DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) CRÍTICA LITERÀRIA CATALANA Codi 12254111
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
Adreça electrònica montserrat.corretger@urv.cat
Professors/es
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
Web http://www.urv.cat/dfilcat/departament/personal/view.php?ID=8
Descripció general i informació rellevant Estudi dels principals corrents i autors de la crítica literària catalana emmarcada en la universal. Pràctica en el coneixement i valoració dels textos crítics.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A9 Dominar en profunditat la llengua, la literatura i la cultura catalanes.
 A13 Realitzar processos de redacció i edició de textos en diferents formats i suports.
 A15 Aplicar els mètodes de gestió del patrimoni oral i tradicional.
 A16 Investigar amb la metodologia adequada en història cultural, història literària i llengua catalana.
 A17 Analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic i literari.
 A18 Formar-se una opinió crítica sobre textos i discursos i expressar una opinió clara i concisa oralment i per escrit.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A9 Coneix la història, teoria i crítica literàries
 A13 Comprèn tant la importància estètica de la literatura com el seu paper cultural, social i polític
Comprèn la literatura com un espai de representació i de debat ideològic i de construcció de discursos socials
 A15 Realitza activitats d'estudi i anàlisi dels conceptes teòrics i els mecanismes fonamentals per entendre els períodes, moviments, etapes, generacions, estils i obres de la literatura catalana
 A16 Comprèn tant la importància estètica de la literatura com el seu paper cultural, social i polític
Comprèn la literatura com un espai de representació i de debat ideològic i de construcció de discursos socials
 A17 Coneix la història, teoria i crítica literària
 A18 Comprèn tant la importància estètica de la literatura com el seu paper cultural, social i polític
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. Primeres manifestacions de la crítica al segle XIX:

1.1. Dissidència progressista: Balaguer, Cortada, Güell
1.2. La sistematització de la crítica i la gestació de la novel·la: Josep Yxart i Joan Sardà a La Renaixença i altres òrgans de premsa
2. La crítica modernista. Escriptors, crítics i teòrics:

2.1. L’Avenç: Massó i Torrents, D. Perès, Jaume Brossa
2.2. El messianisme i el vitalisme de Catalònia: Pérez-Jorba
2.3. L’eclecticisme de Joventut
2.4. El Poble Català: Prudenci Bertrana, Gabriel Alomar, Manuel de Montoliu, Cebrià de Montoliu, Diego Ruiz…
3. Programa noucentista i plataforma crítica: teories estètiques per a la poesia i la prosa lírica:

3.1. Eugeni d’Ors, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates
3.2. Alexandre Plana i l’Antologia dels poetes catalans moderns (1914)
3.3. El grup de La Revista: Josep M. Lòpez-Picó, Joaquim Folguera
3.4 Josep M. Capdevila i La Paraula Cristiana
4. Bases teòriques i crítiques entre els anys vint i la guerra civil:

4.1. Carles Riba, idealisme i crítica
4.2. Marià Manent i Tomàs Garcès, crítics de llarga continuïtat
4.3. J.V. Foix, visions crítiques avançades
4.4. Els crítics de l’avantguarda: Carbonell, Gasch. Montanyà
4.5. La Publicitat, la Revista de Catalunya, L’Opinió, El Matí, La Nau i la crítica
4.6. Carles Soldevila: continuïtat crítica
4.7. Domènec Guansé: represa de la novel•la i canon
5. Publicacions republicanes i crítica: La Rambla, Mirador

5.1. Model de novel•la, guiatge del lector, mercat literari i crisi del llibre
5.2. Rosa M. Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià i altres periodistes independents
5.3. La crítica literària professional: Armand Obiols, Ramon Esquerra, Just Cabot, Domènec Guansé, Rafael Tasis
6. La represa en la postguerra:
6.1. El realisme històric: Joaquim Molas i Josep M. Castellet
6.2. Un altre punt de vista: Joan Triadú, antòleg de poesia i divulgador de la novel·la i la poesia de postguerra
6.3. Maurici Serrahima i Joan Teixidor
6.4. Crítics de poesia: Joan Ferrater, Jaume Bofill i Ferro, Josep Romeu i Figueras
6.5. Destino: gresol de crítica entre els 50 i els 70
6.6. Activista cultural i crític: Albert Manent
6.7. Joan Fuster, crític subtil i historiador de la literatura
6.8. Crítics i escriptors: el progrés de la novel·la envers els gèneres.
6.9. Revistes dels 80 i els 90: Serra d'Or. Els Marges. Faig, Cultura, Saber, Lletra de Canvi
6.10. Sistematitzacions generacionals dels novel·listes: Àlex Broch
7. La crítica dels noranta i del segon mil·leni:
7.1. Crítica especialitzada: Estudis Romànics, Els Marges, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Caràcters, L’Espill, Afers, i altres
7.2. Crítica en premsa: Avui, Quadern de Catalunya d’El País, Presència (El Punt)
7.3. Darreres tendències i polèmiques crítiques
7.4. Projecció social de l’intel•lectual i crític en l’actualitat

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Sessió Magistral
A9
A13
A15
A16
A17
A18
37 70 107
Presentacions / exposicions
A9
A13
A15
A16
A17
A18
1 17 18
Treballs
A9
1 20 21
Atenció personalitzada
3 0 3
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Diàleg de tempteig a classe per a situar alumnat i professora davant les propostes de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició per part de la professora dels continguts especificats, sempre amb la possibilitat d'intervenció de l'alumnat. El suport i guiatge d'aquests continguts es toben en els dossiers proporcionats als estudiants/es (Moodle).
Presentacions / exposicions Exposicions escrites, altrament dites comentaris, dels textos crítics proposats per la professora i extrets dels dossiers proporcionats a l'alumnat com a material de treball individual i a l'aula.
Els fonaments per a confeccionar els comentaris es donaran a l'aula i en el dossier. El comentari serà autònom i individual. Seran dos comentaris: un al març i un al maig. Ambdós seran obligatoris i necessaris per a obtenir la qualificació final de l'assignatura. I ambdós s'hauran de presentar abans de donar a la professora el treball final de l'assignatura.
Treballs Elaboració personal d'un treball monogràfic pactat entre l'alumne/a i la professora i tutoritzat individualment.

Atenció personalitzada
Descripció
Tutoria personalitzada i guiatge detallat del treball monogràfic de cada alumne/a.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Sessió Magistral
A9
A13
A15
A16
A17
A18
Seguiment de l'assistència, actitud i treball (atenció, presa d'apunts, intervencions) de cada alumne/a a l'aula. 10%
Presentacions / exposicions
A9
A13
A15
A16
A17
A18
Valoració dels dos comentaris escrits (a presentar: un a final de març i un dins la primera quinzena de maig). Cada un: 20%. Total: 40%. 40%
Treballs
A9
Valoració del treball monogràfic tutoritzat. 50%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'alumnat que es presenta a la segona convocatòria, en el cas d'haver assistit a classe i d'haver presentat els dos comentaris pactats en les dates assenyalades, només haurà de repetir l'examen.
L'alumnat que no pot assistir a classe o que només hi pot assistir en comptades ocasions caldrà que es posi en contacte amb la professora (montserrat.corretger@urv.cat) per a pactar un treball a més de fer l'examen i de presentar els dos comentaris indicats en la guia docent i en el Moodel de l'assignatura en les dates assenyalades.


Fonts d'informació

Bàsica


A classe es passarà informació bibliogràfica detallada, concreta i actual de cada tema.

Algunes referències bibliogràfiques genèriques:

Jaume Medina, "La crítica literària i la història de la literatura", dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la Literatura Catalana, Vol. XI, Ariel, pp. 285-301

- Tasis, Rafael, Una visió de conjunt de la novel.la catalana, Publicacions de «La Revista», 1935.

 

- Tasis, Rafael, La literatura catalana moderna, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (Aspectes de l'activitat catalana 1), 1937.

 

- Tasis, Rafael, La novel.la catalana, Sagitari (Assaig 1), 1954.

 

- Tasis, Rafael, Un segle de poesia catalana [1833-1953], Ed. Selecta (Biblioteca Selecta 405), 1968.

 

- Guansé, Domènec, De Maragall a l'exili. Assaigs de crítica literària, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

--- Abans d'ara. Retrats literaris, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

- Miquel Dolç, Estudis de crítica literaria. De Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Publicacions de l'Abadia de Montser­rat, 1994.

 

- Triadú, Joan, La novel×la catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 171), 1982

 --- La poesia catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 205) 1985.

- Romeu i Figueras, Josep, Sobre Maragall, Foix i altres poetes, Laertes, 1984.

- Teixidor, Joan, Cinc poetes [Maragall, Guerau de Liost, Salvat-Papasseit, Riba i Espriu], Destino, 1969.

- Terry, Arthur, Sobre poesia catalana contemporània. Riba. Foix, Espriu, Ed. 62 (a l'abast 208), 1985.

--- Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau, Ed. 62 ( a l'abast 264), 1991.

Alan Yates, Una generació sense novel.la?, Ed. 62, Barcelona 1975.

Carme Arnau, Marginats i integrats en la novel×la catalana (1925-1938), Ed. 62, Barcelona 1987.

 

J. M. Castellet, La hora del lector, Península, Barcelona 2001.

 

Àlex Broch, Literatura catalana dels anys setanta, Ed. 62, Barcelona 1980.---  Literatura catalana dels anys vuitanta, Ed. 62, Barcelona,1991.---  Forma i idea en la literatura contemporània, Ed. 62,Barcelona 1993.

 

Valeriano Bozal (ed), Història de las ideas estéticas, Visor, Madrid,  vol I , 2000  i Vol II,  1999.

 

Dolors Oller,  La construcció del sentit, Empúries, Barcelona 1986

 

 DD.AA., Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (vol II),  a cura de N. Garolera, Columna,   Barcelona 1995

 

Joaquim Marco, Jaume Pont, La nova poesia catalana. Estudi i antologia,  Ed. 62, Barcelona 1980.

 

Robert Langbaum, La poesía de la experiencia. El monólogo dramático en la tradición literaria moderna, Comares, Granada1996 [Londres19571].

 

T.S. Eliot, Sobre poetes i poesia, Columna & Faig, Barcelona 1997 [Londres 19571]

 

Joan Ferraté, Apunts en net, Quaderns Crema, Barcelona 1991

 

  "       "        , Dinámica de la poesía, Seix Barral, Barcelona 1982

 

Pere Ballart, El contorn del poema, Quaderns crema (Assaig, 21), 1998

 

Jordi Julià, Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

 

Manuel Guerrero, Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle, Empúries, 2001

 

- Manent, Albert, i Crexell, Joan, Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943), Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1988.

 

- Crexell, Joan, El llibre a Catalunya durant la Guerra Civil, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

 

- Massot i Muntaner, Josep, «La represa del llibre català a la postguerra», Els Marges 17, setembre del 1979.

- Oller, Dolors, La construcció del sentit, Empúries, 1986.

- Friedrich, Hugo, Estructura de la lírica moderna, Seix Barral (Serie Mayor 24), 1974.

 

- Pagnini, Marcello, Estructura literaria y método crítico, Cátedra, Madrid, 1982.

 

- Sullà Enric, Poètica de la narració, Empúries 1985.

 

- Marchese, Angelo i Forradellas, Joaquín, Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Ariel, 1986.

 

- DD.AA., Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans [a cura de Narcís Garolera], Curial (Manuals Curial, 5, 6, 8 i 9), 1982 i 1985), 4 volums.

 

- Parcerisas, Francesc, L'objecte immediat, Curial (Biblioteca d'Els Marges 2), 1991.

 

- Benet i Jornet, Josep M., La malícia del text, Curial (Biblioteca d'Els Marges 3), 1992.

 

- Totes les monografies de la col×lecció "Quaderns de navega­ció" dins «Les Naus d'Empúries», d'Editorial Empúries.

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Cal llegir els dossiers amb temps i reflexionar sobre els continguts que s'hi inclouen. Els comentaris i el treball monogràfic no es poden improvisar ni resoldre en pocs dies: són el fruit de l'assimilació de les explicacions de classe i de la lectura meditada dels dossiers, especialment en els aspectes assenyalats a l'aula.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent