| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A2 | Interpretar els processos i els fenòmens informatius i comunicatius textuals, orals i visuals en les societats contemporànies amb l’ajuda de les principals teories i escoles que els analitzen críticament des de les ciències socials. | |
| A7 | Conèixer de forma teòrica i aplicada els fonaments de l’exercici del periodisme: redacció i estil, concepte d’actualitat, noticiabilitat, organització laboral i professional, deontologia. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| CT3 | Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi. | |
| CT4 | Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A2 |
Comprèn els condicionaments que introdueixen les diferents tecnologies i canals de difusió en el tractament de l'actualitat periodística | |
| A7 |
Coneix els condicionaments de la producció (econòmics, polítics i culturals), els processos interns de producció d’actualitat (organització, maneres i rutines de producció), i el resultat d’aquest procés (productes culturals en l’àmbit de l’actualitat periodística en un sentit ampli) Adquireix el coneixement i les habilitats per a realitzar una anàlisi dels mitjans de comunicació de masses a partir de les eines i les metodologies bàsiques en l’estudi de la comunicació | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| CT3 |
Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo. Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina. Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema. Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista. Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores. | |
| CT4 |
Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup. Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment. Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup. Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes. | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. El periodisme com a professió | El perfil sociològic del periodista Rols i funcions (watchdog/gatekeeper/reframer) La redacció com a espai social (o no) Economia política dels mitjans |
| 2. Anàlisi de la producció informativa | L'espiral del cinisme i el cercle virtuós Processos i rutines productives La relació amb les fonts: "El lado oscuro" o la mediatització de tot plegat Agenda i frame building |
| 3. Introducció a l'anàlisi del text periodístic | Estudi dels temes i l'agenda Introducció a la notícia com a discurs Narratives i marcs interpretatius El poder de la imatge i el so en la construcció informativa |
| 4. Tendències en la producció periodística | Processos d'innovació en les redaccions Convergència, polivalència i multiplataforma Condicions laborals Hibridació genèrica: Infotaintment, politaintment Sinèrgies productives, polivalència i/o precarietat Treball autònom |
| 5.Desinformació i rol del periodisme | Tipologies de desinformació Propaganda/Informació Re-qualificació del contingut Re-legitimació i re-valorització social de la figura del periodista |
| 6. Canvi de model o noves oportunitats | Transformació dels perfils professionals Periodisme online, noves plataformes, nous consumidors El poder de les xarxes Periodisme ciutadà: pros i contres Hiperespecialització temàtica: nínxols de consum |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
18 | 18 | 36 | ||||||
| Debats |
|
23 | 23 | 46 | ||||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 5 | 6 | ||||||
| Treballs |
|
1 | 31 | 32 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
5 | 0 | 5 | ||||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
12 | 12 | 24 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació del curs |
| Sessió Magistral | Durant dues hores a la setmana dedicarem la classe de teoria a explorar els diferents apartats del temari. |
| Debats | Cada setmana hi haurà una lectura obligatòria, una projecció o una xerrada amb algun professional del periodisme que servirà de punt de partida per fer un debat a classe. Els estudiants han de fer un resum de la lectura, la projecció o la xerrada i preparar idees per al debat. |
| Presentacions / exposicions | En grups de dues persones, s'haurà de presentar a classe un cas relacionat amb el contingut de l'assignatura i coordinar el debat que es generi d'aquesta presentació. El cas presentat a classe pot ser la base per fer el treball teòric final. |
| Treballs | En grups de dues persones, els estudiants fan un treball de curs d'anàlisi de la cobertura informativa d'un tema concret per part de diferents mitjans de comunicació. |
| Atenció personalitzada | Atenció al despatx en horaris de tutoria, però també podeu sol·licitar tutories a través del correu electrònic. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Practiques a l'aula dedicades a la resolución de problemas en entorns de simulació profesional i en base a casos d'actualitat vinculats als conceptes teòrics donats a la matèria |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
|
S’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà a l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...). |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Debats |
|
Els resums o comentaris de lectures, projeccions i xerrades per al debat s'entregaran via Moodle i seran avaluats pel professor. | 40% | ||||
| Presentacions / exposicions |
|
La presentació de cas i moderació del debat tindrà un pes significatiu en la nota final. | 10% | ||||
| Treballs |
|
El treball de final de curs arrodoneix la nota dels diferents resums i comentaris entregats durant el semestre i consisteix en una anàlisi de contingut sobre producció informativa. | 30% | ||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
Les pràctiques a l'aula sobre casos de simulació professional en base a casos d'actualitat serán avaluats en termes de qualitat i assistència | 20% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Per seguir l'avaluació continuada, caldrà presentar tots els resums o comentaris de lectures en la setmana que siguin encarregats, preparar la presentació pel dia que hagi estat assignada i fer el treball de curs. Qui no compleixi aquests requisits haurà de fer un examen final de teoria en segona convocatòria (50%) i presentar el treball de curs (exposició oral del treball 10% + treball en sí 40%) seguint les instruccions que proporcioni el professor. En cas de no poder seguir l'avaluació continuada, sol·licitar una avaluació única a la presentació que consistirà en l'encàrrec d'un volum de lectures, ressenyes i pràctiques online (70%)+ treball d'anàlisi mediàtica (30%) equiparable a la tasca portada a terme per la resta de la classe a presentar en la data d'examen plantejada per la universitat. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
Allan, Stuart and Thorsen, Einar (eds.) (2009) Citizen Journalism: Global Perspectives. New York: Peter Lang. Berger, Peter L. i Luckmann, Thomas (1988) La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder. Altheide, David (2004) “Media Logic and Political Communication”. Political Communication. 21 (3): 293-296. Callaghan, Karen i Schnell, Frauke (2001) “Assessing the Democratic Debate: How the News Media Frame Elite Policy Discourse”.Political Communication, 18 (2): 183-212. Casero, Andreu (2008) “Modelos de relación entre periodistas y políticos: La perspectiva de la negociación constante”. Estudios sobre el Mensaje Periodístico. 14: 111-128. Casero, Andreu (2009) “El control político de la información periodística”. Revista Latina de Comunicación Social. 64: 354-366 Capdevila, Arantxa; Ferran, Elena (2012) “El ‘recorte de la autonomía’. Posicionamiento mediático ante las declaraciones de Aznar y de Zapatero desde el análisis textual” en Castelló, Enric (ed.) (en prensa) La mediatización del conflicto político. Discursos y narrativas en el contexto español. Barcelona: Laertes. Capella, Joseph i Jamieson, Katheleen (1997) Spiral of Cynicism: the press and the public good. Nova York: Oxford University Press. Castelló, Enric i Montagut, Marta (2011): “Journalists, reframing and party public relations consultants. Strategies in morning talk radio”. Journalism Studies, 12(4): 506-521. Col·legi de Periodistes de Catalunya (2007) Llibre blanc de la professió periodística a Catalunya. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya. Disponible en línia a http://www.periodistes.org/llista_de_documents?page=1 [12-05-2012] Entman, Robert (1993) “Framing: Towards classification of a fractured paradigm”. Journal of Communication, 43 (4): 51-58. Domingo, David & Paterson, Chris (eds.) (2011) Making Online News. Volume 2: Newsroom Ethnography in the Second Decade of Internet Journalism. New York: Peter Lang. Gamson y Modigliani (1989): “Media Discourse and Public Opinion on Nuclear Power: A constructionist approach”. American Joournal of Sociology. 95 (1): 1-37 Fishman, Mark (1980) La fabricación de la noticia. Buenos Aires: Ediciones Tres tiempos. Igartúa, Juan José i Muñiz, Carlos (2004) “Encuadres noticiosos e inmigración: Un análisis de contenido de la prensa y televisión españolas”. Zer. 16: 87-104. Jamieson, K. y Cappella J.N. (2009): Echo Chamber. Rush Limbaugh and the Conservative Media Establishment. Nova York: Oxford University Press Kovak, Bill & Rosenstiel, Tom (2007) The Elements of Journalism: What Newspeople Should Know and The Public Should Expect. Three Rivers Press. Lakoff, George (2008) No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena McCombs, Maxwell (2004) Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós. Manning, Paul (2001) News and News Sources. Londres: Sage. Miller, Mark M. i Parnell, Bonnie (2003) “The Spiral of Opportunity and Frame Resonance: Mapping the Issue Cycle in News and Public Discourse” a Reese, Stephen D.; Gandy, Oscar H i Grant, August E. (2003) Framing Public Life. Perspectives on Media and Our Understanding of the Social World. New Jersey: Lawrence Elbaum Associates: 106-123 Norris, Pippa (2000) A virtous circle: Political Communication in Post-Industrial Democracies. Nova York: Cambridge University Press. Pan, Zhongdang i Kosicki, Gerald M. (2003) “Framing as a Strategic Action in Public Deliberation” a Reese, Stephen D.;Gandy, Oscar H. i Grant, August E. (2003) Framing Public Life. Perspectives on Media and Our Understanding of the Social World. New Jersey: Lawrence Elbaum Associates: 35-67 Ortega F. i Humanes, M. L. (2002) Algo más que periodistas. Sociología de una profesión. Madrid: Ariel. Paterson, Chris i Domingo, David (eds.) (2008) Making Online News. Volume 1: The Ethnography of New Media Production. New York: Peter Lang. Riffe, Daniel; Lacy, Stephen; Fico, Frederick (2005): Analyzing media messages using quantitative content analysis in research. Nova York: Routledge. Rodero, Emma; Pérez Maíllo, Aurora; Tamarit, Ana (2009) “El atentado del 11 de marzo de 2004 en la Cadena SER desde la teoría del ‘framing”. Zer. 14 (26): 81-103Shoemaker, Pamela; Reese, Stephen (1996) Mediating the message: Theories of influences on mass media content. Longman. Soriano, Jaume (2007) L’ofici de comunicòleg. Métodes per investigar la comunicació. Vic: Eumo editorial. Tuchman, Gaye (1983) La construcción de la noticia. Barcelona: Gustavo Gili. Weaver, David H. (2008) Global journalism research: Theories, methods, findings, future. Blackwell. Walgrave, S. &Van Aelst, P (2006) “The Contingency of the Mass Media’s Political Agenda Setting Power: Toward a Preliminary Theory”. Journal of Communication, 56: 88-109.
|
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||