BIBLIOGRAFIA BÀSICA AA.DD.(2010-2011), Panorama crític de la literatura catalana, vol I. Dels inicis a principis del segle xv. vol. II: Edat Mitjana. Segle d'Or. Barcelona, Vicens Vives. BROCH, Àlex (dir.) (2013-2017), Història de la Literatura Catalana. Literatura medieval (vols. I-III). Dels orígens al segle xv, Barcelona: Enciclopèdia catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona. MASSIP,F. & KOVÁCS, L. (2017), La teatralitat medieval i la seva pervivència (Història de les Arts Escèniques Catalanes, I), Barcelona: Institut del Teatre& Edicions de la Universitat de Barcelona. Rubió i Balaguer, Jordi (1984): Història de la literatura catalana, I, Barcelona: PAM. Riquer, Martí de (1964): Història de la Literatura Catalana, vols. 1-3, Barcelona: Ariel. Soler, Albert (2003): Literatura Catalana Medieval. Un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos, Barcelona: editorial UOC-Pòrtic. Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana http://www.rialc.unina.it/ Bibliografia complementària Historiografia Asperti, Stefano (1993): “La qüestió de les prosificacions en les cròniques catalanes”, Antoni Ferrando i Lluís Bertomeu Messeguer (coord.), Actes del V Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant–Elx 9–14.IX.1991), Montserrat: Publicacions de l’Abadia, pp. 85-137. Asperti, Stefano (1985): “El rei i la història. Propostes per a una nova lectura del Libre dels feyts de Jaume I”, Randa, 18, pp. 5-24. Badia, Lola(1993): “Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner”, Tradició i modernitat als segles xiv i xv: estudis de culturaliterària, ed. Lola Badia, Barcelona: PAM, pp. 19-38. Cingolani, Stefano M. (2007): La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle x al xiv, Barcelona: Base-Enciclopèdia Catalana. Cingolani, Stefano M. (2006): Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Cingolani, Stefano M. (2000): “Memòria i estratègies comunicatives al «Llibre» del rei Jaume I”, Revista de Catalunya, 154, pp. 111-141. Coll i Alentorn, M. (1991): Historiografia, Barcelona: Curial Edicions-Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Desclot, Bernat (2010): Llibre del rei en Pere, ed. Stefano Cingolani, Barcelona: Barcino. Hauf, Albert (2004): “Les cròniques catalanes medievals: Notes entorn de la seva intencionalitat”, Història de la historiografia catalana, ed. Albert Balcells, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 39-75. Jaume I (1991): Llibre dels fets, ed. Josep M. Pujol, Barcelona: Teide. [Edició divulgativa fragmentària.] Les quatre grans cròniques (1971): ed. Ferran Soldevila, Barcelona: Editorial Selecta. Les quatre grans cròniques: II: Crònica de Bernat Desclot (2008):revisada per Maria Teresa Ferrer i Mallol i Jordi Bruguera, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Pujol, Josep M. (2010): “El rei En Jaume i Maria F.: la construcció artística del relat oral interactiu”, El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, ed. Carme Oriol i Emili Samper, Tarragona: Publicacions URV. Pujol, Josep M. (2003): “Jaume I, Rex facetus: notes de filologia humorística”, Estudis Romànics, XXV, pp. 215-236. Pujol, Josep M. (2001): “¿Cultura eclesiàstica o competència retòrica? El llatí, la Bíblia i el rei En Jaume”, Estudis Romànics, XXIII, pp. 147-172. Pujol, Josep M. (1996): “The Llibre del rei En Jaume: a Matter of Style”, Historical Literature in Medieval Iberia, ed. A. Deyermond, Londres: DHS-Queen Mary & Westfield College, pp. 35-65. Vinas, Agnès i Robert (2008): El Llibre dels Fets de Jaume el Conqueridor, versió al català modern de Josep M. Pujol, Palma de Mallorca: ed. Moll. Vinas, Agnès i Robert (2007): La conquesta de Mallorca. Textos i documents. Modernització del Llibre dels Fets de Josep M. Pujol, regularització cròniques Desclot i Muntaner de Marina Navàs, Palma de Mallorca: ed. Moll. Literatura a la cort de Joan I Alberni,Anna (2005): “Gilabert de Pròixida, poeta cortesà al servei delCasal d'Aragó”, Actes del X Congrés Internacional de l'AssociacióHispànica de Literatura Medieval, Alacant: Universitat d'Alacant,pp. 227-240. Badia,Lola (2003): Tres contes meravellosos del segle xiv, edició i comentaris, Barcelona: Quaderns Crema. Badia, Lola (1991/92): “Bernat Metge i els «auctores»: Del material de construcció al producte elaborat”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,43, pp. 25-40. Badia, Lola (1988): De Bernat Metge a Joan Roís de Corella: Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona: Quaderns Crema. Badia,Lola (1989): “De «La faula» al «Tirant» passant, sobretot, pel«Llibre de Fortuna e Prudència»”. Dins: QuadernsCrema: Deu anys. Barcelona: Quaderns Crema, pp. 17–57. Badia, Lola (1983): Poesia catalana del segle xiv : Estudi i edició del “Cançoneret de Ripoll”, Barcelona: Quaderns Crema. Bohigas, Pere & Vidal Alcover, Jaume, eds. (1986): Guillem de Torroella. La Faula, Tarragona: Tàrraco. Butinyà, Júlia (1993): “De Metge a Petrarca pasando por Boccaccio”, Epos, 9, pp.217–231. Cabré, Miriam; Sadurní Martí i Marina Navàs (2009): "Geografia i història de la poesia occitanocatalana del segle XIV", Traslatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500), ed. L. Badia, Ll. Cabré i A. Alberni, Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, pp. 349-376. Cingolani, Stefano M. (1999): “Lo somni de Bernat Metge: Prolegòmens per a una novaedició”. Llengua & Literatura 10, pp. 245–278. Cingolani, Stefano M. (2002): El somni d´una cultura: «Lo somni» de Bernat Metge, Barcelona, Quaderns Crema. Fleming,J. (1982): “The major source of Bernat Metge’s «Libre de Fortuna e Prudència»”.Journal of Hispanic Philology, 7, pp. 5–13. Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. Lluís Cabré, Alejandro Coroleu iJill Kraye, Warburg: Warburg Institute Colloquia. Metge, Bernat (2012): El somni, versió d’Alba Dedeu, Barcelona: Barcino. Metge, Bernat (2010): Llibre de Fortuna i Prudència, ed. Lluís Cabré, Barcelona: Barcino. Metge, Bernat (2006): Lo somni, ed. Stefano M. Cingolani. Barcelona: Editorial Barcino. Metge, Bernat (1999): Lo somni, ed. Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema. Pacheco, Arseni, ed. (1983): Blandín de Cornualla i altres narracions en vers delssegles XIV i XV, Barcelona: Edicions 62. Pacheco, Arseni (1982): "Notes per a l´estudi de la narrativa catalana en vers dels segles XIV i XV", Actes del Segon Col·loqui d´Estudis Catalans a Nord-Amèrica, Barcelona: PAM, pp. 151-162. Pacheco, Arseni (1973): “Viatge del vescomte Ramon de Perellós i de Roda fet al Purgatori anomenat de Sant Patrici”, A. Pacheco: Viatges a l’altre món, Barcelona: Edicions 62. Renedo, Xavier (1994): “L’heretge i l’epicuri a «Lo Somni» de Bernat Metge”, Intel·lectuals i escriptors a la baixa edat mitjana, coord. Lola Badia i Albert Soler Barcelona: Curial Edicions-PAM, pp. 109–127. Rico, Francisco (1983). "Petrarca y el "humanismo catalán", Actes del6è Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona, PAM. Riquer, Martín de, ed. (1959): Bernat Metge, Obras, Barcelona. Torroella,Guillem de (2010): La Faula, ed. Sara Vicent, València: Tirant lo Blanch. Literatura religiosa i teatre Francesc Eiximenis: Dotzè llibre del Crestià, Girona 1986-1987. Llibres, mestres i sermons: antologia de textos, Barcelona,Barcino 2005. Novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, ed. Antoni Ferrando, Toulouse,
Anacharsis, 2007. Curial e Güelfa, ed. crítica i comentada de L.Badia & J.Torró, Barcelona: Quaderns Crema 2011. Joanot
Martorell: Tirant lo Blanc, ed. d’Albert Hauf. València 2005. Espadaler,
Anton: Una reina per a Curial, Barcelona, Quaderns Crema 1984 Espadaler,
Anton: "Sobre el lloc i l'ocasió del Curial e Güelfa", in El
(re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran,
Barcelona, PAM-UB 2007, pp. 221-231. FERRANDO,Antoni
ed. (2012), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, novel•la
cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana. Amsterdam/Philadelphia,
John Benjamins Publishing Company. Vegeu també: http://parnaseo.uv.es/Tirant/bibl_curial_sabate.htm També: http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Izquierdo_Curial.htm Altres estudis penjats al Moodle JoanRoís de Corella i Jaume Roig Archer, Robert(2012). "La misoginia como remediumamoris ", Bulletin of HispanicSociety , vol. 29/3, pp. 237-254. Badia, L. (1988). “’En les baixes antenes devulgar poesia’: Corella, els mites i l’amor”. A: Badia, L.. De Bernat Metge a Joan Roís de Corella (pàg. 145-180).Barcelona: Quaderns Crema. Badia, L. (1993). “Aucis Amors. Teoria ipràctica del desengany d’amor segons Joan Roís de Corella”. Literatura medieval(núm. 3, pàg. 275-282). Actas do IV Congresso da Associâçao Hispânica de Literatura Medieval, Lisboa, 1-5 Outubro 1991. Lisboa: Cosmos. Badia, L. (1993). “Ficció autobiogràfica iexperiència lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella” A: L.Badia. Tradició i modernitat als segles XIV i XV (pàg. 73-91). Barcelona, València:Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Institut Universitari de Filologia Valenciana (Biblioteca Sanchis Guarner, 25). Cingolani, S. (1998). Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest. València: Tres i Quatre. Martínez, T. (1994). “Estudi introductori”. A:Joan Roís de Corella, Rims i proses (pàg. 5-13). Barcelona: Edicions 62 (ElGarbell, 45). Martos, J.L. (2001). Les proses mitològiques deJoan Roís de Corella. Edició crítica. Barcelona: Publicacions de l’Abadia deMontserrat. Rico, F. (1980). “Pròleg”. A: J. Roís de Corella. Tragèdia de Caldesa i altres proses (pàg. 11-19). Barcelona: Edicions62 / “La Caixa” (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 50). Roig, Jaume (2006). Espill , ed. a cura d'Antònia Carré. Barcelona: Quaderns Crema. Roís de Corella, J. (1983). Obra profana (ed. de J.Carbonell). València: Tres i Quatre. Roís de Corella, J. (1994). Rims i proses (ed. de T.Martínez). Barcelona: Edicions 62. Verger, E. J.(1986) “‘La sepultura’ de Roís de Corella, amb una postil·la”. Estudis deliteratura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras (vol. II, pàg. 357-365).Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba, 45). |