Tipo A
|
Código |
Competencias Específicas | | A2 |
Demostrar que conoce las corrientes teóricas y metodológicas de la literatura y la crítica literaria |
Tipo B
|
Código |
Competencias Transversales | | B1 |
Aprender a aprender. |
Tipo C
|
Código |
Competencias Nucleares | | C4 |
Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV. |
Resultados de aprendizaje |
Tipo A
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| A2 |
Adquiere conocimientos sobre historia, teoría y crítica literarias.
Comprende tanto la importancia estética de la literatura como su papel cultural, social y político.
Comprende la literatura como un espacio de representación, de debate ideológico y de construcción de discursos sociales.
Analiza los conceptos teóricos fundamentales de la literatura.
Comprende la importancia social y política de la literatura en relación con las preocupaciones y los ideales estéticos.
|
Tipo B
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| B1 |
Comprende los elementos que componen una disciplina.
Tiene una visión de conjunto de las diferentes teorías o metodologías de una asignatura.
|
Tipo C
|
Código |
Resultados de aprendizaje |
| C4 |
Produce un texto oral bien estructurado, claro y eficaz.
Produce un texto escrito bien estructurado, claro y rico.
|
tema |
Subtema |
TEMARI PRIMER QUADRIMESTRE
1. NOCIONS DE TEORIA LITERÀRIA
1.1. Què són la Teoria Literària i la literatura comparada?
1.2. Què entenem per literatura.
1.3. De l'escriptura a la lectura: El paper de la lectura en la "construcció" del text
|
De Plató i Aristòtil a la Semiòtica i els corrents del postestructuralisme.
La interpretació del text. Diversos tipus de lectures possibles en la contemporaneïtat
|
2 EL DISCURS LITERARI
2.1 Introducció general als gèneres literaris
|
L'enunciació i la partició dels gèneres |
3. ELS GÈNERES NARRATIUS A EUROPA
3.1. La novel•la com a gènere
3.2. La perspectiva narrativa.
3.3. Concepte d'intertextualitat. |
De "La Poètica" d'Aristòtil al concepte modern del gènere
Un gènere de gèneres
Punt de vista i focalització
La recepció |
4. ELS GÈNERES POÈTICS
4.1. Concepte i correlat objectiu.
4.2. El llenguatge poètic
4.3. El ritme. |
Raons de la mètrica
Lectura i comentari de fragments de textos |
5. ELS GÈNERES DRAMÀTICS
5.1. El teatre i el text.
5.2. La representació.
|
El conflicte
La situació d'enunciació en el teatre
Experiències actuals, fronteres del gènere |
6. Corrents teòrics i metodologies crítiques per a l'estudi de la literatura |
Descripció breu |
TEMARI SEGON QUADRIMESTRE
1. Poesía clásica: de Garcilaso a Meléndez Valdés |
- Temas y subgéneros poéticos
- La función poética y la retórica
|
2. Teatro barroco:
|
- Calderón de la Barca y la "comedia nueva"
- El concepto de la honra: El médico de su honra |
3. El contexto de la España de la Restauración |
|
4. Leopoldo Alas “Clarín”, autor de La Regenta: |
- Autor-narrador
- Lector-narratario |
5. Los discursos de La Regenta: |
- La focalización/ punto de vista
- Las voces de los personajes/ modos de enunciación
|
6. Vetusta y la simbología del espacio: |
- Espacios interiores y exteriores
- Narración y descripción |
7. Tres días y tres años: |
- Tiempo y orden del discurso
- La duración |
8. Estructura de La Regenta: |
- Narración, historia y discurso
- Los triángulos amorosos |
9. Los personajes: |
- Tipología y construcción
- La educación sentimental de Ana Ozores |
10. Realismo e ironía: |
- La novela realista europea
- La novela del romanticismo desilusionado
- Ironía y parodia como procedimientos críticos |
11. El Naturalismo en la novela: |
- El debate del Naturalismo en la literatura española
- Las fuerzas sociales y la herencia |
12. Erotismo y sensualidad: |
- Lecturas psicoanalíticas |
13. Perspectivas feministas en La Regenta |
|
14. La recepción de La Regenta: |
- Reacciones contemporáneas
- En el canon actual |
Metodologías :: Pruebas |
|
Competencias |
(*) Horas en clase
|
Horas fuera de clase
|
(**) Horas totales |
Actividades introductorias |
|
2 |
0 |
2 |
Sesión magistral |
|
25 |
50 |
75 |
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
25 |
50 |
75 |
Seminarios |
|
60 |
62 |
122 |
Atención personalizada |
|
3 |
0 |
3 |
|
Pruebas objetivas de tipo test |
|
1 |
8 |
9 |
Pruebas de desarrollo |
|
4 |
10 |
14 |
|
(*) En el caso de docencia no presencial, serán las horas de trabajo con soporte virtual del profesor. (**) Los datos que aparecen en la tabla de planificación son de carácter orientativo, considerando la heterogeneidad de los alumnos |
Metodologías
|
descripción |
Actividades introductorias |
Prendre contacte i recollir informació de l'alumnat. Presentació de l’assignatura. |
Sesión magistral |
PRIMER QUADRIMESTRE: Explicacions teoricopràctiques (i apunts al Moodle) sobre els continguts de l'assignatura. Lectura i comprensió de l'assaig de J. Culler "Breve introducción a la Teoría Literaria".
SEGON QUADRIMESTRE: Aplicació dels textos teòrics als temes de la Literatura Hispànica. |
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
PRIMER QUADRIMESTRE: Comentari de textos teòrics i de textos literaris per tal de conèixer i aplicar els diversos conceptes i mètodes d'anàlisi.
SEGON QUADRIMESTRE: Comentaris de text (sobre els textos de lectura) i bibliografia recomanada. |
Seminarios |
SEMINARIS: Lectura i comentari de textos del dossier (disponible al Moodle).
SEGON QUADRIMESTRE: Comentaris de text, assaig temàtic i exposició oral |
Atención personalizada |
PRIMER QUADRIMESTRE: A les hores d'atenció del professorat, a través del Moodle i e-mail.
SEGON QUADRIMESTRE: hores de despatx, Moodle i correu electrònic. |
descripción |
L’assignatura té un component pràctic fonamental, i així és necessària l’assistència a classe, on s’afavorirà la participació dels alumnes i es resoldran els seus dubtes.
Els exercicis, textos i instruccions inclosos al Moodle i les hores d’atenció al despatx (que seran anunciades en començar el curs) completaran l’orientació docent.
|
Metodologías |
Competencias
|
descripción |
Peso |
|
|
|
|
Resolución de problemas/ejercicios en el aula ordinaria |
|
PRIMER QUADRIMESTRE: 25%
Comentari de textos teòrics. Avaluació sobre:
-La "mort de l'autor".
-La "funció autor".
-El Cànon literari.
El bloc tindrà caràcter eliminatori.
SEGON QUADRIMESTRE:20%
Assistència i participació a classe sobre lectures i bibliografia assignades (10%)
Assaig temàtic relacionat amb el temari (10%)
|
25%
|
Seminarios |
|
PRIMER QUADRIMESTRE: 25%
Caldrà fer dos exercicis similars als que s'hauran fet a classe sobre textos d'una llista donada.
1. Lectura i anàlisi d'un text narratiu.
2. Lectura i anàlisi d'un text poètic o dramàtic.
El bloc tindrà caràcter eliminatori. El PLAGI INVALIDA ELS EXERCICIS PRESENTATS.
SEGON QUADRIMESTRE: Comentari de textos (30%)
|
25%
|
Pruebas objetivas de tipo test |
|
PRIMER QUADRIMESTRE: 10%
Proves de control de comprensió de textos i vocabulari (qüestionaris en suport informàtic).
SEGON QUADRIMESTRE:
Control de lectura (10%) |
10% |
Pruebas de desarrollo |
|
PRIMER QUADRIMESTRE: 40%
Prova de desenvolupament (escrita) sobre els temes proposats al programa (amb apunts). Tindrà caràcter eliminatori
SEGON QUADRIMESTRE: 40%
Prova final teórico-pràctica:
|
40%
|
Otros |
|
|
|
|
Otros comentarios y segunda convocatoria |
S'avaluarà la correcció ortogràfica, gramatical, lèxica i estilística, necessària en els futurs filòlegs. La nota final de l'assignatura resultarà de la mitjana dels dos quadrimestres sempre que s'hagin aprovat tots dos. SEGON QUADRIMESTRE: S'hauran de realitzar lectures prèvies a cada sessió, que la professora indicarà. La participació a classe serà avaluada amb un 10% de la nota. S'han de lliurar tots els exercicis pràctics programats al "Pla de Treball" i fer-ho en els terminis establerts; s'hauran de REPETIR si estan suspesos (o no presentats) en la segona convocatòria, ja que la qualificació s'obté de la mitjana de cada una de les proves aprovades segons els mateixos percentatges que en primera convocatòria. El plagi comporta el suspens En la SEGONA CONVOCATÒRIA es repetirà cada part suspesa de cada quatrimestre, avaluada amb els mateixos percentatges que en primera convocatòria: 1) Exercicis pràctics del primer i del segon quadrimestre (50% de la nota total) 2) Un examen escrit de la part suspesa en l'avaluació continuada, que constarà d'una pregunta teòrica corresponent als continguts del primer quadrimestre, i d'un examen teòrico-pràctic corresponent al segon quadrimestre (50% de la nota total). |
Básica |
Jonathan Culler , Breve introducción a la teoría literaria, Barcelona, Ed. Crítica (Biblioteca de bolsillo), 2000
Michel Foucault, Què és un autor, “Els Marges” núm. 27/28/29, pàgs. 205-220, 1983
Roland Barthes, “La muerte del autor”, Publicat a R. Barthes (1984). El susurro del lenguaje. Barcelona: Paidós Comunicación/28 (1987), 1984
Constanzo Di Girolamo, "Tendències actuals de les teories de la literatura", “Els Marges” (núm. 53), 1995
, Apunts al MOODLE, ,
, Dossier de textos al MOODLE, ,
Alonso, Cecilio, Hacia una literatura nacional. 1800-1900, en José-Carlos Mainer (dir.), Historia de la literatura española, vol. 5, Barcelona , Ed. Crítica, 2005
Canavaggio, Jean, El siglo XIX. Historia de la literatura española, t. V, Barcelona, Ariel, 1995
Clarín [Leopoldo Alas], La Regenta, Barcelona, Planeta, 1989
|
BIBLIOGRAFIA *(Durant el curs es facilitarà bibliografia
específica per a cada apartat del temari) Bàsica Albiac, María-Dolores, Razón y sentimiento, en José-Carlos Mainer (dir.), Historia de la literatura española, vol. 4, Barcelona, Crítica,
2011.
Alonso, Cecilio, Hacia
una literatura nacional. 1800-1900, en José-Carlos Mainer (dir.), Historia de la literatura española,
vol. 5, Barcelona, Crítica, 2010. Canavaggio, Jean (dir.), El siglo XVIII. Historia
de la literatura española, t. IV,Barcelona, Ariel, 1995. Canavaggio, Jean (dir.), El siglo XIX. Historia de la literatura española, t. V,Barcelona,
Ariel, 1995. Carnero, Guillermo (coord.), Siglo XVIII (I), en
Víctor García de la Concha (dir.), Historia de la literatura española,
vol. 6, Madrid, Espasa-Calpe, 1995. Caso González, José Miguel (coord.), Ilustración y Neoclasicismo,
en Francisco Rico (dir.), Historia y crítica de la literatura española,
vol. 4, Barcelona, Crítica, 1983. Clarín [Leopoldo Alas], La Regenta, ed. de José María Martínez
Cachero, Barcelona, Planeta, 1963, 1967; ed. de Gonzalo Sobejano, Madrid,
Castalia, 1981, 1983, 1986; ed. de Mariano Baquero Goyanes, Madrid,
Espasa-Calpe, 1984; ed. de Joan Oleza, Madrid, Cátedra, 1984, 2 vols.; ed. de
José Luis Gómez e intr. de Sergio Beser, Barcelona, Planeta, 1989. —, Solos de clarín, Madrid, Alianza Editorial, 1971. —, Paliques, ed. José María Martínez Cachero, Barcelona, Labor, 1973. Glendinning, Nigel, El siglo
XVIII, en Historia de la literatura
española, vol. 4, Barcelona, Ariel, 1993. Jones, R. O, Siglo de Oro: prosa y poesía, en Historia de la literatura española, vol.
2, Barcelona, Ariel, 1974. Río, Ángel del, Historia de la literatura española,
Madrid, Gredos, 2011, 2 vols. Romero Tobar, Leonardo (coord.), Siglo
XIX (II), en Víctor García de la Concha (dir.), Historia de la
literatura española, vol. 9, Madrid, Espasa-Calpe, 1998. Ruiz Pérez,
Pedro, El siglo del arte nuevo. 1598-1691,
en
José-Carlos Mainer (dir.), Historia de la literatura española,
vol. 3, Barcelona, Crítica, 2011. Shaw, Donald L., El siglo XIX, en Francisco Rico (dir.), Historia de la literatura española, vol.
5, Barcelona, Ariel, 1976. Wilson, Edward, y Duncan Moir,
Siglo de Oro: teatro, en Historia de la literatura española, vol.
3, Barcelona, Ariel, 1974. Zavala, Iris M., Romanticismo
y Realismo, en Francisco Rico (dir.), Historia y crítica de la
literatura española, vol. 5, Barcelona, Crítica, 1982. —, Romanticismo y Realismo.
Primer Suplemento, en Francisco Rico (dir.), Historia y crítica de la
literatura española, vol. 5/1, Barcelona, Crítica, 1994. |
Complementaria |
|
Complementària Beser, Sergio et al. (eds.), Clarín
y la Regenta, Barcelona, Ariel, 1982. Clarín
y su obra: en el centenario de La Regenta, Actas del Simposio Internacional
celebrado en Barcelona del 20 al 24 de marzo de 1984, Barcelona,
Departamento de Literatura Española, Facultad de Filología, Universidad de
Barcelona, 1985. Díez Borque, José María, Sociología de la comedia española del
siglo XVII,
Madrid,
Cátedra, 1976. —, Los géneros dramáticos en el siglo XVI:
el teatro hasta Lope de Vega, Madrid, Taurus, 1987. —, El teatro en el siglo XVII, Madrid, Taurus, 1988. Ferreras, Juan Ignacio, La
novela en el siglo XIX (hasta 1868), Madrid, Taurus, 1987. —, La novela en el siglo XIX (desde 1868), Madrid, Taurus, 1988. Gullón, Germán, El narrador en la novela del siglo XIX,
Madrid, Taurus, 1976. —, La novela del XIX: Estudio sobre su evolución formal,
Amsterdam-Atlanta, Rodopi, 1990. Lissorgues, Yvan (ed.), Realismo y Naturalismo en España en la
segunda mitad del siglo XIX, Barcelona, Anthropos, 1988. —, y Gonzalo Sobejano (eds.), Pensamiento y literatura en España en el
siglo XIX (Idealismo, Positivismo, Espiritualismo), Toulouse, Presses
Universitaires du Mirail, 1998. Oleza,
Joan, La novela del siglo XIX. Del parto
a la crisis de una ideología, Barcelona, Laia, 1984. Pattison,
Walter T., El naturalismo español.
Historia externa de un movimiento literario, Madrid, Gredos, 1965. Rubio Cremades, Enrique, Panorama crítico de la novela realista-naturalista española,
Madrid, Castalia, 2001. Sotelo Vázquez,
Adolfo, El naturalismo en España: crítica
y novela, Salamanca, Almar, 2002. |
|
Otros comentarios |
PRIMER QUADRIMESTRE:
Els/les alumnes MATRICULATS/DES EN HORARI DE MATÍ hauran de llegir els textos del dossier corresponents a cada sessió abans d’anar a classe. Es faran controls de les lectures. En la segona convocatòria s’hauran de repetir les activitats suspeses (pràctiques del Moodle i/o examen).
Els/les alumnes MATRICULATS/DES EN HORARI DE TARDA hauran de fer servir l'ORDINADOR i la CONNEXIÓ A INTERNET per seguir el curs (a casa o a la Facultat). En la segona convocatòria s’hauran de repetir les activitats suspeses (pràctiques del Moodle i/o examen).
En la SEGONA CONVOCATÒRIA s’hauran de repetir les activitats suspeses O NO AVALUADES (pràctiques del Moodle i/o examen).
EL PLAGI invalida els textos presentats.
SEGON QUADRIMESTRE: És necessari disposar d’uns coneixements bàsics de comentari de textos literaris. A banda dels apunts i exercicis de classe i de la realització de treballs pràctics, s’han d’ampliar els continguts amb la bibliografia recomanada, evitant fonts en línia poc fiables o sòlides. És necessària la correcció ortogràfica, lèxica, gramatical i estilística pròpia de futurs filòlegs.
|
(*)La Guía docente es el documento donde se visualiza la propuesta académica de la URV. Este documento es público y no es modificable, excepto en casos excepcionales revisados por el órgano competente o debidamente revisado de acuerdo la normativa vigente. |
|