DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) LEXICOGRAFIA HISPÀNICA Codi 12264204
Ensenyament
Grau en Llengua i Literatura Hispàniques (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa Tercer 2Q
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Filologies Romàniques
Coordinador/a
NOMDEDEU RULL, ANTONIO
Adreça electrònica antonio.nomdedeu@urv.cat
Professors/es
NOMDEDEU RULL, ANTONIO
Web
Descripció general i informació rellevant <p>Durant els darrers anys venim observant una crisi de producció lexicogràfica provocada bàsicament per la manca de noves idees a l'hora d'adaptar-se al canvi de paradigma tecnològic. El tradicional model de negoci s'ha vist afectat per una brusca disminució de les vendes dels diccionaris impresos, cosa que ha compromès la producció d'altres de nous. Pel que fa a l'idioma espanyol il·lustra molt bé aquesta situació. Per sortir d'aquesta situació, cal, doncs, una reflexió profunda que produeixi un nou model de negoci, que substitueixi el paradigma tradicional per buscar noves solucions als problemes. La perspectiva antiquada sobre la lexicografia obstrueix la solució dels problemes esmentats. Així, per poder analitzar degudament com la tecnologia actual pot influir en el desenvolupament de les fases del procés de compilació dels futurs productes lexicogràfics cal conèixer el passat i el present. I actualment vivim la transformació del diccionari imprès en digital, la conversió del diccionari solitari a l'integrat o la substitució del diccionari per les dades lexicogràfics integrades en eines, serveis i plataformes. En tot aquest procés, el treball interdisciplinari amb diferents especialistes és bàsic. En aquest context, aquesta assignatura pretén oferir una visió transformativa de la lexicografia en espanyol que contribueixi al “renaixement” de la disciplina.</p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A10 Demostrar un coneixement avançat dels mecanismes orals i escrits de la llengua espanyola i de les divereses metodologies que implica l'activitat professional que s'en deriva.
Tipus B Codi Competències Transversals
 CT3 Resoldre problemes de forma crítica, creativa i innovadora en el seu àmbit d'estudi.
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A10 Coneix les tècniques que s’utilitzen per confeccionar diccionaris.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 CT3 Identificar la situació plantejada com un problema en l’àmbit de la disciplina i tenir la motivació per afrontar-lo.
Seguir un mètode sistemàtic per dividir el problema en parts, identificar les causes i aplicar els coneixements propis de la disciplina.
Dissenyar una solució nova utilitzant els recursos necessaris per afrontar el problema.
Incloure els aspectes concrets de la solució proposada en un model realista.
Reflexionar sobre el model proposat i ser capaç de trobar-hi limitacions i proposar millores.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. La lexicografia: conceptes i productes - Què és la lexicografia?
-Sobre l'ús dels termes dades i informació
-Diccionografia i glosografia
-Lexicografia, tecnologia i model de negoci
2. Estatus disciplinari de la lexicografia -Triangle i funcions lexicogràfiques
-Classificació de productes lexicogràfics
-Estatus disciplinari
-Reflexió sobre la metodologia
-Alguns corrents lexicogràfics
3. Lexicografia en espanyol: orígens i evolució -Del segle XIV al XV: de les gloses als glossaris
-Del segle XV al XVII: la lexicografia bilingüe i plurilingüe
-Del segle XVI al XVII: els primers diccionaris monolingües
-Del segle XVIII al XIX: els diccionaris de la RAE i els seus competidors
-Del segle XX al XXI: desafiaments
-Evolució de la forma i el contingut del diccionari
4. Lexicografia general en espanyol: tipus i característiques
-Tipus de diccionaris generals en espanyol
-Característiques d'un típic diccionari general en espanyol
-Problemes amb la recepció
-Problemes amb la producció
-Editorials
-Dels diccionaris impresos als digitalitzats i digitals
5. Lexicografia especialitzada en espanyol: experts i llecs Estudi i catalogació de la lexicografia especialitzada
-Evolució de la lexicografia despecialitat
-Segles XVI-XVII: consciència terminològica i pedagògica
-Segle XVIII: èxit de la forma diccionari per divulgar el coneixement
-Segle XIX: el neologisme cientificotècnic i el paper de l'expert
-Segles XX-XXI: dels diccionaris impresos a productes digitals
-Posant el focus en els termes
-El problema de la traducció i l'equivalència
-Alguns resultats esperançadors
-Mode d'elaborar diccionaris d'especialitat
-Desafiaments: cap a on podem anar
6. Lexicografia per a aprenents d'espanyol: nadius i no nadius -Orígens i fonaments dels diccionaris per a aprenents d'espanyol
-Característiques dels diccionaris per a aprenents d'espanyol
-Altres productes lexicogràfics usats pels aprenents d'espanyol
-Temes de debat actuals
7. Projecte lexicogràfic: preparació i tecnologia -Com s'inicia un projecte lexicogràfic
-Concepció del producte lexicogràfic
-Fonts empíriques
-Pla de treball i instruccions
-Compilació
8. Presentació del producte lexicogràfic: interfícies i ús intuïtiu -Desafiaments generals
-El diccionari digital
-Altres productes lexicogràfics

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
A10
3 3 6
Resolució de problemes, exercicis
A10
CT3
28 42 70
Sessió Magistral
A10
29 44 73
Atenció personalitzada
A10
CT3
1 0 1
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció a les informacions que presenten els diccionaris actuals. Saber reconèixer què inclouen i com ho presenten.
Resolució de problemes, exercicis Anàlisi crític dels diferents problemes plantejats durant el curs, tenint en compte els aspectes teòrico-pràctics del contingut de l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició de continguts necessaris per adquirir el coneixement necessari per tal de poder resoldre problemes derivats amb la introducció d'informació als diccionaris. Es requereix la participació activa de l'alumne.
Atenció personalitzada L'alumne serà atès pel professor per resoldre els dubtes i/o problemes que li plantegin els diferents continguts de l'assignatura i també altres qüestions que tinguin a veure amb la matèria. També se l'assessorarà sobre l'elaboració de les pràctiques que hagi de realitzar.
Resolució de dubtes o bé de forma presencial o bé a través del correu electrònic (antonio.nomdedeu@urv.cat).

Atenció personalitzada
Descripció

S’atendrà a l’estudiantat en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l’assignatura. La tutoria podrà ser presencial, virtual o bé a través del correu electrònic (antonio.nomdedeu@urv.cat). Es rebrà presencialment als estudiants que ho sol·licitin al meu despatx del Departament de Filologies Romàniques (1.23),havent acordat prèviament dia i hora.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis
A10
CT3
Activitats parcials relacionades amb els diferents continuts i elaboració d'una prova objectiva de tipus test que inclou preguntes tancades amb diferents alternatives de resposta (l'estudiant selecciona una reposta entre un número limitat de possibilitats). 90%
Altres   <p>Participació activa i constructiva a les sessions.</p> 10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació de l'assignatura és continua. Per acollir-se a l'avaluació contínua, l'estudiantat haura d'assistir com a mínim al 80% de les sessions.

Aquesta avaluació consta de dues parts:

a) dues activitats teoricopràctiques realitzades de forma autònoma (amb un pes del 20% cadascuna) i diverses participacions al fòrum de l'assignatura sobre els temes proposats (10%);

b) examen final amb caràcter teoricopràctic (50%).

Per fer la mitjana, serà imprescindible aprovar ambdues parts (a+b).

Els estudiants que optin directament per la segona convocatòria hauran de:

a) presentar dues pràctiques obligatòries de l'assignatura (amb un pes total del 50% de la nota de l'assignatura) i

b) realitzar un examen final de caràcter teoricopràctic (l'altra 50% de l'assignatura).

Per fer la mitjana, serà imprescindible aprovar ambdues parts (a+b).

A les proves i/o activitats s'avaluarà la correcció i adequació dels escrits d'acord amb la rúbrica de comunicació oral i escrita aprovada pel Consell dEnsenyament del grau de Llengua i Literatura Hispàniques. Aquesta rúbrica està disponible a l'espai Moodle de l'assignatura.

L'assignatura s'imparteix en castellà. Les activitats es fan en castellà.


Fonts d'informació

Bàsica

AHUMADA, I. (1989). Aspectos de lexicografía teórica,  Univ. de Granada.

AHUMADA, I. (ed.) (1992). Diccionarios españoles: contenidos y aplicaciones, Jaén: El estudiante.

Al-KASIMI, Ali M. (1977): Linguistics and bilingual dictionaries, Leiden: Brill.

ALVAR EZQUERRA, M. (1993). La lexicografía descriptiva, Barcelona: Bibliograf.

ALVAR EZQUERRA, M. (2002). De antiguos y nuevos diccionarios del español, Madrid: Arco Libros.

ATKINS, B. T. Sue y Michael RUNDELL (2008): The Oxford Guide to Practical Lexicography. Oxford: Oxford University Press

AYALA CASTRO, Mª C. (2001). Diccionario y enseñanza, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.

AZORÍN FERNÁNDEZ, D. (2000). Los diccionarios del español en su perspectiva histórica, Alicante: Univ. de Alicante.

BAJO PÉREZ, Elena (2000), Los diccionarios. Introducción a la lexicografía del español, Gijón, Ediciones Trea, S.L.

BERGENHOLTZ, Henning y Sven TARP (eds.) (1995): Manual of Specialised Lexicography, Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins Publishing Company.

DUBOIS, J. et al. (1971). Introduction á la lexicographie: le dictionnaire, Paris: Larousse.

FORGAS BERDET, E. (1996). Léxico y diccionarios, Tarragona: URV.

FUENTES MORÁN, M.ª T. y R. WERNER (eds.) (1998). Diccionarios: textos con pasado y futuro, Madrid: Iberoamericana.

FUERTES-OLIVERA, P. A. (2010) (ed.), Specialised Dictionaries for Learners, Berlin/New York, Walter de Gruyter: 107-129.

FUERTES-OLIVERA, P. A. y S. TARP. (2014). Theory and Practice of Specialised Online Dictionaries: Lexicography versus Terminography. Berlin, New York: De Gruyter. 

GOUWS, Rufus H.; HEID, Ulrich; SCHWEICKARD, Wolfgang; WIEGAND, Herbert Ernst (2013) (eds.), Dictionaries. An International Encyclopedia of Lexicography. Supplementary Volume: Recent Developments with Focus on Electronic and Computational Lexicography. Berlin / Boston: Walter De Gruyter,

GUTIÉRREZ RODILLA, Bertha M. (1998), La ciencia empieza en la palabra. Análisis e historia del lenguaje científico, Barcelona, Ediciones Península.

HAENSCH, Günther; WOLF, Lothar; ETTINGER, Stefan; WERNER, Reinhold (1982). La lexicografía. De la lingüística teórica a la lexicografía práctica, Madrid, Gredos.

HAENSCH, G. (1997), Los diccionarios del español en el umbral del s. XXI, Salamanca: Univ. de Salamanca.

HARTMANN, R.R.K. (ed.) (1983), Lexicography: Principles and Practice, London, Academic Press.

HARTMANN, R.R.K. (2003). Lexicography. Critical concepts. London: Routledge.

HAUSMANN, F. J. / O. REICHMANN, / H. E.WIEGAND / L. ZGUSTA (eds.) (1989-1991): Wörterbücher. Dictionaries. Dictionnaires. Eine internationales Handbuch zur Lexicographie. An International Encyclopedia of Lexicography. Encyclopèdie internationale de lexicographie. Berlín-Nueva York: De Gruyter.

HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, H. (coord.) (1994). Aspectos de lexicografía contemporánea, Barcelona: Bibliograf.

HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, H. (1989): Los diccionarios de orientación escolar. Tubinga: Max Niemeyer.

LANDAU, S.I. (1989), Dictionaries: The Art and Craft of Lexicography. Cambridge: Cambridge University Press.

LARA, J. (ed.) (1992). Diccionarios españoles: contenidos y aplicaciones, Jaén: El estudiante.

LARA, L. F. (1997). Teoría del diccionario monolingüe, México: El Colegio de México.

LARA, L. F. (1990). Dimensiones de la lexicografía, México: El Colegio de México.

LLEDÓ, E. (coord.) (2004): De mujeres y diccionarios: evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE. Madrid: Instituto de la Mujer.

MALDONADO, C. (1998). El uso del diccionario en el aula, Madrid: Arco Libros.

MARTÍNEZ DE SOUSA,  J. (1995). Diccionario de lexicografía práctica, Barcelona: Bibliograf.

MATEU, Montse Casanovas, José Luis Orduña, eds., Así son los diccionarios, Lleida, Universidad de Lleida, 1999, pp. 43-75.

MEDINA GUERRA, M.ª A. (coord.) (2003). Lexicografía española. Barcelona: Ariel.

NOMDEDEU RULL, A.; FORGAS BERDET, E.; BARGALLÓ ESCRIVÁ, M. (eds.) (2012). Avances de lexicografía hispánica. 2 vols. Tarragona: URV.

PORTO DAPENA, J. Á. (2002). Manual de técnica lexicográfica. Madrid: Arco-Libros.

REY, A. (1977). Le lexique; images et modèles: du dictionàire à la lexicologie, Paris: A.Colin.

REY-DEBOVE, Josette (1971), Etude linguistique et sémiotique des dictionnaires français contemporains, Mouton, La Haya.

RODRÍGUEZ BARCÍA, Susana (2008), La Realidad relativa. Evolución ideológica en el trabajo lexicográfico de la Real Academia Española (1726-2006), Vigo, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Vigo, 296 pp.

RUHSTALLER, S. y PRADO, J. (1998).  Tendencias en la investigación lexicográfica del español, Huelva: Publicaciones de la Universidad de Huelva.

TARP, S. (2008). Lexicography in the Borderland between Knowledge and Non-Knowledge. General Lexicographical Theory with Particular Focus on Learner’s Lexicography. Tübingen: Max Niemeyer Verlag.

VILA, R. (1999). Así son los diccionarios, Lérida: Univ. de Lérida.

WELKER, H. A. 2008. Panorama Geral da Lexicografia Pedagógica. Brasília: Thesaurus Editora.

ZGUSTA, L. (1971): Manual of Lexicography. The Hague: Mouton.

Complementària

Astigarraga, J. y J. Zabalza. 2006. La Economía en los diccionarios y las enciclopedias del Siglo XVIII en España. Madrid: AEHE.

Atkins, B.T.S. y M. Rundell. 2008. The Oxford Guide to Practical Lexicography. Oxford, New York: OUP.

Ávila Martín, M.ª del C. 2010. “Los diccionarios compendiados o abreviados del siglo XIX”. Revista de lexicografía, XVI: 7-20.

Azorín Fernández, D. 2000. Los diccionarios del español en su perspectiva histórica. Alicante: Servicio de Publicaciones.

Bejoint, H. 2010. The lexicography of English. Oxford: OUP.

Bergenholtz, H. y S. Tarp, eds. 1995. Manual of Specialised Lexicography. Amsterdam: John Benjamins.

Besomi, D. 2011. Crisis and Cycles in Economic Dictionaries and Encyclopaedias. Londres, Nueva York: Routledge.
Bothma, T. J. D. y R. H. Gouws. 2022. “Information Needs and Contextualization in the Consultation Process of Dictionaries that are Linked to e-Texts”. Lexikos 32 (2): 53-81.

Bustos Plaza, A. y H. E. Wiegand. 2005-2006. “Condensación textual lexicográfica: esbozo de una concepción integral”. Revista de lexicografía 12: 7-46.

Calero Vaquera, M.ª L. “Las ideas lexicográficas en la España de Lope de Vega (1562-1635)”. En Análisis lingüístico y literario de Peribáñez y el Comendador de Ocaña. Ideas lingüísticas en la España de Lope de Vega, ed. M. Martínez Atienza, 19-47. Toledo: Ledoria.

Campos Souto, M. y J. I. Pérez Pascual. 2003: “El diccionario y otros productos lexicográficos”. En Lexicografía española, coord. M.ª A. Medina Guerra, 53-78.Barcelona, Ariel Lingüística.

Carriazo Ruiz, J. R. y M. J. Mancho Duque. 2003. “Los comienzos de la lexicografía monolingüe”. En Lexicografía española, coord. M.ª A. Medina Guerra, 207-234. Barcelona: Ariel.

Castro, A. 1991. Glosarios Latino-Españoles de la Edad Media. Madrid: CSIC.

Cazorla Vivas, C. 2002. “Lexicografía bilingüe de los siglos XVIII y XIX con el español y el francés”. Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid.

Codoñer Merino, C. 2012. “Los glosarios hispánicos y su posible relación con el Liber Glossarum”. En Ways of approaching knowledge in late antiquity and the early middle ages, eds. P. Farmhouse y D. Paniagua, 11-39. Nordhausen: Verlag Traugott Bautz.

Corvo, Sánchez, M.ª J. 2007. “Repertorios lexicográficos en lenguas modernas en los siglos XV y XVI; estudio e ilustración”. En Historia de la lexicografía española, eds. M. Campos Souto, R. Cotelo García y J. I. Pérez Pascual, 39-45. A Coruña: Universidade da Coruña.

Corvo, Sánchez, M.ª J. 2008. “Breve historia de la lexicografía bilingüe española y alemana hasta el siglo XIX”. Philologia Hispalensis 22: 113-139.

Domínguez Vázquez, M.ª J. 2017. “Portales y diccionarios multilingües electrónicos”. En Lexicografía y didáctica. Diccionarios y otros recursos lexicográficos en el aula, eds. M.ª J. Domínguez y M.ª T. Sanmarco, 177-201. Nueva York: Peter Lang.

Domínguez Vázquez, M.ª J. 2019. “Recursos lexicográficos electrónicos multilingües y plurilingües: definición y clasificación tipológico-descriptiva”. Revista Internacional del Lenguas Extranjeras 10: 49-74.

Freixas Alás, M. 2010. Planta y método del "Diccionario de Autoridades". Orígenes de la técnica lexicográfica de la Real Academia Española 1713-1739. A Coruña: Universidade da Coruña, Servicio de Publicaciones.

Fuertes-Olivera, P. A., ed. 2010. Specialised Dictionaries for Learners. Berlin-New York: De Gruyter.

Fuertes-Olivera, P. A. y S. Tarp. 2014.Theory and practice of specialised online dictionaries: Lexicography versus terminography. Berlin, Boston: De Gruyter.

García Aranda, M.ª Á. 2003. “Un capítulo de la lexicografía didáctica del español: nomenclaturas hispanolatinas (1493-1745)”. Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid.

García Turza, C. y J. García Turza. 1997. “Nuevas fuentes de la lengua y cultura hispánicas: los glosarios altomedievales”. En VII Semana de Estudios Medievales, ed. J. I. de la Iglesia Duarte, 167-196. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos.

Garriga Escribano, C.y F. Rodríguez. 2011. “Lengua, ciencia y técnica en el Ochocientos”. En Técnica e ingeniería en España: lenguajes, conceptos, métodos y patrimonio en el Ochocientos, ed. M. Silva, 81-120. Zaragoza: Real Academia de Ingeniería / Instituto Fernando el Católico.

Garriga Escribano, C.y P. Pardo. 2014. “El Diccionario Tecnológico Hispano-Americano: un nuevo intento de institucionalización de la lengua de la ciencia y de la técnica en español”. International Journal of Lexicography 27 (3): 201-240.

Gouws, R. H. 2015. “Hacia una cultura lexicográfica de discusión crítica”. Estudios de Lexicografía 4: 15-20.

Gouws, R.H. y S. Tarp. 2017. “Information overload and data overload in lexicography”. International Journal of Lexicography 30 (4): 389-415.

Gutiérrez Cuadrado, J. 2012. “Los diccionarios inacabados”. En Avances de lexicografía hispánica, eds. A. Nomdedeu-Rull, E. Forgas Berdet y M. Bargalló Escrivà, 29-60. Tarragona: Publicacions URV.

Gutiérrez Rodilla, B. 1999. La constitución de la lexicografía médica moderna en España. Noia: Toixosoutos.

Gutiérrez Rodilla, B. 2012. “El Vocabulario terminológico de medicina de Manuel Hurtado de Mendoza”. Revista de Filología Española XCII (2): 249-272.

Gutiérrez Rodilla, B. y J. A. Pascual. 2022. Tesoros lexicográficos y terminología médica. La explotación del recurso TeLeMe. Anejos de la Revista de Filología Española, 110. Madrid: CSIC.

Haensch, G. 1982. “Tipología de las obras lexicográficas”. En La lexicografía: de la lingüística teórica a la lexicografía práctica, eds. G. Haensch, L. Günther, S. Wolf, S. Ettinger y R. Werner, 163-187. Madrid: Gredos.

Haensch, G. 1997. Los diccionarios del español en el umbral del siglo XXI. Problemas actuales de la lexicografía. Los distintos tipos de diccionarios: una guía para el usuario. Bibliografía de las publicaciones sobre lexicografía. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.

Hartmann, R. R. K. y G. James. 1998. Dictionary of Lexicography. London: Routledge.

Hernández Hernández, H. 1998. “Aspectos de lexicografía didáctica española: los diccionarios monolingües para estudiantes nativos y los diccionarios para usuarios extranjeros”. En Cicle de Conferències 96-97. Lèxic, corpus, i diccionaris, ed. M. T. Cabré, 113-139. Barcelona: IULA.

Hernández Hernández, H. 1989. Los diccionarios de orientación escolar. Contribución al estudio de la lexicografía monolingüe española. Tübingen: Max Niemeyer Verlag

Hernández Hernández, H., C. Maldonado González, S. Tarp y A. Nomdedeu-Rull. 2019. “El estatus de la lexicografía. Nuevas y variadas respuestas a una antigua cuestión”. En La investigación en lexicografía hoy. Diccionarios bilingües, lingüística y uso del diccionario, vol. II, Anejo 85, Quaderns de filologia, eds. C. Calvo Rigual y F. Robles i Sabater, 699-733. Valencia: Universitat de València.

Huete-García, Á. 2022. “Bases teóricas y metodológicas para la conceptualización de una herramienta lexicográfica con función operativa”. Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili.

Lara Ramos, L. F. 1996. “Por una redefinición de la lexicografía hispánica”. Nueva Revista de Filología Hispánica XLIV (2): 345-364.

Maldonado González, C. 2003. “La lexicografía didáctica monolingüe en español”. En La lexicografía hispánica ante el siglo XXI. Balance y perspectivas, eds. M. A. Martín Zorraquino, J. L. Aliaga Jiménez, 129-150. Zaragoza: Sansueña Industrias Gráficas.

Maldonado González, C. 2012. “Los diccionarios en el mundo ELE: ayer, hoy y mañana una reflexión desde la propia experiencia”. Revista Internacional de Lenguas Extranjeras 1: 151-179.

Maldonado González, C. 2018. “¿Hay futuro para la lexicografía comercial?”. Revista de Filología 36: 249-268.

Maldonado González, C. 2019. “Las investigaciones de mercado en lexicografía comercial: un aprendizaje para el mundo académico e investigador”. Revista Internacional de Lenguas Extranjeras 10: 101-118.

Moreno Villanueva, J. A. 2012. “Formación y desarrollo del léxico de la electricidad en español siglos XVIII-XIX”. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili.

Nomdedeu-Rull, A. 2006. “Diccionarios monolingües de aprendizaje de E/LE: características y uso”. Annali dell’Università degli Studi di Napoli “L’Orientale” XLIX (2): 397-431.

Nomdedeu-Rull, A. 2011. “Las voces malsonantes”. En Ideolex. Estudios de Lexicografía e Ideología, coords. F. San Vicente, C. Garriga y H. Lombardini, 172-187. Monza: Polimetrica.

Nomdedeu-Rull, A. 2016. “Botánica y lexicografía en el siglo XVIII: diccionarios tournefortianos y diccionarios linneanos”. En Ciencias y traducción en el mundo hispánico, ed. M. De Beni,169-198. Mantova: Universitas Studiorum.

Nomdedeu-Rull, A. 2018. “El desafío del tratamiento de los datos culturales en un diccionario en línea para aprendices de español como LE/L2”. Revista de Filología de la Universidad de La Laguna 36: 279-308.

Nomdedeu-Rull, A. 2019. “Hábitos de consulta de diccionarios en estudiantes universitarios chinos de español”. En La investigación en lexicografía hoy: diccio­narios bilingües, lingüística y uso del diccionario. vol. I, Anejo n.º 85 de Quaderns de filologia, eds. C. Calvo Rigual y F. Robles i Sabater, 143-164. Valencia: Universitat de València.

Nomdedeu-Rull, A. 2020. “How to select and present cultural data: a challenge to lexicography”. Lexicographica. International Annual for Lexicography 36 (1): 39-57.

Nomdedeu-Rull, A. 2022. “Lexicographic Perspectives and L2 Spanish Vocabulary”. En Spanish Vocabulary Learning in Meaning-Oriented Instruction, eds. J. Barcroft y J. Muñoz-Basols, 90-112. Londres y Nueva York: Routledge.

Nomdedeu-Rull, A. y S. Tarp. 2018. “Hacia un modelo de diccionario en línea para aprendices de español como LE/L2”. Journal of Spanish Language Teaching 5 (1).

Pardo Herrero, P. 2012. “El Diccionario enciclopédico hispano-americano de Montaner y Simón: a propósito del léxico de la ciencia y de la técnica”. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Pascual Fernández, M.ª L. 2013. “Diccionario de autoridades (2.ª ed.): técnica lexicográfica y lengua de la ciencia”. Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona.

Porto Dapena. J. Á. 2002. Manual de técnica lexicográfica. Madrid: Arco/Libros.

RAE y ASALE. 2004. La nueva política lingüística panhispánica. Madrid: RAE.

Ruiz Asencio, J. M., I. Ruiz Albi y M. Herrero Jiménez. 2020. Las Glosas Silenses. Estudio crítico y edición facsímil. Versión castellana del Penitencial. Burgos: Instituto Castellano y Leonés de la Lengua.

Rundell, M. 2012. “The road to automated lexicography: An editor’s viewpoint”. En Electronic Lexicography, eds. S. Granger y M. Paquot, 15-30. Oxford: OUP.

Rundell, M. 2018. “Searching for extended units of meaning - and what to do when you find them”. Lexicography 5: 5-21.

Rundell, M. y A. Kilgarriff. 2011. “Automating the Creation of Dictionaries: Where Will It All End?” En A Taste for Corpora. In Honour of Sylviane Granger, eds. F. Meunier, S. D. Cock, G. Gilquin y M. Paquot, 257-282. Ámsterdam, Filadelfia: John Benjamins.

San Vicente, F. 1995. Bibliografía de la lexicografía española del Siglo XVIII. Padova: Piovan.

Scerba, L. V. 1995. “Towards a General Theory of Lexicography”. International Journal of Lexicography 8 (4): 315-350.

Tarp, S. 2007. “Lexicografía de aprendizaje”. Cadernos de Traduçao 18 (2): 295-317.

Tarp, S. 2008.Lexicography in the Borderland between Knowledge and Non-knowledge. General Lexicographical Theory with Particular Focus on Learner’s Lexicography. Tübingen: Niemeyer.

Tarp, S. 2011. “Pedagogical Lexicography: Towards a New and Strict Typology Corresponding to the Present State-of-the-Art”. Lexikos 21: 217-231.

Tarp, S. 2012a. “Online Dictionaries: Today and Tomorrow”. Lexicographica 28 1: 253-268.

Tarp, S. 2012b. “Specialised lexicography: 20 years in slow motion”. Ibérica 24: 117-128.

Tarp, S. 2013a. “Lexicographical functions”. En Dictionaries. An International Encyclopedia of Lexicography. Supplementary Volume: Recent Developments with Focus on Electronic and Computational Lexicography, eds. R. H. Gouws, U. Reid, W. Schweickard y H. E. Wiegand. Berlín y Boston: De Gruyter Mouton: 460-468.

Tarp, S. 2013b. “Necesidad de una teoría independiente de la lexicografía: El complejo camino de la lingüística teórica a la lexicografía práctica”. Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación 56: 110-154.

Tarp, S. 2014a.Reflexiones sobre el papel y diseño de los diccionarios de traducción.Revista MonTi 6: 63-89.

Tarp, S. 2014b. Theory-Based Lexicographical Methods in a Functional Perspective: An Overview. Lexicographica 30: 58-76.

Tarp, S. 2015. “La teoría funcional en pocas palabras”. Estudios de Lexicografía 4: 32-42.

Tarp, S. 2018. “Lexicography as an Independent Science”. En Routledge Handbook of Lexicography, ed. P. A. Fuertes-Olivera, 19-33. London: Routledge.

Tarp, S. 2019b.“Connecting the Dots: Tradition and Disruption in Lexicography”.Lexikos 29, 224-249.

Tarp, S. 2019c.“La ventana al futuro: despidiéndose de los diccionarios para abrazar la lexicografía”. RILEX. Revista sobre investigaciones léxicas 2 (2): 5-36.

Tarp, S. 2021.“La comunicación dirigida al usuario en diccionarios de internet”.En Contribuciones a la Lingüística y a la Comunicación Social. Tributo a Vitelio Ruiz Hernández, eds. L. Ruiz-Miyares, R. M. Rodríguez-Abella, A. Muñoz-Alvarado, L. Chierichetti y M. R. Álvarez-Silva, 87-92. Santiago de Cuba: Ediciones Centro de Lingüística Aplicada.

Tarp, S. 2022a. “A Lexicographical Perspective to Intentional and Incidental Learning: Approaching an Old Question from a New Angle”. Lexikos 32 (2): 203-222.

Tarp, S. 2022b. “Turning Bilingual Lexicography Upside Down: Improving Quality and Productivity with New Methods and Technology”.Lexikos 32: 66-87.

Tarp, S. 2023. “El aprendizaje intencional e incidental con una perspectiva lexicográfica”.En Serie de Comunicación Social, 2022-2023, eds. L. Ruiz-Miyares, R.M. Rodríguez-Abella, A. Muñoz-Alvarado y M. R. Álvarez-Silva, 97-105.Santiago de Cuba: Ediciones Centro de Lingüística Aplicada.

Tarp, S. y P. A. Fuertes-Olivera. 2016. “Advantages and Disadvantages in the Use of Internet as a Corpus: The Case of the Online Dictionaries of Spanish Valladolid-Uva”. Lexikos 26: 273-296.

Tarp, S. y P. A. Fuertes-Olivera. 2018.“Métodos e técnicas para usar a Internet diretamente como corpus: o caso dos Dicionários on-line de Espanhol Valladolid-UVa”. Cadernos de Tradução 43: 10-32.

Tarp, S. y R. H. Gouws. 2019. “Lexicographical Contextualization and Personalization: a New Perspective”. Lexikos 29: 250-268.

Tarp, S. y R. H. Gouws. 2020. “Reference Skills or Human-Centered Design: Towards a New Lexicographical Culture”. Lexikos 30: 470-498.

Tarp, S. y R. H. Gouws. 2023. “A Necessary Redefinition of Lexicography in the Digital Age: Glossography, Dictionography and the Implications for the Future”. Lexikos 33(1).

Tarp, S., K. Fisker, y P. Sepstrup. 2017. “L2 write assistants and context-aware dictionaries: New challenges to lexicography”. Lexikos 27: 494-521.

Welker, H. A. 2006. O Uso de dicionários: Panorama geral das pesquisasempíricas. Brasilia: Thesaurus.

Welker, H. A. 2008. Panorama Geral da Lexicografia Pedagógica. Brasilia: Thesaurus.

Zgusta, L. 1971. Manual of lexicography. La Haya: De Gruyter Mouton.

Zgusta, L., ed. 1992. History, Languages, and Lexicographers. Thematic issue of Lexicographica 41. Tubingen: Max Niemeyer.

 

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent