlisi final: concretar tema, revisar marc i desenvolupament teòric, suggerir bibliografia complementària... |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Fòrums de debat |
|
Assistència a classe i participació als diferents debats plantejats. | 15% | ||||
| Treballs |
|
Treballs a partir d'una de les teories explicades a classe. | 35% | ||||
| Presentacions / exposicions |
|
Presentació a classe del treball d'anàlisi i el videoassaig complemetari. | 5% | ||||
| Proves de desenvolupament |
|
Ressenya històrica a partir de les eines i la bibliografia plantejada. | 10% | ||||
| Proves pràctiques |
|
Videoassaig al voltant d'un dels elements del treball de recerca. | 10% | ||||
| Proves mixtes |
|
Exàmens al voltant de la teoria, les lectures, les ressenyes clàssiques i els fòrums de debat. | 25% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Aquesta guia docent és orientativa. En el cas de situacions d'emergència sanitària s'adaptarà l'avaluació perquè es pugui dur a terme d'acord amb les directrius que estableixin els organismes pertinents. Qualsevol modificació s'informarà, si escau, mitjançant el fòrum de notícies del campus virtual (Moodle). Avaluació continuada Cal assistir a un mínim de classes (les 4 hores) per optar a l'avaluació continuada (veure moodle). Es poden justificar absències per motius laborals, de salut i dependència. Les faltes s'han de justificar dins de la mateixa setmana d'absència. Qui no hagi superat la participació mínima requerida haurà de recuperar-la mitjançant una pràctica addicional en segona convocatòria. S'aprova amb un 5 cada pràctica. Si una pràctica no està aprovada o entregada no es fa mitjana amb la resta i a l'acta apareixerà un No Presentat. S'ha de tenir en compte que hi ha proves de l'avaluació continuada que no es poden recuperar en segona (quedarà un zero que farà mitjana amb la resta). Segona convocatòria -> Recuperació de les proves no entregades o suspeses en primera convocatòria. S'ha de tenir en compte que hi ha proves de l'avaluació continuada que no es poden recuperar en segona (quedarà un zero que farà mitjana amb la resta). -> En cas de no haver assistit al mínim de classes requerides, cal fer una pràctica addicional (veure moodle). -> Les proves entregades en segona convocatòria opten a una nota màxima inferior a aquelles dutes a terme en primera. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Francesco Casetti, Como se analiza un film, ,
Antoine de Baecque, La Poli?tica de los autores : manifiestos de una generacio?n de cine?filos, Paidós,
J. HOBERMAN, Escritos sobre cine norteamericano, Cuenco de plata, Buenos Aires
François Truffaut, El cine según Hitchcock, Alianza Editorial,
Manu Yáñez, La mirada americana. 50 años de Film Comment, T&B Editores, Madrid
Rick Altman, Los géneros cinematográficos, Paidós, Barcelona
Robert Stam, Teorías del Cine. Una introducción, Paidós, Barcelona
Francesco Casetti, Teorías del cine, Cátedra, Madrid
Ramón Cardona, Cómo se comenta un texto fílmico, Cátedra, Madrid
Glen Creeber, Tele-Visions. An introduction to studying television, BFI, Londres
Romaguera i Ramió Joaquim y Alsina Thevenet,Homero, Textos y manifiestos del cine, ,
André Bazin, ¿Qué es el cine?, ,
Molly Haskell, From reverence to rape: the treatment of women in the movies, ,
Annette Kuhn, Cine de mujeres : feminismo y cine, ,
Thomas Elsaesser, Malte Hagener, Introducción a la teoría del cine, ,
Thomas Lamarre, Anime Machine : A Media Theory of Animation, ,
Antonio Mira, Miradas insumisas : gays y lesbianas en el cine, , |
||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | |||
|
|||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||||||
|
|||||||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent