DATOS IDENTIFICATIVOS 2019_20
Asignatura (*) CRÍTICA LITERARIA CATALANA Código 12254111
Titulación
Grado en Lengua y Literatura Catalanas (2009)
 Ciclo 1º
Descriptores Cr.totales Tipo Curso Periodo
6 Obligatoria Tercer 1Q
Lengua de impartición
Català
Departamento Filología Catalana
Coordinador/a
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
 Correo-e montserrat.corretger@urv.cat
Profesores/as
CORRETGER SÀEZ, MONTSERRAT
Web http://www.urv.cat/dfilcat/departament/personal/view.php?ID=8
Descripción general e información relevante Estudio de las principales corrientes y autores de la crítica literaria catalana enmarcada en la universal. Práctica en el conocimiento y valoración de los textos críticos.

Competencias
Tipo A Código Competencias Específicas
 A2 Demostrar que conoce las corrientes teóricas y metodológicos de la literatura y crítica literaria
Tipo B Código Competencias Transversales
 CT3 Resolver problemas de manera crítica, creativa e innovadora en su ámbito de estudio.
 CT5 Comunicar información de manera clara y precisa a audiencias diversas.
Tipo C Código Competencias Nucleares

Resultados de aprendizaje
Tipo A Código Resultados de aprendizaje
 A2 Comprende la literatura como un espacio de representación, de debate ideológico y de construcción de discursos sociales.
Tipo B Código Resultados de aprendizaje
 CT3 Identificar la situación planteada como un problema en el ámbito de la disciplina y tener motivación para afrontarlo.
Seguir un método sistemático para dividir el problema en partes e identificar sus causas aplicando los conocimientos propios de la disciplina.
Diseñar una solución innovadora utilizando los recursos necesarios para afrontar el problema.
Incluir los aspectos concretos de la solución propuesta en un modelo realista.
Reflexionar sobre el modelo propuesto y ser capaz de encontrar limitaciones y proponer mejoras.
 CT5 Producir un texto de calidad, sin errores gramaticales ni ortográficos, con una presentación formal esmerada y un uso adecuado y coherente de las convenciones formales y bibliográficas.
Construir un texto estructurado, claro, cohesionado, rico y de extensión adecuada.
Elaborar un texto adecuado a la situación comunicativa, consistente y persuasivo.
Usar los mecanismos de comunicación no verbal y los recursos expresivos de la voz necesarios para hacer una buena intervención oral.
Construir un discurso estructurado, claro, cohesionado, rico y de extensión adecuada.
Producir un discurso consistente, persuasivo y adecuado a la situación comunicativa e interactuar de manera efectiva con el auditorio.
Tipo C Código Resultados de aprendizaje

Contenidos
tema Subtema
1. Primeras manifestaciones de la crítica en el siglo XIX: Josep Yxart.

 1.1. Disidencia progresista: Balaguer, Cortada, Güell
1.2. La sistematización de la crítica y la gestación de la novela: Josep Yxart y Joan Sardà a La Renaixença y otros órgans de prensa
2. La crítica modernista. Escritores, críticos y teòricos: Massó i Torrents, D. Perès, Jaume Brossa, Pérez-Jorba, Cebrià de Montoliu.

2.1. L’Avenç: Massó i Torrents, D. Perès, Jaume Brossa
2.2. El mesianismo y el vitalismo de Catalònia: Pérez-Jorba
2.3. El eclecticismo de Joventut
2.4. El Poble Català: Prudenci Bertrana, Gabriel Alomar, Manuel de Montoliu, Cebrià de Montoliu, Diego Ruiz…
3. Programa noucentista y plataforma crítica: teorias estéticas para la poesía y la prosa lírica:
Eugeni d’Ors, Josep Carner, Alexandre Plana, Joaquim Folguera. 		3.1. Eugeni d’Ors, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates
3.2. Alexandre Plana y la Antologia dels poetes catalans moderns (1914)
3.3. El grupo de La Revista: Josep M. López-Picó, Joaquim Folguera
3.4 Josep M. Capdevila y La Paraula Cristiana
4. Bases teóricas y críticas entre los años veinte y la guerra civil: Carles Riba, La Publicitat, la Revista de Catalunya, L’Opinió.
4.1. Carles Riba, idealismo y crítica
4.2. Marià Manent y Tomàs Garcés, críticos de larga continuidad
4.3. J.V. Foix, visiones críticas avanzadas
4.4. Los críticos de la vanguardia: Carbonell, Gasch. Montanyà
4.5. La Publicitat, la Revista de Catalunya, L’Opinió, El Matí, La Nau y la crítica
4.6. Carles Soldevila: continuidad crítica
4.7. Domènec Guansé: recuperación de la novela i canon
5. Publicaciones republicanas y crítica: La Rambla, Mirador. La crítica literària professional: Armand Obiols, Ramon Esquerra, Just Cabot, Domènec Guansé, Rafael Tasis

5.1. Modelo de novela, guia del lector, mercado literario y crisis del libro
5.2. Rosa M. Arquimbau, Irene Polo, Anna Murià y otras periodistas independientes
5.3. La crítica literaria profesional: Armand Obiols, Ramon Esquerra, Just Cabot, Domènec Guansé, Rafael Tasis
6. La posguerra: el realismo histórico, la crítica de poesía y de novela. La historia de la literatura, el activismo cultural y las publicaciones.
 6.1. El realismo histórico: Joaquim Molas y Josep M. Castellet
6.2. Otro punto de vista: Joan Triadú, antólogo de poesía y divulgador de la novela y la poesía de postguerra
6.3. Maurici Serrahima y Joan Teixidor
6.4. Críticos de poesía: Joan Ferrater, Jaume Bofill i Ferro, Josep Romeu i Figueras
6.5. Destino: crisol de la crítica entre los 50 y los 70
6.6. Activista cultural y crítico: Albert Manent
6.7. Joan Fuster, crítico sutil y historiador de la literatura
6.8. Críticos y escritores: el progreso de la novela en los géneros.
6.9. Revistas de los 80 i los 90: Serra d'Or. Els Marges. Faig, Cultura, Saber, Lletra de Canvi
6.10. Sistematizaciones generacionales de los novelistas: Àlex Broch
7. La crítica en los noventa y en el segundo milenio.


7.1. Crítica especializada: Estudis Romànics, Els Marges, Serra d’Or, Revista de Catalunya, Caràcters, L’Espill, Afers y otras publicaciones
7.2. Crítica en prensa: Avui, Quadern de Catalunya d’El País, La Vanguardia
7.3. Últimas tendencias i polémicas críticas
7.4. Proyección social del lntelelectual y crítico en la actualidad

Planificación
Metodologías  ::  Pruebas
  Competencias (*) Horas en clase
 Horas fuera de clase
 (**) Horas totales
Actividades introductorias
1 0 1
Sesión magistral
A9
 46 50 96
Presentaciones/exposiciones
A9
 6 15 21
Trabajos
A9
 4 25 29
Atención personalizada
3 0 3
 
 
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor.
(**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos

Metodologías
Metodologías
  descripción
Actividades introductorias Diàleg de tempteig a classe per a situar alumnat i professora davant les propostes de l'assignatura.
Sesión magistral Exposició per part de la professora dels continguts especificats, sempre amb la possibilitat d'intervenció de l'alumnat. El suport i guiatge d'aquests continguts es toben en els dossiers proporcionats als estudiants/es (Moodle).
Presentaciones/exposiciones Exposicions escrites, altrament dites comentaris, dels textos crítics proposats per la professora i extrets dels dossiers proporcionats a l'alumnat com a material de treball individual i a l'aula.
Els fonaments per a confeccionar els comentaris es donaran a l'aula i en el dossier. El comentari serà autònom i individual. Seran dos comentaris: un al març i un al maig. Ambdós seran obligatoris i necessaris per a obtenir la qualificació final de l'assignatura. I ambdós s'hauran de presentar abans de donar a la professora el treball final de l'assignatura.
Trabajos Elaboració personal d'un treball monogràfic pactat entre l'alumne/a i la professora i tutoritzat individualment.
Atención personalizada Tutoria personalitzada i guiatge detallat del treball monogràfic de cada alumne/a.

Atención personalizada
descripción
Tutoria personalitzada i guiatge detallat del treball monogràfic de cada alumne/a.

Evaluación
Metodologías Competencias descripción Peso        
Presentaciones/exposiciones
A9
 Valoració dels dos comentaris escrits (a presentar: un a final de març i un dins la primera quinzena de maig). Cada un: 20%. Total: 40%. 40%
Trabajos
A9
 Valoració del treball monogràfic tutoritzat. 50%
Otros  

Seguiment de l'assistència, actitud i treball (atenció, presa d'apunts, intervencions) de cada alumne/a a l'aula.

10%
 
Otros comentarios y segunda convocatoria

A la segona convocatòria els criteris són els mateixos que a la primera, és a dir:

L'alumnat presentarà un treball monogràfic (60%) i dos comentaris escrits (cada un: 20%. Total: 40%).

Fuentes de información

Básica


A classe es passarà informació bibliogràfica detallada, concreta i actual de cada tema.

Algunes referències bibliogràfiques bàsiques:

DAVID VIÑAS, Historia de la crítica literaria. Barcelona, Editorial Ariel, 2007

JORDI MALÉ (ed.), Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia de textos, Lleida, Càtedra Màrius Torres & Pagès editors, 2011.

MONTSERRAT CORRETGER, El combat per la novel·la (1924-1936), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2008

MONTSERRAT CORRETGER, Domènec Guansé, crític i periodista: entre l'exili i el retorn, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2011

Algunes referències bibliogràfiques genèriques:

Jaume Medina, "La crítica literària i la història de la literatura", dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la Literatura Catalana, Vol. XI, Ariel, pp. 285-301

- Tasis, Rafael, Una visió de conjunt de la novel.la catalana, Publicacions de «La Revista», 1935.

 

- Tasis, Rafael, La literatura catalana moderna, Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (Aspectes de l'activitat catalana 1), 1937.

 

- Tasis, Rafael, La novel.la catalana, Sagitari (Assaig 1), 1954.

 

- Tasis, Rafael, Un segle de poesia catalana [1833-1953], Ed. Selecta (Biblioteca Selecta 405), 1968.

 

- Guansé, Domènec, De Maragall a l'exili. Assaigs de crítica literària, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

--- Abans d'ara. Retrats literaris, El Mèdol, Tarragona, 1994.

 

- Miquel Dolç, Estudis de crítica literaria. De Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Publicacions de l'Abadia de Montser­rat, 1994.

 

- Triadú, Joan, La novel×la catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 171), 1982

 --- La poesia catalana de postguerra, Ed. 62 (a l'abast 205) 1985.

- Romeu i Figueras, Josep, Sobre Maragall, Foix i altres poetes, Laertes, 1984.

- Teixidor, Joan, Cinc poetes [Maragall, Guerau de Liost, Salvat-Papasseit, Riba i Espriu], Destino, 1969.

- Terry, Arthur, Sobre poesia catalana contemporània. Riba. Foix, Espriu, Ed. 62 (a l'abast 208), 1985.

--- Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau, Ed. 62 ( a l'abast 264), 1991.

Alan Yates, Una generació sense novel.la?, Ed. 62, Barcelona 1975.

Carme Arnau, Marginats i integrats en la novel×la catalana (1925-1938), Ed. 62, Barcelona 1987.

 

J. M. Castellet, La hora del lector, Península, Barcelona 2001.

 

Àlex Broch, Literatura catalana dels anys setanta, Ed. 62, Barcelona 1980.---  Literatura catalana dels anys vuitanta, Ed. 62, Barcelona,1991.---  Forma i idea en la literatura contemporània, Ed. 62,Barcelona 1993.

 

Valeriano Bozal (ed), Història de las ideas estéticas, Visor, Madrid,  vol I , 2000  i Vol II,  1999.

 

Dolors Oller,  La construcció del sentit, Empúries, Barcelona 1986

 

 DD.AA., Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (vol II),  a cura de N. Garolera, Columna,   Barcelona 1995

 

Joaquim Marco, Jaume Pont, La nova poesia catalana. Estudi i antologia,  Ed. 62, Barcelona 1980.

 

Robert Langbaum, La poesía de la experiencia. El monólogo dramático en la tradición literaria moderna, Comares, Granada1996 [Londres19571].

 

T.S. Eliot, Sobre poetes i poesia, Columna & Faig, Barcelona 1997 [Londres 19571]

 

Joan Ferraté, Apunts en net, Quaderns Crema, Barcelona 1991

 

  "       "        , Dinámica de la poesía, Seix Barral, Barcelona 1982

 

Pere Ballart, El contorn del poema, Quaderns crema (Assaig, 21), 1998

 

Jordi Julià, Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999

 

Manuel Guerrero, Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle, Empúries, 2001

 

- Manent, Albert, i Crexell, Joan, Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943), Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1988.

 

- Crexell, Joan, El llibre a Catalunya durant la Guerra Civil, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

 

- Massot i Muntaner, Josep, «La represa del llibre català a la postguerra», Els Marges 17, setembre del 1979.

- Oller, Dolors, La construcció del sentit, Empúries, 1986.

- Friedrich, Hugo, Estructura de la lírica moderna, Seix Barral (Serie Mayor 24), 1974.

 

- Pagnini, Marcello, Estructura literaria y método crítico, Cátedra, Madrid, 1982.

 

- Sullà Enric, Poètica de la narració, Empúries 1985.

 

- Marchese, Angelo i Forradellas, Joaquín, Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Ariel, 1986.

 

- DD.AA., Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans [a cura de Narcís Garolera], Curial (Manuals Curial, 5, 6, 8 i 9), 1982 i 1985), 4 volums.

 

- Parcerisas, Francesc, L'objecte immediat, Curial (Biblioteca d'Els Marges 2), 1991.

 

- Benet i Jornet, Josep M., La malícia del text, Curial (Biblioteca d'Els Marges 3), 1992.

 

- Totes les monografies de la col×lecció "Quaderns de navega­ció" dins «Les Naus d'Empúries», d'Editorial Empúries.

Complementaria

Recomendaciones
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente.