DADES IDENTIFICATIVES 2021_22
Assignatura (*) LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I Codi 12254112
Ensenyament
Grau en Llengua i Literatura Catalanes (2009)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Quart 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
SANCHIS FRANCÉS, RAÜL
 Adreça electrònica raul.sanchis@urv.cat
Professors/es
SANCHIS FRANCÉS, RAÜL
Web
Descripció general i informació rellevant <p> Introducció a la literatura catalana medieval.&nbsp;</p><div><br /></div><div> Aquesta assignatura s’impartirà de manera majoritàriament<b> virtual</b>, tot i que algunes sessions seran presencials, particularment la visita a la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya. En començar el curs, el calendari amb totes les activitats docents previstes (amb horaris i espais)&nbsp; estarà disponible al Campus Virtual (Moodle) de l’assignatura. <br /></div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A7 Demostrar que coneix la història de la literatura en llengua catalana.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT3 Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi.
 CT4 Treballar de forma autònoma i en equip amb responsabilitat i iniciativa.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A7 Coneix els orígens de la literatura catalana.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT3 Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo.
Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema.
Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista.
Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores.
 CT4 Identificar el propi rol dins del grup i conèixer els objectius i tasques del grup.
Comunicar i actuar dins del grup per facilitar la cohesió i el rendiment.
Comprometre’s amb les tasques i l’agenda del grup.
Col·laborar dins del grup en un bon clima de treball i en la resolució de problemes.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. INTRODUCCIÓ 1.1 L'univers medieval i la literatura
1.2 L'accés dels laics al saber
2. LA HISTORIOGRAFIA De les cròniques medievals a la literatura memorialística.
3. Narrativa breu (segles XIV-XV). La Història de Jacob Xalabín.
4. Lírica posttrobadoresca. 3.1 Ausiàs March
3.2 Joan Roís de Corella
3.2. La lírica popular
5. La teatralitat a les fonts literàries medievals.

6. La literatura religiosa, moral i didàctica.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
6 0 6
Sessió Magistral
A7
 30 30 60
Resolució de problemes, exercicis
A7
CT3
CT4
 12 38 50
Atenció personalitzada
3 0 3
Pràctiques de camp/sortides
A7
CT3
CT4
 10 10 20
 
Proves de desenvolupament
A7
 1 10 11
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Joc inicial cooperatiu: coneixements previs de l'alumnat, relacionar-los entre ells i amb els continguts de l'assignatura
Sessió Magistral Introduccions contextuals, històriques i biogràfiques dels autors i anàlisi de les obres més importants
Resolució de problemes, exercicis Lectura, comentaris de textos i treball amb les fonts
Atenció personalitzada Atenció als dubtes dels estudiants presencialment en horari de despatx, per correu electrònic o mitjançant el Fòrum del Moodle.
Pràctiques de camp/sortides Sortida per determinar: visita a la Tarragona medieval o visita a la sala de reserva de la Biblioteca de Catalunya

Atenció personalitzada
Descripció

Durant el curs 2021-22 s’atendrà a l’alumnat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s’informarà l’estudiantat sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...).

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis
A7
CT3
CT4
 Comentar i analitzar un text literari medieval 25%
Proves de desenvolupament
A7
 Examen o Treball 65%
Altres  

Es valorarà l'assistència a classe, a les conferències i a la sortida acadèmica

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Qualsevol modificació s'informarà mitjançant el fòrum de notícies del Campus Virtual (Moodle).

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Dels orígens al segle xiv (2013):dir. Lola Badia, Barcelona: Enciclopèdia catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona.

Panorama crític de la literatura catalana. Edat Mitjana. vol I. Dels inicis a principis del segle xv. vol.II. Edat Mitjana. Segle d’or (2010-11), dir. Albert Hauf, Barcelona: Vicens Vives.

Rubió i Balaguer, Jordi (1984): Història de la literatura catalana, I, Barcelona: PAM.

Riquer, Martí de (1964): Història de la Literatura Catalana, vols. 1-3, Barcelona: Ariel.

Soler, Albert (2003): Literatura Catalana Medieval. Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos, Barcelona: editorial UOC-Pòrtic.

Turró, Jaume (2004): “La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia”, Mot so razo, 3.

Bibliografía complementària


2. Historiografia

Asperti, Stefano (1993): “La qüestió de les prosificacions en les crò­niques cata­lanes”, Antoni Ferrando i Lluís Bertomeu Messeguer (coord.), Actes del V Col×loqui In­ter­nacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant–Elx 9–14.IX.1991), Montse­rrat: Publi­cacions de l’Abadia, pp. 85-137.

Asperti, Stefano (1985): “El rei i la història. Propostes per a una nova lectura del Libre dels feyts de Jaume I”, Randa, 18, pp. 5-24.

Badia, Lola (1993): “Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner”, Tradició i modernitat als segles xiv i xv: estudis de cultura literària, ed. Lola Badia, Barcelona: PAM, pp. 19-38.

Cingolani, Stefano M.  (2007): La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle x al xiv, Barcelona: Base-Enciclopèdia Catalana.

Cingolani, Stefano M.  (2006): Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii:Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Cingolani, Stefano M.  (2000): “Memòria i estratègies comunica­tives al «Llibre» del rei Jaume I”, Revista de Catalunya, 154, pp. 111-141.

Coll i Alentorn, M.  (1991): Historiografia, Barcelona: Curial Edicions-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Desclot, Bernat (2010): Llibre del rei en Pere, ed. Stefano Cingolani, Barcelona: Barcino.

Hauf, Albert (2004): “Les cròniques catalanes medievals: Notes entorn de la seva intencionali­tat”, Història de la historiografia catalana, ed. Albert Balcells, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 39-75.

Jaume I (1991): Llibre dels fets, ed. Josep M. Pujol, Barcelona: Teide. [Edició divulgativa fragmentària.]

Les quatre grans cròni­ques (1971): ed. Ferran Solde­vila, Barcelona: Edito­rial Selecta.

Les quatre grans cròniques: II: Crònica de Bernat Desclot (2008):revisada per Maria Teresa Ferrer i Mallol i Jordi Bruguera, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Pujol, Josep M. (2010): “El rei En Jaume i Maria F.: la construcció artística del relat oral interactiu”, El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, ed. Carme Oriol i Emili Samper, Tarragona: Publicacions URV.

Pujol, Josep M. (2003): “Jaume I, Rex facetus: notes de filologia humorística”, Estudis Romànics, XXV, pp. 215-236.

Pujol, Josep M. (2001): “¿Cultura eclesiàstica o competència retòrica? El llatí, la Bíblia i el rei En Jaume”, Estudis Romànics, XXIII, pp. 147-172.

Pujol, Josep M. (1996): “The Llibre del rei En Jaume: a Matter of Style”, Historical Literature in Medieval Iberia, ed. A. Deyermond, Londres: DHS-Queen Mary&Westfield College, pp. 35-65.

Vinas, Agnès i Robert (2008): El Llibre dels Fets de Jaume el Conqueridor, versió al català modern de Josep M. Pujol, Palma de Mallorca: ed. Moll.

Vinas, Agnès i Robert (2007): La conquesta de Mallorca. Textos i documents. Modernització del Llibre dels Fets de Josep M. Pujol, regularització cròniques Desclot i Muntaner de Marina Navàs, Palma de Mallorca: ed. Moll.


3. Ramon Llull

Badia, Lola (1991): Teoria i pràctica de la literatura en Ramon Llull, Barcelona: Quaderns Crema.

Bonillo, Xavier (2008): Literatura al “Llibre de Meravelles” de Ramon Llull, Barcelona: UOC.

Bonner, Anthony (2012): L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manual d’ús. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bonner, Anthony (1989): Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), Palma de Mallorca: Edicions Moll, 2 vols.

Bonner, A. & Badia, L. (1988): Ramon Llull: vida, pensament i obra literària,Barcelona: Empúries.

Hillgarth, J.N. (1998): Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Barcelona: Curial-PAM.

Llull, Ramon (2011): Llibre de meravelles I, dir. Lola Badia, Xavier Bonillo, Eugènia Gisbert i Montserrat Lluch, Palma: Patronat Ramon Llull, NEORL.

Llull, Ramon (2012): Hores de Nostra Dona Santa Maria. Desconhort de Nostra Dona,  Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Romanç d’Evast e Blaquerna, ed. Joan Santanach i Albert Soler, Palma-Barcelona: Patronat Ramon Llull-PAM, NEORL.

Llull, Ramon (2009): Llibre de contemplació, ed. Josep E. Rubio, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1988): Llibre de l’orde de cavalleria, ed. Soler Albert, Barcelona: Barcino.

Llull, Ramon (1992): Pàgines pedagògiques, ed. Lola Badia i Albert Soler, Barcelona: Eumo Editorial, Diputació de Barcelona.

Pring-Mill, R. (1991): Estudis sobre Ramon Llull (1956-1978), Barcelona: Curial-PAM.

Pring-Mill, R. (1961): El microcosmos lul·lià, Palma: Moll.

Soler, Albert (2007): “El Llibre d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull”, De Ramon Llull a T. S. Eliot: grans obres literàries del cristianisme, ed. Antoni Blanch, Barcelona: Proa, pp. 41-68.


4.  Literatura a la cort de Joan I

Badia, Lola (2003): Tres contes meravellosos del segle xiv, edició i comentaris, Barcelona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1991/92): “Bernat Metge i els «auctores»: Del material de construcció al producte elaborat”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 43, pp. 25-40.

Badia, Lola (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella: Estu­dis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barce­lona: Quaderns Crema.

Badia, Lola (1983): Poesia catalana del segle xiv: Estudi i edició del “Canço­neret de Ripoll”, Barcelona: Quaderns Crema.

Bohigas, Pere & Vidal Alcover, Jaume, eds. (1986): La Faula, Tarragona: Tàrraco.

Butinyà, Júlia (1993): “De Metge a Petrarca pasando por Boccaccio”, Epos, 9, pp. 217–231.

Cabré, Miriam; Sadurní Martí i Marina Navàs (2009): "Geografia i història de la poesia occitanocatalana del segle XIV", Traslatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ed. L. Badia, Ll. Cabré i A. Alberni, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, pp. 349-376.

Cingolani, Stefano M. (1999): “Lo somni de Bernat Metge: Prolegòmens per a una nova edició”. Llengua & Literatura 10, pp. 245–278.

Cingolani, Stefano M. (2002): El somni d´una cultura: «Lo somni» de Bernat Metge, Barcelona, Quaderns Crema.

Fleming, J. (1982): “The major source of Bernat Metge’s «Libre de Fortuna e Pru­dència»”. Journal of Hispanic Philology, 7, pp. 5–13.

Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu i Jill Kraye,  Warburg: Warburg Institute Colloquia.

Metge, Bernat (2012): El somni, versió d’Alba Dedeu, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2010): Llibre de Fortuna i Prudència,ed. Lluís Cabré, Barcelona: Barcino.

Metge, Bernat (2006): Lo somni, ed. Stefano M. Cingolani. Barcelona: Editorial Barcino.

Metge, Bernat (1999): Lo somni, ed. Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema.

Pacheco, Arseni, ed. (1983): Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, Barcelona: Edicions 62.

Pacheco, Arseni (1982): "Notes per a l´estudi de la narrativa catalana en vers dels segles XIV i XV", Actes del Segon Col·loqui d´Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona: PAM, pp. 151-162.

Pacheco, Arseni (1973): “Viatge del vescomte Ramon de Perellós i de Roda fet al Purgatori anomenat de Sant Patrici”, A. Pacheco: Viatges a l’altre món, Barcelona: Edicions 62.

Renedo, Xavier (1994): “L’heretge i l’epicuri a «Lo Somni» de Bernat Metge”, Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana, coord. Lola Badia i Albert Soler Barcelona: Curial Edicions-PAM, pp. 109–127.

Rico, Francisco (1983). "Petrarca y el "humanismo catalán", Actes del 6è Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM.

Riquer, Martín de, ed. (1959): Bernat Metge, Obras, Barcelona.


5. Lírica a la cort d'Alfons el Magnànim: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

 

Alemany, Rafael (1997), Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

Alemany, Rafael et al. (2005), Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Archer, Robert (1996), Aproximació a Ausiàs March, Barcelona: Empúries.

Archer, Robert (1997), Ausiàs March. Obra Completa, 2 vols., Barcelona: Barcanova.

Badia, Lola (1993), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

Badia, Lola (2003). "De l'amor que educa a la passió culpable: Jordi de Sant Jordi, IX versus Ausiàs March, IV", Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, Barcelona: Universitat, vol. I, p. 85-97.

Bohigas, Pere (2000), Ausiàs March. Poesies, Barcelona: Barcino "Els Nostres Clàssics".

Chiner Gimeno, Jaume (1997), Ausiàs March i la València del segle XV (1400-1459), València: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura.

Dilla, Xavier (2000), En passats escrits. Una lectura de la poesia d'Ausiàs March, Barcelona: Empúries.

Escartí, Vicent Josep (1993), Ausiàs March. Poesies, València: Edicions d'Alfons el Magnànim.

Ferraté, Joan (1992), Llegir Ausiàs March, Barcelona: Quaderns Crema.

Ferraté, Joan (1994), Les poesies d'Ausiàs March, Barcelona: Quaderns Crema.

Garcia-Oliver, Ferran (1998), En la vida d'Ausiàs March, Barcelona: Edicions 62.

Gómez, Francesc i Josep Pujol (2008), Ausiàs March. Per haver d'amor vida, Barcelona: Barcino.

Lectures d'Ausiàs March (1998), València: Fundació Bancaixa.

McVaugh, Michael i Sebastià Giralt (2011), Arnau de Vilanova. Tractat sobre l'amor heroic, Barcelona: Barcino.

Pagès, Amadeu (1990), Auzias March i els seus predecessors, trad. V. Gómez, València: Edicions d'Alfons el Magnànim [original francès Champion, 1912].

Pagès, Amadeu (1995), Les poesies d'Auzias March, 2 vols., València: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura [1a ed. IEC 1912-1914].

Pujol, Josep (1992), Ausiàs March. Antologia poètica, Barcelona: Teide.

Pujol, Josep i Francesc Gómez (1998), Tria de poemes d'Ausiàs March, Barcelona: Hermes, Clàssics Catalans.

Riquer, Martí de i Lola Badia (1998). Les poesies de Jordi de Sant Jordi. València: Tres i Quatre.

Torró, Jaume (2005), "Ausiàs March, falconer d'Alfons el Magnànim", dins Alemany 2005.

Zimmermann, Marie-Claire (1998), Ausiàs March o l'emergència del jo, Barcelona-València: Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM.

 
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
LITERATURA CATALANA TARDOMEDIEVAL I MODERNA/12254109


 
Altres comentaris
En el cas que es doni alguna circumstància que impliqui un nou confinament i/o alguna modificació d’algun dels apartats de la guia docent, s’explicaran les adaptacions de la docència que calgui dur a terme a través de l’espai Moodle.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent