DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) LITERATURA Codi 12254001
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
12 Formació bàsica Primer Anual
Llengua d'impartició
Anglès
Departament Estudis Anglesos i Alemanys
Filologia Catalana
Filologies Romàniques
Coordinador/a
GORT OLIVER, JORDINA
Adreça electrònica montserrat.corretger@urv.cat
josefa.rodriguez@urv.cat
ana.garciaarroyo@urv.cat
0
Professors/es
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
RODRÍGUEZ CAMPILLO, MARÍA JOSÉ
GARCÍA ARROYO, ANA MARIA
GORT OLIVER, JORDINA
Web http://montserrat.corretger@urv.cat
Descripció general i informació rellevant Primer quadrimestre:Coneixement sistemàtic de nocions fonamentals de teoria literària, crítica literària i gèneres literaris. Introducció a una història de la novel·la a Europa des d'un enfocament de literatura comparada. Continguts que són bàsics i essencials per tal de poder cursar el segon quadrimestre. Segon quadrimestre: coneixement sistemàtic, històric i filològic de la literatura catalana (narrativa i poesia) des dels anys 60/70 del segle XX fins a l’actualitat.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A5 Conèixer els corrents teòrics i metodològics de la teoria de la literatura i de la crítica literària.
 A6 Saber relacionar el coneixement filològic amb altres àrees i disciplines.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A5 Adquireix coneixements sobre història, teoria i crítica literàries
Adquireix coneixements literaris i culturals
 A6 Comprèn la literatura com un espai de representació i debat ideològic i de construcció de discursos socials
Comprèn tant la importància estètica de la literatura com el seu paper cultural, social i polític
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema

TEMARI PRIMER QUADRIMESTRE



I NOCIONS DE TEORIA LITERÀRIA

I.I Què són la Teoria Literària i la literatura comparada?





Breu introducció a les disciplines
I.II Trets específics de la llengua literària La "literarietat", la "funció poètica". Els mètodes formalistes: de Roman Jakobson a Roland Barthes.
I.III El concepte d' "horitzó d'expectatives" de Hans Robert Jauss Introducció a l'hermenèutica
I.IV L'estudi de l'enunciació Qui parla al relat?
II HISTÒRIA COMPARADA DE LA NOVEL·LA A EUROPA

II.I Introducció general als gèneres literaris



De "La Poètica" d'Aristòtil a la violació moderna dels gèneres
II.II La novel·la com a gènere Obstacles d'una definició
II.III Orígens pre-moderns de la novel·la La novel·la hel·lenística i el Roman Courtois. Lectures: [A] "El cavaller de la carreta" i [B] Tristany i Isolda
II.IV Novel·la i modernitat El naixement de la novel·la moderna: "El Lazarillo", "El Quixot", "Robinson Crusoe" [C] Anàlisi de fragments triats d'aquestes tres obres
II.V Diferents tendències narratives del XVIII Sterne, Fielding, Richardson, Rousseau, Diderot [D] "Això no és un conte", de Denis Diderot.
II.VI La representació de la lectura com a material narratiu: [E] "Les desventures del jove Werther" i [F] "Madame Bovary"
II.VII El realisme francès [G] "Tres Contes", de G. Flaubert
II.VIII Les avantguardes narratives [H] El punt de vista als relats de Kafka: "La metamorfosi" i "El veredicte".
[I] Anàlisi de com funciona l'enunciació en fragments triats de les obres de V. Woolf, James Joyce, William Faulkner, Samuel Beckett i Mercè Rodoreda
TEMARI SEGON QUADRIMESTRE


1. Anys 60: la represa i el realisme compromès en la narrativa catalana. Les poètiques després de les empremtes del Noucentisme i del Simbolisme.
1.1. Les diverses obres procedents de l’exili: Del realisme i el psicologisme a l’existencialisme, la recerca en el desconegut i la preocupació social: Pere Calders, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Domènec Guansé, Xavier Benguerel

1. 2. Novel·la ideològica i historicocultural: Llorenç Villalonga

1. 3. Existencialisme, motivació social o política i recerca tècnica: Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, Víctor Mora, Jordi Sarsanedas, Josep M. Espinàs

1.4.El cànon poètic Castellet-Molas (realisme històric). La poesia d’arrel anglosaxona: Gabriel Ferrater, mestre de generacions
2. Lluita i consciència de la literatura catalana:

2.1. Poesia realista: V. Andrés Estellés, M. Martí i Pol

2.2. La poesia existencial: Joan Vinyoli, Miquel Bauçà, Montserrat Abelló

2.3. Els anys 70 i els narradors: Montserrat Roig, Jordi Coca, M. Antònia Oliver, Robert Saladrigas, Jaume Fuster, Blai Bonet, Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera

2.4. Els anys 70 i els poetes: Narcís Comadira, Marta Pesarrodona, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Josep Piera. Els més joves: M. Mercè Marçal, Miquel Desclot, X. Bru de Sala, Ramon Pinyol

2.5. Grups poètics. Antologies
3. La narrativa dels anys 80: crisi sociopolítica, reflexió generacional i experimentació:

3.1. Expansió de les obres literàries d'alguns autors dels 70: Jaume Cabré, Jesús Moncada, Quim Monzó, Maria Barbal, Jordi Coca, Jordi-Pere Cerdà, entre d’altres

3.2. La narrativa de gènere:
3.2.1. Novel·la històrica: Josep Lozano, Ramon Pallicé, Jaume Cabré, Isabel-Clara-Simó, Joan-Francesc Mira, Lluís-Anton Baulenas, Carme Riera
3.2.2. Novel·la negra: Ferran Torrent, Andreu Martín, Jaume Fuster, Isabel-Clara Simó

3.3. Narradors i postmodernitat: Sergi Pàmies, Màrius Serra, Maria Jaén, Magí Sunyer i d’altres

3.4. Narrativa experimental dels primers anys 90
4. L’evolució de la poesia des dels anys 80 fins a l’actualitat

4.1.La maduresa dels poetes dels 70 i poetes tardans o redescoberts: Pere Gimferrer, Feliu Formosa, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Joan Margarit, Montserrat Abelló

4.2. Poetes projectats als 90: Jaume Subirana, Dolors Miquel, Magí Sunyer, Carles Torner, Enric Casasses, Ponç Pons, Albert Roig, Carles Hac Mor.

4.3. Poetes dels 2000: Manuel Forcano, Sebastià Alzamora, entre d’altres.
5. La narrativa dels noranta. El segle XXI:

5.1. Nous camins expressius. L’encaix amb l’audiovisual.

5.2. L'evolució d'autors com Quim Monzó, Sergi Pàmies, Jaume Cabré, Julià de Jòdar, Joan-Lluís Lluís, entre d’altres. Les noves generacions de narradors i narradores.

5.3.La novel·la històrica: noves aportacions: Martí Domínguez, Lluís Anton Baulenas, M. Mercè Roca, Miquel López Crespí i altres.
6. La prosa narrativa no imaginativa (tema inclòs en el desenvolupament bibliogràfic i crític dels 5 temes precedents)

6.1. L’assaig i l’articulisme

6.2. La crítica literària

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A5
2 0 2
Sessió Magistral
A5
A6
58 116 174
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A5
A6
30 60 90
Treballs
A5
A6
8 16 24
Atenció personalitzada
A6
6 0 6
 
Proves mixtes
A5
4 0 4
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Prendre contacte i recollir informació de l'alumnat. Presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Explicacions teoricopràctiques del professor sobre els continguts de l'assignatura obertes al diàleg amb els alumnes. Es tracta de sessions-seminari on, rere els plantejaments teòrics, es treballa sobre models i casos pràctics.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària L'alumnat de Grau de Llengua i Literatura Catalanes en el segon quadrimestre farà un comentari de text individual i avaluable que seguirà la pauta dels elaborats durant les classes amb el guiatge de la professora.
Treballs En el primer quadrimestre existirà la possibilitat de fer un breu estudi monogràfic relacionat amb els temes treballats a classe i guiat per la professora.
L'alumnat de Grau de Llengua i Literatura Catalanes en el segon quadrimestre elaborarà un dels Temes explicats a classe com a treball individual i avaluable.

Atenció personalitzada
Descripció
L'alumnat podrà visitar les professores a les hores de despatx. Qualsevol consulta que afecti el curs (temari, lectures, avaluació) es tractarà en aquestes hores de visita o també en acabar les classes. Les hores de visita es pactaran amb l'alumnat per tal de faciliar-los la màxima atenció. Es durà a terme un seguiment de l'actitud, les intervencions i els exercicis de l'alumnat durant les classes magistrals i en les sessions dedicades a la pràctica textual. Seguiment individual del treball monogràfic de cada alumne.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A5
A6
Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat (avaluació contínua) 5%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A5
A6
Seguiment de l'actitud, de les intervencions de l'alumnat i de les aportacions en les sessions dedicades a la pràctica textual (avaluació contínua).
Avaluació d'un comentari de text individual
15%
Treballs
A5
A6
1r Quadrimestre: seguiment de la confecció i dels resultats d'un breu treball monogràfic sobre un llibre

2n Quadrimestre: elaboració d'un dels temes explicats a classe, amb consulta de bibliografia i redacció acurada
10%
Altres  

Examen teoricopràctic (un tema i un comentari de text) per a cada quadrimestre

70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La nota final de l'assignatura resultarà de la mitjana dels dos quadrimestres sempre que s'hagin aprovat tots dos.


Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA (Durant el curs s'anira proporcionant a l'alumnat la bibliografia monogràfica per a cada autor i obra estudiats)

PRIMER QUADRIMESTRE:

Manual TEXT-ALIGN: -7.1pt; TEXT-INDENT: 35.45pt; 0pt 0cm>Manual bàsic de l’assignatura: Llovet, Jordi, Robert Caner, Nora Catelli, Antoni Martí i David Viñas, Teoría literaria y literatura comparada, Barcelona, Ariel, 2005.

Albèrés, R-M, Metamorfosis de la novela, Madrid, Taurus, 1966.

Amorós, A , Introducción a la novela contemporánea, Barcelona, Seix Barral, 1966.

Auerbach, Erich, Mimesis. La representación de la realidad en la literatura occidental, Méjico, F.C.E., 1950 (Caps. I, VI, IX, XIII, XVIII, XX).

Barthes, Roland, Essais critiques, Seuil, Paris, 1964.

Barthes, R, Bersani, L. Hamon, Ph, Riffatterre, M., Watt, I, Littérature et réalité, Seuil, Paris, Seuil, 1982.

Bajtin, M, Teoría y estética de la novela, Madrid, Taurus, 1975.

Basanta, A., Cervantes y la creación de la novela moderna, Madrid, Anaya, 1992.

Bobes Naves, Mª del Carmen, La novela, Madrid, Taurus, 1975.

Calinescu, Matei, Cinco caras de la modernidad. Modernismo, vanguardia, decadencia, kitsch, posmodernismo, Tecnos, Madrid, 1991.

Catelli, Nora, Testimonios Tangibles. Pasión y extinción de la lectura en la narrativa moderna, Barcelona, Anagrama, 2001.

Cohn, Dorrit, Transparent Minds. Narrative Modes for Presenting Consciousness in Fiction, Princeton, Princeton University Press, 1983.

Estébanez Calderón, D, Diccionario de términos literarios, Madrid, Alianza, 1986.

Chartier, P. Introductions aux grandes théories du roman, Paris, Bordas, 1990.

Chatman, S., Historia y discurso. La estructura narrativa en la novela y en el cine, Madrid, Taurus, 1978.

García Berrio, A. i Huerta Calvo, J., Los géneros literarios: sistema e historia, Madrid, Cátedra, 1992.

García Gual, C., Los orígenes de la novela, Madrid, Istmo, 1972.

García Peinado, M.A., Hacia una teoría general de la novela, Madrid, Arco, 1998.

Genette, Gérard, Figures III, Seuil, Paris, 1972.

_____________, Nuevo discurso del relato, Madrid, Cátedra, 1983.

Glowinski, M., “Los géneros literarios” en Teoría Literaria, Marc Angenot et al. (coord..), México, Siglo Veintiuno, 1993.

Goldmann, L., Para una sociología de la novela, Madrid, Ayuso, 1964.

Gullón, Germán, El narrador en la novela del siglo XIX, Madrid, Taurus.

Hernadi, P., Teoría de los géneros literarios, Barcelona, Bosch, 1972.

Jakobson, Roman, Lingüística i Poètica, Edicions 62, Barcelona, 1989.

Jauss, Hans Robert, La literatura como provocación, Península, Barcelona, 1976.

Kristeva, Julia, El texto de la novela, Barcelona, Lumen, 1970.

Krysinski, W. Encrucijada de signos. Ensayos sobre la novela moderna, Madrid, Arco, 1997.

Kundera, Milan, El arte de la novela, Barcelona, Tussets, 1998.

Levin, H, El realismo francés, Barcelona, Laia, 1963.

Llovet, Jordi (ed.), Lecciones de Literatura Universal, Madrid, Cátedra, 1996.

Lukács, G. Teoría de la novela, Buenos Aires, Siglo Veinte, 1920.               

Mainer, J-C, La escritura desatada. El mundo de las novelas, Madrid, Temas de  Hoy, 2000.

Nabokov, Vladimir, Curso de literatura europea, Barcelona, Ed. B, 1997 (capítols sobre Flaubert, Stevenson, Proust, Kafka i Joyce).

Ortega y Gasset, Meditaciones del Quijote e Ideas sobre la novela, Madrid, Revista de Occidente, 1914-1925.

Pavel, Thomas, La pensée du roman, Gallimard, Paris, 2003.

Ricoeur,P, Tiempo y narración, Madrid, Cristiandad, 1983.85.

Riquer, Martí de, i José María Valverde, Historia de la Literatura Universal, 10 vols., Barcelona, Planeta, 1984-1986 (3ª edició).

Robert, M, Novela de los orígenes. Orígenes de la novela, Madrid, Taurus, 1972.

________, Lo antiguo y lo nuevo: de Don Quijote a Franz Kafka, Madrid, Trifaldi, 2006.

Sarraute, Nathalie, L’ère du soupçon. Essais sur le roman, Gallimard, Paris, 1956.

Sullà, Enric (ed.), Teoría de la novela. Antología de textos del siglo XX, Barcelona, Crítica, 1996.

Tacca, O., Las voces de la novela, Madrid, Gredos, 1973.

Todorov, T, Poétique de la prose, Seuil, Paris, 1971.

_______, Teoría de la literatura de los formalistas rusos, Siglo XXI, Madrid, 1970.

_______, Introducción a la literatura fantástica, Tiempo Contemporáneo, Buenos Aires, 1972.

Viñas Piquer, David, Historia de la crítica literaria, Barcelona, Ariel, 2002.       

Watts, Ian, The rise of the novel, Penguin, Harmondsworth, 1972.

Wellek, René, i Austin Warren, Teoría literaria, Madrid, Gredos, 1993.

Williams, Raymond, “Literatura”, dins Marxismo y literatura, Barcelona, Península, 1997.

Yates, Alan, Una generació sense novel·la?: la novel·la catalana de 1900 a 1925, Barcelona, Edicions 62, 1984.

Zéraffa, M, Novela y sociedad, Buenos Aires, Amorrortu, 1971.

 

SEGON QUADRIMESTRE:

Al marge de la present bibliografia, per a l’estudi monogràfic de cada tema i autor es proporcionarà bibliografia i altres materials a classe i a l’espai Moodle.

Revistes:

Caplletra,Caràcters, Els Marges, Serra d'Or, Catalan Review, Revista de Catalunya, L'Avenç i altres

Llibres:

Àlex Broch, Diccionari de literatura catalana, Gran Enciclopèdia Catalana, 2008

J. Molas-J. Massot i Muntaner, dirs., Diccionari de literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 1979.

J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, vols. X i XI, Barcelona, Ariel, 1988.

E. Bou, dir., Nou diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000.

J. Fuster, Literatura catalana contemporània, Barcelona, Curial, 1972.

À. Broch, Literatura catalana dels anys setanta, Barcelona, Edicions 62, 1980.

À. Broch, Literatura catalana dels anys vuitanta, Barcelona, Edicions 62, 1991.

À. Broch, Forma i idea en la literatura contemporània, Barcelona, Edicions 62, 1993.

DD.AA., Literatura catalana actual, dossier de Caplletra, núm. 22 (primavera 1997).

G-J Graells / O. Pi de Cabanyes, La generació literària dels setanta, Barcelona, Ed. Pòrtic, 1971.

D. Oller, Els tres ordres de figuració a la poesia moderna i algunes consideracions sobre  la postmoderna, dinsLa construcció del sentit, Barcelona, Empúries, 1986.

J. Orja, Farenheit 212. Una aproximació a la literatura catalana recent, Barcelona, La Magrana, 1989.

V. Salvador / A. Piquer (eds.), Vint anys de novel·la catalana al País Valencià, València, Editorial 3i4, 1992

DD. AA., La cultura catalana recent (1960-1988), Barcelona, PAM, 1993

DD.AA., Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes, AELC, 2000

Marta Nadal, Vint escriptors catalans, Barcelona, PAM, 1997 

Dolors Oller, Deu poetes d'ara, Barcelona, MOLC-Ed. 62, 1996

F. Calafat, Camp de mines. Poesia catalana del País Valencià, 1980-1990, València, Edicions de la Guerra, 1991.

DD. AA., 70-80-90, València, 3i4, 1992.

Sam Abrams, Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Proa, 2001

Josep Palomero, Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX, Alzira, Bromera, 1997

Albert Calls, Rafael Vallbona, Poesia noranta, Barcelona, Oikos-Poesia, 1997

Sam Abrams i Francesco Ardolino, Imparables. Una antologia, Barcelona, Proa 2004

Vicent Simbor, El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra, València-Barcelona, IIFV-PAM, 2005

DD.AA L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB (GELCC) i L’Avenç, 2006 

Castellanos, Jordi, “La literatura catalana del segle XX. Un balanç”, L’Avenç, 243, gener 2000, p. 38-42

Corretger, Montserrat, “Crítica literària i societat a la Catalunya contemporània (1922-1939)”, L’Avenç, 238, juliol-agost 1999, pp. 44-46

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Els alumnes hauran d'assistir a classe havent llegit els textos del dossier corresponents a cada sessió. Es recomana l'assistència a classe, ja que les anàlisis de textos es faran sempre a l'aula i es demanarà la participació activa de l'alumnat.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent