DADES IDENTIFICATIVES 2013_14
Assignatura (*) GRANS OBRES DE LA LITERATURA GREGA Codi 12254216
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Catalanes (2009)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
ZARAGOZA GRAS, MARIA JOANA
 Adreça electrònica majoana.zaragoza@urv.cat
Professors/es
ZARAGOZA GRAS, MARIA JOANA
Web
Descripció general i informació rellevant Estudi de les grans obres literàries de la Grècia antiga amb atenció a la seva influència a la literatura occidental

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A7 Conèixer els aspectes més generals de la llengua llatina i la tradició clàssica.
 A8 Conèixer l'evolució del llatí a les llengües romàniques i la llengua catalana.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C2 Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
 C3 Gestionar la informació i el coneixement.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
 C5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A7 Coneix les característiques fonamentals que caracteritzen les diverses etapes i gèneres de la literatura grega
 A8 Analitza obres d'art de la literatura grega des del punt de vista narratiu, simbòlic i estètic
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C2 Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors
 C3 Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors
 C4 Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa
Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
 C5 Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones

Continguts
Tema Subtema
1. Aspectes generals

 1.1 què entenem per literatura (grega)?
1.2 panorama històric de la literatura grega: períodes i gèneres
1.3 Condicions de producció, transmissió i recepció de textos
2. Grans autors /es i obres de la literatura grega
 2.1 La èpica:
- El epos homèric
- El món d’Hesiode
2.2 Del cantor a l’escriptor.
- Poetes i poetesses
2.3 El drama:
- Els tres grans tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides
- La comèdia: Aristòfans i Menandre
2.4 Alguns gèneres en prosa:
- La historiografia
- La novel•la

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
Seminaris
A8
 3 25 28
Sessió Magistral
A7
 45 0 45
Presentacions / exposicions
A8
 45 25 70
Atenció personalitzada
3 3 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació sobre els coneixements previs de literatura grega de l' alumnat i presentació de l’assignatura.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part de l'alumnat d'un tema concret o d'un treball , a la seva elecció (prèvia presentació escrita).
Atenció personalitzada Temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes.

Atenció personalitzada
Descripció
L'atenció personal es farà al despatx de la professora a les hores convingudes. L'atenció virtual es farà via moodle

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Seminaris
A8
 Debat sobre un dels temes exposats, amb anterioritat, a les classes magistrals 50%
Presentacions / exposicions
A8
 Presentació i exposició del treball escollit per cadascun dels alumnes i les alumnes 50%
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La prova de desenvolupament i de preguntes curtes és alternativa a les activitats de presentació/exposició a classe, per als alumnes no presencials. Aquesta prova tindrà un valor del 100%, tant a la primera com a la segona convocatòria.

Fonts d'informació

Bàsica

Bibliografia de consulta

B. Gentili, Poesía y público en la Grecia antigua, Quaderns Crema, Barcelona, 1996.

A. Lesky, Historia de la literatura griega, GredosMadrid, 1968.

J.A. López Férez, ed., Historia de la literatura griega, Cátedra, Madrid, 1988.

M.P. Easterling / B.M.W. Knox, eds., Historia de la literatura griega de Cambridge. Vol. I: Literatura griega, Gredos, Madrid, 1990.

G. Cambiano / L. Canfora / D. Lanza, eds., Lo spazio letterario nella Grecia antica, 5 vols., Roma-Salerno, 1992-95.
Complementària

 

Alsina Clota, J. (1967), Literatura griega: contenido, problemas y método. Barcelona, Ariel

 

Alsina Clota, J. (1971), Tragedia, religión y mito entre los griegos. Barcelona, Labor.

 

Alsina Clota, J. (1991), Teoría literaria griega. Madrid, Gredos.

 

Anglada, Mª A. (1983), Les germanes de Safo. Barcelona, Edhasa.

 

Beye, Ch. R. (1979), Letteratura e publicco nella Grecia antica. Roma-Bari, Laterza.

 

Bobes, MC et alii (1995)Historia de la teoria literaria. I La Antigüedad Grecolatina, Madrid, Gredos

 

Brunet, Ph. (1997), La naissance de la littérature dans la Grèce ancienne. Paris, Librairie Génerale Française.

 

Brunetière, F. (1892), L’Évolution des genres: dans l’histoire de la littérature. Paris, Hachette.

 

Cambiano, G.; Canfora, L.; Lanza, D. (Comps.) (1992), Lo spazzio letterario della Grecia antica. Roma, Salerno.

 

Canfora, L. (2001), Storia della letteratura greca. Roma-Bari, Laterza.

 

Cannatà, M.; D’Alessio, G.B. (Comps.) (2001), I lirici greci: forme della communicazione a storia del testo. Messina,

 

Cavallo, G. (1995), Libros, editores y público en el Mundo Antiguo. Madrid, Alianza

 

Coulet, C. (1999), El teatro girego. Madrid, Acento.

 

Easterling P.E.; Knox, B.M.W. (1990), Historia de la Literatura Clásica (Cambridge University). Madrid. Gredos

 

Estefanía, D..; Domínguez, M.; Amado, M.T. (Comps.) (1998), Géneros literarios poéticos grecolatinos. Madrid, SEEC.

 

Frankel, H. F. (1993), Poesía y filosofía de la Grecia arcaica: una historia de la épica, lírica y prosa griega hasta la mitad del siglo quinto. Madrid, Visor.

 

Gabba, E. (2001), Storia e letteratura antica,. Bologna, Il Mulino.

 

García Berrio, A. (1992), Los géneros literarios: sistema e historia: una introducción. Madrid, Cátedra.

 

García Gual, C. (1991), Figuras helénicas y géneros literarios. Madrid, Mondadori.

 

Gentili, B. (1996), Poesia y publico en la Grecia antigua. Barcelona. Quaderns crema.

 

Guzmán Guerra, A. Introducción al teatro griego, Madrid, Gredos

 

Harder, M.A.; Regtuit, R.F.; Wakker, G.C. (Comps.) (1998), Genres in Hellenistic Poetry. Groningen, Egbert Forsten.

 

Iriarte, A. (1996), Democracia y tragedia. Madrid, Akal.

 

Körte, A.; Händel, P. (1973), La poesía helenística. Barcelona. Labor.

 

Lesky, A. (1968), Historia de la Literatura Griega. Madrid. Gredos

 

Lesky, A. (2001), La tragedia griega. Barcelona, El Acantilado.

 

López Eire, A. (1997), Sociedad, política y literatura: comedia griega antigua. Salamanca: Logo.

 

López Eire, A.; Schrader, C. (1994) Los orígenes de la oratoria y la historiografía en la Grecia clásica. Zaragoza. Monografías de Filología griega.

 

López Férez, A. (ed.) (1988), Historia de la Literatura Griega. Madrid. Cátedra

 

Miralles,C. (2005), Homer. Barcelona. Empúries

 

Morgan, J.R.; Stoneman, R. (1994), Greek fiction: the greek novel in context. Londres, Routledge.

 

Nagy, G. (Comp.) (2001), Greek Literature in the archaic period: the emergence of authorship. New York, Routledge.

 

Nagy, G. (Comp.) (2001), Greek Literature in the classic period: the poetics of drama in Athens. New York, Routledge.

 

Nagy, G. (Comp.) (2001), Homer and Hesiod as prototypes of Greek literature. New York, Routledge.

 

Reardon B.P. (1971), Courants littèraires grecs des II et III s. Après JC. Paris. Les Belles Lettres

 

Rehm, R. (1992), Greek Tragic Theatre. Londres, Routledge.

 

Rodriguez Adrados, F. (1972), Fiesta, Comedia y Tragedia. Barcelona, ***

 

Rodríguez Adrados, F. (1981), El mundo de la lírica griegan antigua. Madrid, Alianza.

 

Romilly, J. de (1980), L’evolution du pathétique: d’Eschyle a Euripide. Paris, Les Belles Lettres.

 

Romilly, J. de (1990), La tragédie grecque. Paris. PUF.

 

Romilly, J. de (1995), Le temps dans la tragédie grecque: Eschyle, Sophocle et Euripide. Paris, Librairie Philosophique J. Vrin.

 

Rossi, L.E.; (1994), Letteratura greca. Firenze, Le Monnier.

 

Segura Munguía,S. (2001), El teatro en Grecia y Roma. Bilbao. Imp. RGM, S.A.

 

Snyder, J. (1991), Prospects of Power: Tragedy, Satire, the Essay, and the Theory of Genre. Lexington, University of Kentucky.

 

Spang, K. (1993), Géneros Literarios, Madrid, Síntesis.

 

Suárez de la Torre, E. (2002), Antología de la lírica griega arcaica. Madrid, Cátedra.

 

Taplin, O. (2000), Literature in the Greek World. New York, Oxford University Press.

 

 

Whitmarsh, T. (2001), Greek Literature and the Roman Empire: the Politics of Imitation. Oxford, Oxford University Press.

 

Worthington, I. (1994), Persuasion: Greek Rethoric in Action. Londres, Routledge.

 

 
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent