DADES IDENTIFICATIVES 2015_16
Assignatura (*) PRAGMÀTICA DE LA LLENGUA ESPANYOLA Codi 12264211
Ensenyament
Grau de Llengua i Literatura Hispàniques (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Optativa 2Q
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Filologies Romàniques
Coordinador/a
JIMÉNEZ LÓPEZ, MARÍA DOLORES
Adreça electrònica mariadolores.jimenez@urv.cat
Professors/es
JIMÉNEZ LÓPEZ, MARÍA DOLORES
Web
Descripció general i informació rellevant El objetivo de esta asignatura es iniciar al alumno en el estudio de los aspectos pragmáticos de la lengua española. Para ello, se tratarán algunos de los temas que tradicionalmente se han considerado parte de la pragmática: deixis, implicatura, presuposición, actos de habla, teoría de la argumentación, teoría de la relevancia, análisis de la conversación, etc.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A9 Demostrar que coneix l'estructura, l'ús, la variació i l'evolució històrica de la llengua espanyola.
Tipus B Codi Competències Transversals
Tipus C Codi Competències Nuclears

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A9 Reflexiona sobre els aspectes sistemàtics de l’ús de la llengua espanyola.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge

Continguts
Tema Subtema
1. INTRODUCCIÓN 1.1 Por qué la Pragmática
1.2 Origen del Término Pragmática
1.3 Definición de Pragmática
1.4 Interés en la Pragmática
1.5 Conceptos Básicos de Pragmática
1.6 Significado e Interpretación
1.7 Semántica y Pragmática
2. DEIXIS 2.1 Introducción
2.2 Categorías de Deixis
2.2.1 Deixis de Persona
2.2.2 Deixis de Tiempo
2.2.3 Deixis de Lugar
2.3.4 Deixis del Discurso
2.3.5 Deixis Social
2.3 Organización Deíctica
2.4 Tipos de Uso Deíctico
3. PRESUPOSICIÓN 3.1. Concepto de Presuposición
3.2 Presuposición versus Entrañamiento
3.3 Accionadores Presuposicionales
3.4 Propiedades de la Presuposición
3.4.1 Defectibilidad
3.4.2 Problema de la Proyección
4. SIGNIFICADO IMPLÍCITO: GRICE Y LA IMPLICATURA CONVERSACIONAL 4.1 Máximas y Principio de Cooperación
4.2 Implicaturas Conversacionales
4.3 Tipos de Implicatura
4.4 Propiedades de la Implicatura
5. SIGNIFICADO IMPLÍCITO: SPERBER Y WILSON Y LA TEORÍA DE LA RELEVANCIA 5.1 Codificación/Descodificación versus Ostensión/Inferencia
5.2 Proceso de Inferencia
5.3 Relevancia
5.4 Determinación de las Explicaturas
5.5 Determinación de las Implicaturas
5.6 ¿Por qué hay Implicaturas?
5.7 Consecuencias de la Teoría
6. LENGUAJE COMO ACCIÓN: ACTOS DE HABLA 6.1 Austin
6.1.1 Ideas Iniciales de la Teoría
6.1.2 Perfomativos
6.1.3 Actos Locutivos, Ilocutivos y Perlocutivos
6.2 Searle
6.2.1 Ideas Iniciales
6.2.2 Teoría de los Actos de Habla
6.2.3 Fuerza Ilocutiva y Forma Lingüística
6.2.4 Tipos de Actos de Habla
6.2.5 Condiciones de Adecuación
6.2.6 Actos de Habla Indirectos
7. ANSCOMBRE Y DUCROT: TEORÍA DE LA ARGUMENTACIÓN 7.1 ¿Qué es Argumentar?
7.2 Argumentación Lógica y Argumentación Discursiva
7.3 Marcadores Argumentativos
7.4 Escalas Argumentativas y TOPOI
8. ESTUDIO DE LA CORTESÍA 8.1 Vertiente Social de la Conversación
8.2 Cortesía: ¿Norma Social?
8.3 Cortesía: ¿Estrategia Conversacional?
8.4 Lakoff: Reglas de Cortesía
8.5 Leech: Principio de Cortesía
8.6 Brown y Levinson: Su Modelo
9. ANÁLISIS DE LA CONVERSACIÓN 9.1 Análisis del Discurso y Análisis de la Conversación
9.2 Conversación: Características
9.3 Alternancia de Turnos
9.4 Pares de Adyacencia

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
Sessió Magistral
A9
45 70 115
Resolució de problemes, exercicis
A9
6 20 26
Atenció personalitzada
4 0 4
 
Proves objectives de tipus test
A9
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Se presentará el programa de la asignatura.

Se dará información clara sobre el método de evaluación

Se presentarán los tipos de ejercicios y pruebas a resolver como prácticas personales del alumno.

Se comentará la bibliografía básica recomendada.
Sessió Magistral En las sesiones magistrales se expondrán los contenidos básicos de la asignatura. Tras las sesiones magistrales el alumno deberá ampliar los contenidos expuestos en clase con bibliografía complementaria.
Resolució de problemes, exercicis Comentario de artículos relacionados con la temática de la asignatura y resolución de ejercicios.
Atenció personalitzada La atención personalizada se llevará a cabo a través de consultas que el alumno puede realizar, siempre que lo crea necesario, en las horas de despacho que se indicarán oportunamente.

Tales consultas estarán en relación o bien con los contenidos expuestos en las clases magistrales o con problemas que puedan surgir en la realización de los problemas y ejercicios.

Atenció personalitzada
Descripció
La atención personalizada se llevará a cabo a través de consultas que el alumno puede realizar, siempre que lo crea necesario, en las horas de despacho que se indicarán oportunamente. Tales consultas estarán en relación o bien con los contenidos expuestos en las clases magistrales o con problemas que puedan surgir en la realización de los problemas y ejercicios.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis
A9
El alumno realizará una breve monografía y una exposición oral en las que presentará los resultados obtenidos del análisis de un tema pragmático a elegir de entre los ofertados en una lista.

Realizar las dos partes de las que se compone la práctica y aprobar cada una de ellas es condición necesaria para aprobar la asignatura.
15% de la nota final
Proves objectives de tipus test
A9
Examen final tipo test que constará de 40 preguntas de 0,25 puntos cada una. 85% de la nota final.
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La segunda convocatoria consiste en un examen que consta de 5 preguntas breves de 2 puntos cada una. El resultado del examen tiene un peso en la nota final del 100%


Fonts d'informació

Bàsica

Pragmática: Obras Generales

[1] Bertuccelli Papi, M. (1993),   Che Cos'è la Pragmatica, Fabbri-Bompiani, Milan.

[2] Blakemore, D. (1992),  Understanding Utterances. An Introduction to Pragmatics, Blackwell, Cambridge.

[3] Calvo Pérez, J. (1994),  Introducción a la Pragmática del Español, Cátedra, Madrid.

[4]  Davis, S. (ed.) (1991),  Pragmatics, Oxford University Press.

[5] Escandell Vidal, M.V. (1993),  Introducción a la Pragmática, Anthropos, Barcelona.

[6]  Grundy, P. (1995),  Doing Pragmatics, Arnold, London.

[7] Kadmon, N. (2001),  Formal Pragmatics, Blackwell, Oxford.

[8] Kamp, H. & Reyle, U. (1993),  From Discourse to Logic, Kluwer, Dordrecht.

[9] Leech, G.N. (1983),  Principles of Pragmatics, Longman, London.

[10] Levinson, S.C. (1983),  Pragmatics, Cambridge University Press.

[11]  Mey, J. (1993),  Pragmatics: An Introduction, Blackwell, Oxford.

[12] Mey, J. (ed.) (1998),  Concise Encyclopedia of Pragmatics, Elsevier, Oxford.

[13] Reyes, G. (1995),  El abecé de la Pragmática, Arco Libros, Madrid.

[14] Verschueren & Vlommaert (eds.) (1995),  Handbook of Pragmatics, John Benjamins, Amsterdam.

[15] Verschueren, J. (1998),  Understanding pragmatics, Edward Arnold, London.

Deixis

[16] Morel, M.A. & Danon-Boileau, L. (eds.) (1992),  La Deixis, Presses Universtaires de France, Paris.

[17] Vicente Mateu, J.A. (1994),  La Deixis. Egocentrismo y Subjetividad en el Lenguaje, Universidad de Murcia.

Implicaturas

[18 ]Gazdar, G. (1979),  Pragmatics: Implicature, Presupposition and Logical Form, Academic Press, New York.

[19] Grice, H.P. (1975), Logic and Conversation, in Davis, S. (Ed.) (1991),  Pragmatics. A Reader, Oxford University Press, New York, pp. 305-315. 

[20] Grice, H.P. (1989),  Studies in the way of words, Harvard University Press, Cambridge, MA.

[21] Levinson, S.C. (2000),  Presumptive meanings: the theory of generalized conversational implicature, MIT Press, Cambridge.

Relevancia

[22] Blakemore, D. (1987),  Semantic Constraints on Relevance, Blackwell, Oxford.

[23] Blass, R. (1990),  Relevance relations in discourse, Cambridge University Press, Cambridge.

[24]  Carston, R. & S. Uchida (Eds.) (1998),  Relevance theory: applications and implications, John Benjamins, Amsterdam.

[25] Rouchota, V. & A.H. Jucker (Eds.) (1998),  Current issues in relevance theory, John Benjamins, Amsterdam.

[26] Sperber, D. & D. Wilson (1986),  Relevance: communication and cognition, Basil Blackwell, Oxford.  (2 ed., 1995.) (Trad. esp.:  La relevancia. Comunicación y cognición, Visor, Madrid, 1994.)

Presuposición

[27] Gazdar, G. (1979),  Pragmatics: Implicature, Presupposition and Logical Form, Academic Press, New York.

[28] Sandt, R.A. van der (1988),  Context and presupposition, Routledge, London.

[29] Ward, G.L. (1988),  The semantics and pragmatics of presupposing, Garland, New York.

Actos de Habla

[30] Austin, J.L. (1962),  How to Do Things with Words, Harvard University Press, Cambridge.

[31]  Geis, M.L. (1995),  Speech acts and conversational interaction, Cambridge University Press, Cambridge.

[32] Récanati, F. (1988),  Meaning and force: the pragmatics of performative utterances, Cambridge University Press, Cambridge.

[33] Searle, J.R. (1969),  Speech Acts, Cambridge University Press.

[34] Vanderveken, D. (1990-1991),  Meaning and speech acts, 2 vols., Cambridge University Press, Cambridge.

Argumentación

[35]  Anscombre J.C. & Ducrot, O. (1983),  L'Argumentation dans la Langue, Mardaga, Lieja.

[36] Ducrot, O. (1980),  El Decir y lo Dicho. Polifonía de la Enunciación, Paidós, Barcelona.

[37] Ducrot, O. (1982),  Decir y no Decir, Anagrama, Barcelona.

Cortesía

[38] Brown, G. & Levinson, S. (1987),  Politeness. Some Universals in Language Use, Cambridge University Press.

[39] Haverkate, H. (1994),  La Cortesía Verbal, Gredos, Madrid.

Análisis del Discurso y la Conversación

[42] Brown, G. & Yule, G. (1993),  Análisis del Discurso, Visor, Madrid.

[43] Clark, H.H. (1996),  Using Language, Cambridge University Press, Cambridge.

[44] Craig, R. & Tracy, K. (eds.) (1983),  Conversational Coherence. Form, Structure, and Strategy, Sage Publications, California.

[45] Givón, T. (Ed.) (1997),  Conversation: cognitive, communicative and social perspectives, John Benjamins, Amsterdam.

[46] Herbert, S. (2001), Talk, talk, talk: the cultural life of everyday conversation, Routledge, London.

[47] Sacks, H. (1992),  Lectures on Conversation, Blackwell, Oxford. (editado por Gail Jefferson

[48] Wardhaugh, R. (1985),  How Conversation Works, Blackwell, Oxford.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent