La evaluación de la primera convocatoria está basada en las prácticas semanales (parte práctica, 30%) y en un ejercicio de cierre de la evaluación continua (teoría y práctica, 70%).

La evaluación de la segunda convocatoria (para quienes han suspendido la primera convocatoria o no se hayan presentado a ella) consiste en un examen, que tendrá, así, un peso del 100%.

Además, el profesor entregará guiones-apuntes mientras se desarrolla la asignatura.

Recursos, materiales y bibliografía complementaria (texto escrito en catalán)

1. La Base de Dades de l’Observatori de Neologia (BOBNEO) de l’IULA de la UPF

El principal recurs per a l’estudi de la formació de paraules (neologia) en el català d’avui és la BOBNEO. La BOBNEO, base de dades de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de l’Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra és una base de dades de neologia lèxica. No és pròpiament un corpus, perquè no és un conjunt de textos, sinó que més aviat s’acostaria a un recurs lexicogràfic: és una base de dades (conté fitxes de neologismes).

El BOBNEO és una base de dades de neologismes lèxics procedents dels mitjans de comunicació, escrits i orals, en català i en castellà, recollits des del 1992. S’hi pot accedir en línia.

La premsa és un dels àmbits en què es detecta de manera clara la vitalitat neològica de les llengües. Cada dia apareixen paraules noves —neologismes— en diaris i revistes. L’OBNEO ha desenvolupat un programa que processa diaris en línia i en buida les unitats que són candidats a ser considerats neologismes. El corpus del BOBNEO, doncs, seria la premsa en versió electrònica que el programa explora. El programa crea una fitxa per a cada unitat, que deprés ha de ser revisada i analitzada per un lingüista per veure si la unitat pot ser catalogada com a neologisme, d’acord amb uns protocols i uns criteris fixats pee l’OBNEO.

L’Observatori de Neologia ha anat publicant el resultat de recerques sistemàtiques realitzades a partir de l’anàlisi dels materials del BOBNEO. Cal destacar-ne els següents:

Cabré, M. Teresa; Rosa Estopà (eds.) (2009): Les paraules noves. Criteris per detectar i mesurar els neologismes,Vic/Barcelona, Eumo Editorial / Universitat Pompeu Fabra.

Freixa, Judit; Elisenda Bernal; M. Teresa Cabré (eds.) (2015): La neologia lèxica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Conjunt d’estudis sobre els diferents procediments neològics (sufixació, prefixació, composició culta, etc.) i recull de neologismes (materials dels anys 2007-2009).

Freixa, Judit (2015): «Reagrupamiento lexicográfico de neologismos frecuentes», dins Elisenda Bernal i Sergi Torner (eds.), Relaciones morfológicas y  diccionario, La Corunya, Universidade da Coruña[Anexos de Revista de Lexicografía, 36],pp. 95-112.

Examen i avaluació dels criteris que han de conduir a incloure els neologismes al diccionari normatiu.

Observatori de Neologia (1998): Diccionari de paraules noves, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra / Enciclopèdia Catalana.

Recull 1.028 neologismes de la premsa catalana apareguts entre els anys 1989 i 1996. Amb definició dels neologismes.

Observatori de Neologia (2004): Llengua catalana i neologia, Barcelona, Meteora.

Conjunt d’estudis sobre els diferents procediments neològics (sufixació, prefixació, composició culta, etc.) i recull de neologismes.

Observatori de Neologia (2004): Metodologia del treball en neologia: criteris, materials i processos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

2. El projecte NEOXOC

El projecte de recerca anomenat NEOXOC tenia com a objectiu estudiar la variació territorial en la neologia de la premsa escrita arreu de tot el domini lingüístic català: inquirir si hi ha procediments més característics d’una determinada àrea geogràfica, si hi ha classes de neologismes específics, si hi ha àrees més neològiques, etc. El projecte es va centrar en l'estàndard escrit; en concret, en el buidatge de textos de premsa editada des de territoris representatius de les cinc varietats geolectals del català que la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans considera com a bàsiques en els estudis sobre l'estàndard: baleàric, català septentrional, valencià, nord-occidental i català central.

En el projecte de recerca hi va haver implicada una xarxa d’observatoris de neologia formada per grups d’investigació de vuit universitats catalanes: la Universitat d’Alacant (coord.: Josep Martines), la Universitat d’Andorra (coord.: Carolina Bastida), la Universitat de Girona (coord.: Andreu Pulido), la Universitat de les Illes Balears (coord.: Ramon Bassa i Rosa Calafat), la Universitat de Perpinyà (coord.: Miquela Valls i Joan Peytaví), la Universitat de Lleida (coord.: Imma Creus i Joan Julià-Munné), la Universitat Pompeu Fabra (coord.: Ona Domènech i Rosa Estopà) i la Universitat Rovira i Virgili (coord.: Jordi Ginebra i Xavier Rull). Cada un dels observatoris ?que s’anomenen nodes? es va ocupar del buidatge sistemàtic de la premsa del seu territori. El projecte va ser coordinat per M. Teresa Cabré i Castellví, i va comptar amb el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans. El mètode i protocols de treball seguits van ser els de l’OBNEO.

La tasca realitzada va consistir en el buidatge i anàlisi dels neologismes de la premsa dels anys 2008, 2009 i 2010. L’estudi detallat que ha resultat d’aquesta anàlisi s’ha publicat recentment, en el llibre següent:

Cabré, Teresa; Ona Domènech; Rosa Estopà (eds.) (2014): Mots nous en català / New words in Catalan. Una panoràmica geolectal / A diatopic view, Amsterdam, John Benjamins Publishing Company.

Altres publicacions relacionades amb els resultats del projecte:

Domènech, Ona i Rosa Estopà (2011): «La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de la llengua catalana», Caplletra, núm. 51 (tardor 2011), pp. 9-33.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2013): «Creació lèxica en la premsa del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre», dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Reus. Homenatge a Ramon Amigó i Anglès (20 i 21 d’abril de 2012), Barcelona/Reus, Institut d’Estudis Catalans / Fundació Privada Reddis, pp. 73-86.

       Accés en línia: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=botiga&subModuleName=&idCatalogacio=20008

3. Diccionaris que contenen dades i materials per a l’estudi de la morfologia

Els principals diccionaris catalans són els següents.

1. DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana, 2a edició, Barcelona, Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana, 2007. Accés en línia: http://dlc.iec.cat/

El nom DIEC2 prové del fet que, anteriorment, el 1995, l’Institut d’Estudis Catalans havia publicat una primera edició del diccionari, que es coneix com a DIEC1:

Institut d’Estudis Catalans (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona / Palma / València, Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana / Moll / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

El DIEC2 és l’actual diccionari normatiu oficial de la llengua catalana.

2. DCVB = Alcover, Antoni M.; Francesc de Borja Moll: Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1926-1962. Accés en línia: http://dcvb.iecat.net/

És el gran diccionari de la llengua històrica. Una obra sense precedents en la filologia romànica.

3. DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial / «La Caixa”, 1980-2001.

És l’obra d’un dels grans romanistes del segle xx. És un diccionari etimològic, però conté molta informació sobre la història dels mots. Per tant, també es pot considerar un diccionari històric.

4. GDLC = Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1998.

Accés en línia: http://www.enciclopedia.cat/

És un diccionari general, bàsicament normatiu, que també inclou terminologia tècnica i altres materials no presents al DIEC2. Conté informació etimològica.

Cal distingir el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, que és l’obra a la qual ens referim ara (aquí «Enciclopèdia Catalana» és el nom de l’editorial), de la Gran enciclopèdia catalana, que és una enciclopèdia que també publica l’editorial Enciclopèdia Catalana.

5. GD62 = Lluís López del Castillo (director), Gran diccionari 62 de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000.

És el gran diccionari d’ús de la llengua catalana, que recull paraules habituals en català que no trobem al DIEC2 ni al GDLC.

Altres diccionaris catalans per a l’estudi de la morfologia flexiva i lèxica i de la formació de mots:

Bruguera, Jordi (2006): Diccionari de la formació de mots, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Cal llegir-ne, però, la ressenya a David Paloma, 50 obres de llengua del segle xxi. Ressenyes i propostes de recerca, Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, pp. 35-36.

Acadèmia Valenciana de la Llengua: Diccionari normatiu valencià.

És l’obra de referència lexicogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Només accessible en línia.

Lacreu, Josep (dir.) (1995): Diccionari valencià, Valencia, Generalitat Valenciana / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Edicions Bromera.

López del Castillo, Lluís (2002): Diccionari de formació de paraules, Barcelona, Edicions 62.

Ressenya de Teresa Cabré a Estudis Romànics, núm. 26 (2004), pp. 362-366.

Mascaró, Joan i Joaquim Rafel (1990): Diccionari català invers amb informació morfològica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mestres, Josep M.; Josefina Guillén (2001): Diccionari d’abreviacions, 2a edició, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Rafel, Joaquim (director) (1996-1998): Diccionari de freqüències,3 vols,Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Obra que sistematitza les dades del CTILC quant a freqüències.

Riera-Eures, Manel i Margarida Sanjaume (2002): Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva, Barcelona, Edicions 62.

4. Estudis sobre morfologia flexiva i apreciativa

Creus, Imma (2002): «La morfologia verbal nord-occidental: dades per al tractament cronolectal de l’imperfet d’indicatiu», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. xlv [= Miscel·lània Joan Veny, 1], pp. 33-66.

Lloret, Maria-Rosa (1996a): «El tractament de les formes nominals ‘invariables’ quant a nombre», Caplletra, núm. 19 (tardor 1995), pp. 215-227.

— (1996b): «Els diminutius i les marques de gènere», dins Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, vol. 3, Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 63-76.

— (1998): «Sobre l’estructura morfològica dels noms en català i en castellà», dins Giovanni Ruffino (ed.), Atti del xxi Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza, vol. 2, Tübingen, Niemeyer, pp. 557-566.

— (2013): «Diferències en les terminacions flexives dels elements nominal», dins Esteve Clua i Maria-Rosa Lloret (eds.), Qüestions de morfologia flexiva i lèxica del català. Volum d’homenatge a Joaquim Viaplana, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 245-278.

— (2015): «La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques», Caplletra, núm. 58 (primavera 2015), pp. 55-89.

Lloret, Maria-Rosa i Joaquim Viaplana (1992): «Les vocals finals dels elements nominals en català», dins Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (ed.), Miscel·lània Joan Fuster, vol. 5, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 419-445.

— (1997): «Variació, fonologia i morfologia», dins Maria-Rosa Lloret, Emili Boix, Mercè Lorente, Lluís Payrató i M. Pilar Perea (eds.), Anàlisi de la variació lingüística. Actes de la 2a Jornada sobre la Variació Lingüística i del 3r Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB-3), Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, pp. 93-120.

— (1997): «On the morphological category of gender in Catalan and in Spanish», dins Wolfgang U. Dressler, Martin Prinzhorn i John R. Rennison (ed.), Advances in Morphology, Berlin / New York, Mouton de Gruyter, pp. 171-188.

— (1998): «El binarismo del género gramatical en castellano y en catalán», Verba, núm. 25, pp. 71-91.

Mascaró, Joan (1985): «Catalan nominal markers and vowel insertion», Working Papers in Linguistics (Cornell University), vol. 7, pp. 162-175.

Solé i Oltra, Xavier (1994): «L’oposició de les àtones finals e/a en els elements nominals del català nord-occidental», tesina de llicenciatura, Universitat Pompeu Fabra.

Viaplana, Joaquim (1991): «Sobre la flexió nominal en català», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. 23 [= Miscel·lània Jordi Carbonell, 2], pp. 235-264.

— (2011): «Les classes flexives i la flexió nominal en català», dins Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons (ed.), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 543-568.

5. Estudis sobre morfologia lèxica i formació de mots (exclosos els recollits a 1. i 2.)

Badia i Margarit, Antoni M. (1991): «Els “nomina actionis” dins el Diccionari general de Pompeu Fabra. Situació i suggeriments», dins Estudis de llengua i literatura. Homenatge a Josep Roca-Pons, Barcelona/Indiana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Indiana University, pp. 23-42.

Baià, M. Rosa, Elisenda Bernal i M. Teresa Cabré (2000): «La sufixació nominal amb -ada en català», dins Actes du XXIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes, vol. iv, Tübingen, Niemeyer, pp. 85-91.

Barri, Montserrat (1999): Aportació a l’estudi dels gal·licismes del català, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

 Bernal, Elisenda (2000): «Els sufixos verbalitzadors del català. Descripció sintacticosemàntica», tesi doctoral, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

? (2005): «El sufijo catalán -ejar y la norma: un sospechoso habitual», dins Carsten Sinner (ed.), Norm und Normkonflikte in der Romania, Munic, Peniope, pp. 131-144.

? (2007): «Formació de verbs, variants morfològiques i neologismes: entre la genuïnitat i el calc», dins Mercè Lorente, Rosa Estopà, Judit Freixa, Jaume Martí i Carles Tebé (eds.), Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví, vol. ii, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, pp. 197-207.

— (2008): «Els prefixos verbalitzadors a- i en-: elements per a un diccionari morfològic digital», dins Dolores Azorín Fernández (ed.), El diccionario como puente entre las lenguas y culturas del mundo: Actas del II Congreso Internacional de Lexicografía Hispánica, Alacant, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, pp. 299-307.

— (2010): «Nuevos prefijos: implicaciones para la morfología y la lexicografía», dins Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler (eds.), Actes du XXV Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, Berlín, Walter de Gruyter, vol. vii, pp. 361- 373.

— (2012): «Catalan compounds», Probus, vol. 24, núm. 1 (juny 2012), pp. 5-27.

Bernal, Elisenda; Carsten Sinner (2006): «L’expressió de la causativitat en català i la desaparició del prefix a-», dins VII Congrés de Lingüística General : actes, del 18 al 21 d'abril de 2006, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Bruguera, Jordi (1995): Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

— (2001): «Sufixos fòssils en català», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. xlii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 333-372.

Cabré , M. Teresa (1985): «La competència lèxica», Com, núm. 7, pp. 30-33.

— (1986): «La nominalització de radicals adjectius. Aspectes de lexicologia descriptiva», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. xii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 123-154.

— (1992): «Qüestions de lexicologia: a propòsit dels noms de cop», dins Miscel·lània Sanchis Guarner I, Barcelona/València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de València, pp. 337-354.

— (1994a): A l’entorn de la paraula (I). Lexicologia general, València, Publicacions de la Universitat de València.

— (1994b): A l’entorn de la paraula (II). Lexicologia catalana, València, Publicacions de la Universitat de València.

— (2000): «La neologia com a mesura de la vitalitat de les llengües», dins M. Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), La neologia en el tombant de segle, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), pp. 85-108.

— (2004): «La importància de la neologia per al desenvolupament sostenible de la llengua catalana», dins Observatori (ed.) (2004), Llengua catalana i neologia, Barcelona, Meteora, pp. 17-45.

Cabré, M. Teresa, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Mercè Lorente (eds.) (2010): Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.) (2000): La neologia en el tombant de segle, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra).

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (2001): «Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà», Caplletra, núm. 30, pp. 199-212.

Cabré, M. Teresa, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.) (2002): Lèxic i neologia, Barcelona, Observatori de Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra).

Caplletra = Volum monogràfic sobre neologia, coordinat per Teresa Cabré: núm. 59 (tardor 2015).

Casanova, Emili (1984): «Sobre la moció del sufix -iste/-ista», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. ix, pp. 259-267.

Estopà, Rosa (2010): «La composició patrimonial en català perd representativitat. Estudi d’un corpus de neologismes de premsa i de ràdio», Estudis Romànics, vol. 32, pp. 125-147.

— (2011): «Neologisms at the boundaries of prefixation, composition and syntagmatic composition in catalan: controversial and open questions», Organon, núm. 25 (50), pp. 275-291.

Fargas, Xavier i David Paloma (2005): «Els mitjans de comunicació en català i la naturalització del sufix -ing en la formació de mots», Els Marges, núm. 75, pp. 87-98.

Feliu, Judit, Yanik Garcia i Isabel Obradós (2002): «Aspectes de composició: neologismes nom-nom», dins M. Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), Lèxic i neologia, Barcelona, Observatori de Neologia (Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra), pp. 217-224.

Feliu, Judit, Sergi Ramírez i Òscar Talamino (2000): «El formant ciber-: funcionament i distribució», dins Cabré, Freixa i Solé (eds.) (2000), pp. 183-192.

Freixa, Judit (2009): «La interferència en la innovació lèxica del català: anàlisi dels neologismes amb ciber- i homo-»,Revista de Llengua i Dret, núm. 51, pp. 259-281.

Ginebra, Jordi (2011): «Un cas de neologia lèxica i sintàctica: els verbs formats amb el prefix auto-», dins Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons (eds.), Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum d’homenatge a Max W. Wheeler, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 217-242.

— (2015): «Neologia i gramàtica: entre el neologisme lèxic i el neologisme sintàctic», Caplletra, núm. 59 (tardor 2015), pp. 137-157.

Ginebra, Jordi i Roser Llagostera (2010): «Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: anàlisi contrastiva català-castellà», dins Imma Creus, Maite Puig i Joan R. Veny (eds.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. i, pp. 461-474.

Ginebra, Jordi i Xavier Rull (2010): «Tendències en el règim sintàctic dels neologismes verbals: una aproximació», dins M. Teresa Cabré, Ona Domènech, Rosa Estopà, Judit Freixa, Mercè Lorente (eds.), Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, pp. 377-390.

Gràcia, Lluïsa (1995): Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental, València, Universitat de València.

Grossmann, Maria (1986): «Anàlisi dels compostos catalans tipus somiatruites», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol XII, pp. 155-169.

— (1998): «Més sobre la formació dels nomina agentis, instrumenti i loci en català», Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, vol. II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 559-575.

Lüdtke, Jens (1983): «L’originalitat de la nominalització catalana», dins Miscel·lània Aramon i Serra, vol. III, Barcelona, Curial, pp. 331-335.

Martines, Josep (1997): «El sufix -aire al País Valencià», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, vol. xxxiv, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Monsterrat, pp. 229-262.

Moll, Aina (1957): «Sufijos nominales y adjetivales en ibicenco», Revista de Filología Española, vol. xli, pp. 341-371.

Moran, Josep (1995): «Els sufixos per a la formació de gentilicis en català», Estudis d’onomàstica catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Paloma, David (2015): Personatges convertits en paraules, Barcelona, Barcanova.

Ribes i Marí, Enric (2005): «Els sufixos -oi i -oll de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica», Llengua & Literatura, núm. 16, pp. 389-406.

Rull, Xavier (1999): «-Eig: entre la genuïnitat i el calc», Els Marges, núm. 63, pp. 59-88.

— (2004): La formació de mots. Qüestions de normativa, Vic, Eumo.

— (2005-2006): «L’adaptació de gal·licismes en català», Revue d’Études Catalanes, núm. 8-9, pp. 269-304.

— (2007a): «Els substantius d’acció i efecte en català», tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili.

— (2007b): «La lexicalització de sigles: pautes i propostes», Llengua & Literatura, núm.18, pp. 475-523.

— (2008): Els estrangerismes del català, Tarragona, Publicacions URV / Arola Editors / Cossetània.

— (2009a): La composició culta en català, Palma, Moll.

— (2009b): De la sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009), Benicarló, Onada Edicions.

Salvanyà, Jaume (2015): «Mots escurçats per apòcope: entre la norma i l’ús», dins Àlex Martín Escribà, Adolf Piquer Vidal i  Fernando Sánchez Miret (eds.), Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1-6 de juliol de 2012, vol. ii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 315-325.

Saragossà, Abelard (1991): «Notes sobre els sufixos -er(a) i –ar», dins Miscel·lània Joan Fuster, vol. III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 397-433.

Solà, Joan (1972): «Substantivació de l’infinitiu», dins Estudis de sintaxi catalana, vol. I, Barcelona, Edicions 62, pp. 45-71.

Turon, Lídia (1999): «La construcció del significat en els mots complexos: semàntica dels derivats amb formes prefixades preposicionals», tesi doctoral, Universitat Pompeu Fabra.

Vallès, Teresa (2000): «La innovació lèxica en la premsa: un repte per a la lingüística», dins Teresa Cabré, Judit Freixa i Elisabet Solé (eds.), La neologia en el tombant de segle, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, pp. 43-53.

— (2004): La creativitat lèxica en un model basat en l’ús, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2007): «Els prefixoides del català», dins Mercè Lorente i altres (eds.), Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré i Castellví, Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra / Documenta Universitaria, pp. 459-471.

Vañó-Cerdà, Antonio (2005): «Reflexions sobre el sufix -ada en català», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 18, pp. 115-140.

6. Estudis sobre fraseologia, locucions i concurrències (selecció)

a) Repertoris d’unitats fraseològiques:

DSFF (2004) = M. Teresa Espinal, Diccionari de sinònims de frases fetes, Barcelona/València, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona / Publicacions de la Universitat de València / Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Accessible en línia.]

Farnés, Sebastià (1992-1999): Paremiologia catalana comparada, edició a cura de Jaume Vidal Alcover, Magí Sunyer i Josep L. Savall, amb la col·laboració de Josep M. Pujol, 8 vols., Barcelona, Columna.

Cal no oblidar, però, que el principal repertori de fraseologismes catalans continua sent el DCVB.

b) Estudis:

Bataller Calderón, Josep (2014): Els fraseologismes: Classificació, variacions, recursos estilístics i contingut etnogràfic, Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Conca, Maria; Josep Guia (2014):, La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions, Alzira, Bromera.

Espinal, M. Teresa (2000): «Sobre les expressions lexicalitzades», Els Marges, núm. 67 (octubre de 2000), pp. 7-31.

Ginebra, Jordi (2000): «Sintaxi i fraseologia: els límits de les unitats fraseològiques verbals», dins El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada, edició a cura de Vicent Salvador i Adolf Piquer, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 65-80.

–– (2002): «Las unidades del tipo dinero negro y dormir como un tronco: ¿naturaleza léxica o gramatical?», dins Alexandre Veiga, Miguel González Pereira i Montserrat Souto Gómez (eds.), Léxico y gramática, Lugo, Editorial Tris Tram, pp. 147-154.

–– (2003): «Fraseologia, concurrències lèxiques i llengua estàndard», dins Miquel Àngel Pradilla (ed.), Identitat lingüística i estandardització, Valls, Cossetània Edicions, pp. 7-55.

–– (2004): «Contribució de la lexicologia a la gramàtica», dins Maria-Rosa Lloret i Clàudia Pons (eds.), Lingüística i gramàtiques, Barcelona, Promociones y Publicaciones Universitarias, 2004, pp. 59-108.

Sancho Cremades, Pelegrí (1999a): Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loquial, València, Editorial Denes.

7. Neologia terminològica (neologia planificada)

Colomer, Rosa; Fargas, Xavier (2003): “El tractament dels manlleus en la terminologia catalana: criteris i noves perspectives”, Revista de Llengua i Dret, núm. 40, pp. 61-88.

Marquet, Lluís (1977): «Els neologismes científics», dins  Actes del IV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 251-268.

Termcat (1990a): Formació de termes amb elements cultes, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1990b): Manlleus i calcs en els treballs de terminologia catalana, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1992): Formació del plural dels manlleus, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Termcat (1997): Diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.

Termcat (2001): Nou diccionari de neologismes, Barcelona, Edicions 62.

Termcat (2005): Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic/Barcelona, Eumo/Termcat.

Termcat (2006): La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

8. Qüestions de teoria morfològica

Bonet, Eulàlia, Maria Rosa Lloret i Joan Mascaró (eds.) (2015): Understanding Allomorphy: Perspectives from Optimality Theory, Sheffield, Equinox.

Corbin, Danielle (1987): Morphologie dérivationnelle et structuration du lexique, Lilla, Presses Universitaires.

Corbin, Danielle (ed.) (1991): La formation des mots: structures et interprétations, Lilla, Presses Universitaires.

Di Sciullo, Anne-Marie i Edwin S. Williams (1987): On the definition of word, Massachussetts, Massachussets Institute of Technology.

Dressler, Wolfgang U., Willi Mayerthaler i altres (eds.) (1987): Leitmotifs in natural morphology,  Amsterdam/Filadèlfia,  John Benjamins.

Gavarró, Anna (1990): «Syntactic Theory and the Grammar of Catalan Compounds», tesi doctoral, University of Edinburgh.

Matthews, p.h. (1974): Morphology, Cambridge, Cambridge University Press (versió espanyola: Morfología, Madrid, Paraninfo, 1980).

Picallo, M. Carme (1991): «Nominals and nominalization in Catalan», Probus, vol. 3/3, pp. 279-316.

Scalise, Sergio (1985): Generative Morphology, Dordrecht, Foris Publications (versió espanyola: Morfología generativa, Madrid, Alianza, 1987).

Wurzel, Wolfgang U. (1989): Inflectional Morphology and Naturalness, Dordrecht/Boston/Londres,  Kluwer Academic Publishers.

9. Observacions diverses